Entrevistes de la Justa del 14/3/2023 — Repensem l’entorn de la Bonaigua (Sant Just) i Guia de Nutrició Pràctica: parc fluvial, mobilitat i habitatge + macronutrients, micronutrients i suplementació

Urbanisme: Repensar l’entorn de la Bonaigua (Sant Just Desvern)

Context i per què s’impulsa el pla

• El planejaments vigent ve dels anys 70, amb una visió expansiva que preveia un fort creixement residencial a la vall de Sant Just i a l’àmbit de la Bòbila, en contacte amb el Parc Natural de Collserola.

• Entre 2006 i 2019 es desprograma bona part del creixement previst; resta pendent l’àmbit de la Bòbila, que genera fricció amb l’espai natural i impacte paisatgístic.

• Es treballa un “abans de la modificació” del PGM amb Ajuntament, AMB i Barcelona Regional per repensar l’àmbit i evitar l’edificació intensiva prevista.

"Reubicar els habitatges, allunyar-los de la Bòbila i crear un nou parc de la Bonaigua que permeti renaturalitzar i recuperar la traça fluvial."

Objectius clau del pla

• Crear un parc fluvial que recuperi els valors ambientals de la Riera de Sant Just i actuï com a espai de lleure, mobilitat sostenible i cohesió social.

• Configurar una zona de transició entre la ciutat i Collserola per contenir la sobrepressió d’usos al parc natural i oferir un espai on la gent també s’hi pugui quedar.

• Renaturalitzar la llera amb vegetació adaptada al canvi climàtic, reconectar trams i valors ecològics avui fragmentats.

Model territorial: tres idees força

• Renaturalitzar: reconnectar la riera entre les masies i els teixits urbans, recuperant continuïtats ecològiques.

• Reteixir: garantir itineraris a peu i en bici amb travessers perquè la infraestructura verda no sigui una barrera.

• Capgirar el “darrere”: desplaçar aparcaments laterals al voltant del centre esportiu i recuperar el col·lector/traça de riera per definir un nou front urbà viu i segur.

Habitatge i integració amb l’entorn

• Reubicació d’habitatges previstos als 70: edificis més petits cap a l’entorn de cases unifamiliars, i tipologies plurifamiliars baixes (PB+2) cap al front del parc, amb opció d’habitatge de protecció oficial.

• Disseny adaptat a la topografia (terrassaments) per minimitzar l’impacte visual i preservar vistes.

• Objectiu de vitalitat i seguretat: façana activa sobre el parc, control social i perspectiva de gènere.

Procés participatiu

• Fase d’abans de pla: idees obertes a millores i correccions; tallers per recollir aportacions veïnals.

• Temes per debatre:

- Espais lliures i parc de la Bonaigua - Mobilitat sostenible (considerant també el cotxe) - Usos i planta baixa activa (p. ex., cafeteria, quiosc) per donar vida al parc

Nutrició: Macronutrients, micronutrients i suplementació

Digestió i nutrients

• Del menjar al nutrient: masticació, digestió i absorció a les vellositats intestinals.

• Dos grans grups:

- Macronutrients: carbohidrats, proteïnes i greixos (fonts energètiques i estructurals). - Micronutrients: vitamines (A, D, E, K liposolubles; B i C hidrosolubles) i minerals (sodi, potassi, ferro, calci, zinc, magnesi...).

Energia i repartiment

• Orientatiu: ~50% carbohidrats, 15–20% proteïnes, ~35% greixos.

• Densitat energètica: 1 g de greix = 9 kcal; 1 g de carb o proteïna = 4 kcal.

Qualitat dels carbohidrats i casos especials

• Prioritzar carbohidrats de qualitat (integrals) i combinacions que modulin la resposta glucèmica.

• Situacions específiques: en epilèpsia o certes condicions s’ajusta l’aportació de carbohidrats; en diabetis, compta la qualitat i combinació del carbohidrat.

"No hi ha aliments bons ni dolents; hi ha propietats dels aliments i context."

Filosofia d’equilibri

• Evitar extremismes i culpa; l’alimentació saludable és compatible amb moments socials.

"El penediment engreixa": si la resta del dia està equilibrada, un gelat ocasional es pot gaudir sense culpa.

Combinacions vegetals i proteïna completa

• Les llegums aporten proteïnes vegetals interessants però limitades en alguns aminoàcids essencials.

• La combinació llegums + cereals complementa aminoàcids i equival a una proteïna de alt valor biològic.

Suplementació: quan sí i quan no

• Primer, aprendre a menjar; suplementar només si cal.

• Indicada en: embaràs (ferro, àcid fòlic), gent gran polimedicada o amb ingesta insuficient, malalties o dèficits demostrats.

• No té sentit suplementar “per si de cas” si la dieta cobreix necessitats (p. ex., col·lagen sense indicació específica).

Com saber si hi ha dèficits

• Analítica sanguínia per a micronutrients (p. ex., B12).

• Avaluació corporal i símptomes per macronutrients; escoltar sensacions (energia, rendiment, etc.).

Per què no comptar calories obsessivament

• La vida i el metabolisme no són línies rectes; pesar i comptar pot portar a frustració.

• Millor seguir hàbits sostinguts i observar volum, roba i benestar més que la xifra estricta del pes.

Altres

• Interludi musical i transicions de programa entre blocs.

• Promo d’un espai de blues i breu tall d’opinió política sobre autodeterminació al tram final.