Entrevistes de la Justa del 1/3/2018 — Sant Just, naturalment Collserola: nova marca municipal, 8M amb cultura i activisme, i tertúlia sobre pensions, justícia i presos

Nova marca municipal: Sant Just, naturalment Collserola

Nova identitat de ciutat centrada en la connexió amb la Serra de Collserola i la necessitat de cuidar el medi.
Sant Just és el municipi del parc amb més hectàrees vinculades; la marca vol que «tot el que fem respiri natura».
Missatge de futur: ciutat tecnològica, però sobretot responsable i verda.

"Volem que tothom sigui conscient que respirem Collserola per tots els racons del nostre cos i del nostre poble."

Implantació interna a l’Ajuntament: presentació a direcció i plantilla.
Aplicació visual en vehicles municipals, nous parcs (Esona de Can Sagrera, Rambla Major), senyalètica i materials (targetes, correu, etc.).
Merchandising municipal: obsequis Benvingut Nadó, samarretes, etc.
Substitució progressiva de la marca antiga: desapareix «Poble i Ciutat» en favor del vincle amb Collserola.

Corredor verd: connexió del Consell Comarcal fins a la porta d’entrada a Collserola; el passeig de la Muntanya “ha de respirar serra”.
Millora de camins d’accés i enfoc en un ús endreçat i respectuós davant la massificació (motos, bicis, corredors).
Impuls de voluntariat ambiental (ALNUS) i recuperació de la Festa de l’Arbre per educar en la cura de l’arbrat des de petits.

Es vol superar la dicotomia poble vs. ciutat amb un model de “gran ciutat verda” que manté el teixit social de poble.
Objectiu: creixement ordenat (Mas Lluí i llindar dels 20.000 habitants) sense perdre l’essència i el respecte per l’entorn.

"No volem ser una ciutat freda ni una ciutat metropolitana grisa, sinó una gran ciutat verda que respecti el seu entorn."

Al celler de Can Ginestà: obra col·lectiva CUC (art fet per dones).
A l’Arxiu: fotografies antigues de dones en l’àmbit laboral que visualitzen la desigualtat històrica (treballs de cura, tèxtil, etc.).

Malgrat l’avenç, les dades de big data mostren presència baixa de dones en STEM (enginyeries, matemàtiques, astrofísica) i persistència de sostres de vidre i biaixos.
Cal trencar creences que desincentiven vocacions científiques i esportives en nenes.

Amb artistes com Clara Peya i Lali Ayguadé, es denuncia que les dones han de lluitar el doble per reconeixement.
Audicions a cegues en conservatoris han incrementat l’entrada de dones instrumentistes, evidenciant el biaix inconscient.

"Qui entén de música, el veritable músic, és un tio... i tu perquè has sortit rara i ets bona."

Aturada i vaga municipal (8M), amb cinefòrum de la pel·lícula «Figures ocultes» (triple discriminació: dones, negres, científiques) i concentració a les 12 h davant l’Ajuntament.

Sopar de les Dones (9/03) a la Torre de l’Hereu; inscripció prèvia.
Concert gratuït de Clara Peya (amb entrada prèvia per aforament) i pilar de dones amb les castelleres d’Esplugues; actuació de ballarins de la Renata del Casal de Joves.

Programa conjunt amb Educació i consultoria per detectar biaixos a l’escola i millorar la coeducació.
Exemple: projectes sobre Modernisme que obvien referents femenins, corregits per fer visibles les dones.

Pensions i mobilitzacions: debat sobre assistència a manifestacions (Bilbao, Madrid, Barcelona) i defensa del dret de protesta.
Corrupció i judicatura: crítiques a tractes de favor (cas Millet/Montull), politització de la judicatura i doble vara de mesurar.
Monarquia i llibertat d’expressió: debat per penes per cançons vs. impunitat en delictes econòmics.
Presos polítics vs. polítics presos: defensa del caràcter no violent del moviment; crítica a qualificacions desproporcionades.
Actualitat catalana: comentari sobre la possibilitat de Jordi Sànchez i la resposta de Rajoy (“demencial”).

Franja amb promocions de programes i espots informatius i socials abans de la tertúlia.