Reinventar-se per sobreviure: el documental del mes sobre la Grècia postcrisi a l’Ateneu de Sant Just

Dos minuts i dos quarts de dotze a Grècia, Reinventar-se per sobreviure és el documental del mes que es pot veure avui divendres a les vuit del vespre a l'Ateneu de Sant Just i ara en volem parlar amb la Laia Augi de la productora Parallel 40 que cada mes ens acosta a aquest documental del mes. Molt bon dia, Laia. Hola, bon dia. Per parlar una mica d'aquest documental que parla de Grècia però segurament una mica també parla de nosaltres, no? Sí, la veritat és que crec que Grècia, com Espanya, és un país absolutament devorat per la crisi i per unes mesures d'austeritat preses en teoria per un deute que hem contret amb una sèrie de prestamistes fonamentalment alemanys que han sigut l'argument o l'explicació que els governs estatals, autonòmics i locals ens han donat per acceptar tota una sèrie de mesures d'austeritat que en el cas de Grècia són de les dimensions que són i que probablement en el cas de l'estat espanyol encara no han arribat al mateix punt però que crec que amb uns anys de diferència anem seguint una mica el camí. Per tant, doncs, un documental que, amb aquest títol que ja ho indica, no reimentar-se per sobreviure, però alhora, amb un cartell que a mi personalment m'ha agradat moltíssim, que és aquest blau, que d'alguna manera també dona a la part la lluminositat que podria fer pensar en l'esperança, no? Sí, de fet... I un brot verd, no? En sentit no figurat, sinó literal. Literal. No, el que té superinteressant aquest documental és que, bueno, jo crec que a Grècia, des del principi de l'esclat de la crisi econòmica a Europa, ha sortit als noticiaris de casa nostra permanentment, que, a més a més, quan hem anat seguint des de primera línia les primeres revoltes, els rescats, l'assence de Sirisa, la victòria de Sirisa, i després de l'acceptació del tercer rescat, que semblava que no s'acceptaria, Grècia ha desaparegut, com se digui. Sí, totalment. Des mitjans de comunicació. I el que fa aquest documental és que t'ensenya la vida dels grecs. dels grecs, no tant després del tercer rescat, perquè la filmació d'aquest documental és prèvia a que acceptessin el tercer rescat, però el que fa és no encallar-se en tot aquest anàlisi de les causes i les conseqüències, i per què estem allà, i per què es va decidir acceptar el rescat, i tots aquests temes, sinó ensenyar-nos la vida de tres ciutadans grecs, que davant d'un sistema, això ho diu un dels protagonistes al principi de la pel·lícula, diu, si el sistema t'expulsa, has de buscar maneres de sobreviure fora d'aquest sistema. I el que fan aquests tres ciutadans és que decideixen canviar, que davant d'una situació en què es senten desprotegits per un estat inexistent, buscar noves maneres, reinventar-se, per optar a una vida de qualitat, i sobretot també per millorar i fer més just de la societat en què viuen. Llavors, d'aquí el cartell, perquè l'enfoc d'aquest documental és cap al futur, és un enfoc positiu en el sentit d'aquesta crisi, a banda de ser una crisi molt dura, potser és una oportunitat per reinventar-nos a nosaltres, com a individus, però també com a societat. I aquí és on es dirigeix el documental que crec que a casa nostra està tenint una decepció espectacular. Molt bona, doncs, no? Molt bona. Jo crec que ens sentim inevitablement identificats. I està bé no trobar aquestes solucions creatives per sobreviure quan ja no tens més remei. És a dir, ser actius abans que sigui l'única sortida possible. Aquesta jo crec que és la gràcia de la cosa i el que ha fet que molta gent vingui a veure el documental pertot arreu. Que suposo que necessitem saber que hi ha opcions i que són opcions no desesperades, sinó opcions amb una base, amb un històric i amb un futur que sembla com molt esperançador. La directora és grega, no? És Helena Zervo Poulou? Sí, l'Helena és grega, és antropòloga que crec que també diu molt de com enfoca el documental. I ella ara mateix viu a Itàlia perquè em sembla que la seva parella és italiana, però el documental el va gravar a Grècia durant el 2014 i una part del 2015. I, bueno, hem parlat amb ella i ens deia ostres, em sap greu que la decepció que està tenint a l'estat espanyol no sigui ni la... O sigui, a Grècia no hi ha ningú ni la meitat d'opcions de veure aquest documental. Això amb els documentals passa molt de vegades, no? Que a casa seva ningú en sap res i després a fora es segueix amb superinterès. Sí, jo crec que és un documental això, no? Que necessitem una mica de llum dintre d'aquest túnel i que sobretot és un documental que posa en valor o que li dona visibilitat a totes aquestes iniciatives que fa molt temps que sorgeixen a casa nostra i que fa molt temps que van sorgir a Grècia de xarxes d'economia solidària, cooperatives, moviments per eliminar intermediaris, és a dir, tota una sèrie d'iniciatives que són un model diferent al del capitalisme que ens ha portat a la crisi on estem, no? Clar. Doncs, es pot veure com dèiem avui al vespre a les 8 a l'Ateneu de Sant Just des d'aquest documental del mes que un cop al mes doncs ens arriba al municipi a través de la productora Paral·lel 40. Avui n'hem volgut parlar amb la Laia Òbia. Moltes gràcies, Laia. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé i fins el mes que ve. Igualment. Adéu, bon dia. Adéu. Igualment.