Seguretat i reforç de Mossos, "Repensem la Bonaigua", Espai Joan Margarit, 50 anys del Walden i conversa coral (Escolania i Jordi Savall)

La segona hora del magasin Matinal La Justa Bon dia, entrem en aquesta segona hora del magasin Matinal La Justa. Passen sis minuts d'un quart de dotze del matí i avui entrem a l'entrevista del dia amb l'alcalde Joan Basaganyes, que ja el tenim aquí. Bon dia. Bon dia, Eloa. Bon dia i benvingut. Com ja va saber, la Mireia ja no ens acompanyarà més, així que aquestes setmanes t'anirem entrevistant... Bueno, primer avui em toca a mi i ja la propera serà amb la nova Mireia, per dir-ho d'alguna manera. Molt bé, doncs encantat amb qui sigui. Doncs comencem amb aquesta entrevista repassant un tema de seguretat que a l'última entrevista ja ens en feia amb ressò, no? Aquesta falta de Mossos d'Esquadra, que denunciàveu tant des de l'Ajuntament de Sant Just com també des de l'Ajuntament d'Esplugues, que dèieu que faltaven efectius a Mossos d'Esquadra i això anava en detriment, no?, de les funcions de la policia local. Sembla que han sigut unes demandes escoltades amb la incorporació de la setmana passada d'aquests cinc nous agents. Si vols explicar una mica, perquè ahir mateix coneixíem que el dilluns us vau reunir també amb el conseller d'Interior, no?, el Joan Ignasi Helena. Correcte, i primer de tot volia agrair tant al conseller, el senyor Joan Ignasi Helena, com al director general, el senyor Pere Ferrer, doncs la predisposició que han tingut en tot moment de tenir aquesta trobada i de buscar solucions als problemes que els hi hem plantejat, perquè realment hi ha uns problemes sobre la taula que hem d'afrontar. En la reunió que vam tenir a l'Ajuntament d'Esplugues, el consell ens va donar dues bones notícies. La primera va ser la incorporació aquesta mateixa setmana, hi ha set efectiva de cinc nous agents que s'han reubicat d'altres comissaries, d'altres regions de Catalunya, i després la futura incorporació de més agents de cara a l'agost. En aquests moments el Departament d'Interior està en ple procés de selecció de fins a 800 agents més, Mossos d'Esquadra, amb la voluntat també que aquests 800 agents es dupliquin de cara a l'any vinent i el següent, de manera que el cos de Mossos d'Esquadra podrà arribar a tenir al voltant dels 22.000 efectius que es consideren necessaris a Catalunya i aquests primers agents que s'incorporan el mes d'agost ja va haver-hi el compromís que un nombre encara no concret, però sí significatiu, es destinaria a la comissaria d'Esplugues Sant Just. Per què? Doncs perquè són conscients a la Mossos d'Esquadra que són dos municipis que han canviat en aquests darrers anys, sense el conveni que es va signar en el seu moment l'any 2006. Tant Esplugues com Sant Just hem crescut en quant a població, però sobretot hi ha hagut un canvi important en la complexitat de les polítiques de seguretat i aquest canvi ve determinat per l'obertura del centre comercial de Finestrelles, Esplugues, i també pel fet que Mossos d'Esquadra en aquests darrers anys, ençà de 2006, ha anat afegint noves competències a les que ja tenia. El 2006 pràcticament tots els seus efectius es destinaven a patrullatge i actualment Mossos ha assumit o està assumint altres competències que impliquen no tenir tants efectius al carrer, que són polítiques preventives de seguretat. Entenem llavors que aquests cinc nous agents que s'han incorporat ja aquesta setmana entren dintre d'aquest patrullatge? Correcte. Seran Mossos d'Esquadra destinats a polítiques preventives de seguretat ciutadana i seran molt visibles, seran els agents que estan a peu de carrer, que també és una mica el que la gent vol. No només es tracta de tenir bones dades a nivell de seguretat ciutadana, que en general les tenim, sinó que la població tingui una percepció també de seguretat. i respecte a aquest increment de nombre de Mossos que es podria donar a l'agost, se sap més o menys quan sabrem quin és el nombre de Mossos? No ens van voler concretar, sí que ens van dir que tenien en compte que aquesta era una de les comissaries que necessitava més atenció. Durant l'any anterior, el Mossos d'Esquadra es va