Romanent i Promunça a Sant Just, mocions del 9N i tertúlia: avió rus, incendi a Bucarest i oci nocturn juvenil

S'enjustem que Marta Sánchez o Marta S. Pina, com a nom artístic, juntament amb Jeremy Williams, han publicat la seva primera novel·la, Control, Altscape, és una història de ciència-ficció. I fins aquí la informació local. Nosaltres tornem d'aquí una hora amb més notícies. Fins ara. Ràdio d'Esvern, 98.1 Ràdio d'Esvern, 98.1 Ràdio d'Esvern, 99.1 Ràdio d'Esvern, 99.1 Ràdio d'Esvern, 9.1 Ràdio d'Esvern, 99.1 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019 Fins demà! Fins demà! Fins demà! Les danses tradicionals el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Vinculat també amb el que comentaves ara del romanen de tresoreria, el ple veu parlar, veu tenir també una enganxada, o no sé com hauríem de dir, justament entre tu i el Sergi Seguí, exacte, una discussió. Perquè tu vas preguntar que s'expliqués què passava amb un romanen o en una zona concreta. El Sergi Seguí deia que havia interpretat que insinuaves que hi havia alguna cosa fosca. Què vas voler dir, Laia, en aquest moment del ple? En què deies que hi havia una cosa que s'havia d'aclarir? Jo la veritat és que em va sorprendre molt, perquè no sé, es va entendre una cosa que ni la penso, però bueno, no sé. El tema és que nosaltres el que diem és que aquest romanen el destinen tot, o sigui, gairebé tot, a Promunça i a pagar una expropiació que es va fer a Pontreixat, que inicialment Promunça era la beneficiària, però que en vista de la situació econòmica de Promunça, que és negativa, li van treure aquest benefici de l'expropiació i ho paga ara directament l'Ajuntament, però que estem parlant de l'expropiació de Pontreixat, que en total tindrà un cost de 7 milions i mig d'euros. Aleshores, part d'aquest romanen es destina a pagar aquesta expropiació i una altra part es destina a enviar diners a Promunça. Aleshores, nosaltres el que diem és, primer, tot el tema de Pontreixat, ara ja està en marxa, ja no es pot tirar enrere, però algun dia ja ens explicaran què vam voler fer amb això, per què vam voler expropiar això, quin interès hi havia, quin interès hi havia del poble. Quan tenim barris sencers que estan molt malament, el barri centre està molt malament, hi ha zones que s'han desenvolupat noves i que estan desconnectades del poble, com és el barri de Maslluïca, només està connectada per un vial. Aleshores, abans de gastar-te tants diners fent una expropiació d'una zona que no hi havia una pressió social perquè fos pública, vull dir, intenta solucionar altres temes. Això és el primer, però estic avançant a conteixements en concret respecte a aquest ple, clar, que el romanent de tesoreria que cada any tenim serveixi per destinar-lo als diners a enviar-los a Promunça, quan Promunça és una empresa que té uns actius, que això és el que els hi vaig dir també en el ple, si Promunça és una empresa que té uns actius i s'ha de fer un pla de viabilitat perquè l'any passat va tancar amb 800.000 euros de pèrdues i això no ens ho podem permetre. No podem tenir una empresa pública que cada any, en els veïns i veïnes de Sant Just, ens costi diners. O sigui, té uns ingressos recurrents perquè té una activitat, té un immobilitzat que té un valor i que se li pot fer una bona gestió, però has de fer un pla de viabilitat i l'has de gestionar amb criteris d'empresa i lamentablement no és el tarannà directiu del govern, de l'Ajuntament de Sant Just en quant a l'empresa de Promunça i el que es fa és que tots els romanents que hi ha cada any s'envien a Promunça molt malament, nosaltres això no hi estem d'acord. Què s'hauria de fer en Promunça? En Promunça s'hauria de fer un pla de viabilitat, és el que he dit, un pla de viabilitat, mirar els actius que hi ha i mirar a veure, posar-los també a valor real, perquè alguns estan inflats, posar-los a valor real i mirar a veure com es pot gestionar de manera que l'empresa