Sant Jordi, mobilitat i sequera a Sant Just: seguretat viària, xarxa ciclista, Ambici, patinets i gestió de plagues

Continuem a l'ajusta quan gairebé passa un quart d'hora de les 11 del matí i ara anem, com cada dia, amb l'entrevista del dia. Avui tenim amb nosaltres a l'estudi a Josep Maria Ranyer, que és regidor de Mobilitat i Seguretat Viària, a més de regidor de Planificació Territorial, de Serveis Generals i Qualitat i de Recursos Humans. També és tinent d'alcaldia. Molt bon dia! Hola, bon dia, com va? Molt bé, què tal? Bé, bé, bé. De dilluns, que no sembla que sigui dilluns, perquè amb la festa d'ahir de Sant Jordi ha estat tot el cap de setmana un continu de coses i d'activitats que... No hi ha hagut cap de setmana o hi ha hagut un cap de setmana molt diferent. Sí, sí, i sembla una mica que també passarà el mateix la setmana que ve amb el pont, llavors, o sigui... Aquest serà diferent, però aquest de Sant Jordi ha estat realment un cap de setmana molt intens i molt profitós. Doncs ja que parlem de Sant Jordi, aquest anava a ser l'últim tema, però comencem parlem de cultura, no? Sí, sí, sí. Com ha anat la celebració de Sant Jordi? Estan satisfets els llibreters i el gremi de floristes també, aquí a Sant Just? Jo crec que sí, perquè la mobilitzada, diguem-ne, la gent que ha sortit al carrer, que ha estat, la gent que va quasi copsar i col·lapsar Can Ginestà, són un exemple que aquest Sant Jordi ha estat allò, a diferència de... veníem d'una època en què uns no els podíem fer perquè teníem el Covid i l'altre el vam tenir passat per la pedra, o per l'aigua, vull dir, perquè va haver-la pedregada. Jo crec que aquest ens hem tret de sobre totes aquestes vibracions negatives i ha estat un de molt fort i molt bo. Vull dir, a mi em dóna la impressió que no he pogut encara parlar amb els sectors més en concret, però de la visió que un rep de lo que va ser ahir, em dóna la impressió que sí, que va ser un Sant Jordi plenament recuperat i que inclús allò, repeteixo, hi ha haver moments en què Can Ginestà estava com col·lapsat, vull dir, que era molt difícil, moure's per dintre de l'espai del recinte que havíem destinat a fer el Sant Jordi, vull dir, que va molt bé. Que no és només aquest, per exemple, a Barcelona s'ha incrementat un 5% en vendes, o sigui, sota tot el pronòstic s'ha superat aquesta expectativa, però a més no només la venda de llibres, estem parlant també de l'ambient que va haver-hi aquí, no? Sí, sí, no, no. A Can Ginestà? Va, jo crec que va haver-hi un ambient allò molt maco, molt allò de compartir el dia, de compartir sensacions, de compartir amics, de veure-ho amb una dimensió que, repeteixo, em dóna la impressió que era allò, el fet que coincidís també amb diumenge també ho afavoria, però realment, vull dir, tant els espectacles pels nens, com la música, com la ballada de sardanes, com el que van ser les parades de totes les entitats i de llibreters, doncs allò em va donar la impressió que tenim la sensació que va ser un Sant Jordi, no diria com els d'abans, perquè crec que va ser inclús més gran i més important. Sí, sí. Vale, ara passem a parlar d'urbanitat i volia preguntar-te quins problemes concrets a Sant Lluís es poden resoldre en l'àmbit d'urbanitat. D'urbanitat, doncs? Sí. Perquè, per exemple, i més que d'urbanitat, per exemple, avui hem parlat de la notícia de la seguretat viària, el poliesportiu de la Bonaigua, sobre aquest assumpte què podríem dir? Bé, nosaltres, amb tot el tema del que és el via pública, tant el que és seguretat viària com els altres elements de seguretat, diguem-ne les més àmplies, les que tenen a veure ja amb la protecció dels béns i de les persones, hem portat tot un mandat de molta intensitat, no? És a dir, hem fet un esforç amb el tema de seguretat en general, no tan sols la viària, que s'ha caracteritzat per aquesta instal·lació de càmeres que tenim al carrer, que el que fan és controlar els cotxes, diguem-ne, perillosos, i quan dic cotxes perillosos no és allò perquè portin una velocitat o algunes coses que