Sant Just en debat: creixement urbanístic i Collserola, habitatge, seguretat i Mossos, bici pública i nous equipaments

Fins demà! Per començar, tenim aquí a l'emissora per repassar qüestions d'actualitat política municipal, podríem dir. Ens hem fixat avui, i per començar hem cregut força dient, parlar una mica d'aquesta columna que teniu els regidors i portaveus al butlletí. Ens hem fixat en la columna del butlletí del mes de febrer d'aquest any, el butlletí actual, podríem dir, sota el títol naturalment constructora. Seria una mica, diguéssim, aquesta clocada d'ullet amb naturalment colserola que ha estat tants anys una mica el lema del poble. Si vols, explica'ns o detalla'ns una mica més quina relació té aquest punt, és a dir, aquesta columna, amb l'últim ple municipal, que va ser el de gener, en el qual va haver-hi una petita concentració de joves, sota el lema les joves ens quedem. Explica'ns una mica, si et sembla, o si vols desgranar una mica aquesta columna. Primer de tot, per qüestió de mèrits, el lema realment no és de la culpa en si. Em vaig inspirar en una infografia que va fer l'amador Saiz, farà un o dos anys, de fet, l'hi he de comentar, i ja vaig trobar el títol d'ahir, el tema de naturalment constructora. I bé, una miqueta el que volíem fer, bueno, amb aquesta columna, era posar en qüestió els arguments que havia donat el govern sobre la necessitat del creixement de Sant Just, no?, i com s'havia donat. És a dir, el senyor alcalde Joan Bassagany ens va dir que l'única manera de garantir habitatge social aquí al poble era créixer, i que per tant, doncs, bueno, havia una contradicció, diguéssim, amb el que són els límits de Sant Just, que seria el medi ambient o cuixerola, no?, en cada vegada anirem fent més mossegades. Llavors, nosaltres, amb aquesta columna, el que exposàvem és que el creixement d'aquests últims anys, més que suposar una defensa de l'habitatge digne, no?, el que ha suposat és un model de poble elitista. O sigui, estem veient que la majoria d'habitatge aquí al poble de Sant Just és de propietat, és caríssim, i estem veient, per exemple, que tenim uns índexs de pisos, no?, de més de 121 metres quadrats elevadíssims en comparació amb la resta de Catalunya. Llavors, nosaltres el que veníem a fer amb això és dir el creixement que hi ha hagut fins ara, l'Estat en funció de la gestió del mercat, en funció dels interessos econòmics, que en cap cas han representat la defensa de l'habitatge. Ara, això és el que volíem criticar, perquè avui en dia, si ens trobem en aquesta situació, que ens hem de menjar terreny de cuixerola per construir, serà que potser en aquests últims anys no hi ha hagut una planificació on s'hagin posat els interessos del poble treballador de Sant Just. Així, resumint. Tot i que, gràcies, tot i que podíem dir que des de... o per part del govern sempre defensen, el Partit Socialista i Comuns, defensen que els terrenys en els quals s'hi edifica, o hi ha projectes d'edificació, com pot ser ara tota aquesta nova línia de pavelló, Institut d'Escola, Mas Lluí, són terrenys que no afecten com a tal el parc natural de Collserol. És a dir, que són terrenys que sí que són edificables i que, en certa manera, ho he dit una mica més popular, no s'estan menjant directament aquest espai natural. Val, sí, és un tema que també tractàvem amb això. Si tu mires enrere, és a dir, tot el que, per exemple, està en la construcció de Mas Lluí, molta part d'aquest terreny era part natural. El que sí que és cert és que dins del PEMNAT, o el que és legalment aquesta part protegida, doncs sí que és cert que a nivell legal s'hi podia construir allà. Llavors, nosaltres, la reflexió que fèiem és, la política ecologista és la política que està arreglada exactament pel que seria el PEMNAT o la legalitat? Doncs nosaltres creiem que, malauradament, no. I, de fet, moltes de les lluites en defensa del territori que s'han donat a Catalunya o com s'han pogut donar aquí a la vall, no han tingut, diguéssim, com a base el que seria estrictament