pugui continuar vivint, o sigui, existint, però sense que tots els ciutadans ens costi cada any posar diners i posar diners i posar diners. I aquests diners poder-los destinar, per exemple, en el mateix ple es va parlar de la moció, es va fer una moció en el que el grup de ciutadans, inicialment el grup de ciutadans va presentar una moció demanant la gratuïtat dels llibres pels nens, en aquesta moció inicial hi havia un parell de punts en els que es demanava que l'Ajuntament es comprometés a fer el pagament d'aquests llibres per a aquelles famílies que tinguessin pocs recursos, aquesta moció es va pactar davant consensual amb el Partit Socialista i un cop consensuat amb el Partit Socialista tot el que eren compromisos que implicaven a l'Ajuntament els van treure. Bé, doncs si tens un romanent de tesoreria de 600.000 euros, precisament pots assumir perfectament el compromís de pagar els llibres dels nens de famílies que tenen problemes econòmics. Aleshores, destina els romanents a fer polítiques socials, com diu el Sergi. Clar que es poden fer polítiques socials, però no a costa de pujar els impostos a tothom. I no a costa, o sigui, sobretot els pots fer si no envies els diners a una empresa que no s'arreglaran els problemes de promuntza, envien els romanents cada any. Sí, en comptes de pujar aquests impostos de mitjana, doncs un 1,5% s'haguessin congelat, us ho hauríeu plantejat des de Convergència l'abstenció? Sí que ens ho hauríem plantejat, potser sí, però és endavant que hi ha. Sí, sí, exacte, ho dic perquè l'oposició en bloc, no només Convergència, sinó també Partit Popular i Ciutadans van votant contra les ordenances en un primer ple del primer any de mandat que d'alguna manera també és significatiu, aquest vot contrari de tota l'oposició. És que jo repeteixo, ja ho vaig dir en el ple també, l'últim mandat, que va ser govern tripartit els mateixos que hi ha ara, durant l'últim mandat, sumat aquest any, increment de taxes i impostos, 18%. En el mateix període, increment d'IPC, 5%. Jo crec que amb això s'ha dit tot. O sigui, no toca aquest any. L'any passat, a desembre, hi va haver un IPC negatiu, per primera vegada, o sigui, jo crec que per primera vegada de la història. portem tot l'any amb un IPC negatiu. Tot l'any, o sigui, tot l'any, bé, excepte juny i juliol, que ha sigut un 0,1%. Bé, o sigui, tot l'any negatiu. A l'octubre, o sigui, el mateix dia del ple, surt l'IPC avançat d'octubre en negatiu. No toca pujar impostos. Toca congelar-los. L'altre dia, també, en aquesta entrevista que dèiem divendres aquí a la ràdio, el primer tinent d'alcalde, Sergi Segui, deia que el to de l'oposició, per part de Convergència, de vegades està sent bastant dur en aquests primers mesos. El mantindreu durant tot aquest mandat? No és que haguem de mantenir un to dur. Nosaltres, i les coses que no veiem clares i que no hi estiguem d'acord, i que tinguem una altra postura, la defensarem. I quan haguem de demanar explicacions, us les demanarem. Ja està, no hi ha més to. No hi ha més to. Com dèiem, va ser el punt més debatut o més debatut o un dels més intensos del ple, tot i que el debat també es va allargar sobretot amb les mocions, cosa que passa també en diversos plens. Una de les mocions sí que es va aprovar, per exemple, en unanimitat, com va ser la de becas menjador. En aquest cas sí que hi ha un consens per part de tots els partits. Sí, sí, sí. I després n'hi va haver dues, doncs, vinculades amb el que és de... o tres, de fet, no? El que està passant a Catalunya, perquè Ciutadans m'ha presentat un parell. Després hi havia aquesta altra moció, doncs, de suport a Artur Mas, Joan Ortega i Irene Arrigau, que en aquest cas, doncs, es va tirar endavant amb el suport, en aquest cas, doncs, del Partit dels Socialistes de Catalunya. Com veieu? Esquerra, demovem. Sí, sí, d'Esquerra Republicana, demovem i de Convergència. Em refereixo que en aquest cas, en altres ajuntaments, doncs, ja