Entrevistes de la Justa
Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.
Subscriu-te al podcast
Salut mental al Baix Llobregat i IA en música: de l’activisme local a la composició, recomanació i masterització amb intel·ligència artificial
Panorama general
Dos grans blocs temàtics: una entrevista sobre la salut mental al Baix Llobregat amb Montserrat Giró Seuma i un espai “Panorama musical” dedicat a la IA aplicada a la música.
Entrevista: Associació Salut Mental del Baix Llobregat (ASMBL)
Naixement i propòsit de l’associació
- L’ASMBL va néixer fa uns 30 anys a Sant Just i es va traslladar a Cornellà, amb l’objectiu de defensar els drets de les persones amb problemes de salut mental i de les seves famílies.
"prou, ens muntarem l’associació perquè ja estem cansades de plorar"
- Context inicial: més estigma i por; ara hi ha més veu pública, però encara queden tabús.
Estigma, empoderament i cultura de la salut mental
- Avanços clau: aparició d’associacions de primeres persones (persones que defensen els seus propis drets) i major implicació comunitària.
- Persistència de “bombolles” socials que miren cap a una altra banda; es reclama educació emocional i cultura de la salut mental.
- Referència al llibre: Malestamos. Cuando estar mal es un problema colectivo (J. Padilla, M. Carmona), que connecta factors socials (treball, post-Covid, etc.) amb el malestar col·lectiu.
Programes i serveis de l’ASMBL
- Grups d’ajuda mútua (GAM) per a famílies i per a primeres persones amb suport professional (psicòleg/psiquiatra).
- Acompanyament i orientació: obrir el “ventall” de recursos (sanitaris, socials, associatius) i derivar on correspongui.
- Treball en xarxa: amb ajuntaments i xarxes sanitàries; èmfasi en l’àmbit social (feina, habitatge, activitats) a banda del sanitari.
- Sensibilització: xerrades, conferències i un blog on es pengen articles, activitats i recursos útils.
Com participar i recursos
- Contacte via l’associació (seu a Cornellà) i web: salutmentalbaixllobregat.org.
- Crida a la participació ciutadana més enllà de les famílies: enforteix l’entitat i alleugereix les càrregues de les persones cuidadores.
Polítiques públiques i model de Sant Just
- Sant Just destaca per tenir una educadora social dedicada a salut mental (Núria Boquera) i una Taula de Salut Mental amb professionals i ciutadania.
- Recomanació pràctica: adreçar-se al CAP o a Serveis Socials per derivacions i per visibilitzar la demanda al consistori.
Cultura, drets i marc legal
- Recomanació de l’obra de teatre “Peix Daurat” (Anna Gulló) per entendre l’experiència en primera persona i combatre el desconeixement.
"la persona la dignitat la té sempre"
- Canvis legals en tuteles i curateles: són positius si es coneixen i es defensen. Es denuncia que tractats internacionals signats sovint no es compleixen.
Panorama musical: IA aplicada a la música
Què és la IA i tècniques clau
- La IA busca simular capacitats humanes: aprenentatge, raonament, percepció, llenguatge i creativitat.
- Tècniques principals:
- Aprenentatge automàtic - Xarxes neuronals - Processament del llenguatge natural (PLN) - Visió per computador - Robòtica
Aplicacions musicals de la IA
- Composició i generació: creació de melodies i harmonies a partir de patrons i estils preexistents; fins i tot improvisació.
- Recomanació musical: plataformes com Spotify i Apple Music infereixen preferències per suggerir contingut.
- Barreja i masterització automàtiques: millora de qualitat sonora analitzant paràmetres (equilibri tonal, compressió, reverberació...).
- Reconeixement de cançons: cas Shazam, identificació per mostra d’àudio.
Exemples i debat
- Exemples de covers generats per IA (veus “impossibles”: p. ex. Michael Jackson cantant Avicii; Britney Spears interpretant Christina Aguilera o Adele) i ús d’autotune.
- Reflexió final: la IA és útil i potent, però la creativitat i la sensibilitat humanes són, per ara, insubstituïbles a l’hora de crear art.
"la vessant d’expressió d’emocions [...] sobretot humanes, són de moment claus a l’hora de crear art"
Seccions de l'episodi

Presentació i obertura de l’entrevista
Context inicial del programa i entrada a l’entrevista del dia amb la presentadora Raquel.

