Repensem la Bona Aigua, Procrastinació i Notícies: donant amb 500 fills i el cas Ansu Fati

Són les 11 i 16 i ara parlarem una miqueta sobre el projecte Repensem la bona aigua. Recordem als oients que fa més d'un any es va suspendre les llicències per evitar que a la bona aigua hi hagués una forta edificació just abans del Parc Natural de Collserola i en aquest període s'han fet estudis per elaborar propostes alternatives a la que hi havia. Per acabar de desenvolupar aquestes propostes, l'Ajuntament ha fet un procés participatiu on hi ha assistit diferents persones del poble. Ha consistit en fer dues sessions perquè la ciutadania donés opinions i propostes. Avui tenim amb nosaltres per parlar sobre el tema l'Oleguer Ferraz, membre fundador d'Alnus, l'agrupació en defensa de l'entorn de Sant Jus. Bon dia, Oleguer, com estàs? Hola, bon dia. Bé, bé, bé. Què ens pots explicar una mica sobre les propostes d'edificació que hi ha proposat ara? Què en penseu des d'Alnus? A veure, un moment. Les propostes que s'han presentat són per reubicar el marc urbanitzatori que era de la bòbila, diguem-ne, i treure el sostre edificatori d'allà i passar-ho a altres llocs. No és més que això. En alguns casos s'ha reduït un percentatge, l'edificació, però s'ha distribuït per tota la riera, en els tres plans alternatius, diguem-ne, urbanitzables. Aleshores, el tema és que a ningú dels que van a participar d'això li ha agradat les propostes alternatives perquè comprenen massa edificació i massa compensació a criteri de la majoria pels propietaris. No hi ha ningú que li hagi dit que li agrada alguna d'aquelles tres alternatives que proposen. És clar que la pitjor és l'original, però cap d'elles és bona, tenint en compte que es pensa continuar urbanitzant la vall de Sant Just. Llavors, com hauria de ser idealment, segons vosaltres? A veure, el que passa és que no se'ns ha presentat prou informació de les alternatives a no edificar. És a dir, hi ha d'haver la solució de poder compensar amb els propietaris, d'alguna manera, perquè quedin suficientment contents i que no s'acabi edificant o es redueixi encara més la edificabilitat. I aquesta circumstància, com que no se'ns ha presentat, no l'hem pogut valorar. I el que hem demanat és que facin valoracions econòmiques i que ens donin altres informacions al respecte per tenir més criteri a l'hora de decidir-nos, perquè les propostes que ens presenten no són prou bones, tot i que són molt verdes, perquè tapen l'edificació amb molta vegetació en les maquetes que ens han presentat en les imatges. Llavors, estaries parlant d'una indemnització als propietaris per tal que no s'hagués de construir o que es construïs el mínim possible? Llavors, vosaltres creieu que la solució seria destinar aquest volum de diners a fer que no es construeixi allà o almenys una mica menys? Doncs podria ser una proposta. És a dir, si no tenim la valoració econòmica del que val això, que teòricament l'alcalde deia que s'havia fet, però no ens avalava a presentar. Per tant, estem a l'expectativa que ens ho digui i valorar-ho. I el que passa és que la majoria de gent que va participar aquí eren veïns de la zona de La Plana i Vellsoleig, que són els directament afectats perquè se'ls edifica al davant i evidentment se'ls complicaria molt la circulació amb vehicles si s'edifica tota aquella zona, perquè ja és un col·lapse a certes zones, a certes hores, punta, com perquè s'edifiquin habitatges perquè hi visquin mil persones més. I aleshores això seria molt més complicat perquè serien molts cotxes circulant per unes vies que són un coll d'ampolla i això és raonable perquè aquí ens presenta a l'Ajuntament unes mapes on pinten uns blocs de pisos, unes cases i tal, però no ens explica bé com sortiran