volcar molt, va fer un esforç molt important a la ciutat de Barcelona, perquè hi havia una sensació que la seguretat ciutadana s'estava veient molt afectada, i és veritat que d'ençà aquest increment d'efectius a la ciutat de Barcelona, les dades a nivell de seguretat ciutadana, de fets elictius, han millorat molt, i una mica aquestes problemàtiques, algunes aquestes problemàtiques, s'han traslladat a l'entorn més immediat de Barcelona, i sobretot també en zones més rurals, on els fets elictius, evidentment, no estan amb xifres ni molt menys dolentes, però sí que han augmentat fruit d'aquest efecte d'expansió de l'esforç que s'està fent a Barcelona. Estem parlant de delictes que no són de gravetat, tot i que qui els pateix, evidentment, li generen moltes problemàtiques, però no són delictes de gravetat, i per tant, el que passa en molts casos és que no hi ha ingrés en presó, i per tant, aquestes persones que es dediqueixen continuen, llavors el que canvien és el lloc on ho fan, i es desplaça en aquells llocs on noten menys pressió policial. El que ara volem evitar de totes totes, i aquest és un dels motius, si no el principal d'aquesta reunió, és evitar que ara es produeixi un efecte expulsió que ens afecti a Sant Jus i a Esplugues, que som dos municipis que per les nostres característiques som llaminers davant de determinats actes electius. Bé, haurem d'anar veient, no?, com afecta aquesta incorporació dels cinc nous efectius, s'ha fet just aquesta setmana, per tant, doncs... Aquesta es notarà poc, es notarà, però no serà resultat immediat. tenim moltes esperances posades en aquestes noves incorporacions encara indeterminades en nombre d'afectius que s'han de produir de cara al mes d'agost. Però que s'espera que sigui més substancial, que sigui més alt que aquest nombre de cinc agents. Bastant més, hauríem de ser-ho, sí. Molt bé, marxem de seguretat i anem cap a un altre tema, aquest procés participatiu de repensem l'entorn de la bona aigua, just ahir teníem a Jordi Peralta, arquitecte urbanístic, que ens va donar més detalls sobre com seria aquest nou pla de la bona aigua, com ha canviat i el per què, però just demà hi ha aquesta primera sessió informativa que té lloc a l'Ajuntament de Sant Just. Si ens vols explicar una mica, no?, què passarà en aquesta primera sessió als santjustencs i santjustenques que s'hi apropin? Primer m'agradaria, Lua, si em permets, explicar una mica d'on venim per entendre on anem i el per què de la sessió que tindrem demà a la sala de plens. A l'entorn de la bona aigua es va incloure en el pla general metropolità de l'any 1976, que, com bé saben tots els santjustencs, era un pla general que preveia un creixement de Sant Just cap a la vall de Sant Just. Des del barri de Besoleig fins on hi ha el tenis Sant Gervasi a Can Marlès era sostre edificable, era terreny edificable. En el seu moment van canviar el concepte de cap on havien de ser els creixements a la ciutat. En els anys 70 s'entenia que les ciutats havien de créixer cap a la muntanya, amb la idea que respirava un aire més pur, que hi havia major qualitat de vida per a la ciutadania. D'aquí a que moltes grans infraestructures, com l'Hospital de Sant Joan de Déu, Can Ruti, moltes escoles es van ubicar a les faldes del Parc Natural i tot això va canviar, tot aquest model d'urbanisme va canviar a principis de segle quan es va entendre, jo crec que amb tota la raó del món, que una zona tan densificada a nivell de població com l'àrea metropolitana havia de preservar de totes totes aquest gran pol·lum obert que tenim, que és el Parc de Coixarola. Aleshores, es van arribar a molts municipis on teníem sostres edificables a l'entorn del parc, a acords amb els propietaris per traslladar aquest sostre del Parc Natural a altres indrets del municipi. Així es va fer amb el conveni de l'any 2004-2005 a Sant Just que es va traslladar aquest sostre a l'entorn sobretot de la carretera reial. Dic això perquè el planejament que en el seu moment es va aprovar a la Buena Aigua l'any 2003 partia de la base que la ciutat creixia cap a la muntanya i per tant l'entorn de la Buena Aigua es considerava un entorn plenament integrat dins