Origen de l’Associació Salut Mental del Baix Llobregat
Montse Giró narra el naixement fa ~30 anys, el trasllat a Cornellà i la missió de defensa de drets; cita fundacional ‘cansades de plorar’.

Estigma, empoderament i cultura de la salut mental
Debat sobre estigma, ‘bombolles’ socials, auge de col·lectius de primeres persones i crida a ampliar la cultura i l’educació emocional; referència al llibre Malestamos.

Programes i accions de l’ASMBL
GAM per famílies i primeres persones, conferències, acompanyament i derivacions, i treball en xarxa amb ajuntaments i sanitat amb focus social (feina, habitatge, activitats).

Com participar i recursos en línia
Indicacions de contacte, seu a Cornellà, web oficial i blog amb activitats, articles i recursos de sensibilització.

Model de Sant Just i accés a serveis públics
Sant Just disposa d’una educadora social dedicada (Núria Boquera), Taula de Salut Mental i derivacions via Serveis Socials o CAP; importància de fer visible la demanda.

Cultura i sensibilització: ‘Peix Daurat’
Recomanació de l’obra d’Anna Gulló per entendre l’experiència en primera persona; reivindicació de la inclusió i el respecte a la dignitat.

Drets, canvis legals i compliment de tractats
Canvi de tuteles a curateles; necessitat de conèixer i defensar les lleis; denúncia de l’incompliment de tractats internacionals signats.

Cloenda de l’entrevista
Agradeïments i tancament de l’espai amb voluntat de fer d’altaveu de la salut mental.

Pausa musical i promocions de la ràdio
Bloc de cançons i falques promocionals de la programació de Ràdio Desvern.

Presentació de ‘Panorama musical’
Entrada al segment musical amb cortineta i anunci del tema del dia.

IA: definició i tècniques clau
Què és la intel·ligència artificial i resum de tècniques: aprenentatge automàtic, xarxes neuronals, PLN, visió per computador i robòtica.

Aplicacions de la IA en música
Composició/generació, recomanació (Spotify/Apple), mescla i masterització automàtica, reconeixement de cançons (Shazam) i creació de melodies i ritmes nous.

Veus sintètiques, autotune i reflexió final
Exemples de *covers* generats per IA (p. ex. Britney Spears) i conclusió: la creativitat i sensibilitat humanes continuen essent centrals.