també són perillosos, sinó perquè són cotxes que els cossos de seguretat, tant els Mossos com la policia local, com altres coses, tenen detectats que s'han utilitzat per activitats il·lícites i que, per tant, allò es poden detectar. Això ens ha ajudat a mantenir un nivell de seguretat important i, per tant, jo crec que aquesta és una línia. I la segona és que hem fet, hem continuat treballant amb el que va ser el disseny del Pla de Mobilitat Urbana de Sant Just, que ens ha portat a dir, escolta, el primer i el més important, malgrat que tothom pensa que és el cotxe, quan parlem de via pública, és el vianant. És a dir, el vianant és el que primer hem d'assegurar-li més espai, més seguretat a l'hora circular i poder plantejar-lo. D'una banda, fem actuacions amb els carrers, que totes tenen una constant, amb aquesta dimensió, a part d'arreglar el carrer, etcètera, és eliminar barreres, refavorir l'accessibilitat, i l'altre és allò, endreçar, diguem-ne, els passos perquè els vianants, diguem-ne, tinguin seguretat a l'hora circular. La reforma que hem fet de tot l'entorn del complex de la Bona Aigua té aquesta finalitat. És un entorn on, donada la seva circumstància, no podem assegurar encara que arribi el transport públic. És el gran dèficit que té la zona de l'institut, de la Bona Aigua, vull dir que no arriba el transport públic, i per tant allò és una zona molt demandada perquè la gent s'hi traslladi en cotxe. I s'havia produït una situació amb la qual els cotxes ocupaven uns espais que no donaven prou seguretat a la gent que anava i venia, i estàvem funcionant. Llavors hem fet tota una reforma generant espais i camins segurs pels vianants, per la gent que vulgui anar al complex caminant o que vulgui tornar, o que vagi amb bicicleta o alguns elements d'aquests, i també reordenant una mica l'aparcament, perquè un dels problemes que teníem era no que no hi hagués espai, sinó que l'espai estava mal utilitzat, perquè, d'alguna manera, amb la mesura que hi havia molts cotxes, la gent aparcava a llocs que no corresponia, que estaven previstos que fossin els llocs on passessin els vianants, això feia que els vianants tenien que passar per on passen els cotxes, i per tant hem fet tota una tasca d'ordenar aquest aparcament i ordenar també els passos dels vianants. Aquesta és una expressió d'aquesta idea que volem implicar, que és primer el vianant, després el transport públic, després allò, l'esmobilitat individual, elèctrica i sostenible, i per últim el cotxe, sense criminalitzar-lo, però sense portar-lo als cels perquè el cotxe és com els gasos. Per més espai que li donguis, l'ocupa tot. Tot el que li donguis, allà va i l'ocupa. I per tant l'hem d'acabar restringint perquè la vialitat, l'espai públic és un, i no és un xiclet que s'estiri i s'arronsa per poder destinar-ho d'una manera amuns o amuns altres, i hem de fixar prioritats. Repeteixo, la nostra primera prioritat són els vianants, perquè a Sant Just és una ciutat que, si alguna cosa té, és que encara té una dimensió a nivell de persones i, per tant, podem anar caminant a molts llocs sense tenir que recórrer el cotxe. I si a més a més fem que aquests espais estiguin ben segurs, doncs recuperarem aquesta dimensió de poder passejar, caminar i fer les coses caminant. A més del vianant, i ara l'has mencionat, la xarxa de la ciutat per la bicicleta, tot el tema de les bicicletes, com es valora la implantació d'aquest sistema, tant en aquesta zona que estàvem comentant, com en tot Sant Just? Bé, nosaltres l'altra cosa que hem fet és incrementar, hem doblat l'espai que destinem a carril bici segregat, perquè és el que ens dona també molta seguretat. És a dir, amb un cos que quan vam anar ara fa aproximadament un mes a Sevilla amb una trebada de Ciutats Amigues de la Bicicleta, veiem que la despesa que hem fet a Sant Just per ordenar el tema de camins per bicicletes i espais per bicicletes era equivalent a ciutats que són dos, tres i fins i tot quatre vegades més grans que la nostra. És a dir, ciutats de quasi 100.000 