la legalitat. És a dir, si ens basem en aquest paradigma, crec que a nivell de drets socials i territorials n'en guanyarem molt pocs. I, sincerament, em sembla una mica fer-se trampes amb aquests arguments. Per tant, per exemple, aquestes obres, com deia, l'Institut Escola, el nou pavelló esportiu i altres que estan en marxa i que també passen per aquest butlletí de febrer. Quin és el vostre punt de vista des de la CUP? Nosaltres no diguem que no sigui necessari fer un nou pavelló o un nou institut d'escola, però perquè hem arribat fins al punt que ho hem de posar en aquestes ubicacions. Llavors, aquí, si tu tires el fil cap endarrere, veiem que no existeix una planificació urbanística on es posi en el centre el que vindrien a ser els drets de la majoria de les persones. Nosaltres el que veiem és que es construeix aquí a cop de totxo, a cop d'immobiliària, per garantir unes rentes i que llavors què passa? Que ens trobem que hi ha una barrera natural que és coixarola i, hòstia, i ara què fem, no? Doncs si nosaltres creiem que les coses podríem fer-les de forma diferent ja és el que volíem manifestar. Si vols destacar algun altre punt del ple municipal de gener, sí que ja queda una mica lluny, però com que tenim la nostra assiduïtat, podríem dir, més espaiada, no? Si vols, anem a recuperar algunes de les mocions o alguns dels punts que es van tractar. O sigui, consideres que vols destacar algun, Aleix? És que el ple de gener crec que va ser bastant, diguéssim, tènua en aquest sentit. Ara mateix no et sabria dir quin punt destacaria més o menys perquè no va ser un dels plens, diguéssim, on es van tocar temes més importants, crec jo. Ah, bueno, sí, espera, perdona, perdona. Sí, sí, sí, digues. M'acabo d'enrecordar, sí. El tema de la moció que va fer el PSC, sí, sí. Estem parlant del reconeixement dels 20 anys de Consell Municipal de les Dones? No, no, no, no, no, no, no. L'emoció que demanava van més moços d'esquadra, aquesta, sí, sí. Sí, que precisament ahir també es va reunir amb l'alcaldessa d'Esplugues, amb Pilar Díaz, i vam fer aquesta crida, no? Sí, exactament, sí. M'acabo de recordar que amb això sí que vam fer èmfasi. Clar, a mi, mira, l'altre dia vaig pensar justament en això perquè em feia gràcia, perquè, bé, com sabem, per exemple, en aquests dies hem rebut diferents ciutadans de Sant Jús infografies d'un partit d'extrema dret a plan a la seguretat, a l'increment de la policia, i em feia gràcia perquè veia com a les xarxes en Comú Podem ho criticava, no? I jo reflexionava i dic, hòstia, si jo miro les polítiques que ha fet a nivell de seguretat a l'Ajuntament de Sant Jús, en certa manera els hi compren el relat, no?, perquè el que hem vist durant aquests anys és que ha augmentat les passes de policia local, el 50% de bonificacions en treballadors de l'Ajuntament van a parar policies, han augmentat també les càmeres, o sigui, estan comprant exactament el relat del que seria la dreta o inclús l'extrema dreta de més policies, més increment policial, i després per fer-me la foto, doncs, critico els altres, no? Dic, jo, bueno, a mi el que sento amb tot això és que avui en dia el que és l'esquerra institucional no té rumb, no té rumb en si, i aquesta emoció sobre el tema dels Mossos d'Esquadra també ve a jugar una miqueta amb què venen municipals i venen a dir, no?, si hi ha problemes de seguretat, nosaltres aquí a Sant Jús amb el que fem ja ho fem tot bé, anem a demanar a la Generalitat que posin més Mossos d'Esquadra. Nosaltres sempre hem posat aquest èmfasi que més policia no implicarà més seguretat, i el que acabarem fent és posar, on hi ha un foc, posar-hi un polvorí, bàsicament. Recordem que aquesta emoció va quedar finalment aprovada, però amb vots en contra de la CUP i regió no escrita, però vots a favor del Partit Socialista Comuns endavant, Esquerra i abstenció del regidor no escrit. Precisament teníem, doncs, ahir a l'alcalde, Joan Bassaganyes, que ens explicava i ens tallava una mica aquest punt, deia que en detriment de les tasques de