perquè l'única via que hi ha és el passeig de la muntanya i allò amb l'institut, amb el complex esportiu i tot això, doncs hi ha hores que és molt complicat de circular per allà i que no té massa sentit, la veritat. I a part de la circulació, quines problemàtiques creieu que hi ha en edificar allà? Bé, doncs que em va eixen... A veure, la Bòbila és just al límit del parc de Collserola i allò és una zona, diguem-ne, de preparc que el mateix parc de Collserola en parla de manera que és una manera d'accedir de zona d'accés al parc sense que, no sé, que si ara t'urbanitzen això fins al límit de la frontera del parc, doncs no és maco. I creiem que és innecessari perquè no veiem la necessitat que es facin més vivendes de luxe a Sant Jús, que en definitiva el que està previst que hi hagi aquí és vivenda de luxe i per Montse probablement l'Ajuntament dedicaria un 20 o un 30% a habitatge social, suposo, però la resta, vull dir, perquè s'urbanitzi això ha de tenir un sentit i aquest és treure-li el rendiment de vivenda de luxe. Aleshores, és una qüestió que el poble s'ha de plantejar si volem continuar creixent d'aquesta manera o no, però i que en aquesta vegada se'ns ha preguntat i no hi ha hagut ningú que digui que sí, que es vol continuar creixent cap a la vall i en vivenda de luxe. Aleshores, doncs és bastant raonable que l'Ajuntament s'ho repensés, crec jo. I en el cas que no fos possible indemnitzar els propietaris perquè és un preu molt elevat o pel que sigui, llavors, quina seria la millor alternativa, segons vosaltres? És que de moment no ens ho hem plantejat perquè no ens han donat tota la informació. I, per altra banda, l'opció que és la inicial del planejament urbanístic de l'any 76 i la que es va aprovar el 2003, ens hem de recordar, que ara es comença a tirar endavant el projecte de pla parcial inicial, és una que és bastant improbable que l'executin perquè allà on volen edificar passen unes línies de 220.000 volts i el cost de retirar aquestes línies doncs és bastant considerable. Tampoc se'ns ha especificat, però es recorda d'altres intents, que o sigui, si no ho han edificat en tots aquests anys és perquè hi havia aquest problema de que no tenia sentit edificar on estava previst edificar en el Pla General Metropolità, que recordem que era un pla que es va dissenyar en l'època franquista i que encara és vigent avui dia i que l'Ajuntament va tenir els pebrots d'acceptar aquesta proposta l'any 2002 o 2003. Aleshores, són coses que no tenen sentit urbanísticament pensant, diguem-ne, amb la sensibilitat d'avui en dia pel medi ambient no té sentit edificar arran d'una riera, però mira, està planificat així i ho volen desenvolupar. d'acord i ara parlant del procés participatiu, has assistit tu a les dues sessions? Sí, sí, sí. I com va anar a participar molta gent, com penseu que podria... Sí, sí, vaja, la sala de plens era plena a rebentar, ja et dic la majoria de gent era dels veïns, de la Plana Vells Solets i hi va haver participació activa, no es va deixar participar de la manera que ens volien fer participar, separats, en taules, perquè cadascú decidís sobre els projectes plantejats, com que hi havia unanimitat en la gent en què no ens interessava cap d'aquelles propostes alternatives, doncs es va es va poder expressar, la gent es va poder expressar, en la segona sessió es va fer... Bueno, els veïns van presentar un manifest que de fet es van recollir signatures i han estat recollint signatures i continuen recollint signatures pel poble dels veïns perquè donin suport que no s'adifiqui més o que es busqui una alternativa viable. i a partir d'aquí com creus que s'hauria de procedir? Bé, doncs l'Ajuntament a veure ara... De fet el pla de participació hauria de continuar però com