habitants estaven destinats a la bicicleta, quasi el mateix que hem destinat amb aquest mandat nosaltres a la bicicleta per fer carrils nous. És veritat que tenim una obra que té un cos que passa per sobre, que és la passera, que uneix Majuí, amb el barri sud, que aquest és un element. Però hem fet un avenç amb aquesta segregació. El proper ple, si estem en condicions, signarem un conveni amb l'àrea metropolitana i si no ho farem amb el següent ple, amb l'últim, per també generar un carril bici al llarg de tota la Riera de Sant Jus i per tant podrem unir ja o començar a unir d'una manera molt més còmode des del parc de Torreblanca fins al parc de Coixerola amb el corredor obert. I llavors tot això són infraestructures perquè les bicicletes, les privades, les de cadascú i la pública, a l'ambici, puguin funcionar. L'ambici està funcionant molt bé. Molt bé, és a dir, som de tots els municipis que han posat en marxa l'ambici, que encara no està tot estès. Som el que té un percentatge de gent que s'ha suscrit més alt en relació a la població i les nostres estacions, fonamentalment la del parador, és el número 1 de tota l'àrea metropolitana en quant a ús. És a dir, d'alguna manera, si algun problema podem tenir a l'ambici és que s'està quedant curt. Vull dir que estem fent curt i per això també hem previst que el mes de setembre ampliarem amb tres estacions més, una que col·locarem al costat del mercat, l'altra que la col·locarem a la part sud i l'altra que la col·locarem a Baixolell, a fi de efecte que, diguem-ne, algunes zones que ens van quedar buides puguin acabar funcionant i d'alguna manera es pugui veure el que es veu ara, que hi ha gent que agafa la bicicleta per moure's dintre de Sant Just o bé per anar a Barcelona, perquè ara ja, finalment, ja tenim l'estació de transferència amb el Bicim de Barcelona, que està situada darrere de la Facultat d'Econòmiques, damunt del Palau Reial. La part de Diagonal. La part de Diagonal. Allà hi ha una estació molt gran de bicicletes de l'embici i una també del Bicim i allà pots fer el canvi per circular si el que vas és a Barcelona. Llavors, pinta que totes les conseqüències d'aquest sistema són positives, no? Sí, sí, sí. La veritat és que en aquest tema l'únic problema que estem tenint és que a les companyies elèctriques els costa molt donar-li la connexió fins a les estacions i això fa que la companyia, l'empresa que està gestionant aquest tema tingui d'utilitzar un sistema que no és el que estava previst, que és carregar-les o canviar les bateries, allò, per poder-ho tenir. Sí. I quan hi ha un ús molt gran doncs allò pot generar algun problema però en tot cas són problemes que són els que val la pena tenir perquè és un problema que surt per un ús important i un ús que molt demandat i molt utilitzat, si més no a Sant Just, està tenint un èxit important. Això, més el fet que estem extenint la xarxa de vials segurs, doncs d'alguna manera fa que pensem que és l'altre element de mobilitat que tindrem que ens permetrà, si més no dintre de Sant Just i a l'entorn, doncs no tenir que recórrer o que algunes persones no tinguin que recórrer el vehicle de motor d'explosió amb el que això comporta per la millora perquè ocupa menys espai perquè és veritat que per moure una persona doncs tant és un cotxe com una bicicleta però una ocupa molt menys i permet que hi hagi molta més fluidesa que no pas l'altre i la velocitat de circulació per dintre de les ciutats és la mateixa perquè totes les ciutats tenen un límit de 30 i anar a 30 amb un cotxe és el més antieconòmic que es pugui plantejar. Si no hi ha un altre remei perquè la persona no té mobilitat o té altres situacions, és lògic però d'alguna manera hi ha molta gent que podria utilitzar bicicletes millor que patinets però podria utilitzar bicicletes per moure's per la ciutat i seria molt millor en quant a mobilitat, fluidesa i capacitat de resolució de problemes. O sigui, es prioritza l'ús de la bicicleta per sobre de l'ús del patinet. Bé, el patinet té una dinàmica pròpia, nosaltres