del casc urbà. I per aquest motiu es va col·locar un tipus d'edificabilitat que avui en dia de totes totes ens grinyola. I perquè la gent tingui una visió del que acabaria passant si no fem res que vagin al pont de Camp Pedrosa que és aquell pont que hi ha just a davant de la masia de Camp Pedrosa que és on comença el camí de la muntanya que es va remodelar recentment i que a davant veurà que hi ha un terreny amb una tàpia doncs en aquest terreny hi ha si no fem res acabaran avent-hi 12.000 metres edificables amb edificis de planta baixa més 4. Estem parlant de molts pisos. Estem parlant de molts pisos i d'una tipologia d'habitatge que avui grinyola perquè evidentment estem parlant que tots entenem els santjustencs i santjustenques que la vall de Sant Just comença precisament en aquest punt. A nosaltres com a ajuntament no ens fa una especial il·lusió que aquest sostre s'edifiqui ni aquí ni en lloc més. El que passa és que aquí hi ha uns propietaris algun és un gran propietari però d'altres també són petits propietaris gent de Sant Just que té terrenys en aquest entorn i aquestes persones aquests propietaris tenen drets. Per tant o ens gastem una fortuna que posaria en escac mat diria jo les finances municipals i indemnitzem aquests propietaris o bé l'alternativa és buscar un altre emplaçament aquesta edificabilitat. A principis de segle aquesta edificabilitat es va poder traslladar lluny d'aquest entorn i s'ha anat col·locant en un procés que encara està en marxa l'entorn de la carretera reial. Actualment fruit de sentències que hi ha hagut el Departament de la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya ens han manifestat que aquest sostre s'ha de reubicar en l'entorn d'on està. No pots fer trasllats com es van fer a principis de l'any 2006 2007 quan es van quan es van arribar aquells acords i això vol dir que en tots aquests tots aquests terrenys que tenim al voltant de la bona aigua doncs hem de col·locar el sostre que no volem que vagi a la bòbila amb una dificultat afegida que per un costat és una bona notícia però per un altre no ho és i és que quan ara hi ha una modificació de planejament apareix un 40% de protecció oficial per tant hi haurà més habitatge de protecció oficial però també en el conjunt hi haurà més habitatges encara exacte llavors és un repte que no és que no és fàcil com et deia abans si haguéssim de començar de zero segurament aquest entorn no s'edificaria però la realitat és la que és exacte la realitat és la que és i ens hem d'adaptar a aquesta realitat també he de dir que hem de fer una mica de la necessitat virtut i aquest planejament si el fem en gràcia i criteri que suposo que és el que us deuria explicar ahir l'equip redactor d'aquestes propostes sí ens va estar detallant com afectaria la proposta la remodelació de la Riera servirien per resoldre algunes problemàtiques que tenim en aquell entorn per exemple el complex de la Bona Aigua està en zona inundable per exemple el barri de Bissolets té una sortida d'emergència que és la que passa pel Molifariné que trepitja zona verda per tant no és una sortida legalitzable per exemple tenim un espai una esplanada en desús que pot convertir-se en un parc en un parc metropolità que faci la transició amb Coixerola i que a més a més serveixi per recuperar l'antiga Riera en un projecte que jo crec que en els temps actuals té tot el sentit del món en definitiva ens permet tancar millor Sant Just per aquest extrem de la població que ara mateix és veritat que ho tenim una mica és una mica zona de ningú ara mateix perquè teníem aquests planejaments exacte Jordi Peralt t'explicava un dels objectius era que ara mateix és una zona com de darrere de la bona aigua s'utilitza per aparcar i poca cosa més i que la idea era convertir-ho en un front un espai d'ús on la gent es pugui quedar on es pugui utilitzar i a la vegada això és molt important també resoldre els problemes de mobilitat que tenim associats al complex de la bona aigua el complex de la bona aigua té dos mil abonats té unes mil persones en les entitats mil esportistes que en fan ús en tots els clubs que juguen a la bona aigua això genera uns fluxos de