
Entrevistes de la Justa del 17/2/2017 — Ramon Ibarz: 50 anys d’escenografia — El teatre com a “mare de l’espectacle” i una conversa a Sant Just
Introducció a la conversa amb Ramon Ibarz, escenògraf amb 50 anys de carrera en teatre, òpera, ballet, cinema i televisió, amb vincles a Sant Just.
Ibarz defensa el teatre com la gran escola de l’espectacle i gènere fonamental. Explica que dominar el teatre facilita el pas a cinema, televisió i altres disciplines.
Defineix l’escenògraf com el responsable de la part visual: espai, vestuari i llum. Detalla les fases: disseny, construcció i escenificació; i la diferent mirada del teatre vs. la càmera en cinema i TV.
Una òpera pot requerir dos anys. Un gran projecte implica 3-4 mesos de disseny, ajust a pressupost, i decisions segons si és per teatre estable o gira.
Cita el Don Quixot (Stuttgart, 2011) com a projecte “rodó” i recorda amb afecte l’Àngel Casas Show pels decorats setmanals i la felicitat d’equip.
De tècniques analògiques a digitals (CAD, projeccions, robòtica). La base creativa es manté. La formació és essencial, una convicció consolidada amb l’experiència.
Els premis són benvinguts, però valora sobretot el reconeixement del públic i tenir un estil propi, quan algú identifica una obra com a seva.
Admet fracassos, però aposta per convertir-los en una “venjança” creativa: aixecar el següent projecte amb més força.
Sessió plantejada com a conversa interactiva. Dues parts: explicació de l’ofici i presentació d’un projecte complet amb totes les fases.
Va viure a Sant Just dels 4 als 24 anys. Manté records feliços i amistats de joventut. El retorn li fa especial il·lusió.
L’acte tindrà lloc dilluns a les 20:00 h a la sala Isidrocònsul i Giribet, dins el cicle “Converses del món il·lustrat”. Continúa en actiu i afirma que plegarà quan no el cridin.
Resum de la conversa
Context i protagonista
Conversa amb l’escenògraf Ramon Ibarz, vinculada al cicle “Converses del món il·lustrat” a Sant Just. Ibarz repassa 50 anys de trajectòria en teatre, òpera, ballet, cinema i televisió, i avança el contingut de la seva sessió pública.
Idees clau
- El teatre és la base de tot: per Ibarz, és la gran escola de l’espectacle i el gènere més fonamental.
- Transversalitat d’ofici: dominar el teatre facilita treballar en cinema, televisió i òpera.
- Què fa un escenògraf? Responsable de la part visual: disseny d’espai, vestuari i llum, i coordinació de fases (disseny, construcció i escenificació).
- Temps i logística: una òpera es planifica sovint amb fins a dos anys; els grans projectes requereixen 3-4 mesos de disseny i un fort ajust a pressupost, temps i transport (gira vs. teatre estable).
- Evolució tècnica: del llapis i maquetes a disseny digital, projeccions, robòtica i CAD; la base creativa i la formació continuen essent essencials.
- Reconeixement desitjat: valora per sobre de tot el reconeixement del públic i el fet de tenir un estil propi.
- Resiliència professional: transformar fracassos en una “venjança” creativa al projecte següent.
- Continuïtat: continua en actiu; plegarà “quan no el cridin”.
Cites destacades
“El teatre és la mare de l’espectacle.”
“Una òpera és un parell d’anys.”
“El reconeixement que realment em fa il·lusió és el públic: quan algú diu ‘he vist una cosa i vaig endevinar que era teva’.”
“Plegaré quan no em cridin.”
Projectes remarcables
- Don Quixot (Ballet, Stuttgart, 2011): projecte “rodó” per eficàcia, ajust pressupostari i bona recepció crítica.
- Àngel Casas Show (TV, anys 80): gran record per la felicitat d’equip i el repte de crear decorats setmanals.
Què fa un escenògraf? (en breu)
- Dissenya l’espai i la posada en escena (inclou vestuari i llum).
- Converteix la idea en matèria dins d’uns llindars de pressupost i condicionants tècnics.
- Adapta el disseny a formats (estables vs. gira) i a mitjans (teatre vs. cinema/TV, on la càmera canvia la mirada).
Evolució i formació
- Dels mètodes analògics a eines digitals (iPad, CAD, maquetes virtuals), però la base —saber dibuixar, compondre i explicar històries— no canvia.
- La formació és clau: l’experiència fa créixer la consciència de normes i llenguatges.
L’acte a Sant Just: format i objectiu
- Sessió plantejada com a conversa interactiva.
- Dues parts: 1) explicar què és i què fa un escenògraf; 2) mostrar un projecte complet (disseny → construcció → escenificació).
- Informació clau: dilluns, 20:00 h, a la sala Isidrocònsul i Giribet (Sant Just).
Arrels i records de Sant Just
- Hi va viure dels 4 als 24 anys; guarda records “com fotografies en sèpia” d’una època feliç i retrobaments amb la colla.
Valoracions i filosofia professional
- Se sent valorat i còmode amb la seva carrera.
- Manté la vocació de sempre i el compromís amb el públic, centre de tot acte teatral.