no hem, nosaltres, i quan dic nosaltres em refereixo no tan sols a Sant Jus, sinó al conjunt de l'àrea metropolitana, així com amb la bicicleta hem fet una aposta molt sèria per la bicicleta pública compartida, que és l'ambici, o i les infraestructures, perquè aquestes bicicletes, aquestes i les privades puguin funcionar, tot i que hem tingut a vegades gent o empreses que han vingut a oferir-nos de col·locar patinets també públics a cap de lloguer, nosaltres és una opció que no li hem donat suport. Primer perquè no té massa sentit que es faci en una localitat exclusivament. Si s'ha de fer, s'ha de fer més gran. Però, per una altra banda, perquè... Perdó, el més gran suposo que és per la velocitat. No, no, més gran en el sentit que, home, si una empresa ioga patinets, només per dintre de Sant Just no li surten els números. Val, val, val. Aleshores, com nosaltres podem donar concessió només pel terme municipal, doncs allò ha de ser més gran la... diguem-ne, l'amplada on tot això es faci. Per tant, això o té una dimensió metropolitana o o encomunada d'uns quants municipis o no o no surten els números, però, sobretot, el que no ens surt és una mica de que, així com les bicicletes tenen un un règim de funcionament que tothom accepta que vas a una estació, els patinets normalment tenen un mecanisme on tu la pots deixar on te vulguis. Sí. I, aleshores, jo, la meva experiència quan he anat amb algunes ciutats europees que tenen aquesta pràctica és que et trobes patinets llançats per tot arreu. Sí. L'usuari l'abandona mig d'un parc, al costat d'una porta. És a dir, tots els esforços que fem perquè les voreres estiguin lliures, que no hi hagi obstacles de superar barreres, de cop i volta apareixen uns patinets que es col·loquen per allà al mig, que fan no ser per tot arreu i que, bueno, d'alguna manera no tenen aquesta funció. Per tant, preferim perquè és molt més ordenat endreçat, perquè és molt més segur per les persones i els vianants, les bicicletes i d'alguna manera no... A veure, si algú es compra un patinet no passa absolutament res, sempre i quan respecti totes les instruccions que fixa en aquest moment. És que han d'anar per la calçada, no poden anar per la vorera i tenen possibilitat també d'anar pels carrils bici perfectament i que d'alguna manera no l'han de trucar, no han de superar un excés de velocitat perquè si no, aquests instruments són molt perillosos i inestables si van... A més a més, són vehicles de mobilitat personal. Només pot anar una persona i de vegades aquesta no és la pràctica que veiem en aquests jocs. Vull dir, que van dos persones, van inclús allò persones grans amb nens, etcètera, vull dir que hi ha velocitats que són perilloses. Però tant, promoure aquest tipus de desplaçament, ja que tenim recursos casos, preferim donar-li suport a la bicicleta que no pas al patinet. Passem al tema de les plagues i sobretot volia saber com està actuant la ciutadania, com és l'acció Ciutadana envers a la gestió de plagues ara mateix. Bé, nosaltres allò tenim un... l'Ajuntament té una concessió, és a dir, contracte a fora, perquè és una activitat molt especialitzada, tota una empresa que fa tot el conjunt de plagues i les treballa d'una manera més o menys preventiva. Lo química, no? Sí. Llavors, el tema bàsic, i això sí que és veritat que ens ho hem trobat, és que, bé, hi ha els cicles normals, per exemple, com el clavegaram és un lloc on es pot produir determinades nius, doncs allò, el tema és que quan hi ha una circulació d'aigua important, doncs allò dissol, arrossega, mou determinades colònies de bitxos, d'elements que es poden plantejar. En un moment de sequera, això fa que la circulació d'aigua sigui més petita i, per tant, la possibilitat que apareguin plagues de paneroles o alguns altres elements és una mica més gran. Hem reforçat aquest contracte, estem treballant i, d'alguna manera, bueno, jo crec que és veritat que, de moments, veient l'experiència de l'any passat, vam reforçar ja les fumigacions preventives que es feien abans per evitar