mobilitat molt importants que avui en dia no tenim ben resolts estem a l'aparcament si aneu alguna tarda entre setmana veureu que tot i que ara estem fent unes actuacions així provisionals no estan resoltes és inclús jo diria perillós a nivell de seguretat viària tot això ara tenim una oportunitat per resoldre però ho hem de fer bé ho hem de fer bé intentant que la col·locació d'edificis no tingui un impacte visual molt perjudicial pels veïns que viuen allà en aquesta zona hem d'intentar també no trencar la fesonomia d'aquell entorn jo crec que no tenen sentit edificacions molt altes en una zona que es frontissa amb el parc natural en definitiva hem de buscar aquest equilibri l'impacte correcte hem de buscar aquest equilibri entre urbanitzar i zona natural efectivament aviam si ho aconseguim per això també és important escoltar la ciutadania i que ens ajudin a fer la millor proposta possible exacte recordem per qui ens estigui escoltant i vulgui conèixer més detall tot aquest projecte i participar amb aportacions que demà dijous 16 de març a les 7 del vespre a l'Ajuntament té lloc a aquesta primera sessió informativa i que el proper dijous dia 23 de març a dos quarts de 7 de la tarda també a l'Ajuntament hi haurà llavors ja sí una sessió de debat amb taules de taller obertes per facilitar aquestes aportacions de la ciutadania perquè puguin conèixer amb més profunditat tot aquest projecte que ens has explicat tu avui ahir ens l'explicava Jordi Peralta i també doncs participar en aquest desenvolupament recordava el Jordi que la intenció és de poder fer d'aquest repte un repte col·lectiu on tothom pugui dir una mica la seva una oportunitat convertir-ho en una oportunitat per solucionar alguns problemes que realment tenim en aquest entorn doncs ens apropem als últims minuts perquè tenim aquí el Pep Esparano si hem començat una miqueta més tard volíem repassar un acte que tindrà lloc la setmana que ve i és que la biblioteca Joan Margarit inaugurarà un nou espai dedicat justament al poeta que li dona nom es tractarà d'un espai que s'inaugurarà coincidint amb el Dia Mundial de la Poesia el proper dimarts dia 21 i que comptarà amb la presència d'una gran senjostenca com la Clara Segura efectivament és un acte que s'ha dissenyat i organitzat de la mà de la família i el que volem és que la petjada d'en Joan Margarit perduri i pensem que és una bona oportunitat situar aquesta inauguració en aquesta data que no només conceix el Dia Internacional de la Poesia sinó que a més a més suposarà el tret de sortida de la primavera literària Entenem precisament que el ser el Dia de la Poesia ara aquestes dates té tot el sentit del món que el que era el novembre literari estresiadi a la primavera Exacte és el que et volia preguntar serà una transformació d'aquest novembre literari que tingui lloc a la primavera Correcte precisament per fer-ho encabir dins de les les setmanes següents el Dia Internacional de la Poesia vam entendre que tenia més sentit fer-ho fer-ho ara També si el temps acompanya que normalment a l'abril acostuma a fer més bon temps que el novembre també ens permetria jugar molt més amb espais exteriors Això t'anava a dir que a vegades donen la benvinguda a moltes més persones Correcte som més agraïts a l'hora d'organitzar actes culturals Doncs ens hem allargat una mica amb els primers dos temes però creiem que era necessari detallar-los perquè tant el tema seguretat com aquest nou projecte de la bona aigua són dues coses que ocuparan molt els santjustencs i santjustenques aquests dies No sé si vols repassar algun últim tema aquests últims minuts No, sí que voldria convidar la gent a la festa d'inauguració de la remodelació de la plaça de la Pau que serà el dissabte 25 i que serà una oportunitat per recordar els 50 anys de la construcció del Walden Estem parlant d'un edifici que ha transformat Sant Just Jo crec que no entendríem el Sant Just actual sense el Walden i creiem que bé mereix un homenatge així com el seu arquitecte al cap perquè al final va ser un equip però una mica la figura més visible va ser en Ricard de Bofill que ens va deixar recentment i a més a més al qual dedicarem un carrer