Entrevistes de la Justa del 18/4/2016 — Robert Brufau al Món il·lustrat: especialització en estructures, marc legal i formació d'una escola

Resum

Context i perfil

• Robert Brufau, doctor arquitecte i especialista en disseny d’estructures.
• Participació en obres amb fins a 42 premis FAT, intervencions en projectes guardonats amb el Premi Nacional Mies van der Rohe, i Premi Nacional d’Arquitectura de la Generalitat per la rehabilitació de les golfes i terrats de La Pedrera.

De l’arquitecte “total” a l’era de l’especialització

• Crítica al model renaixentista de l’arquitecte que “ho sap i ho controla tot”.
• Defensa de la especialització: estructures, instal·lacions, sostenibilitat, etc.
• A la pràctica, molts arquitectes treballen especialitzats, tot i que el sistema encara tendeix a atribuir el protagonisme a l’arquitecte titular.

Marc legal: Espanya vs Europa i singularitat catalana

• A Europa, els especialistes (p. ex. estructuristes) tenen cobertura pròpia: col·legi, contracte i responsabilitat diferenciada.
• A Espanya, la llei concentra la responsabilitat en l’arquitecte, cosa que altera les “regles del joc” i relega els especialistes a un segon pla.
• Catalunya: molta feina d’especialitat en mans d’arquitectes (no només enginyers), mantenint una tradició d’estructures fetes per arquitectes.

Reconeixement i associacionisme (ACE)

• Fa dècades, el càlcul d’estructures sovint es regalava com a moneda de canvi per adjudicar obres.
• Creació de l’ACE (Associació de Consultors d’Estructures) per dignificar honoraris i reconeixement.
• Avui, en concursos, ja es pregunta “qui fa l’estructura?”, un progrés notable en visibilitat.
• Dades: l’ACE aplega 400+ membres, amb un 60% d’arquitectes.

"Tu adjudica'm l'obra; jo ja em preocupo de tota la part estructural."

Formació i creació d’una “escola”

• Model de conveni universitat-empresa: detectar talent a primer/tercer curs, incorporar-lo a l’estudi i formar-lo amb obra real.
• 400+ joves formats; avui molts són referents i fins i tot guanyen concursos a l’antic despatx, fet que Brufau viu com a orgull.
• Continuïtat d’una tradició catalana amb figures com Margarit i Buixadé.

Sobre els premis i el reconeixement

• Per als arquitectes titulars, els premis són clau per a visibilitat i encàrrecs.
• Per als estructuristes, són confirmació de bona feina, però menys centrals.
• Brufau ha arribat a no recollir algun premi si creia que faltava reconèixer més persones implicades.

"Quan en una feina hi ha tanta gent implicada, si em criden a mi, també n’haurien de cridar molta més."

Crisi del 2007 i estat actual

• El 2007, l’empresa de Brufau (dedicada només a estructures) tenia 200 treballadors (150 tècnics). La crisi va ser duríssima i va obligar a reduir dràsticament.
• Senyals de recuperació la primavera passada, però sense confirmació clara posterior; el ritme continua lent.

Consell per a novells i una anècdota

• El disseny d’estructures és una feina maquíssima; cal implicar-s’hi al màxim.
• Diferència vital: l’arquitecte general sovint es baralla amb persones; el consultor estructural dialoga amb materials.

"Els materials, si els coneixes bé, sempre faran el que tu vols que facin."

• Ritual simpàtic: en acabar una obra satisfactòria, donar dues palmadetes a un pilar com a agraïment pel bon comportament estructural.

Idees clau

• Especialització i corresponsabilitat tècnica com a estàndard europeu.
• Dignificació del càlcul estructural a través de l’ACE i la cultura professional.
• Formació com a llegat: creació d’una autèntica “escola” d’estructures.
• Crisi 2007: impacte sever i recuperació lenta.
• Ètica del reconeixement: els premis haurien d’incloure tots els agents que hi contribueixen.