Bloc musical de tancament
Selecció final de temes (p. ex. versions IA i ‘Flowers’) que clouen el programa abans del següent tram.
Ara a la justa, ara que justament són les 11 i 18 del matí, això significa que toca encetar l'entrevista del dia. Avui parlarem amb la Montserrat Giró, de l'Associació Salut Mental del Baix Llobregat sobre les iniciatives que en fan i sobre altres assumptes. Molt bon dia, Montse. Hola, molt bon dia, Raquel. Com estàs? Bé, contenta d'estar aquí. Sí? Sí, i tant, tot el que sigui comunicar és important. I tant, i tant, mai millor dit. Primer, et volia preguntar com va néixer l'Associació de Salut Mental del Baix Llobregat, que això també es pot trobar al web, però m'interessa que m'expliquis una mica l'origen. Mira, l'Associació de Salut Mental del Baix Llobregat va néixer aquí a Sant Just. O sigui, va néixer, jo diria que possiblement uns 30 anys, fa uns 30 anys, que van ser dues persones, primerament dues persones, la Montserrat Galileu i la Magdalena Crespo, que en aquell temps les coses estaven molt més complicades que ara, molt més tancades. n'han de perdre de vista que veníem d'una cultura en què el que representava la salut mental i la relació que tenia amb les persones internades amb aquest problema. i la por i l'estigma que hi havia a la societat. Tant la Montse com la Caterina es van proposar tirar-ho endavant i una de les frases que a mi sempre m'ha impressionat més de la Magdalena, que un dia van dir prou, ens muntarem l'associació perquè ja estem cansades de plorar. I aquest plorar no era només aquest sentiment que es pot manifestar a la persona, sinó el fet que sempre, o sigui, haguessin d'anar a demanar que després ho van continuar fent. Van començar la lluita. Després, aquí Sant Just, per la problemàtica del transport, no es va continuar aquí i la seu va passar a Cornellà. I després en un altre local, que és allà on estem actualment, a Cornellà. I això va ser el naixement de l'associació, el poder defensar els drets de les persones. I jo diria que amb això estem. Clar que sí. És que m'ha agradat molt quan has dit la paraula estigma, perquè és veritat que avui, a dia d'avui, i en diferents parts de la societat, es parla més de salut mental i s'en tracta més, i es dona veu, també. Però és veritat que fins ara era una mica tabú, no?, parlar de salut mental i de tot el que té a veure, no només amb trastorns, sinó amb gestió emocional. I crec que falta, no sé si estàs d'acord amb mi, crec que falta una mica de cultura i d'educació en aquest aspecte. Evidentment que falta, que sí que s'ha avançat, perquè hi ha les associacions, en el cas de la nostra, està formada per, bàsicament, per pares i mares, per famílies. Hi ha alguna persona, en primera persona, que també està interessada i de vegades ho segueix, però l'abans o l'avenç que s'ha produït és que hi ha associacions que només estan formades per primeres persones. Singulars, no? O sigui, persona única. Persona única. I que no se sent acompanyada, potser. No, no, no. Persona que diu jo com a... vull defensar els meus drets com a persona a la societat i llavors s'ajunten primeres persones, persones que... Individuals. Individualment, o sigui, tenen el trastorn cada bolseu i llavors formen l'associació. Hi ha la federació de les associacions i llavors de la federació hi ha activament que... i... que són les persones que activen tot el que elles veuen necessari activar. Són primeres persones que es defensen els seus propis els seus propis drets. Això és un canvi important. Un canvi important perquè una cosa són les persones que cuidem i tenim com a família, o sigui, ho vivim, i l'altra cosa és que, per tant, estan molt més empoderades a defensar el que és propi. Llavors, l'estigma s'està tractant de diferents maneres perquè l'estigma és l'estigma que es troba a la societat, que això encara es continua trobant, o sigui, amb menys mesures. Sí, perquè dóna la impressió i a mi em passa que tinc la impressió que hi ha bombolles de, o sigui, col·lectius, grups, que sí que en tracten aquest tema, però hi ha altres bombolles que ho desconeixen, que és com que miren cap a una altra banda i no no ho tenen present i és una cosa que ens afecta a tots, no? Sí, perquè digués, cada persona té els seus sentiments, les seves emocions, la seva forma de viure, o sigui, ens afecta a tot, o sigui, hi ha un llibre que diu Malestamos, és el títol del llibre, i va discernint de tots les diferents factors que trobem a la societat. Per tant, tant parla del treball com parla, o sigui, el que ha representat el Covid l'estat tancat a casa i llavors això pot desembocar amb una depressió, amb una