la policia local anava una mica aquesta feina dels Mossos d'Esquadra, que per manca de tenir aquesta presència policial, doncs la policia local no podia donar, podíem dir, abast altres qüestions que sí que eren tasques més pròpies de la policia local, com poden ser, i explicava, per exemple, situacions d'avortícia o d'altres qüestions que es poden trobar als parcs, o altres, podíem dir, incidències. No sé si això per a vosaltres és vàlid com a argument. Que posem com a argument que havien d'intervenir en situacions d'avortícia. És a dir, a veure, n'he posat un, que és l'exemple que va posar l'alcalde ahir, però és a dir, que hi ha tasques pròpies de la policia local que no poden fer front al 100% perquè hi ha altres qüestions que sí que s'han d'ocupar, que són qüestions que haurien de ser potestat, diguéssim, dels Mossos d'Esquadra, però per manca de presència d'aquests vehicles o aquestes patrulles, doncs la policia local s'ha de fer càrrec i ha de deixar, és a dir, van detriment, diguéssim, de la seva tasca. No sé si ho he explicat massa bé. Sí, sí. És una mica el que comentava l'alcalde, eh? Estic transcrivint una mica les seves paraules. Sí, bé, a veure, nosaltres creiem que moltes de les qüestions... És a dir, si ho serveix, eh? Una mica aquesta... Sí, com la que exposaves tu de si han d'intervenir situacions com d'incivisme o coses així. Sí, exacte. Aquí entraríem potser més en el paper que podríem fer educadors, com, per exemple, serien els del Casal de Joves, es podria reforçar la plantilla d'educadors socials que té l'Ajuntament en comptes de reforçar la plantilla de policia. I una cosa que nosaltres feiem èmfasi és que, quan es parla sobre el tema de seguretat, més enllà que al final també ho acaben reduint al tema de policia, s'acaba plantejant com si fos una qüestió de consens, de l'interès de tothom. I, clar, jo també em paro pensar, diguéssim, la CUP, que som una organització propera als moviments socials. jo cada dos per tres he d'anar a visitar algun company de militància als jutjats perquè ja defensant el dret a l'habitatge o en diferents lluites, els Mossos d'Esquadra li estan demanant anys de presó. Llavors, jo com a representant d'una organització que considero que lluitem pel mateix rumb que aquests moviments socials, que he d'anar a la institució i ampliar la plantilla dels cossos que després posen a la presó la meva gent. És a dir, nosaltres, per exemple, ens trobem contradiccions com aquestes, no? I no comprem el paradigma ni el discurs que des de l'extrema dreta fins a partits d'esquerra, tot i que vulgueu dissimular, acaben impulsant amb les seves polítiques. No creieu, per tant, que sigui necessària aquesta, diguéssim, la solicitud o l'aparició de més patrulles? No, no, gens, gens. Al contrari, al contrari, gens. Altres punts que vulguis destacar també del ple municipal, Aleix, de gener? Et dic, el de gener, mira, se m'ha corregut ara el tema dels Mossos d'Esquadra, però així en general no destacaria gaire cosa més. Doncs passem una mica aquesta carrera per les eleccions municipals. Si no vaig mal encaminada, ens havies comentat, i ara em corregiràs, que encara falta una mica definir, no sé si la persona en concret que encapçara la llista de la CUP, és a dir, la persona que serà la candidata. No sé si teniu més informació, actualitat. Sí, sobre aquest tema, t'he de dir que quan ja estigui tot decidit, farem un comunicat i explicarem la nostra posició i el nostre plantejament, però ara per ara no avançaré res, és a dir, he de respectar, diguéssim, els mecanismes interns i els debats interns que hi ha, i no donaré cap primícia. No, carai. D'acord, doncs vaja, esperem també que aviat també ens en puguem fer reçó aquí a la misura, així com ho fem de la resta de partits, què més? Tenim un carnestoltes a tocar, és aquest dissabte, i un format una mica diferent. No sé si a quina manera us ha arribat també a nivell intern en el consistori, com a partit polític, com us va arribar aquesta informació, comunicació, si va ser una cosa