que hi ha eleccions doncs sembla que no continuarà fins després d'eleccions. Aleshores l'Ajuntament hauria de portar la informació que se li ha demanat i sobretot repensar-se una alternativa i una solució. Això és una qüestió de negociar-ho amb els propietaris i ells tenen uns interessos però s'ha d'atendre els interessos del poble. Aleshores si el poble la gent que ha participat doncs no hi ha ningú que estigui a favor d'aquestes d'aquestes idees alternatives d'edificar doncs s'ha de buscar una solució que estaria bo que no fos continuar edificant la vall. Bé ja veurem com avança el tema hem tingut amb nosaltres l'Oleguer Ferraz membre fundador d'Aldus que ens ha donat l'opinió del projecte de repensem la bona aigua i el procés participatiu que s'ha fet no sé si vols afegir alguna cosa l'Oleguer no en definitiva és això si la gent té oportunitat de continuar donant suport firmant el que sigui que sàpiga que els veïns que estan mobilitzats van estant amb això simplement tothom que vulgui participar quan es torni a generar el procés participatiu estarà benvingut d'acord perfecte doncs moltes gràcies de l'Oleguer que vagi molt bé i ja ens tornarem a veure vinga adeu adeu que vagi bé però ara per tot el control amb un grup de percussió prop de la plaça del sol perquè tombin els turistes la Rambla l'han tunejat ja no queden artistes els músics han marxat quatre xinos fent retrats canaletes ja s'allunya i no queden indignats a la plaça Catalunya quan es fan foscos els dies i deixem de ser els claus els tristors són alegries i obrim portes sense claus quan es mort la rutina el record de la ciutat Barcelona s'il·lumina quan et tinc al meu costat la de la setmana tràgica la codia l'extraradi la que viu una nit màgica un dimecres a l'estadi la bonica l'any s'alubre la de l'ambient de l'arena la que un 12 d'octubre sent vergonya aliena la dels grups acollidors la que adora les cabines i crema contenidors i destrossa les cabines no hi ha cap respecte per la música en directe i no tenim projecte per donar-li vida quan es fan foscos els dies i deixem de ser els claus les tristons són alegries i obrim portes sense claus quan es mort la rutina el record de la ciutat Barcelona s'il·lumina quan et tinc al meu costat els turistes alemanys els turistes alemanys el braçol del mestissatge amb barrets de mexicans van buscant algun massatge i el caòtic barri gòtic uns ells amb un opatí van buscant algun narcòtic per arribar al dematí quan es fan foscos els dies i deixem de ser els claus les tristons són alegries i obrim portes sense claus quan es mort la rutina el record de la ciutat Barcelona s'il·lumina quan et tinc al meu costat l'exon əvind d'un aim l'am một qui b bin amb es Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! d'una forma generalitzada, no? I, però, bueno, ara, per exemple, explico què és en psicologia però procrastinació, paraula derivada del llatí però, que vol dir endavant, i cràs, demà. Sí, però demà, eh? És l'acció o hàbit de deixar per més endavant accions o activitats que s'han d'atendre per a d'altres de més rellevants i agradables. Vull dir, si se presenta al davant una cosa, doncs, mirar la tele en lloc de fer una feina concreta que has de fer, doncs, mires la tele perquè és més rellevant i agradable per dir-ho d'aquesta manera, no? Sí, és la d'allò que es diu en català anar tirant a pilota endavant o amagar el cap sota de l'ala, és a dir, allò que vas... Ja ho faré, ja ho faré, ja ho faré. Tira milles. Ja ho faré demà, ja ho faré demà. Ja ho faré demà. I demà mai arriba. I diu que la procrastinació és un trastorn del comportament associat a la percepció de l'acció que cal realitzar amb el canvi, el dolor i la incomoditat. La procrastinació també pot ser un símptoma de certs