Entrevistes de la Justa del 7/2/2018 — Sant Just en clau local: pancarta de "Llibertat", pujada de l’IBI, llindar dels 20.000 habitants, obres, tramvia per la Diagonal, escoles bressol i nou model de residus

Context i participants

Conversa a Ràdio d’Esvern amb Lluís Montfort, portaveu de Movem i regidor de Medi Ambient, sobre l’actualitat política i de serveis de Sant Just.

Temes principals del programa

Pancarta a l’Ajuntament: "Llibertat" com a missatge inclusiu

• Es recorda el precedent del llaç groc retirat per la Junta Electoral.

• Davant la moció del PDeCAT per penjar "Llibertat presos polítics", Movem promou una solució més inclusiva: pancarta amb "Llibertat" i llaç, per visualitzar el rebuig a l’empresonament preventiu i respectar el caràcter institucional del balcó.

• Acord treballat amb ERC i PSC, prioritzant consensos amplis i evitant la "política de blocs".

"Tot allò que visualitzi la superació d’una política polaritzada, en un tema que ens uneix —una injustícia flagrant—, val la pena posar-ho sobre la façana."

Govern de coalició i rol de Movem: mediació i superació de blocs

• Movem es defineix com a espai no equidistant, però orientat a impugnar la lògica de blocs i a trobar punts transitables.

• Reconeixement de la voluntat compartida d’ERC i PSC per sostenir el govern malgrat pressions externes i a xarxes.

• Sobre la crispació (pintades a façanes): fenomen d’expressió en l’espai públic que cal abordar des de la ciutat educadora, recordant que l’espai públic és de tothom i hi ha límits.

"És com si hi hagués un Barça-Madrid i nosaltres anéssim amb l’àrbitre: proposem regles i camins superadors, menys èpics i més a llarg termini."

Pujada de l’IBI (2,5%) i model de finançament local

• Diagnosi: ajuntaments mal finançats; dependència excessiva del totxo. L’IBI aporta estabilitat i s’ha d’alinear amb l’IPC.

• El 2,5% compensa la congelació anterior (IPC previst 0 que finalment va ser >1%) i ajusta l’actualització al cost de la vida.

• Compensacions: més bonificacions i progressivitat de l’impost. Missatge clau: els impostos han de garantir serveis públics bàsics.

Padró i llindar dels 20.000 habitants

• Xifra oficial entorn de 17.8 mil, però població real estimada prop de 19–20 mil. L’infraempadronament redueix transferències supramunicipals.

• Causes: motius sentimentals, múltiples residències o fiscalitat en altres municipis.

• Impacte: Sant Just presta serveis de municipi gran amb finançament de municipi petit. S’anuncien campanyes d’empadronament per ajustar serveis i finançament.

Obres i manteniment: recuperant endarreriments

• S’executen obres a carrers (ex. Ateneu, Pont), clavegueram i equipaments (camp de futbol, Bonaigua, compra de la sala de l’Ateneu).

• Objectiu: recuperar manteniments ajornats per manca d’ingressos en períodes anteriors; ara, amb millora financera, s’aborda doble càrrega (el que tocava + el pendent).

Connexió del tramvia per la Diagonal: una aposta estratègica

• Proposta: unir tramvia de Francesc Macià a Glòries; per Sant Just és una revolució en mobilitat cap a Barcelona.

• Beneficis:

- Reducció de temps (entrada per Eusebi Güell / av. Diagonal; 20 minuts fins a Sant Adrià). - Intermodalitat amb línies L3, L5, L1 i FGC; potencial per treure usuaris del cotxe. - Millora ambiental: un tramvia equival a 3–4 autobusos en capacitat; menys soroll i millor qualitat de l’aire.

• Cost i viabilitat: connexió de 4–5 km ≈ 200 M€, comparable a una estació de metro; informes tècnics favorables. Ara el repte és desbloquejar políticament el projecte.

"És una veritable revolució: confortable per a joves i grans, accessible a peu pla, i clau per a la qualitat de l’aire."

Finançament de les escoles bressol

• Crítica a la Generalitat per incompliment del cofinançament per llei (model de terços: família, Ajuntament, Generalitat). Rebaixa pactada de 1.800€ a 1.300€, però pagaments suspesos unilateralment.

• Efecte: el món local (Diputació i Ajuntaments) ha cobert el buit. Reclam: retorn dels diners i garantia de continuïtat del model, molt valorat a Sant Just.

Nou sistema de recollida de residus: contenidors amb targeta i reforç comercial

• Situació de partida: estancament al 36% de recollida selectiva; el 64% va al contenidor gris. Objectiu: 60–70% en els propers anys.

• Model triat: contenidors tancats amb targeta per a gris i orgànica (experiències basques), amb identificació d’usuari i protecció de dades.

• Enfoc: acompanyament i educació abans que sanció; possibilitat d’avisos i millora d’hàbits. Les sancions ja existeixen per ordenança (2014).

• Canvi clau en el sector comercial (bars, restaurants, botigues): porta a porta comercial per a vidre, cartró i envasos, amb servei dedicat per aixecar la selectiva (el comercial és 20–25% dels quilos municipals).

"Si no volem abocadors ni incineradores, hem de separar correctament els residus."

Idees clau i conclusions

• Prioritzar consensos amplis i evitar la polarització per gestionar temes sensibles (pancarta, govern de coalició).

• Sostenibilitat financera: l’IBI com a eix estable vinculat a l’IPC i bonificacions per progressivitat.

• Empadronament com a clau per ajustar finançament i serveis en un municipi que ja opera com a ciutat mitjana.

• Invertir en manteniment per revertir endarreriments i garantir qualitat urbana.

• Mobilitat verda i eficient: connexió del tramvia a la Diagonal com a projecte tractor metropolità.

• Compromís amb la petita infància: defensa del cofinançament de les escoles bressol.

• Economia circular i responsabilitat compartida: nou sistema de residus amb traçabilitat, educació i servei al comerç per assolir objectius europeus.