que les larves es consolidessin i apareguessin els insectes. Bueno, estem una mica en aquest tema perquè és veritat que és un d'aquells efectes que fins ara el tractaven i es tractaven d'una determinada manera i ara convé tenir en compte quina és la climatologia i com això ha modificat els cicles vitals d'aquests animals i com això afecta a la ciutadania. Jo crec que, en aquest sentit, quan ho expliques la gent ho entén i quan actues encara ho agraeix molt més, perquè d'alguna manera una cosa és entendre però l'altra cosa és que són plagues molestes que per tant allò s'han de tractar amb temps, amb forma i amb cura. No es pot fer en qualsevol moment quan surten, sinó que el que fem és normalment hem modificar l'activitat prèvia per a intentar evitar que això es produeixi. Les ciutadànies poden anar informant sobre què poden fer ells mateixos, no? Sí, sí, sí, sí. Això sempre tenim nosaltres tant a la web com amb altres elements amb els serveis que tracten via pública o medi ambient tenim allò possibilitat de contestar a quines actuacions puc fer en relació amb això. Evidentment hi ha una part que correspon a la ciutadania i una altra part que aquesta sí que és la que d'alguna manera tothom constata d'una manera molt més gran que és la que es produeix a la via pública i normalment amb el tema del clavegaram perquè repeteixo en una època de sequera i en una època en la que a més a més doncs inclús restringirem l'ús de l'aigua per altres activitats i això fa que de vegades els parcs no llueixin tan verds com en altres moments perquè hem restringit el rec i només utilitzem aigües reciclades o alguna cosa d'aquest tipus i és molt menor doncs això també afecta els clavegarams i aquestes plagues és qüestió d'anar-se generant uns hàbits diferents perquè això del canvi climàtic no és una cosa que s'hagin inventat uns quants sinó que és una realitat que tenim aquí al damunt i que ens obligarà a canviar hàbits i comportaments que fins ara teníem. Sí, mira, justament volia acabar amb aquest tema ara que has mencionat un parell de cops allò de la sequera i allò del canvi climàtic a més de allò d'aquesta mesura que has comentat des de Sant Just què podem fer per prevenir o més que prevenir ja no però per tractar aquest tema què és el que podem fer o quines mesures s'haurien de prendre o es prendran des d'aquí? Bé, tot el tema de la sequera hi ha una part diguem-ne d'instruccions que ve per part de la Generalitat i que va graduant en funció de si es confirma o no tots els pronòstics negatius disbretadament negatius que hi ha en aquest moment que caminem cap a un estiu amb molt poca pluja i per tant allò que ens trobarem en un entorn allò de sequera important fins ara hi ha elements que això sí que és evident tots pensem que fem un consum normal i racional de l'aigua però després hi ha petits hàbits que es poden acabar fent Sant Just de totes maneres té un element que haurem de vigilar i de controlar i que les comunitats perquè normalment la gran majoria són de comunitat encara que hi ha algunes que són particulars que són les pàgines comunitàries que haurem de buscar que tinguin i això sí que és veritat s'haurà de buscar un element que tinguin moltes gelestines sobretot les que són més noves un element de reutilització és a dir que no tinguis que mantenir la piscina en condicions en base a anar canviant l'aigua sinó en base senzillament a tenir sistemes de reciclatge i depuració tancades que permetin que d'alguna manera no hi hagi un consum si finalment es produeix un agreujament d'aquest tema aquest seria un dels primers elements que s'hauria afectat perquè aquest és un diguem-ne és una utilització de l'aigua que en èpoques de calor va molt bé però que si no hi ha aigua diguem-ne s'ha de prioritzar l'aigua de boca l'aigua d'ús per a les persones i per tant hi hauríem aquest tema jo crec que amb aquesta qüestió Sant Jús apareix dintre les mitjanes com una de les poblacions de l'àrbia metropolitana que tot en el seu conjunt té una bona utilització de l'aigua l'anant reduint