una mica també parlada entre els grups, a l'hora d'aquesta petita diferència, en comptes de fer una edició única en una hora en concret per totes les comparses, totes les AFES i tots els grups que vulguin participar, per dividir-ho en horari matí més infantilafes i tarda més adult, podríem dir, i nocturn, festiu, que acaba la festa a les 4 del matí i el casal. Bé, en qüestió de que si hem participat els grups municipals amb això, no, és a dir, ha estat una cosa, jo crec, més impulsada pel govern, potser en algun dels consells on s'ha així parlat, potser hauran decidit de fer-ho d'aquesta manera. i bé, en tot cas, bueno, una cosa important que sí que acabaria destacar amb això és que, diguéssim, es poden tornar a fer festes tranquil·lament, no com aquests últims anys amb la pandèmia, no?, que havia suposat també un obstacle. I, bueno, també està bé que, en certa manera, per exemple, el Carnaval deixant allargar una miqueta més la festa del casal de joves, jo crec que també està bé de trencar una miqueta el paradigma de poble dormitori aquí Sant Jus, em sembla que, a partir de les dues, si es vol fer alguna cosa al casal, ja, ojo, els joves hem de marxar cap a caseta o a un altre poble, no? Veieu, per això, amb bons ulls, almenys, la diferenciació aquest any d'aquesta festa més infantil familiar i més adulta tarda, potser tardar la nit. Sí, sí, sí, em sembla bé que puguin gaudir les diferents, diguéssim, etapes de la vida, de la festa del Carnaval, sí. Què més? Tenim altres qüestions d'actualitat. Alguns d'ells passen per aquestes obres, per exemple, de l'escola Bressol a Mainada, la futura nova escola Bressol, tan demanada, sol·licitada i, podríem dir, necessària, no?, per cobrir també els números d'infants del poble, la xifra del poble. Sabem que les obres avancen, sabem també que per algunes qüestions pressupostaris que s'han hagut d'aprovar posteriori, no?, del primer paquet inicialment aprovat l'any passat, doncs s'han anat incluent diversos punts, com per exemple el material escolar o altres, però, vaja, funciona, és a dir, les obres segueixen tirant endavant i, de moment, sembla que tot estarà llest perquè el pròxim curs, és a dir, el 23-24, es dugui a terme, pugui obrir les portes i pugui funcionar. Com veieu vosaltres aquesta, diguéssim, aquesta implementació, aquesta gestió municipal? Bé, l'escola Bressol era una cosa, jo crec que era molt necessària ja des de fa anys, no? És curiós perquè s'havia creat una dependència respecte al que seria l'oferta privada aquí al poble de les escoles Bressol i, quan alguna d'aquestes escoles van tancar, molta gent es va trobar que no hi havia, diguéssim, una oferta de places aquí al poble, una mancança crònica de fa ja uns anys. I, de fet, el tema de les escoles Bressol és una cosa que vam lluitar també a la CUP, no? Vam fer propostes perquè, en aquest tràmit on s'havia de construir aquesta nova escola Bressol, es poguessin adaptar altres espais d'equipaments municipals, no?, com podien ser la vagoneta o altres, perquè durant aquests anys d'impàs la gent no hagués de portar els seus fills fora del poble, però bé, veiem amb bons ulls que es construeixi aquesta escola Bressol, era molt necessària. Tenim una altra, una de les novetats, podríem dir, d'aquest mes, és aquest nou servei de bicicleta elèctrica pública, que és amb bici, ha arribat, de fet, doncs tenim diverses parades, de fet tenim sis estacions, en concret a Sant Just d'Esvern, un projecte amb un pressupost, amb un volum pressupostari força elevat. També sabem que a partir de l'1 de febrer, si no ho ets mal encaminada, va ser quan aquestes estacions es van poder connectar també amb les estacions del bici. El que també vam conèixer, i no és una massa bona notícia, és que Sant Feliu del Llobregat no tindrà aquest sistema, aquest servei de bicicleta elèctrica pública, per manca de, diguéssim, pressupostaris, és a dir, no es va dedicar a una partida pressupostària en aquesta qüestió, era un punt que la MB requeria als ajuntaments perquè així es dugués