
Entrevistes de la Justa del 18/4/2016 — Robert Brufau al Món il·lustrat: especialització en estructures, marc legal i formació d'una escola
- Introducció de Robert Brufau i el programa. - Premis: fins a 42 premis FAT, intervencions en obres Mies van der Rohe, Premi Nacional per La Pedrera.
- Crítica al mite de l’arquitecte omniscient. - Defensa de l’especialització (estructures, instal·lacions, sostenibilitat).
- A Europa hi ha responsabilitats diferenciades per especialitat. - A Espanya recau tot sobre l’arquitecte. - A Catalunya, tradició d’arquitectes estructuristes.
- Abans el càlcul s’arribava a regalar per adjudicar obres. - Fundació de l’ACE: millora d’honoraris i reconeixement. - 60% dels membres són arquitectes.
- Conveni universitat-empresa; selecció d’estudiants i formació en obra. - Més de 400 joves formats; orgull per l’èxit dels deixebles.
- Per a titulars, els premis donen visibilitat i encàrrecs. - Per a estructuristes, validació però menys centralitat. - Rebuig d’alguns premis si no reconeixen tota la cadena.
- Empresa de 200 persones fortament afectada. - Senyals de recuperació lents i no confirmats.
- El disseny d’estructures és apassionant. - Materials com a “interlocutors” nobles. - Anècdota de les palmadetes al pilar al final d’obra.
Resum
Context i perfil
- Robert Brufau, doctor arquitecte i especialista en disseny d’estructures.
- Participació en obres amb fins a 42 premis FAT, intervencions en projectes guardonats amb el Premi Nacional Mies van der Rohe, i Premi Nacional d’Arquitectura de la Generalitat per la rehabilitació de les golfes i terrats de La Pedrera.
De l’arquitecte “total” a l’era de l’especialització
- Crítica al model renaixentista de l’arquitecte que “ho sap i ho controla tot”.
- Defensa de la especialització: estructures, instal·lacions, sostenibilitat, etc.
- A la pràctica, molts arquitectes treballen especialitzats, tot i que el sistema encara tendeix a atribuir el protagonisme a l’arquitecte titular.
Marc legal: Espanya vs Europa i singularitat catalana
- A Europa, els especialistes (p. ex. estructuristes) tenen cobertura pròpia: col·legi, contracte i responsabilitat diferenciada.
- A Espanya, la llei concentra la responsabilitat en l’arquitecte, cosa que altera les “regles del joc” i relega els especialistes a un segon pla.
- Catalunya: molta feina d’especialitat en mans d’arquitectes (no només enginyers), mantenint una tradició d’estructures fetes per arquitectes.
Reconeixement i associacionisme (ACE)
- Fa dècades, el càlcul d’estructures sovint es regalava com a moneda de canvi per adjudicar obres.
- Creació de l’ACE (Associació de Consultors d’Estructures) per dignificar honoraris i reconeixement.
- Avui, en concursos, ja es pregunta “qui fa l’estructura?”, un progrés notable en visibilitat.
- Dades: l’ACE aplega 400+ membres, amb un 60% d’arquitectes.
"Tu adjudica'm l'obra; jo ja em preocupo de tota la part estructural."
Formació i creació d’una “escola”
- Model de conveni universitat-empresa: detectar talent a primer/tercer curs, incorporar-lo a l’estudi i formar-lo amb obra real.
- 400+ joves formats; avui molts són referents i fins i tot guanyen concursos a l’antic despatx, fet que Brufau viu com a orgull.
- Continuïtat d’una tradició catalana amb figures com Margarit i Buixadé.
Sobre els premis i el reconeixement
- Per als arquitectes titulars, els premis són clau per a visibilitat i encàrrecs.
- Per als estructuristes, són confirmació de bona feina, però menys centrals.
- Brufau ha arribat a no recollir algun premi si creia que faltava reconèixer més persones implicades.
"Quan en una feina hi ha tanta gent implicada, si em criden a mi, també n’haurien de cridar molta més."
Crisi del 2007 i estat actual
- El 2007, l’empresa de Brufau (dedicada només a estructures) tenia 200 treballadors (150 tècnics). La crisi va ser duríssima i va obligar a reduir dràsticament.
- Senyals de recuperació la primavera passada, però sense confirmació clara posterior; el ritme continua lent.
Consell per a novells i una anècdota
- El disseny d’estructures és una feina maquíssima; cal implicar-s’hi al màxim.
- Diferència vital: l’arquitecte general sovint es baralla amb persones; el consultor estructural dialoga amb materials.
"Els materials, si els coneixes bé, sempre faran el que tu vols que facin."
- Ritual simpàtic: en acabar una obra satisfactòria, donar dues palmadetes a un pilar com a agraïment pel bon comportament estructural.
Idees clau
- Especialització i corresponsabilitat tècnica com a estàndard europeu.
- Dignificació del càlcul estructural a través de l’ACE i la cultura professional.
- Formació com a llegat: creació d’una autèntica “escola” d’estructures.
- Crisi 2007: impacte sever i recuperació lenta.
- Ètica del reconeixement: els premis haurien d’incloure tots els agents que hi contribueixen.

