Entrevista a Lluís Segura, corrredor de la Flama del Canigó - 15/6/2016

Dos minuts i un quart de 12, l'Ajuntament de Sant Just fa anar a cridar les entitats i la ciutadania per acompanyar la flama del Canigó. La intenció d'aquest any és fer encara més participativa la celebració. I els Sant Just Tengs, que vulguin, poden reservar la seva torxa i apuntar-se per participar-hi. Fins aquest divendres, 17 de juny, anem parlant amb en Lluís Segura. Molt bon dia, Lluís. Bon dia a tothom. Amb qui cada any parlem, doncs quan volem endinsar-nos amb el món de la flama del Canigó. Perquè tu ets un dels veterans de tot el que té a veure amb la flama del Canigó. La flama del Canigó fa 50 anys, precisament aquest 2016, que es baixa des del Canigó i que encén les fogueres dels països que abans. Sant Just s'hi va acollir a partir del 1972. I llavors tu hi ets, ja? O una mica més tard? Sí, d'alguna forma. Amb alguna forma de participació, doncs ja hi vaig seguir. D'un i dos. Per tant, estaríem parlant de més de 40 anys, eh? Sí, més de 40 anys. La plaga del Canigó ha sigut 40 anys de Sant Just, i en el teu cas gairebé... En formes diverses, perquè l'emplacament mateix ha variat des de la plaça d'Ajuntament, a la plaça dels Estuïds Vells, a Jocs Jovenívols, a Sota Can Mèlic, al Parc Canigó. Ha anat variant, ha anat variant també a organització, però l'ascens és la mateixa. Anar a buscar la flama del Canigó on ens arribi per encendre la foguera de la poble. Exacte, home, és un d'aquests actes que també és la vervella de Sant Joan, però que és l'entrada a l'estiu, de manera simbòlica també. L'entrada a l'estiu és ja una tradició de la nostra poble, i s'està estrenant ràpidament, ràpidament, completant, tota la comarca que la vaig l'obregat, se'ns diu que tant sols dos pobles, el nom dels quals no diré, no s'afegiran aquest any, aquest any, aquesta flama del Canigó del vaig l'obregat, i és en just, ja diguem, és la tradició, no solamente és una cosa regular, també per celebrar, com dius, l'arribada a l'estiu, sinó que s'ha procurat també fer-la en llocs diferents, perquè, la Semaragall, per exemple, ara torno a dir, el Parc Canigó, siguin les diferents barriades de la població que puguin viure una jurrada tan catalana com aquesta. Exacte. Recordem que el que es fa, no, és evidentment baixa del Canigó, des de Sant Josep, una neu fins al Canigó, sinó que es va fins a Barcelona, per recollir-la, no? Sí, sí, sí. Hi ha un grup de letes, les quals hi faig una crida, perquè es trobin com cada any a les 6 de la tarda, els dijous de la Semaragall, el Parador, com cada any, o els que s'incorporin, d'aquest any, no els benvinguts, i aquests anem en transport públic fins a la plaça Sant Jove, allà del Pabatí, que se'n segueix quan arriba la torxa, que aquesta sí que és d'altèntica, que ve del Canigó, doncs la robem, entrecobillat, no? O sigui, agafem, de la nostra emblè, la torxa aquesta, i la portem en correguda fins a Sant Josep Ver. Val, per tant, exacte. S'ha d'estar en formar, eh, per això? Bé, són uns de quasi 12 quilòmetres, perquè a Sant Josep Ver arribarà a la plaça Antoni Malaret, això és la novetat d'aquest any, allà es farà una batucada, una acta de rebuda, etcètera, i les entitats acompanyaran els corredors pel carrer de la Creu, la Rambla, Sant Josep Ver, el carrer Unistrol, bona vista, freixes fins a del Canigó. Per tant, hi haurà aquesta primera arribada a la plaça Antoni Malaret. Aquesta primera arribada hi ha a partir d'allà, caminant, caminant a paves, xerir, perquè la gent es pugui ofegir, sí. Per tant, la crida, una mica, potser no és tan afeta al leta, sinó a sumar-se, doncs, des de la plaça Antoni Malaret, fins a la plaça Maragall, no? És una fórmula que tothom es pot acollir a la més favorable parella. Les entitats