trastorns psicològics com la depressió, la hiperactivitat, aquest pot ser... Si no és un tema de gandularia, no? No. És un tema d'emocions. Sí, vull dir, tu notes que en aquell moment t'agrada més fer una cosa i aparques per més endavant. Que no vol dir que no ho vulguis fer. No, no, perquè hi ha coses que t'incomoden, perquè no et venen tant de gust. No venen de gust. Perquè són més complexes i acabes fent altres coses. Sí, una cosa més agradable. Més agradable, més, més, sí, no? Bé, doncs això és el que hi ha. I el terme que s'aplica normalment en el sentit d'ansietat generada per davant d'una tasca, pendent de concloure. o sigui, tu saps que allò ho has de fer i també tens aquella ansietat i saps que ho has de fer i en canvi, doncs, no t'hi dediques. No, no t'hi... I no t'ha passat a vegades allò que et passa, això exactament que estàs comentant tu, has de fer una tasca... A mi em passa, eh, això. Sí, que la vas deixant perquè t'incomoda, una trucada que no vols fer, una conversa que no vols tenir, una reunió... I quan l'acabes dius, hòstia, porto una setmana patint per aquest tema... I està recorregut. I en 20 minuts ho he deixat enllestit. Sí, senyor. I penses, burro, burro. Sí, sí, sí. A mi em passa molt, això. Efectivament. Si et passa vol dir que ets un prescrastinació d'aquests. Procrastinador soc. Ho sé, això. Costa de dir, jo m'he hagut d'apuntar. O procrastat, crudestinat. Jo què sé què creu. Bé, però és això, ja sabem de què parlem. I llavors ens... Clar, inclús et diria que arriba a l'extrem de llevar-me. Sé que m'haig de llevar, però després. Però això, allò, els 10 minuts més del despertador... Home, aquests són sagrats. Sí, jo crec que no és el mateix. A casa meva li diem fent mandritis. Sí, jo. Que seria estar al llit esperant que arribi l'hora. Que arribi l'hora. Estàs allà despert, que ni dorms, però saps que a cap de 7 o 8 minuts ja hi haurà arribar. Jo, de fet, em poso el despertador mitja hora abans de llevar-me. Ja. Que és la ràdio. Sí, ja també. I escolto el matí, mitjoreta, des del llit. Sí. Fent, gandulejant una miqueta. Exacte. Però escoltant la ràdio. Estirant-te. I sé que és aquella mitjoreta que tinc. Tombant-te. Fins que m'aixeco. O l'Esteu o la Rosel, vaig variant. Jo. A vegades, quan em canso, un me'n vaig a l'altre. No sóc fidel a cap dels dos. Vols dir que vas a ràdio d'Esberra? Aquella hora no hi som. Ah. Home, és a les 7 del matí. Ui, a les 7 del matí. Sí, clar, clar. Si no han posat ni els carrers. Sí que els han posat. Sí que jo ho veig. Sí, ho veus? Que jo ho veig, jo ho veig. Jo no ho veig, jo no ho veig. Bé, fa temps que no ho veus. En altres èpoques, igual sí que ho veuràs. No et cal. Ai, anys i panys. Per això, tampoc passaria. Anys i panys. No sé si que quan treballaves a nivell professional, eres un procrastinador. Sí. També. Jo crec que ho he estat sempre, sense saber-ho. Que és allò, aquelles malalties fantasma, que et dic jo, que la tens, però com que és la teva manera de fer i de viure, no ho associes. De tota manera, jo tinc la sensació que és una mica ganes d'etiquetar, no? Perquè és que, aviam, li posem-li aquest nom i convertim-ho en una patologia i, per tant, busquem una solució. Escolta, si no és extrem el cas, tots ens passa que el que et ve més de gust ho fas primer que el que no et ve tan de gust. Sí, sí, sí, certament. Jo m'he trobat, vaja, estic amb una base de dades que estic treballant, que un amic meu me l'ha confeccionat i és magnífica, i penso, mira, sí, ara m'hi posaré. I, per exemple, jo tinc una mena de mania de les 6 de la tarda, no? Per mi les 6 de la tarda és l'hora de començar una feina. Aquelles dos coses. És com els anglesos amb l'hora del te, doncs tu és a les 6. Sí, jo a les 6. I ara que hi ha aquesta