també ha tirat endavant, però el fet que el PSC voti a favor, aquí a Sant Justa, evidentment, doncs, es manté també amb una línia que s'ha anat seguint, eh? però no sé si us ja esperàveu aquest consens, en havia parlat, doncs, abans de presentar l'emoció, com ho heu viscut? Bé, es va estar discutint el text, es va esmenar, es van fer un parell o tres de modificacions i ens vam posar tots d'acord i ho vam tirar endavant. Al final, entenem que... Jo crec que això és una percepció molt generalitzada, no només del nostre partit polític o de la gent que està en el nostre partit polític, entenc que és una... O sigui, és un tema polític, la qüestió del 9N, la consulta i la independència és una qüestió política i s'ha de resoldre amb la política, no amb els tribunals. I això és, bàsicament, el tema de l'emoció era això, bàsicament. Les mocions de Ciutadans, en aquest sentit, doncs no van tirar endavant, però m'imagineu que serà una mica la tònica dels propers plens, també, doncs que el debat dels plens vagi també per la part de les mocions per qüestions nacionals. Jo crec que serà fins passades les eleccions i després ja no hi ha més eleccions. Em sembla que el ritme d'emocions de Ciutadans a nivell polític general baixaran. Crec, però no ho sé, eh? Queden, per tant, encara un parell de plens. De fet, el pressupost es debat també al ple de desembre. No sé si preferiríeu que es debatés junt ordenances i pressuposts. Bé, això és una cosa que ja li vaig dir a en Josep Perpinyà quan vam fer la Junta de Portaveus. També es va dir a la Comissió Informativa, o sigui, perquè quan parlaven de pujar els impostos sempre ens portaven al tema del pressupost i els hi vam dir, diverses vegades, escolta, si voleu que discutim de pressupostos, ens presenteu els pressupostos i parlem de taxes i pressupostos. Però si només ens presenteu les taxes, doncs parlarem de taxes només. Això és així. És clar que sí, és clar que ens agradaria perquè aleshores pots fer un debat més constructiu. És un més constructiu. O sigui, pots donar alternatives. En sabeu alguna cosa del pressupost? N'heu parlat? No, no sabem res. N'esteu pendents? No sabem res. I en principi per això abans del desembre entenc que sí que abans del ple de desembre no sé si t'adreu previ reunir-vos amb... Bé, és que a més càrrec el pressupost s'ha d'aprovar abans de finals d'any. O sigui, que segur que en parlarem. Què espereu d'aquest pressupost? Què hauria d'incloure per convergència? Què hauria de tenir en compte? Què hauria de prioritzar? Nosaltres entenem que de cara a l'any que ve s'han de prioritzar, evidentment, estar al costat de les persones perquè la crisi encara no s'ha superat per tothom. Per tant, s'ha de fer un pressupost que estigui al costat de les persones. I entenem també que hauria de ser un pressupost que hauria de començar a posar al dia a determinades zones de senyors. Com ara? I potenciar activitats que s'estan desarrollant. Sobretot activitats esportives perquè també ens estem trobant amb molts veïns i veïnes que s'estan queixant que tot el que és el complex de la bona aigua és les instal·lacions que hi ha estan començant a ser... O sigui, ja fa temps, però cada vegada és més evident que són insuficients per la quantitat de gent que vol tirar endavant activitats esportives, diferents disciplines esportives en el que és el complex de la bona aigua. Aleshores, entenem que aquí també s'hauria de fer un plantejament. Ampliant-ho? O sigui, cada vegada hi ha més gent que vol fer més esport i més disciplines i escolta'm, doncs l'esport és una cosa molt saludable i molt bona. És un valor, a més a més, té tot un conjunt de valors molt positius i per tant s'han de potenciar. També tenim nens del camp de futbol que encara segueixen anant a l'escola alemana o altres pistes esportives a practicar esport. Per tant, tot el tema de l'esport i tot el tema de les instal·lacions esportives a Sant Just, caldria donar-li una