progressivament però Sant Jús apareix encara amb una mitjana per habitant alt igual que altres poblacions on la concentració de piscines i d'ús de l'aigua doncs és una mica més més gran bueno hauran de compensar-lo hauran de conscienciar-ho i esperem que aquesta actuació permeti que no sigui necessària arribar-hi a mesures molt més potents o molt més endavant de totes maneres sí que és veritat que la pròpia Generalitat quan ha llançat les normes ha diferenciat molt entre el que són piscines comunitàries d'un conjunt d'edificis perquè amb l'increment de la calor diguem-ne és un refugi és un element que permet que compensa diguem-ne una mica més de despesa d'aigua però compensa en quant a la calor a les onades de calor a diferència de les piscines individuals que tenen una relació molt més exagerada en quant a la despesa d'aigua i la quantitat de persones que la poden utilitzar és una graduació aquí en aquest moment estem tots expectants veient com evoluciona i si es compleixen repeteixo les previsions més negatives que dissortadament són les que van avançant i que farien que amb els mesos de l'estiu juliol agost tinguéssim una situació força complicada esperant que la tardor torni a ser una tardor normal i que torni una altra vegada a ploure com tot arreu perquè no el faci d'allò que deia el poeta i cantant que el meu poble no sap ploure i aquí diem a veure si al matx hi ha un ratx almenys un ratx si no és cada dia un ratx sí perquè allò d'abril lluvies mil ja veiem que no no ha sigut exacte doncs hauríem d'acabar l'entrevista aquí no sé si vols destacar algun altre tema que no hem mencionat no no jo crec que estem en una època amb la que bueno primer perquè estem endreçant els comptes i preparant totes les coses perquè l'Ajuntament pugui tirar endavant totes les seves actuacions amb el segon semestre i a partir d'ara vull dir per tant estem preparant continuant el que s'està fent les grans obres l'Escola Brasol l'Ateneu o sigui aquests elements grans i preparant diguem-ne el que deixant ben preparat ben finançat les coses que vindran al segon semestre que és quan podrem acabar desenvolupant determinades coses per tant jo crec que estem estem en aquesta fase de transició que no no engeguem coses noves no per les eleccions sinó per perquè el que primer s'ha de fer és ajustar el finançament per poder després il·licitar i fer les coses sempre cada any passa una mica que el primer trimestre baixar l'empresa diguem-ne la posta en marxa de coses noves perquè el que es fa primer és endreçar el pressupost endreçar el que ha sobrat de l'any anterior i destinar-ho per poder felicitar i poder actuar a l'any i llavors això normalment no engegarà o tirarà endavant i així estem fent-ho per treballar-ho el proper equip que surti de les eleccions del 28 de maig que ara serà l'altra cosa però mentrestant anem funcionant com si no hi haguessin eleccions perquè Sant Just no es permet no s'ha de permetre cap aturada i més amb aquest mandat que hem tingut un any com va ser el de la pandèmia que va ser una aturada forçada que hem de recuperar marxes forçades també doncs sí d'acord doncs moltes gràcies Josep Maria Ranyer a tu i que vagi molt bé perfecte moltes gràcies a vosaltres El canvi climàtic asseca els rius posa en risc l'abastament d'aigua i la producció d'aliments treballem per fer front a la sequera i garantir l'aigua però cal l'esforç de tothom cada gota compte La pluja no la controles l'aixeta sí Generalitat de Catalunya Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes i n'hi ha uns quants milers d'enregistrades? voleu conèixer quan i a on van ser estrenades o a qui van estar dedicades? Si us agrada les sardanes i teniu curiositat tot això i més ho trobareu al programa l'audició que s'emet tots els dilluns de 8 a 9 del vespre o en les seves repeticions us hi esperem avui a les 9 del vespre Emma de Música un programa realitzat i presentat per Maria Quintana Dilluns 10 de la nit prepara els auriculars sintonitza Radio d'Esvern 98.1 FM ja ho tens Dilluns el rock el programa