cladró, ja ha canviat, eh? Canvia tot això. Ahir al vespre sortia sobre 3 quarts de 8 d'una reunió, d'un assaig concretament, i al sortir al carrer un sol, però què passa? O sigui, si la setmana passara, per dir-ho així, encara era mig fosca. Home, ja s'havia allargat una mica el dia, però clar, el canvi d'hora ja és definitiu. Definitiu una hora, una hora de cop i volta, no? Sí, sí. I llavors, doncs això que dic, sí, sé que haig d'omplir aquesta base, sé que haig d'agafar aquestes dades i omplir-les i tal, però jo ho faré després, perquè al cap penses, jo no tinc res més a fer. I llavors, en aquell moment estàs procrastinant. Procrastinat del tot. I acabo fent-ho perquè, a més a més, em satisfà, naturalment quan acabes una cosa, allò que dèiem, has trigat a fer-la i quan l'has fet dius, ostres, veus que bé que ja ho tens enllestit i això em passa a altres coses. Bé, és quan et debats entre el plaer immediat o el benefici a llarg termini. Home, sí, explicat d'aquesta manera, sí. Clar, clar, clar, clar. Que això seria una problemàtica associada a tothom, però en el jovent crec que la cosa encara és més... la necessitat de la recompensa instantània, no? Sí. I això és un tema que hauria d'estar aquí, allò de dir, escolta, faig això perquè a la llarga em suposarà un benefici. No, no, ara. Vull la recompensa immediata. Inmediata, sí. En forma de plaer, en forma de satisfacció, en forma d'ego... Efectivament, i llavors això et provoca gairebé un estrès, perquè ho vols ara, sí, i que et surti el resultat, i que tinguis el resultat, i que sigui beneficiós, i que tot vagi bé, però no preveus mai demà. Clar. Clar, que és el contrari. És un carpe diem a la màxima essència, no? A la màxima. Sí, però vull dir, no sé si això porta enlloc, però vull dir, si en un moment frenarem, o farem una reflexió general, perquè és clar, individual... No ho sabria dir si arribarem a aquest punt. Jo tampoc, no ho sé, perquè les coses donen tantes voltes, de vegades, no? Sí, tot va a teapes, però jo crec que tot això és imparable, no? És a dir, i molt vinculat a la vida que porten els nanos a les xarxes socials, que tot és instantàni, immediat, ple, immediat, resposta immediata, per tant, no faig una cosa que em suposa un esforç, que no em repercutirà a setmana vista, és a dir, és impensable pensar en la setmana que ve. Clar. Escolta, per què ets de fer això? Perquè la setmana que ve em anirà bé. Tira, home, ja... Ja ho serem la setmana que ve, diuen. Sí, sí, sí, ja arribarà, ja arribarà. És difícil entendre quan no ha sigut la teva manera de ser, tampoc, eh? Perquè això ara parlem d'una cosa bastant immediata, bastant actual, bastant aquesta immediatesa de les coses... Tu ets usuari de xarxes socials? No. De cap? No. Jo només em miro el Facebook. Em miro el Facebook, aviam que passa, pip, pip, pip, i ja està. I ja està. Però no les fa servir, no? No. No hi actú. No, no, no hi entro. Llegeixo. diem-ne les actícies. Llegeixo les coses que diuen allà, que algunes són mentida, podrida. Bueno, moltes. Les take news... Sempre, sempre, sempre n'hi ha hagut mentides... Sí, sí, sí, que n'hi ha hagut. Però ara... Sempre hi ha hagut... La facilitat d'escampar les que vulguis. Clar, poden fer robots directament. Sí. Robots, i comptes takes, sí, sí, sí, és evident. Que et fabriqui feix. Avui no sé que llegia d'un... article que l'havia fet un robot. Bé, que l'havia fet una intel·ligència artificial. No sé què. Això està a l'ordre del dia. Clar. I resulta que... A més, és una eina potentíssima i fantàstica. Abans, per desviar una informació, havien de fer trucades els directors dels diaris, eh? Sí. Te'n recordes aquell famós ministre espanyol que després d'un atemptat es va dedicar a fer una ronda de trucades per dir que