empenta, actualitzar-ho i ampliar-ho perquè és una demanda dels veïns i de les veïnes. Per tant, això s'ha de també donar resposta. I bé... Deies també, parlaves d'algunes zones oblidades o poc tractades de Sant Just. És que el centre del poble està molt malament. De fet, el que volia també aprofitar és felicitar per l'èxit del Shopping Night. Realment, jo me n'alegro molt, o sigui, va ser un èxit i n'estic supercontenta i satisfeta. Volia felicitar l'associació de noia empresa que fèiem molt de temps que anaven al darrere de fer aquesta activitat i que, doncs bé, s'ha pogut constatar que tenien raó, que si fèiem una activitat diferent, en un horari diferent, doncs això tindria molt d'èxit i vindria molta gent que normalment no fa vida al poble. Jo ho vaig veure, o sigui, em vaig trobar molta gent que normalment no me la trobo durant el dia i me la vaig trobar aquella nit. Per tant, això és molt positiu perquè donem a conèixer el poble, les activitats, les botigues que hi ha, és molt positiu. I també volia felicitar el regidor de Comerç, el Ferran Tost, perquè també, per la iniciativa i per haver pogut dur a terme això. I la veritat és que la pena va ser que el centre del poble no acaba d'estar bonic. o sigui, tots els pobles del voltant, el que és el casc antic, per dir-ho d'una manera, està bonic, està descentat, està arreglat i aquí, doncs, està deixat. Bé, en el carrer Bonavista tenim el problema dels arbres que tenen aquestes flors i aquestes fulles que cauen a terra i s'enganxen i rellisquen, sobretot quan plou. Avui, segurament. Sí, malauradament, cada vegada que plou hi ha algú que cau, doncs bé, o sigui, és una cosa més que està d'arreglar. i, bueno, els pals amb els cables, les boreres estretes, bé, en fi. Ho heu demanat directament a l'Ajuntament? Lo dels arbres del carrer Bonavista ja és el segon ple que ho demanem. I quina és la resposta? Que ho estan estudiant, però de moment encara ho estan estudiant. Nosaltres és el segon ple que ja els recordem que aquest tema s'ha de solucionar. Doncs bé, en tot cas, avui hem volgut parlar d'aquestes qüestions d'actualitat arran, doncs, també d'aquest ple municipal que es va fer dijous passat amb la Laia Flotats, portadora de Convergència a Sant Jús. Gràcies, Laia. Gràcies a tu. Que vagi bé. Fins aviat. Bon dia. Adéu. Just a la fusta. Cada dilluns de 9 a 10 del vespre teniu una cita amb Rebobineu, si us plau. Una mirada al passat sense nostàlgia amb la millor música dels anys 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a Ràdio d'Esvern. L'antic és millor i més divertit. Rebobineu, si us plau. Despertant-te, corrent, esmorzant, comprant, passejant, quedant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconnecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. L'inter actionàس en punt de les quarts de dotze, aquesta hora fem tertúlia, avui amb la Carme Amador i en Josep Codern, molt bon dia a tots dos, què tal? Bon dia i bona hora. Comencem com és habitual, amb aquest text que llegeix cada dilluns, en Josep Codern. Endavant. Molt bé, us llegeixo. El procés per la independència de Catalunya. La negativa a formar una gran coalició dels partits catalans, units per la causa de la independència, portaren a formar la coalició de Junts pel Sí amb l'esperança que el 27 de setembre passat obtingués una tan gran majoria que permetés la Declaració Unilateral d'Independència. No fou així. Si bé obtingués 62 escons del Parlament català, no obtingués ni tan sols la majoria absoluta d'escons, cosa que obligava a pensar amb els 10 escons obtinguts per la CUP, amb qui s'arriba a un pacte de col·laboració no sense dificultats, tota vegada que aquest grup polític posa com a condició que Artur Mas no sigui relegit president de la Generalitat, cosa que fa que, fracassada la investidura, s'hagi de sotmetre a votació a l'elecció del nou president. És precisament en aquest moment quan Convergència Democràtica i Esquerra Republicana de Catalunya anuncien que es presentaran per separat a les eleccions generals del 20 de desembre. Aquesta decisió pot afavorir clarament Esquerra Republicana, a qui, totalment neta de tot procediment judicial per corrupció del partit o contra qualsevol membre d'ell, no serà rar que recolzin l'Assemblea Nacional de Catalunya i Òmnium Cultural. Serà amb els resultats d'Esquerra Republicana a les generals quan s'arribarà a la Declaració Unilateral d'Independència? Les urnes tenen la praula. Aviós rus estavellat a la península del Sineí. 