
Entrevistes de la Justa del 12/4/2021 — Sant Just desaparegut: memòria fotogràfica del poble, patrimoni i presentació del llibre + Tast de vi de Can Calopa (reptes d’una vinya en obaga)
Naixement de l’encàrrec per part de F2, associació entre Pere Font i Juli Ochoa i metodologia de treball durant la Covid (teletreball i trobades puntuals).
Treball amb fons editorials i altres fonts; tria d’unes 200 imatges i decisió d’ordenar-les com un recorregut coherent per Sant Just.
Prioritzar persones i vida; portada i sentit de “desaparegut” amb el cas de la plaça i elements urbanístics perduts.
200 imatges per transmetre el batec del poble; records demogràfics i coneixença entre veïns.
Escassetat d’imatges fins als anys 50; importància de postals i col·leccions (Arcadi Cortés, Arxiu Municipal).
Limitació de 300 espais; què s’hi explica i com s’interpreta el que es veu a la imatge.
Exemple de cultura del vi al Carrer Major i descoberta de boters locals a Sant Just.
Autopista (1967), Walden i edició en blanc i negre d’alta qualitat tècnica.
Imatge coral històrica a l’Ateneu, identificada persona a persona i reproduïda en doble pàgina.
De l’entorn de l’església als barris moderns (pisos, barri sud, Walden); Mas Lluí queda fora per modern.
Contrapunt visual entre el camí de carro d’ahir i el trànsit d’avui a la zona posterior del temple.
Edició assequible per arribar a més públic; comparació amb el ‘llibre gruixut’ i el sistema de fascicles (2011-12).
Proposta d’una comissió de patrimoni; el llibre adopta un to nostàlgic i il·lustratiu, no reivindicatiu.
Detalls logístics (hora, lloc, aforament, inscripció prèvia) i menció del pròleg de Joan Bacaganyes.
Fase de comiat i indicatius (“gràcies a vosaltres”, “Fins demà!”) abans de la nova secció.
Condicions d’obaga, humitats i risc de míldiu; tempestes de tardor mediterrànies; reconversió i arrencada de vinya; tast del vi i novetats del projecte.
Resum general
Entrevista amb els historiadors locals Pere Font i Juli Ochoa sobre el llibre Sant Just desaparegut (col·lecció “Catalunya desapareguda” de F2), on expliquen com neix l’encàrrec, el treball a quatre mans en plena pandèmia, els criteris de selecció d’unes 200 fotografies i l’objectiu de construir un passeig visual per la memòria del poble. S’hi destaquen fonts documentals, exemples d’oficis i espais emblemàtics, i una reflexió serena sobre patrimoni i preservació. Es tanca amb la presentació del llibre (20 d’abril, Can Ginestà, amb inscripció prèvia).
Després d’una transició d’antena, s’obre una segona part amb l’Astrid dedicada a un tast de vi i al projecte de Can Calopa, centrant-se en els reptes agronòmics d’una vinya en obaga: humitats, míldiu, maduracions difícils i la necessitat de reconversió i arrencada de vinya.
"És un passeig més aviat nostàlgic i il·lustratiu per ensenyar al lector quin és el Sant Just que nosaltres hem conegut"
1) Sant Just desaparegut: creació, criteris i recorregut
Encàrrec i procés en pandèmia
- Trucada sobtada de F2 per sumar-se a la col·lecció “Catalunya desapareguda”.
- Equip a quatre mans (Pere Font i Juli Ochoa), amb treball telemàtic i trobades puntuals (tardor 2020) per configurar i maquetar les imatges.
- Base de materials: fons recollits per Teresa Reverter i altres fonts complementàries.
Selecció d’imatges i narració com a passeig
- D’un gran volum de fotos es trien unes 200.
- Estructura com un passeig pel poble (no un catàleg monumental): l’ordre segueix un “circuit” coherent pel teixit urbà.
- Criteri humanista: prioritzar persones i vida quotidiana per sobre d’edificis aïllats.
Exemples i portada: Plaça Jacint Verdaguer
- La plaça (amb l’antic Ajuntament i Can Mir) il·lustra el Sant Just que ha canviat; la plaça actual no ha desaparegut, però la d’abans sí.
- Missatge clau: memòria urbana i humana, no només pedra i façana.
- Punts forts:
- Primera meitat del segle XX: pocs materials per la falta de càmeres; abunden postals de fotògrafs ambulants. - Des dels anys 50: explosió fotogràfica. - Límits dels peus de foto: 300 espais, síntesi i claredat en l’explicació i la interpretació.
Fonts i peces destacades
- Arxiu Municipal (Jordi Amigó), col·lecció Quintana Cortés (Arcadi Cortés), i fons editorials.
- Ofici tradicional: el boter (ex.: Busquets) i la cultura del vi al Carrer Major.
- Fotografia col·lectiva a l’Ateneu del cor del Pomp de Flors (anys 50-60), recuperada i identificada nom a nom: es reprodueix en doble pàgina.
- Cronologia: imatges des de inicis del segle XX fins a construcció de l’autopista (1967) i el Walden; el llibre és íntegrament en blanc i negre de gran qualitat tècnica.
El recorregut geogràfic del llibre
- Des de la Sagrera (entorn de l’església) cap als eixamples i barriades recents (pisos, barri sud, Walden).
- No s’inclou Mas Lluí per ser massa recent.
- Imatge inèdita icònica: darrere l’església, un camí de carro on avui hi passen vehicles, amb dos homes “de diumenge” collint figues de moro.
Patrimoni i to de l’obra
- Debat sobre preservació: la conveniència d’una comissió de seguiment del patrimoni i la sensació recurrent d’arribar “una mica tard” en transformacions urbanes.
- To del llibre: no reivindicatiu, sinó nostàlgic i il·lustratiu; en algunes entrades hi ha reflexions que fan pensar sobre el que s’ha perdut.
- Col·lecció F2: edició més assequible (entorn 22 €) que el “llibre gruixut” i els fascicles (2011-12), per arribar a públic nou.
Presentació del llibre
- Data i lloc: 20 d’abril, 18:30 h (dos quarts de set), Jardins de Can Ginestà.
- Inscripció prèvia via web municipal (aforament i Covid).
- Pròleg de l’aleshores alcalde Joan Bacaganyes i presència dels autors.
"Hem posat més persones que edificis" per transmetre el batec d’un poble viu
2) Tast de vi amb l’Astrid: Can Calopa i els reptes d’una vinya en obaga
Context i objectiu
- Retorn a un format de tast virtual després d’haver visitat Can Calopa en directe en una secció anterior.
- Avui, focus en el vi i en la reconversió del projecte de la masia.
Condicionants agronòmics
- Vinya en obaga (orientació que “dona l’esquena al sol”):
- -
- Risc de manca de maduració òptima.
- -
- Humitats latents per l’ombra i el context de bosc.
- -
- Vulnerabilitat a fongs com el míldiu.
- Al Mediterrani, setembre-octubre són mesos humits (mar càlid i tempestes), fet que complica la sanitat i maduració del raïm.
- En anys difícils (com l’anterior), el míldiu pot fer estralls.
Reconversió i estat de la vinya
- S’està arrencant vinya que ha arribat al final de la seva vida útil (molt esgotada pel míldiu).
- Replantejament de gestió i orientació per reduir humitats i millorar maduració i qualitat.
- El tast d’avui serveix per valorar el resultat d’aquest context i els canvis en curs.