a terme, i això també entenem que dificulta potser aquest moviment, podríem dir, de ciutadania que va d'aquí, potser Sant Feliu del Llobregat, ja sigui per quedar-s'hi allà o potser per agafar un altre transport públic, com pot ser el tren, que el tenim ben a prop. Com veieu vosaltres aquesta implementació i la manera com s'ha gestionat? Clar, el tema del bicicleta, si tu mires a Barcelona, el bicicleta, diguéssim, ocupa una àrea molt important, per exemple, la gent que hi viu allà, diguéssim, li permet poder-se desplaçar per la majoria de la ciutat, però com bé apuntaves, un dels dubtes quan es va aprovar això també al ple, era el fet d'aquestes bicis que s'han implementat ara, fins a quin punt es podrien portar, perquè volies o no, tu quan acabes el teu trajecte l'has d'aparcar en algun lloc, i si en aquell lloc no està habilitat per poder-ho aparcar, llavors limita molt els teus desplaçaments. Jo crec que això també m'ha lligat una miqueta al problema crònic que tenim aquí al Baix Llobregat, que vindria a ser com el barnacentrisme, que sembla que tot el transport públic hagi de passar per Barcelona per després haver d'anar altres punts al Baix Llobregat. És una qüestió que s'ha de tractar, també aquí també juga molt el paper a l'àrea metropolitana, però bé, és a dir, nosaltres vam veure positiu que s'implementessin aquestes bicis, però és el que et dic, que si no dones la capacitat a les persones que puguin desplaçar-se pel que seria potser municipis propers del Baix Llobregat, queda una mica limitat en aquest sentit. Parlem també d'aspectes culturals que creiem que també són necessaris. Tenim un altre any, aquest 2023, l'exposició del Cicle d'Art Contemporari Mons a l'Espai Mercat. Va ser tot un èxit, així també ho deien una mica les xifres, de persones que havien passat actes celebrats, diguéssim, entitats i associacions diverses, centres escolars també involucrats, i aquest any tornem a tenir Mons. De moment tenim la primera exposició, que és el Món Orgànic, amb sis nous artistes de renom internacional. Ja s'ha inaugurat i el tindrem fins al 23 d'abril, justament el dia de Sant Jordi, que és quan es tornarà a refer l'espai i s'ubicaran noves peces per tornar a inaugurar la segon. Com veieu vosaltres aquesta exposició, tot el que mou, el teixit social que també mou, i l'apropament, podríem dir, d'aquest art contemporani a la societat, als ciutadans santjustencs? Sí, no hem tingut un debat sobre el tema. Llavors, bueno... Però n'és conèixer, eh, de l'exposició com de... Sí, bueno, em sembla bé, no?, que, diguéssim, s'habilitin espais del poble on els diferents artistes puguin apropar, diguéssim, les seves obres d'art. Sé que, bueno, aquestes... A veure, he de dir que, per la part que em pertoca, molta gent jove no sé si participa d'aquests espais, però sí que és cert que potser gent d'edat més avançada els hi dona certa importància o hi té més implicació i igual que, per exemple, algunes xerrades que es puguin fer canginestar d'experts en temes universitaris, sé que és una cosa que hi ha una part de la gent de Sant Jus que ho valora, que es facin aquestes coses. I acabem, Aleix, amb unes obres que no sé si estareu una mica al damunt o no, però, vaja, han durat força temps i s'esperava molt que és la finalització dels vestidors del camp de futbol municipal. Ostres, sí. Ha estat força al damunt també tant els dos clubs, no?, l'Atlàtic Sant Jus i el club de futbol Sant Jus, doncs per l'ús que se li dona i totes les centenars de persones que hi passen cada setmana i cada dia, no?, i que requereixen d'aquestes instal·lacions. Han acabat ja, crec que podem dir que ja funcionen en plena normalitat, però han trigat, han durat una mica així com, per exemple, la deixalleria municipal, que és un tema que sabem que es tornarà a reactivar. Com veieu vosaltres aquestes qüestions o potser la durabilitat també en el temps? Deies els vestidors del camp de futbol, no? No és a la bona aigua. Sí, del camp de futbol municipal, exacte. Jo en concret no sé per què