els autors d'aquell atemptat... Era neta. Era neta. Era neta, eh? Eren els dolents. El senyor Aceres, concretament. Sí, sí. En aquell moment... De nefasta memòria. Sí, en aquell moment era més complicat generar aquesta... A mi has de fer com a mínim trucades. També és veritat que era més difícil recontrastar-ho. Sí, clar, perquè tampoc tu posaves una nota revocant aquella notícia falsa i moltes vegades no la veies la nota. No sortia, eh? Se la quedava direcció del diari del mitjà de comunicació. Bé, doncs, postergar, procrastinar els grans enemics de l'eficàcia i de la força de voluntat. Avui en parlàvem amb el Pep, una malaltia que diu que tenim pràcticament tots i totes. Jo me l'atribueixo. Però te'n preocupa? No. Buscaràs la solució? No. No la buscaré a aquestes alçades de la vida. Jo sí que la buscaré, però ja ho faré demà. Ah! Molt fi, molt fi. Senyor Bel Quintana, com sempre, un plaer tenir-lo aquí. I ho estar amb vosaltres, amb tots els oïdors nostres, i aquí a l'emissora amb els amics. Genial. Ho deixem aquí, escoltem la cançó a l'Empordà, del Sopar de la Cabra. Home, i tant. Són tres quarts de dotze, estem a la segona hora de l'Ajusta, com sempre, amb tota l'actualitat del dia. Ara us deixo com a maig d'excursió. On vas? A Blanes. Oh, molt bé. Sí. Passar-ho bé, doncs. Amb els amics, amb una colla d'amics. Ben fet, sí. És molt tocat per la tramuntana, d'una sola cosa pots estar segur, quan més vell, més tocat de l'ala, sempre deia que la matinada es mataria, però cap al migdia anava ben torrat. Somriu i diu que no té pressa. No té pressa. ningú. Ningú m'espera. Ast aconteceu. I anar a l'infer no m'interessa, és molt més bonic l'Empordà. Varen passar amb polles i anys, i en siseta encara aguantava. Dormint la mona a la vora del ter, però ell mai no s'hi tirava. Sempre deia que la matinada es mataria, però cap al migdia anava ben entorrat. Sopriu i diu que no té pressa, ningú m'espera allà dalt. I anar a l'infer no m'interessa, és molt més bonic l'Empordà. Somriu i diu que no té pressa, ningú m'espera allà dalt. I anar a l'infer no m'interessa, és molt més bonic l'Empordà. I quan veig la llum de l'alba, se'm treu les ganes de marxar. Potser que avui no em suïcidi, potser ho deixi fins demà. Smooth Jazz 1. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Amb tots vosaltres, veus de la parròquia, compartim notícies, actualitat, experiències socials i espiritualitat. Estem en aquesta antena, els dimecres a dos quarts de vuit del vespre, en repetició els dissabtes, a dos quarts d'onze del matí. Veus de la parròquia. i de la parròquia. i de la parròquia. i de la parròquia. i de la parròquia. i de la parròquia. i de la parròquia. i de la parròquia. i de la parròquia. i de la parròquia. i de la parròquia. i de la parròquia. i de la parròquia. i de la parròquia. i de la parròquia. i de la parròquia. i de la parròquia. i de la parròquia. i de la parròquia. i de la parròquia. i de la parròquia. i de la parròquia. la parròquia. i de la parròquia. el 대박ià. I've had a few, but then again, too few to mention. I did what I had to do, saw it through without exemption. I planned each charted course, each careful step along the byway. And more, much more than this, I did it my way. Yes, there were times, I'm sure you knew, when I bit off more than I could chew. But through it all, when there was doubt, I ate it up and spit it out. I faced it all, and I stood tall, and did it my way. I've loved, I've laughed and cried, I've had my fill, my share of losing. And now, as tears subside, I find it all so amusing to think. I did all that, and may I say, not in a shy way. Oh, no, oh, no, not me. I did it my way. For what is a man, what has he got? If not himself, then he has not to say the things he