
Entrevistes de la Justa del 22/4/2022 — Sardanes a Sant Just: curts i llargs, comptar i repartir, cobla i relleu generacional
El/la locutor/a anuncia la ballada de sardanes a Can Ginestà (si el temps ho permet) i presenta Maria Teresa Cots.
Cots explica com va aprendre a ballar, el pas a comptar i repartir, i la fundació de l’Agrupació Sardanista de Sant Just.
Impacte de la Covid-19 en les ballades, prudència, vacunació i la incertesa meteorològica per a l’acte.
Definició de curts (braços avall) i llargs (braços enlaire) i com s’identifiquen en el ball.
Escolta inicial (2 curts + 2 llargs), deducció de tirades (33, 35, 75, 77…) i ordres com “2 i seguit” per dirigir el ball.
Cal una persona per rotllana que marqui el temps, compti i reparteixi; exemples d’acabaments i seqüències (…3, 2-3, 2-2-1-3…).
Com conèixer les tirades i el ‘salt’ d’una sardana (via programa o consulta) facilita el recompte i el repartiment.
Estructura oficial de curts i llargs; existència de passos lliures (floritures) per fer el ball més divertit, especialment amb infants.
Les classes han format molta gent; cas d’una alumna que balla en colla de competició a Barcelona.
Història de l’agrupació (1986), cansament per burocràcia i falta de relleu; trasllat de l’activitat a l’Ajuntament i compromís d’engegar rotllanes.
Manca de visibilitat mediàtica de la sardana, prioritats vitals del jovent i risc de pèrdua de tradicions.
Les colles de concursos (vestits tradicionals) requereixen assaigs regulars; implicació de temps per a joves estudiants.
Com entrar a la rotllana, deixar objectes al mig, i la importància de tracte amable per no desanimar aprenents.
Valoració de la música de cobla: obligades d’instruments, peces alegres i de concert, plaer d’escoltar.
Crisi i plegament d’algunes cobles; escoles de música formen nous intèrprets; compromís d’actuar en caps de setmana.
Agenda i responsabilitat en dies de ballada; experiències en altres pobles i actitud respectuosa amb tothom.
Suggeriment de crear un grup per aprenents durant les ballades per facilitar la integració.
30 anys de cursets a l’hivern; aprendre bé demana hores i monitors constants; obertura a repetir si hi ha demanda.
Dificultats per fer formació mentre es balla (poques ballades/any, ritme de la música); viable oferir tastets breus o programar cursets.
Desig de bona meteorologia, crida a assistir a la ballada i difusió d’un telèfon de contacte per organitzar classes si hi ha grup.
Context i convidada
Ballada anunciada a Can Ginestà i conversa amb Maria Teresa Cots, exmonitora i expresidenta de l’Agrupació Sardanista de Sant Just, sobre la tradició de les sardanes, la tècnica de comptar i repartir, i els reptes de relleu generacional i difusió.
"La sardana es consisteix en els curts i els llars"
Punts clau
- Convidada: Maria Teresa Cots, amb dècades d’experiència com a monitora i gestora de l’entitat local.
- Anunci: ballada de sardanes prevista a l’aire lliure (condicionada pel temps) a Can Ginestà.
- Eix central: com s’estructura una sardana (curts i llargs), com es fa el repartiment i per què cal algú que compti i dirigeixi la rotllana.
Estructura de la sardana: curts, llargs i repartiment
La tècnica bàsica
- La sardana alterna curts (braços avall) i llargs (braços enlaire).
- Una persona a la rotllana fa de comptador/a: escolta la cobla, identifica l’entrada de curts/llargs i indica el repartiment (ex.: “2 i seguit”, “3 i seguit”).
"La gent sap ballar, però no sap comptar i repartir"
Anàlisi i tirades
- Les primeres dues tirades de curts i llargs són d’“anàlisi”: serveixen per deduir la tirada (ex.: 33, 35 als curts; 75, 77 als llargs) i planificar el repartiment final.
- Regles pràctiques: als curts, si el total és senar, l’acabament sol ser “...3”; si és parell, acaba “...2”. Als llargs, els acabaments acostumen a ser combinacions “2-3”, “2-2-1-3”, “3-2-1-3”, etc.
Preparació prèvia
- Balladors avesats consulten el programa i, si cal, busquen la informació (Google) sobre la sardana concreta (ex.: “La Pastoreta”), sabent on “salta” i quins compassos té cada tirada, per facilitar el recompte en directe.
Pràctica, etiqueta i inclusió a la rotllana
Com s’entra i s’organitza
- Les bosses/jaquetes se solen deixar al mig per comoditat.
- Cal respectar el costat correcte d’entrada i el ritme del grup.
Cultura del respecte
- Es demana tolerància amb qui aprèn: hi ha balladors que s’irriten si algú inexpert se’ls posa al costat, però l’actitud correcta és ajudar i integrar.
"Si ningú engega la rotllana, la gent no s’hi pot afegir"
- Experiències negatives (estirabots) poden desanimar novells; cal amabilitat per preservar la tradició.
Ensenyament i comunitat
Cursets i formació
- A Sant Just es van fer cursets durant 30 anys (gener-febrer, 2 h/setmana). Aprendre bé requereix hores i constància: en 2 hores d’una ballada no s’assimila el sistema sencer.
- Orgull local: una exalumna balla en colla de competició (vestuari tradicional, concursos), mostra del camí formatiu possible.
Proposta d’un cercle per a debutants
- Una oient (Marta) proposa un cercle d’ensenyament simultani a la ballada per facilitar l’entrada als novells.
- Valoració: la idea és bona, però exigeix monitors dedicats i renunciar a ballar en aquells pocs dies de l’any; possible en franges breus o programant cursets puntuals si hi ha grup interessat.
"Això no s’aprèn en dues hores... s’ha de matxacar i matxacar"
Vida associativa, joventut i difusió
Agrupació Sardanista de Sant Just
- Fundada cap al 1986 arran d’un curset; 30 anys d’activitat (ballades i concerts).
- Dificultat de relleu generacional i burocràcia van portar a traspassar l’activitat a l’Ajuntament; conseqüència: menys ballades (d’una desena/any a ~3/any) i impacte de la pandèmia.
Jovent i mitjans
- La sardana pateix de modes i menor visibilitat mediàtica (comparada amb castellers).
- El jovent en edat d’estudi o formació sovint té menys temps per a assaigs i compromisos setmanals.
Música de cobla i patrimoni
Cobla, instruments i estils
- Gaudi musical: obligades de flabiol o tenora, peces de ball i de concert (més pausades).
- Hi ha milers de composicions; algunes cobles han plegat per la crisi/pandèmia, però escoles de música formen nous intèrprets de cobla.
Compromís del músic
- Tocar en cobla implica caps de setmana i festius; cal vocació per la regularitat d’actuacions.
Cloenda
- Esperança que el temps acompanyi la ballada a Can Ginestà i crida a participar i aprendre.
- La convidada ofereix disponibilitat per organitzar classes si es forma un grup interessat (contacte compartit per antena).