amb la música que no trobes a cap emissora i és que Dilluns el rock explica coses i posa cançons desautoritzades Dilluns el rock amb en Joan Soto a la borda i l'Enrico Orozco se toca Treu la llengua Treu la llengua Fora Al carrer Es clar que s'ha de treure la llengua Però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina a l'escola a la universitat quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua de la llengua a les xarxes de la llengua a les xarxes de la llengua a les xarxes de la llengua a les xarxes de la llengua a les xarxes de la llengua a les xarxes de la llengua a les xarxes i just wanna stay with you in this moment forever forever and ever i don't wanna close my eyes i don't wanna fall asleep cause i miss you baby and i don't wanna miss a thing cause even when i dream of you the sweetest dream would never do i still miss you baby and i don't wanna miss a thing i don't wanna miss one smile i don't wanna miss one kiss i just wanna be with you right here with you just like this i just wanna hold you close i feel your heart so close to mine and just stay here in this moment for all the rest of the time yeah, yeah, yeah yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah don't wanna close my eyes don't wanna fall asleep cause i miss you baby and i don't wanna miss a thing cause even when i dream of you the sweetest dream would never do I still miss you, babe And I don't want to miss a thing I don't want to cry I don't want to fall asleep Cause I miss you, babe And I don't want to miss a thing Cause even when I dream The sweetest dream we'll never do But I still miss you, babe And I don't want to miss a thing I don't want to close my eyes I don't want to fall asleep I don't want to miss a thing I don't want to miss a thing I don't want to miss a thing I don't want to miss a thing I don't want to miss a thing I don't want to miss a thing I don't want to miss a thing I don't want to miss a thing I don't want to miss a thing I don't want to miss a thing I don't want to miss a thing I don't want to miss a thing I don't want to miss a thing I don't want to miss a thing I don't want to miss a thing I don't want to miss a thing I don't want to miss a thing Bye, babe Bye, babe Bye, babe Bye, babe Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Hola, sóc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau. I també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusque a una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya. Servei d'acreditació de competències professionals. Jo porto molts anys treballant de venedora i ho he acreditat. Jo he fet de cambrer i ho he acreditat. Jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat. Demostra al professional que hi ha darrere la teva feina. Si tens experiència laboral o formació no reconeguda, ara pots obtenir un certificat oficial d'allò que saps fer i créixer professionalment o continuar formant-te. Servei d'acreditació de competències professionals. Si ets professional, fes-ho oficial. Generalitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Putellas. Juntes sumen més de 140 títols esportius i t'ho estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I t'ho perds des de fa molt. De veritat tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Col·labora en Ràdio d'Esvern. Estudio l'EFP d'Auxiliar d'Infermeria, que aporta molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una FP dual. Estudio i treballo a l'hora. El teu fill pot ser un d'ells. Descobreix el seu futur a fp.amb.cat. EFAPRO, amb l'EFP aviat podran volar. Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB. Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua, al programa de les parelles lingüístiques a bxl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de futurs. 012. La Generalitat al teu costat. Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a gentcat.cat barra atenció a les dones. 012. La Generalitat al teu costat. Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de bici sense edat.