truly feels. And not the words of one who kneels. The record shows, I took the blows, and did it my way. Realment és una d'aquelles veus... De fet, és la veu, no?, que sempre ve de gust, de recuperar i reescoltar. Set minuts i les dotze. My Way, Frank Sinatra. I'm playing AsILLA, I'm playing AsILLA I'm playing AsILLA. I found out in a way. Yo heрывé cuando single was habinoza. Beat the hit. I'm playing as well. Healler Ama 역. I was going to play as well. A free story, I'm playing as I was playing as well, so he was speaking as well, denuncien un donant de semen que hauria tingut més de 500 fills biològics a tot el món mare de Déu ha passat als Països Baixos en un cas que ja es va denunciar el 2017 quan es calculava que en tenia 100 però l'home ha continuat donant semen a centenars de famílies una mare dels Països Baixos ha denunciat al jutjat el donant de semen amb el qual va tenir el seu fill el 2018 amb l'objectiu que no en pugui donar més perquè es calcula que ja té 500 fills biològics la demanda també reclama que es destrueixi el semen seu que hi ha en clíniques de fertilitat del país i només es conservi el que està compromès per a parelles que volen germans la demanda de la dona té el suport de la Fundació Dorn Kit dedicada a defensar els interessos de les persones nascudes per inseminació artificial aquesta fundació afirma que s'ha posat aquesta demanda perquè l'home que respon al nom de Jonathan M. a punt de 41 anys s'ha negat a deixar de donar esperma el cas d'aquest home ja es va fer públic fa 6 anys el 2017 quan es calculava que ja havia tingut més de 100 fills amb una desena de clíniques de fertilitat dels Països Baixos el límit legal en aquell país és de 25 fills per a 12 famílies diferents perdonant però les clíniques no comparteixen les bases de dades i l'home sembla que es va passejant i va oferint el seu material genètic allà on l'hi accepten que pel que sembla és a tot arreu és una autèntica brutalitat no sé si és legal o no però èticament bastant reprovable aquest senyor té 500 fills biològics arreu del món la majoria d'ells a Holanda fills que clar no saben que són del mateix pare arriba un punt que quan són tots tot plegat és una mica complexa també avui ha estat notícia Borifati direu qui és aquest senyor aquest senyor és el pare d'en Sufati que el van entrevistar ahir a un programa de la Copa el Partidazo i va expressar el seu malestar per la poca continuïtat que està tenint el seu fill en Sufati al Barça va manifestar es va anar escalfant el van anar punxant i ell doncs no va tenir problemes en manifestar que si per ell fos se l'emportaria del Barça ara mateix però que ell vol continuar l'equip va dir que estava enfadat com a pare i que el que li molesta és que en Sufati jugui tant pocs minuts el 10 del Barça es pensen que mereixen més això ens passa a tots tots pensem que el nostre fill mereix més el que passa és que clar no ho podem dir a la ràdio en el meu cas sí però no a una ràdio com la Copa bé el que està clar és que en Sufati des que es va lesionar que no es va voler operar que va optar per una cura conservadora no ha acabat de recuperar el nivell que tenia perquè segur que si en Sufati algun dia recupera el nivell que va tenir a l'inici de la seva trajectòria al Barça no ha de patir el senyor Borifati perquè tornarà a ser titular 4 minuts i les 12 del migdia continuem aquí a la sintonia de la justa com sempre explicant-vos tot allò que passa a Sant Just i a la resta del món combinant-ho amb bones propostes musicals com aquesta d'Elton John i Dua Lipa Cold Heard amb Elton John i Dua Lipa arribarem a les notícies de les 12 després continuem amb més històries parlarem d'exposicions It's a human sign Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!