228 morts és el balanç tràgic d'aquest accident. Les autoritats egípcies i russes sense esperar el resultat de l'anàlisi del contingut de les caixes negres coincideixen en afirmar que es tracta d'un accident tan més quan poc abans d'estavellar-se el pilot enviar un missatge d'emergència per deficiències mecàniques de l'aparell. Es tractava d'un avió amb més de 18 anys de vol i que ja en diverses ocasions hagués ser reparat per defectes mecànics. la pròpia companyia russa Aerojet així ho ha reconegut. Mancat de tota classe d'escrúpols l'estat islàmic i de llista s'ha avançat de ser ell l'autor d'haver destruït l'aparell perquè la seva tripulació i passatgers eren cristians. Aquesta és la moral islàmica que pretén difondre l'estat islàmic destrucció morts i assassinats i encara hi pot haver persones de formació cristiana que es converteixin en súbdits d'aquest estat sense nació. Incendi a la discoteca col·lectiva de Bocarest Ja són masses les discoteques cremades amb gran nombre de morts per manca de sortides d'emergència excés de persones i pràctica d'activitats per a les que no estan preparades. Sovint teixen les notícies d'aquest tipus i continuen obrint-se aquests locals sense garanties suficients de seguretat efectuant-se activitats que atrauen a gran nombre de clients. És hora que les autoritats persegueixin criminalment per l'atemptat a la seguretat ciutadana a tots aquells que obrin i siguin responsables d'aquests tipus de locals i que en ells es facin activitats perilloses. Cal que el que ha de ser una activitat lúdica no es converteixi en una activitat de mort. Getafe 0 Futbol Club Barcelona 2 El Barça no ens ha fet patir. Visca el Barça! Visca! Doncs don i do amb aquest últim apunt almenys per trencar una mica tota la resta de qüestions. Carme què tens a dir-hi? Home jo tot el que escriu el Josep com tu comprendràs no tinc res absolutament a dir-hi però com que tinc que fer una miqueta de mosqueta d'aquella... Exacte l'envocat del diable no? Sí perquè si no el tema de de les discoteques tot el més estic un moment d'acord el tema de la nit de la gent jove precisament ahir em sembla que era a BTV una televisió d'aquí eh parlaven amb tribus que anaven a la plaça Catalunya no sé si ho vas veure sí amb tribus de nanos de 16 a 18 anys sí sí sí que que que ja el diàleg que que donaven ja era que tant se'ls feia tot o sigui o sigui és igual uns amb els altres sí es brallen entre ells s'estimen una falta de són crius jo és que clar després se junta la nit que clar ho correcte en aquestes edats ara és tornar a casa a les cinc del dematí perquè el desgraciat que torna a les nou de la nit ja el desprecien directament o el que no vol sortir de nit però això ja crec que no és només del 2015 sinó jo quan era jove això dels horaris ja existia no no bueno però estàs parlant aquí clar però aquí podria tornar en tot en canvi ni la seva senyora sí clar o sigui a casa meva jo si tornava més tard de les nou i primer em traien la pols després em deien el dissabte que veia no surts saps però clar això ja no parlo d'això parlo que que hi ha un món a la nit incontrolable incontrolable de gent molt jove de gent molt jove que acaben com com pallaringes al carrer perquè no es pot veure el col però tots no t'ho treuen de tot arreu i fumant bueno jo no sé penso que a més sempre hi ha gent sense escrúpols que sí que tenen una reserva a la nit a les tantes de la nit