crisi, o sigui, que és tota la societat que ens afecta, però encara, o sigui, la societat, perquè això és el que acostuma a passar, és a dir, això toca amb els altres, no em toca a mi. Clar. I, a més a més, d'alguna manera em fa patir, no em vull sentir parlar. Clar. Clar, miro cap a una altra banda, no em responsabilitzo, no tinc aquesta responsabilitat afectiva que es diu. Per això també penso que va lligat amb el que ara us diré, és que a les associacions hi ha que són no només dels familiars, sinó que hi ha altres persones de la societat sense tenir cap tipus de problemàtica que s'estan incorporant a les associacions i això és molt enriquidor. I tant. És molt enriquidor per una banda perquè és la visió que tenen aquestes persones i les ganes de defensar el que és bàsic per a tothom i després per altra banda perquè l'associació s'enriqueix en persones i persones que tenen molta força perquè la persona que és cuidadora a casa quan hi ha una crisi doncs ha de cuidar la crisi a casa i en canvi les altres persones poden continuar treballant. O sigui, això és una crida que faig a la societat que la importància d'associar-se amb una associació de salut mental. El llibre que has comentat Malestamos que a més té com a subtítol Cuando estar mal es un problema colectivo és de Javier Padilla Bernaldez i de Marta Carmona. Sí. A banda del que estàs dient que també és molt important vosaltres concretament quines activitats o quines propostes feu per ajudar els altres? Quin és quin és el vostre programa? Mira, o sigui, nosaltres cada any o sigui, fem abordem diferents situacions però el més important per nosaltres és aquesta relació amb la societat i la tenim a través dels ajuntaments. I llavors en funció o sigui del que de les subvencions que rebem doncs podem fer les nostres actuacions però les nostres actuacions poden ser per exemple els grups d'ajuda mútua que va dirigit a famílies també hi ha grups que van dirigits a primeres persones això és un espai molt important perquè la persona pot parlar de les seves situacions amb tota llibertat i amb tota tranquil·litat i amb l'apoi d'un psicòleg o amb psiquiatra després en quant a les altres coses que fem de vegades fem conferències de vegades estem jo diria que treballem amb xarxa la xarxa per una banda seria amb els municipis que estem i estem representats i després la xarxa amb els ajuntaments i també amb les xarxes sanitàries perquè fins fa poc la importància estava amb lo sanitari ara afortunadament cada vegada es veu més que s'ha de treballar tot l'aspecte social que la persona tingui treball que la persona pugui fer les seves activitats o sigui que ja pugui viure d'una manera a la vivenda per tant això és també les coses que treballem i sobretot el que també és molt important és l'acompanyament quan hi ha una situació amb una família o la mateixa primera persona s'adreça a l'associació i llavors això fa que se li obri el ventall de possibilitats que té de cura i de cuidado tant a nivell mèdic com a nivell d'associació com a altres o sigui es dirigeix la persona a aquell lloc que més la poden ajudar molt bé les persones que vulguin participar en aquesta associació què han de fer? bé doncs s'haurien de posar en contacte amb nosaltres ara no he agafat papers però no he agafat cap telèfon no passa res en tot cas ja us ho direm però en principi aquí a Sant Just hi ha l'Ola Castany que és la vicepresidenta després també estic jo després hi ha el president que està a Cornellà i l'associació que tenim la Seula tenim a Cornellà a la plaça Prat de la Riba sí cal destacar que si no m'equivoco el vostre web és salutmental baix llobregat punt o erg perquè hi ha un altre web d'una altra associació però aquest és el de el de la salut mental de l'associació de salut mental del Baix Llobregat i aquí en aquest web hi ha tota la informació exacte sí també teniu un blog que que va penjant els programes dels que hem parlat però també doncs a més d'aquestes propostes també doncs fa com dóna penja articles no i tips tot allò que trobem a la xarxa o que s'ha viscut tot es va penjant en el blog perfecte no només de vegades les activitats que es poden fer a la comarca sinó també en coses de Barcelona tot allò que trobem que pot ser bo per sensibilitzar i per donar a conèixer doncs ho pengem sí perfecte ja per acabar aquesta entrevista no sé si estàs d'acord amb mi jo crec que sí però s'hauria de demanar salut pública no mental hauria de ser no demanar-ho però és a dir no directament però hauria de ser un objectiu final al final pel que respecta a la vessant de la salut mental i de la salut general perquè et dona la impressió que