Entrevistes de la Justa del 13/6/2016 — Sant Just i els residus: dades clau, impacte en CO2 i camins de millora (procés participatiu, possibles canvis de model) + tertúlia sobre un abocador il·legal de pneumàtics

Tema central: Gestió de residus a Sant Just Desvern

Dades i context

• Generació total: 1,32 kg/habitant/dia (inclou activitat empresarial). A la llar, la xifra estimada és d’uns 600 g/habitant/dia.
• Comparativa: Sant Just està a la mitjana catalana però per sobre de la mitjana de l’AMB.
• Efecte cicle econòmic: Quan augmenta el consum, augmenten els residus; quan baixa el consum, milloren les dades.

Dos eixos estratègics

• Prevenció a l’origen: reaprofitament, compra a granel, reducció d’envasos; el millor residu és el que no es genera.
• Millora del reciclatge: incrementar el percentatge de recollida selectiva un cop el residu ja existeix.

Impacte climàtic i urgència

• El regidor destaca que els residus tenen una petjada de CO2 superior, en impacte, a moltes millores d’eficiència energètica.
• 62% del que es diposita al carrer va al contenidor gris (resta).
• Només en plàstics no reciclats s’estimen 4.134 t/any, amb un potencial estalvi d’uns 7.000 t de CO2 si es recicle correctament.
• Contrast: un projecte d’eficiència energètica premiat va suposar 241 t de CO2 estalviades.

"No és opcional reciclar. No reciclar és un cost que carreguem al conjunt de la ciutadania i del planeta."

Objectius, incentius i via participativa

• Objectiu: superar l’estancament (~38% de recollida selectiva) i apropar-se a valors alts (ex. 70%).
• Incentiu econòmic: arribar al 70% de reciclatge podria suposar uns 400.000 € anuals de retorn al municipi.
• Procés participatiu per co-dissenyar mesures: campanyes, canvis en sistemes de recollida, fiscalitat ambiental associada als rendiments, règim sancionador i opcions de proves pilot.
• Full de ruta: jornades informatives i consulta vinculant prevista (calendari treballat al llarg del 2017), amb voluntat de consens polític.

"El compromís pel medi ambient l’hem de fer tots i totes cada dia."

On fallen i per on començar

• Empreses: reciclen força bé (entorn del 80–85% a escala catalana, depèn del sector) per models de recollida obligatoris.
• Llars: principals mancances en orgànica i plàstic.
• Bossa tipus del contenidor gris: 37% orgànica, 12% paper, 10% plàstic, 7% vidre, resta fraccions menors. Prioritat d’actuació: orgànica i plàstics.
• Recursos municipals: disponibilitat de cubells per a l’orgànica (a demanda a l’Ajuntament) i contenidors de totes les fraccions.

"Els petits canvis són poderosos."

Campanyes, serveis i compliment

• Guia de residus (què, com i on dipositar; calendari de recollida de voluminosos).
• Bolletí amb informació desplegable i crida a la col·laboració.
• Mesures contra l’incivisme (abocaments de bosses, voluminosos, runa, poda fora de lloc): aplicació del règim sancionador.
• Millores a la deixalleria (horaris, punts d’oli al barri sud) en estudi per ajustar la cobertura.

Properes passes

• Nova jornada a mitjans d’octubre amb experiències d’altres municipis (ex. porta a porta) i entitats.
• Seguiment mensual de dades per avaluar l’impacte de les mesures.

Segon bloc: Tertúlia

Carta i debat inicial

• Lectura d’una carta sobre un abocador il·legal de pneumàtics a Sant Pere de Torelló (fins a 18.000 unitats, alguns de tractor), amb dificultats per identificar l’autor malgrat contractar un detectiu.
• Debat obert sobre l’incivisme i la necessitat de control i sanció amb casos greus d’abocaments.

"No pot ser: s’han de gestionar bé els residus."

Idees clau resumides

• Prioritat immediata: reduir el 62% que va al contenidor gris, atacant sobretot l’orgànica i el plàstic.
• Impacte climàtic i econòmic molt rellevant: milers de tones de CO2 i centenars de milers d’euros en joc.
• Participació i corresponsabilitat: consulta vinculant, proves pilot i fiscalitat/sancions per garantir resultats.
• Serveis i educació: guia, deixalleria, logística i campanyes per fer fácil el canvi de comportament.