s'ha allargat tant el tema dels vestidors del camp de futbol, però sí que és cert que la qüestió de la deixalleria, de fet, el pròxim ple es prova... es porta, diguéssim, una modificació, potser m'equivoco amb el tecnicisme, sobre el crèdit que s'ha de pagar, no?, per aquesta nova deixalleria. I l'argument una mica que ens posava el govern és que, clar, no?, que amb la guerra d'Ucraïna, diuen sempre, les empreses no veuen marge de benefici amb els contractes municipals i, per tant, doncs no volen construir, no? A mi això em fa molta gràcia, primer de tot, que sempre s'invoca la guerra d'Ucraïna com si no hi hagués una crisi estructural, però, clar, em fa gràcia que et trobes que les mateixes organitzacions polítiques que et defensen un sistema de mercat, cada cop que volem implementar alguna cosa que sigui una millora de drets o creu més infraestructura, el mercat en genera problemes a les institucions públiques. I és una cosa que veig constantment. Llavors dic, bueno, potser la vostra visió sobre que la societat s'ha d'estructurar amb el mercat i la propietat privada està una mica equivocada, no? Perquè això ho hem vist amb la deixaiaria, però amb diferents obres del poble, que les empreses, al no tenir marge de benefici, doncs no hi volen construir. Segons ens costa, en aquest cas, el projecte s'ha hagut de tornar a licitar per una qüestió, diguéssim, d'encariment de preus. L'empresa que inicialment sí que tenia aquesta concessió es va tirar endarrere, semblava que econòmicament no era sostenible i per això s'ha tornat a tirar endavant. Per això m'imagino que ha tornat a passar pel ple de febrer. Exactament. S'ha hagut de tornar a licitar i ara a part també la deixaiaria i el que seria l'aula ambiental no es farà l'hora. És a dir, primer es farà la deixaiaria i després l'aula ambiental que serà una miqueta una de les modificacions del que es tenia previst. I també afegir que la que també va demanar que es posés un mur a la deixaiaria al voltant i una de les peticions que nosaltres fèiem sobre aquesta deixaiaria era la seva posició que estava en una zona indomndable de Riera i nosaltres havíem defensat que allà també s'havia de construir una bassa de laminació la que al final va decidir que havia de ser un moret però bé anem a veure perquè com et dic les lleis no són lleis naturals és a dir potser l'Aca diguéssim proposa un moret i crec que ja és suficient perquè fins ara el clima s'ha comportat així però ja estem veient i segons diuen experts com també hem consultat que el clima està canviant i que episodis més extrems com les riuades etc. poden passar més freqüentment que esperem que no. Com a físic futur físic a l'aixemens també imagino que tens una visió força concreta d'aquests aspectes. Sí, he de dir que en meteorologia no soc expert i de fet meteorologia dins de la física a vegades és una miqueta que la tenim una miqueta més apartadeta però realment és molt interessant el problema amb aquestes coses és que entra dins de la física els sistemes complexos que amb això sí que ja estic més ficat jo i llavors hi ha molt problema diguéssim amb la per dir aquests fenòmens com les riuades són sistemes caòtics que es diu com aquell de la papallona l'aleteo de la mariposa que pot causar un terratrèmol exactament la meteorologia és similar també amb coses així però clar és a dir hi ha diguéssim institucions que es dediquen a examinar rigorosament a fer un reviu extensiu de les publicacions que es publicen en qüestió meteorològica i climàtica i és preocupant el que ve en un futur sincerament Aleix deixem aquí l'entrevista amb aquesta actualitat política municipal fins la propera que ens tornem a emplaçar aquí a la ràdio mentrestant que vagi tot bé gràcies i anirem seguint una mica també aquest comunicat que comentaves que sí farem un comunicat ja us el passarem publicareu a xarxes m'imagino sí o us l'enviarem també així ja tenim els primers perfecte doncs gràcies Aleix que vagi molt bé mentrestant i fins la propera aquí a Ràdio d'Esvern vinga adeu a adeu