Entrevistes de la Justa del 23/1/2019 — Sant Just en moviment: tramvia a la Carretera Reial, bicicletes i carsharing; nous barris, habitatge assequible, IBI i participació ciutadana

Resum general

Conversa centrada en la mobilitat i el creixement de Sant Just, amb decisions clau sobre el tramvia per la Carretera Reial, el reforç de la bicicleta (programa e-Bicibox/Bicibox) i la gestió de la retirada sobtada d’un servei de carsharing. També es tracten nous desenvolupaments urbanístics, l’impacte demogràfic i la necessitat d’equipaments (especialment una nova escola bressol), les polítiques d’habitatge i lloguer assequible, el debat sobre l’IBI i el finançament municipal, i l’impuls de la participació veïnal (inclosa l’aplicació de Seguretat Ciutadana).

"Sant Just ha esgotat el sòl" "No volem començar amb una flota de 60 bicicletes; comencem amb 12 i anem creixent" "L’IBI suposa un terç dels ingressos dels ajuntaments"

Mobilitat

Tramvia a la Carretera Reial i convivència amb el vehicle privat

Es confirma el pas del tramvia per la Carretera Reial si es compleixen els acords vigents.
Objectiu: escurçar la T3 en ~10 minuts amb un nou ramal entre la Plaça Santa Magdalena (Esplugues) i la Rambla de Sant Just.
Model de convivència sense via segregada com a Saragossa i Sevilla: tramvia coexistint amb autobusos, cotxes i motos, minimitzant afectacions a altres modes.
La Generalitat ja ho té pressupostat; ara cal execució òptima i integració viària.

Bicicletes: carril bici i e-Bicibox/Bicibox

Millora del carril bici, però “encara falta” consolidar connexions.
e-Bicibox/Bicibox: aposta de creixement gradual (12 bicicletes inicials) amb promoció i avaluació d’ús abans d’ampliar.
Bones pràctiques internes: flota d’e-bicis municipals per a treballadors/es; ús intensiu i canvi d’hàbits, incloent préstec fora d’horari per fomentar la mobilitat sostenible.
Estratègia: mesures estructurals progressives per consolidar nous hàbits de desplaçament.

Carsharing: retirada de Bancart i resposta municipal

Bancart Sharing tanca a l’àrea de Barcelona; Sant Just recuperarà temporalment les places d’aparcament ocupades per aquest servei.
S’obrirà un nou concurs d’ocupació de via pública per atraure altres operadors.
Si queda desert, es valoraran alternatives metropolitana (p. ex. amb Som Mobilitat).
Objectiu en l’impàs: maximitzar disponibilitat d’aparcament per a la ciutadania.

Aparcament al centre: Carrer Mercat, Parc de Freixes i informació en temps real

Obres al Carrer Mercat: reducció de vorera ampla per guanyar 5-6 places.
Parc de Freixes: projecta 15-20 places addicionals.
En total, +20-25 places un cop finalitzin ambdues actuacions.
Demanda comercial: zona blava per afavorir la rotació (no “places blanques”).
Panells informatius (Rambla de Sant Just i rotonda Miquel Reverté) mostren places lliures a Carrer Mercat, Carrer Creu i aparcament del Milenari (on sovint hi ha disponibilitat amb descompte via comerços).

Urbanisme, demografia i equipaments

Creixement demogràfic i nous desenvolupaments

Projecció 2025: 20-21 mil habitants.
“Sant Just ha esgotat el sòl” per a grans promocions; futurs projectes seran petits (edificis reduïts), excepte el nou barri a la Carretera.
Projectes clau: Promoció dels Miralls i Ceros Vergara (vist-i-plau d’Urbanisme, aprovació definitiva al ple de gener).
Coherència del creixement cap a la Carretera Reial (tramvia, busos, accessos més senzills que a Mas Lluí).
Risc de desplaçament d’activitat cap a Sant Joan Despí (Torre Blanca) pel límit municipal: es fomentarà vida comercial als baixos del nou barri per retenir fluxos i també atreure veïns dels voltants.

Estudis i equipaments necessaris

Després de l’aprovació urbanística definitiva, es faran:
Estudi de mobilitat específic.
Estudi d’equipaments per definir si cal centre cívic, biblioteca, mercat, escola de música, escola bressol o altres.

Escola bressol: competències i finançament

Falten places d’educació 0-3; s’opta per una nova escola bressol (alternativa: ampliar l’actual).
Competència de la Generalitat en places públiques; l’Ajuntament pot cedir terreny i construir, però cal cofinançament.
Negociació oberta per recuperar mòduls de finançament per plaça (referència històrica: 5.000 €/plaça).
Clima d’entesa amb Educació per anticipar el creixement demogràfic.

Habitatge i fiscalitat

Lloguer assequible i polítiques d’habitatge

Dues línies diferenciades:
Lloguer social (emergències, renda zero) amb 12-15 habitatges disponibles.
Lloguer assequible (per sota mercat) via promocions a Mas Lluí i nous desenvolupaments, amb 30% de lloguer gestionat per l’Ajuntament segons acords urbanístics.
Marc de la llei d’habitatge: preus dins d’una forquilla regulada.
Fase de transició de l’empresa pública Promunsa: menys construcció, més gestió de parc públic.
Objectiu: convertir habitatges de compra a lloguer quan sigui possible per rebaixar preus.
Programa per a privats: subvencions per millores energètiques a canvi de limitar pujades del lloguer durant uns anys.
Enfocament metropolità del problema del preu del lloguer: calen solucions coordinades entre municipis.

IBI i finançament municipal

L’IBI representa aproximadament 1/3 dels ingressos municipals.
Darrera revisió cadastral a Sant Just: ~1996; una revisió avui provocaria una pujada generalitzada i molt notable.
Limitacions legals: l’IBI és un impost d’àmbit estatal; cal una reforma o mecanismes alternatius de finançament municipal (crida al Govern).
Missatge polític: evitar impactes sobtats a les llars mentre es busca estabilitat financera municipal.

Participació ciutadana i seguretat

Processos participatius i obres

Tancat el procés participatiu per batejar el parc de la Rambla.
En obres recents (Carles Mercader, Taneu, Plana/Vellsoler), es va consultar el veïnat afectat; a vegades baixa assistència prèvia però canvis de projecte quan hi ha aportacions útils.
Lliçó apresa: millorar convocatòries i comunicació prèvia d’obres.

Aplicació de Seguretat Ciutadana

L’app inclou un mòdul que permet als veïns enviar incidències (fotos de fanals trencats, cables, etc.) directament a la policia.
Beneficis: més ulls i orelles al carrer, resolució àgil d’incidències, i difusió progressiva en reunions veïnals.
Recomanació: instal·lar i registrar-se per contribuir a la seguretat i manteniment de l’espai públic.