costa molt trobar aquest tipus de servei de forma pública no falta més bueno sí que val a dir que aquí a Sant Just ho tenim molt bé molt bé això ho hem de dir sí sí i tant ho tenim molt bé és l'únic ajuntament de la comarca que té una persona dedicada a salut mental tenim una educadora social que es dedica a Nòria Boquera que es dedica a salut mental que és una persona d'una sensibilitat exquisita d'una dedicació al 100% però això vol dir també perquè hi ha hagut aquesta sensibilitat i aquesta que se n'han volgut ocupar des del consistori des de l'equip de govern ja fa doncs potser uns 15 anys d'això no estem parlant d'ahir és una lluita com dèiem al principi de l'entrevista que té un temps citant cada població té un número determinat de persones afectades i aquí a Sant Just hi va haver una decisió molt compromesa és molt compromesa la decisió i llavors aquí si no se sap doncs ara aprofitem per dir-ho que es poden adreçar directament a l'Ajuntament a Serveis Socials i la persona que ho porta és la Núria Boquera aquí hi ha un grup d'ajuda mútua també per tant tenim tot el el treball hi ha la taula de Salut Mental o sigui per tant que és una taula que hi ha un conjunt tant de professionals com de persones que tenen els criteris suficients com per defensar i veure les possibilitats que es poden treballar dintre de la població per tant això és una gran una sort una gran sort una gran sort aquí a Sant Just sí llavors els altres també jo penso que la persona en primer lloc on s'ha d'adreçar igual com si estem malalts anem al centre de salut i aquestes persones hi van doncs demanar al centre de salut on es poden adreçar i si no a l'Ajuntament perquè com més es vagi a les persones que governen més hi sàpiguen la realitat millor només vol dir l'altre dia aquí Sant Just es va fer una obra de teatre que es diu Peix Daurat que jo crec que totes les persones que estan treballant tots els polítics tots els polítics totes les que tinguin aquesta sensibilitat o aquest desconeixement de lo que és la salut mental i lo que els passa amb les persones tindrien tindrien que veure aquesta obra de teatre perquè és un monòleg de l'Anna Gulló de l'Anna Gulló però que a mi mateixa em va impressionar tant perquè em va adonar de lo poc que sabem quan quan pateixen aquestes persones i quan desconeixem de lo que els està passant perquè cada persona és única i tant no és doncs una persona que té una no no vull dir cada persona pot pot pensar i pot viure de manera diferent per tant aquesta obra jo la recomanaria a tothom per això per omplir per anar fent aquest gir amb la cultura per anar fent aquest gir amb la cultura perquè la inclusió no s'ha de la persona o com diuen se'ls ha de retornar la dignitat no no la persona la dignitat la té sempre bé amb dignitat i respecte exacte això ho diem molt a la justa i sobretot als espais de psicologia perquè és veritat una persona ha de ser respectada i la seva dignitat no ha de ser violada per el mer fet de ser una persona un ésser humà i tant ahir mateix estava en una reunió que es parlava del canvi de la llei amb les tuteles i les curateles i aquest canvi aquest canvi de llei és bo perquè es pot o sigui les coses van canviant les lleis però el més important és que les coneixem i que les sapiguem defensar perquè també les lleis tenen buits i llavors o sigui hem d'estar a totes i les hem de conèixer tots tota la societat hauria de conèixer les coses i una forma de donar veu a això per exemple és aquesta entrevista amb tu aquí perquè voldria dir que les lleis l'estat espanyol moltes vegades les ha signat en relació a l'OMS en relació als tractats que es fan doncs ho signa però després no les compleix i llavors si això ho coneixem la nostra actuació en un moment o altre també pot ser diferent i tant Montserrat Giró gràcies per venir a la justa i per tractar aquesta temàtica sí Giró Giró Seuma i això esperem que aquesta entrevista serveixi d'altaveu de la salut mental que sempre crec que és important parlar-ne et desitzo un molt bon dia i gràcies moltíssima gràcies igualment a tu Raquel gràcies per convidar-nos les coses tontes i subtils i alguna bomba del destí jo i se m'escapa aquell petó que no sabia que et guardava i l'abraçada que ens porta a casa que baixi algú i ho aturi i ara para para que et juro que no puc que et juro que no vull tornar a oblidar-te que et juro que no puc que et juro que no vull tornar a oblidar-te no miris així no miris així que m'explota el cap que saps que moria per tu i per viure junts les coses tontes i subtils i alguna bomba del destí jo mai mai jo mai mai he pensat que seria més feliç al teu costat que no L'Ajusta, el magasí matinal de Ràdio d'Esvern. Cada matí posa't al dia amb l'actualitat del nostre municipi. Amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa a Sant Just passa per l'Ajusta. De dilluns a divendres de 10 a 1, en directe a Ràdio d'Esvern. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Et penses que a Ràdio d'Esvern et deixem les tardes lliures perquè t'avorreixis? Doncs no. Escolta de dilluns a divendres de 5 a 7 o el programa de tardes La Rambla amb entrevistes d'actualitat, tertúlies esbojarrades i seccions variades. Aquí, la gent i les entitats de Sant Just en sou els protagonistes. i recupera tots els podcasts que vulguis a radiodesvern.com o al perfil arroba laramblanou8.1 d'Instagram i Twitter. Sant Just, ja no tens excusa per sintonitzar Ràdio d'Esvern cada tarda de 5 a 7. Escolta el magazín La Rambla de dilluns a divendres amb Núria Garcia. Un programa que fa poble, actualitat i entreteniment. Tertúlies, cicles d'entrevistes, espais culturals, seccions d'esport, de natura, cinema, salut... on es parla i es dona veu, sobretot, a les entitats i a la ciutadania de Sant Just. Només hi faltes tu. Segueix el dia a dia de La Rambla a Instagram i Twitter arroba laramblanou8.1 i recupera els podcasts que més t'agradin a radiodesvern.com Bet aquí una vegada. Un programa de contes que es realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Cropos 148.1 Cropos 148.1 Unification de contes a les 1 de centés a les 20 de centés a les 20 de centés a les 40.1 Très a les 13 de centés a les 60.2 Continuem a l'ajusta, ara que gairebé són tres quarts de dotze, i aquesta banda sonora, aquest thriller, però això sí, i cantat pel Freddie Mercury serveix per encetar l'espai panorama musical. I com aquesta cançó ja ens està dient d'alguna forma, avui parlem de la IA o intel·ligència artificial aplicada a la música. La IA és un àrea de la informàtica que se centra en el desenvolupament de sistemes capaços d'executar tasques que normalment requereixen la intervenció humana i que impliquen habilitats intel·lectuals, com l'aprenentatge, el raonament, la percepció, el processament del llenguatge natural i la pressa de decisions, a més, cal destacar de la creativitat. L'objectiu principal de la intel·ligència artificial és crear sistemes que puguin simular aquestes habilitats humanes per tal de resoldre problemes complexos i de prendre decisions de forma autònoma. S'ha de dir que hi ha diferents enfocaments i tècniques dins de la IA. Ara els comentaré. Comandaré. Comandaré. Llavors, de fons, per comentar aquestes tècniques dins de la IA, tenim el tema Wake Me Up, originalment d'Abitzi, però això sí cantat per Michael Jackson. I llavors, els enfocaments de la IA o tècniques són l'aprenentatge automàtic, és a dir, entrenar els algoritmes perquè puguin aprendre a partir de dades i millorar els seus rendiments sense tenir una tasca programada. El segon enfocament és xarxes neuronals, és a dir, models matemàtics que intenten reproduir el funcionament del servei humà. El tercer és el processament del llenguatge natural, que permet als sistemes comprendre, interpretar i generar text i veu, com és el cas. El quart és la visió per computador i interpretació, tal com ho fa l'ésser humà. i el cinquè enfocament, o la cinquena tècnica, és la robòtica. i el traject d'explicit. No ietzt-obj tag a verges. fermeture. Acer obser I llavors, pel que respecta a la IA aplicada a la música, la intel·ligència artificial intervé en les cançons de diverses maneres, ja sigui pel que respecta a la creació com a la recomanació i a la generació automàtica de música. Llavors, ara us explicaré com s'utilitza la IA en el context de les cançons, però per això m'agradaria tenir de fons aquesta banda sonora. Estem escoltant l'original tema It's Gonna Be Me del grup NCNC, que està format per uns quants joves, per cinc joves, i un d'ells és el Justin Timberlake, és a dir, l'ex-parella de la Britney Spears, que és la persona que està donant veu a aquest tema. I tot això fet amb intel·ligència artificial és molt fort. Llavors, pel que respecta a la intel·ligència artificial aplicada a la música, serveix per diferents tasques. La primera per la composició de música. La IA pot ser utilitzada per crear noves composicions musicals, mitjançant l'ús de tècniques de generació automàtica, com les xarxes neuronals, els algoritmes, que hem comentat fa uns segons, i aquests poden aprendre a compondre melodies i harmonies basades en patrons i en estils músiques que ja existeixen, com és el cas. Això pot ajudar els compositors a obtenir noves idees i a explorar noves combinacions musicals. La IA, en la