estan cridades a donar el seu nom, o sigui, ha volgut participar a l'Ajuntament, i em pregui. Això serà obsequiades amb una torxa, també, perquè l'arribada a la torxa, diguem-ne, més oficial, sigui escurtada per torxes de les entitats al poble. Per tant, cada entitat que s'apunti tindrà aquesta torxa, i per tant, com més entitats, més torxes, i més visible serà, no? Exacte. Serà aquesta flama del Canigó. Normalment hi participen força entitats per això, o una mica l'idea d'aquesta crida és justament perquè ha anat d'una mica de baix a la participació. Sí, això, com tot té els hibaixos, va tenir el seu moment d'àlgit quan totes les entitats van començar, llavors, a ser protagonistes, si parlant dels anys 90, aquí és just, tota la dècada del 40, després hem notat una certa baixada, un descens de la participació de les entitats, potser la gent s'ha acostumat més a sortir pel dia de Sant Joan, aquest any hi ha una dificultat afegida, que és un pont, i una data electoral diu menys de següent. Per tant, estem una mica espectants de la resposta de les entitats. I en aquest moment no tinc les dades de les entitats que hi seran, a la plaça d'Antonem Moret, a tres coses al vespre del dia 23, però confio que sigui moltes. Encara, encara hi ha temps per apuntar-se fins a aquest divendres, o sigui que encara continua a viure aquesta crida. Un cop s'arriba a la plaça d'Antonem Moret, com hem dit, es va fins al Parà del Canigó, llavors el lloc és el manifest. Aquest manifest entén que sí que aquest any fa 50 anys serà especial. Justament, s'obrarà aquest 50 anys de la Flado Canigó, que és aquesta tradició que coneix a tots els països de Parla Catalana. Aquest any es fa il·lusió d'haver trobat com a lector del manifest una persona que és de la Casa Estramadura, que s'afegirà tot i a la seva no-origen català amb aquesta festa tan nostrada. Molt bé, doncs això serà a quarts de 10, no entenc o cap a les 9? Sí, serà a dos quarts de 10, per a tres quarts de 10 encendre el foc. És quan culmina tot aquest acte. Aquest és una mica el funcionament de la Flamada del Canigó, amb aquesta novetat, que és aquest pas per a la Plaça Antoni Malaret. Com dèiem, tothom que vulgui acompanyar la Flamada al seu recorregut pot reservar aquesta torxa i, especialment, les entitats s'envian en correu ajuntament a roba senjús.cat fins a aquest divendres. I avui hem volgut parlar amb en Llu, segur que, com dèiem, des de l'any 72, d'alguna manera o altra estàs vinculat en el tema de la Flamada. Ara parlaves que hi ha els hibaixos, no? Ara estaríem en un baix, per tant, o en un moment més d'impàs. Hi ha hagut moments pitjors com ho veu valores, ja que ho has viscut durant tant de temps. Bueno, estem en els moments, almenys ho hagi passat. Estàvem en moments baixos, però estava estabilitzat, també, i no és que continuïs baixant. Volem romantar una mica aquest any la idea que cada entitat podrà disposar de la seva torxa. També, com ja s'ha dit, les persones de tipus individual, particular, encara que no pertanyin a cap organització col·lectiva, poden afegir-se, naturalment, en aquest passeig de Flamada del Canigó, per Sant Josep Bern, fins a encendre la Foguera de Sant Joan. Per tant, també, a dos quarts de 10... Bé, tres quarts de 10, Canigó, però a tres quarts de 9, a la plaça d'Antònia Marieta, a la plaça central de Sant Josep Bern, per rebre la Flamada del Canigó. La mica d'idea és que hi hagi gent, com ve gent possible. Per descomptat. Doncs serà dijous que bé. Aquest any hem fet aquesta entrevista amb una mica de temps, perquè volíem parlar d'aquesta crida, però, en tot cas, tot plegat serà el 23 de juny, per tant, a Ravella, a Sant Joan, on hi ha si del solstici. Aquesta ha arribat la Flamada del Canigó. N'hem volgut parlar amb en Lluís