Entrevistes de la Justa del 13/10/2021 — Salut mental comunitària a Sant Just: acompanyament personalitzat, testimonis de recuperació i estigma als hospitals i a la feina

Context i participants

Programa d’entrevista a Ràdio d’Esvern amb la Mireia (presentadora), Núria (educadora social i responsable del programa municipal de salut mental de Sant Just), i dues usuàries, Mònica i Gemma.

• Objectiu: entendre el funcionament del programa municipal d’atenció en salut mental, conèixer testimonis de recuperació i abordar l’estigma social i sanitari.

El programa municipal de salut mental (Sant Just)

Objectius i funcionament

• Acompanyament integral i personalitzat a persones amb malaltia/trastorn mental i a les seves famílies.

• Inserit a Serveis Socials municipals, amb treball en totes les esferes de la vida (personal, sanitària, laboral, etc.).

• Itineraris a mida: cada persona té un seguiment únic, flexible i adaptat a les seves necessitats.

• Treball en recuperació i autonomia amb enfocament comunitari.

Accés al servei

• Per contacte directe (boca-orella, butlletins municipals).

• Per derivació sanitària (CAP, especialistes) o per iniciativa de la família.

Recursos i coordinació

• Acompanyament personal (incloent-hi acompanyament físic si cal) i accés a tots els recursos socials municipals.

• Coordinació estreta amb psiquiatria, psicologia i altres dispositius: “hem d’anar totes a una”.

"Són dues dones fabuloses, amb una empenta brutal... la feina grossa l’han fet elles." — Núria

Testimonis de recuperació

Mònica: del col·lapse a la reconquesta de l’autonomia

• Arribada al programa per derivació del CAP (assistenta social Cèlia).

• Acompanyaments pràctics (compres, visites al psiquiatre) i suport emocional en moments de soledat i ruptura de parella.

• Millora progressiva: recupera la mobilitat i l’estabilitat (“el cap ha tornat al seu lloc”).

• Vincle i confiança: reconeix “persones com elles” com a clau de la seva recuperació.

"Veure’t que tens una persona al costat que t’està donant apoyo... això fa molt per recuperar-te."

Gemma: estabilització després d’un ingrés i xarxa de suport

• Contacte possiblement a través de la germana (Eva); ingrés de sis mesos a Sant Boi.

• Valor del suport de Núria i l’equip en moments crítics i en la coordinació amb metges.

• Gratitud familiar: “el que hem trobat amb ella no ho hem trobat a cap lloc”.

"Tot... En un moment, una trucada i diu: tranquil·la, ara fem això i l’altre." — Gemma, sobre la Núria

Estigma i normalització

A la feina

• Millores en normalització, però persisteix estigma laboral: es qüestionen tempos i adaptacions per a persones amb trastorn mental, quan altres patologies reben ajustos sense recels.

• Cal canviar la mirada: el diagnòstic no ha de condicionar l’avaluació de la capacitat laboral.

Als hospitals generals

• Experiències d’etiquetatge clínic: s’atribueixen símptomes físics a “nervis” o al diagnòstic psiquiàtric.

• Casos concrets:
• Gemma: a urgències van infravalorar un possible ictus fins que la mare va insistir; també sospites injustificades de consum de drogues (proves negatives).
• Mònica: al·lèrgies ignorades (administració de nolotil malgrat advertència; reacció posterior; proves confirmen al·lèrgies, inclosa penicil·lina). També destaca el pes de l’etiqueta “bipolar” en informes.

"El fàcil era dir: són nervis... No, senyors: si et fa mal la panxa, et fa mal la panxa." — Núria

Assignatures pendents i coordinació

• Encara una assignatura pendent al sistema de salut general: cal formació i protocols anti-biaix.

• Coordinació interprofessional com a palanca per assegurar que el diagnòstic psiquiàtric no eclipsi la patologia física.

Vida quotidiana i suports

Mònica

• Pensionista (grau de disminució) amb rutina estable i satisfactòria: aquarel·la, tai-chi, parc, trobades.

• Suport lleu a domicili (2–3 dies/setmana) d’una treballadora familiar per organització i reforç.

• Drets activats via llei de la dependència.

Gemma

• Acompanyaments setmanals (3 dies) per a compres, tasques i companyia; reconeixement a l’equip de treballadores familiars.

• Se sent segura i accepta el seu trastorn bipolar; ha començat a visibilitzar-lo socialment.

"Soc una persona normal, però amb una malaltia i no passa res."

Agenda i informació pràctica

• Taula rodona: Suport comunitari en salut mental.

• Data i hora: dilluns 18 d’octubre, 19:00.

• Lloc: Sala Isidor Cònsul (Can Ginestà), Sant Just Desvern.

• Retransmissió en directe a les xarxes de la Biblioteca Joan Margarit.

• Presentació i moderació: Gina Pol, regidora de Salut.

Idees clau

• Acompanyament personalitzat i coordinació són determinants en la recuperació.

• La normalització avança, però persisteix l’estigma a la feina i als hospitals generals.

• Els testimonis de Mònica i Gemma exemplifiquen resiliència i la importància de xarxes de suport comunitàries.