vessant musical, també serveix per recomanar música. I això, mira, el de recomanar música potser és anar un pèl més enllà, però és veritat que detectar cançons, ja ho feia l'anomenat Shazam, que és un programa que serveix, que encara es fa servir i des de fa gairebé una dècada serveix per identificar les cançons amb les zones de so. Llavors, les plataformes de streaming de música com Spotify o Apple Music fan servir la IA, això és veritat, per recomanar cançons als usuaris, és a dir, mitjançant les cookies, les galetes aquestes, que el que ens estan fent és agafar dades de les nostres preferències, en aquest cas musicals, doncs, després, un cop ja es té aquesta informació, se'ns recomanen o se'ns suggereixen cançons i artistes del nostre interès. Una altra funció és la barreja i masterització automàtica. La IA pot ser utilitzada per realitzar tasques de mescla i masterització de manera automàtica mitjançant l'emprenentatge, un altre cop automàtic, els algoritmes que poden analitzar les característiques del so, com l'equilibri tonal, el nivell de compressió, la rebarberació, entre d'altres aspectes, o els paràmetres de l'àudio, per millorar-ne la qualitat sonora. M'encanten aquests crossovers, crossovers vol dir aquestes barreges, en aquest cas, un altre cop Britney Spears cantant el tema Jenny in a Battle, que és la seva, des de sempre, considerada rival, tot i que jo personalment no ho penso, Cristina Aguilera. D'aquesta forma, la IA ens servirà per fer les paus a nivell musical. Seguim amb una altra funció, que és el reconeixement de cançons, que és el que us he comentat abans, i es fa referència al Shazam, que permet identificar cançons simplement reproduint una mostra d'àudio. Aquest sistema es fa servir des de fa més o menys més d'una dècada. i l'última funció de la IA aplicada a la música és la creació de melodies i de ritmes. La IA també, a més de fer servir cançons que ja existeixen, com els exemples que estem escoltant, pot ser utilitzada per generar melodies i ritmes nous, mitjançant, un altre cop, algoritmes basats en aquesta intel·ligència artificial. Es pot generar música de forma automàtica, això cal destacar-ho, a partir, un altre cop, de patrons i estructures preexistents, això sí, però fins i tot es pot arribar a improvisar música. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Estem escoltant l'últim exemple de Britney Spears, que és una veu que ja feia servir autotune, això s'ha de dir, i llavors és molt robòtica i és molt fàcil d'utilitzar, parlant en termes d'IA per posar veu a temes que ja existeixen com aquesta mítica baladada d'Ell. Acabo parlant una mica del que jo penso de l'IA aplicada a la música i és que crec que aquest sistema pot ser útil en l'àmbit musical, però també penso que la vessant d'expressió d'emocions a través de l'art, de la creativitat i de la sensibilitat, sobretot humanes, són de moment claus a l'hora de crear art. Llavors, dit això, ens quedem escoltant aquest Hello de Britney Spears, ens quedem escoltant l'últim avals, originalment de l'Oreja de Van Gogh Leire, però això sí, cantat gràcies a l'IA per la Maya Montero, i acabarem escoltant un tema molt especial i molt floral. Gràcies a l'Oreja de Van Gogh Leire, Gràcies a l'Oreja de Van Gogh Leire, Gràcies a l'Oreja de Van Gogh Leire, A mi vista de obsesiones, de lunes a la vida ¿Cómo recordarme sin mirar atrás? Que yo nunca vivaré en tu lugar Cuando todo acabe y el silencio abre Solo tus pupilas sabrán que fue verdad Y entre los cristales, pedacitos de esa tarde Donde comenzamos a soñar La felicidad es un maquillaje De soños amables desde que no estás Siempre serás bienvenido a este lugar A mi vista de obsesiones, de lunes a la vida ¿Cómo recordarte sin mirar atrás? Yo nunca olvidaré en último Siempre serás bienvenido a este lugar A mi vista de obsesiones, de lunes a la vida ¿Cómo recordarte sin mirar atrás? Nunca olvidaré en último A mi vista de obsesiones, de lunes a la vida A mi vista de obsesiones, de lunes a la vida A mi vista de obsesiones, de lunes a la vida A mi vista de obsesiones, de lunes a la vida A mi vista de obsesiones, de lunes a la vida Talk to myself for hours Oh, say things you don't understand Oh, I can take myself dancing Oh, I can hold my hand Oh, I can love me better than you can Paint my nails, cherry red Match the roses that you left No more, there's no regrets I forgive every word you ever said I didn't want to leave you, I didn't want to fight Started to cry but didn't remember I can bust the flowers By my name in the sand Talk to myself for hours Say things you don't understand And I can take myself dancing Bon dia, Laura