Segura. Que vagi molt bé. Fins a dia. Bon dia. Adéu. La informació més propera al Justa de la Fusta. Vine a conèixer la terrassa de Sant Just al nou bar restaurant del complex esportiu La bona Aigua. Esmorzar, esmenús, dinar a la brasa, prendre una copa envoltat de natura i bon ambient, i tots els dimecres, música en directe. Ineuguració al 15 de juny. T'hi esperem. Nou bar restaurant del complex esportiu La bona Aigua. No hi faltis. Smooth. Yes. De billons de divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de billons de divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. La bona Aigua. Estimat diari. Avui hem fet el programa amb 1.700 de la penya del morro a ràdio d'Esvern, després de nou temporades. No sé si podré continuar fent el programa. És un pes molt feixuc que ja no puc suportar més. Sempre penso, va, Jordi, va, ves l'últim i deixa-ho, però és que no puc, no puc, el senyor. Ets de ser fort, ets de ser fort. Fort com aquesta màquina d'escriure olivètic que m'està teledrant el cervell. Adéu, meu. La penya del morro. El programa de 5 a 7 tot és un drama a ràdio d'Esvern. 60 i més. El magasin fet per gent gran, per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Cara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. I tant. Bona nit! 4 minuts i 2 quarts de 12, i ara parlar del temps amb la Carles, Hernandia Rius, Carles, bon dia. Molt bon dia, com estem? A punt per parlar del temps. Teníem molts núvols, han anat baixant a la mica. No, hi ha blubut i tot? Sí, i a la nit? A les dues a la matinada han tingut un ruixat, sembla que fos molt important perquè ha estat molt curt, però, realment, 5 dècimes de litra. Home, fa ja gairebé 15 dies que no ens plovien, de remuntar-me a finals 22, si no recordo malament de maig, l'última precipitació una mica maca, ens hauríem d'anar a mitjans de maig. I realment el que ens dona aquesta precipitació d'aquesta nit és que, poc a poc, va entrant aire fred en elçada a casa nostra, poc a poc es va inestabilitzant una miqueta a l'atmosfera, i poc a poc, de cop, el que deies tu. Veurem més núvols, que has de ser un volulpe, amb una certa facilitat, però realment el protagonista d'ahir va ser un altre cop aquest vent, que a vegades, mentre el tinguem del nord nord-uest, no passa res, o fins i tot apunentat, però a la que es posa del sud-uest, com va fer el vespre, la cosa es desestabilitza completament. I hem de parlar de 28,6 graus, a les 8 del vespre s'enjús, fruit d'aquest vent del sud-uest, que va començar a agufar amb bastanta intensitat, que va rescalfar l'ambient de mala manera, i que va provocar aquesta temperatura de rècord, més típica de finals de juliol, que no pas de mitjans de juliol. Però no hi havia... no fies amb suafó? No, perquè com que feia aquest vent, tenies una sensació molt rara, que tens una sensació que el cos no acaba, perquè tens una escalfó a la cosa rara, perquè tens vent, però no t'estàs refrescant, i realment, si fas alguna activitat física o t'estàs movent ràpid, o res, o fas la intenció aquesta, de fotre-te un cot d'aigua sense de cop, i et notes que la pròpia humitat està sortint pel cos. No, realment, una temperatura molt alta, ha estat així, molt puntual. A vegades ens ha passat, recordo, ara fa 3 o 4 anys, ara no sé ben bé quin any era, que vam arribar a gairebé 38 graus a s'enjús, en un moment donat a les 8 del vespre, d'un mes de juny. Fa 4 anys, recordo. En sort que et tinc a tu que recordes més les coses, perquè estic amb el dia a la mar moda. Sí que era molt estrany, que fèiem aquells còpsics, que era com que feia més calor. Va ser un cop així com el d'ahir, però amb un mes accentuat, i potser amb un recorregut més càlid, i això va provocar... Igual veníem de temperatures ja lavades durant el dia, però és per aquí.