a Sant Just que és l'Avinguda Baix Llobregat que és la porta d'entrada al municipi sortint de l'autopista B23 Creiem que Ates que ha estat una figura que a través del seu edifici ha transformat Sant Just doncs mereixia un gran reconeixement amb detractors i partidaris com totes les figures importants sempre sempre hi ha hagut debat a l'entorn del personatge però el que és indiscutible és que ha canviat la fosonomia i l'urbanisme de Sant Just exacte doncs moltes gràcies per ser aquí amb nosaltres a Ràdio d'Esvern ens haurem de veure aquest 25 de març en la inauguració de la plaça de la Pau i properament ens trobarem a veure aquí en aquests estudis però ja amb la nova persona amb la nova incorporació que portarà el magasin de Matins la Justa molt bé doncs aquí estarem moltes gràcies i que tinguis un bon dia igualment a les contes pra Ràdio d'Esvern i que tinguis un bon dia Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Abans d'anar i ja cantava aquí a Sant Just de la parròquia. Després, quan vaig tornar, vaig seguir cantant aquí i vaig entrar a l'Orfeu Enric Morera. Abans de l'Enric Morera vaig cantar el cor l'opom de flors. I recordo molt bé que aquella època jo encara no havia canviat la veu, o sigui, encara era un baby, i el mestre Manyer em feia fer l'agut final. Que bo! Si em feia fer un agut final, perquè jo tenia una veu aguda, tu ho fes al final i fes l'agut. Molt bé. I després, doncs, vaig cantar. Recordo una anècdota, també abans de canviar la veu, que cantava a l'escola parruquial. I en el cor de l'escola parruquial, que assajàvem després de l'ofici, el mossèn Antonín Utenes, que era allò, era el rector que jo tenia, diu, ara que cantin els homes. I molt bé, doncs els homes cantaven. I jo, com que era home... Vas cantar. I van dir, aquí està cantant una dona. Sí. I van dir, no, he dit els homes, no una dona. I tornem-hi. I jo vaig seguir, esclar. Que bo, que bo. I van descobrir, al final... A vegades he d'escoltar, van allà seguint el so. Que era jo. Que era la infiltrada. Exacte. Exacte. I coses pel estil. Encara cantes? I tant. Sí, no? Sí, ahir vaig anar a assajar. És a dir, forma part de la teva vida, no? Forma part del teu... Sempre. De fet, el Pep, no em vull desviar el tema, perquè és molt interessant, eh? Fa un programa de Can Coral aquí a la casa, que podeu escoltar tots els dimarts a partir de les 10 de la nit, si voleu escoltar un directe, i si no teniu els podcasts. Exacte. I per tant, avui en dia, allò de... de dir l'hora gairebé és absurd, no? Sí, gairebé que no. Aneu al web de ràdio d'Esvern i els teniu també. Fa una pila d'anys, des que jo tinc ús de raó, en aquesta ràdio... Des de què es va inaugurar aquest... Que estàs fent aquest programa, no? Sí, sí, sí, sí. Encara tens coses a explicar i a fer escoltar? N'hi ha moltes, perquè la música... Dic, la música coral, més de mil anys d'història. Imagina't tu, mil anys d'història... Sí, però fa mil anys no hi ha res gravat, no? No, no. És veritat, aquí és un dels problemes... I les partitures, a quina època comença? Bé, de fet, al segle XIII-XII, hi havia coses escrites, perquè estava escrit sobre una lletra. Però no era com un pentagrama. Va ser el 1500 que, doncs, Guido de Arezzo, que era un monjo d'Arezzo, se li va tenir una ocorrència i va escriure quatre línies paral·leles, un sota l'altra, que avui dia coneixem com a pentagrama, però només eren quatre. Eren quatre, en el 25. Sí, sí, correcte. Doncs el tetragrama, i llavors va començar a agafar els versos d'un himne que havia per Sant Joan. Sant Joan tenia un himne i va dir, mira, doncs ara agafaré la primera síl·laba de cada vers. I molt bé. I en aquell moment no hi havia el Do. O sigui, no es va inventar el Do. El Do es va inventar més tard. Es va inventar Ut. Ut, que és el nostre Do. Després el Re, el Mi, Fa... L'escala musical com a tal era... Va començar en aquella època, però amb variants encara. Sí, i tant. Perquè no hi havia ni el Si. S'acabava la... I el Do, no en deien Do, perquè com que va dir, agafaré la primera síl·laba de cada estrofa, i començava Ut, que el Laxis, Resonare Fibris, Mi, Regestorum, Fa, Molitorum, Sol, Be, Poluti, La, Vi, Re, Atum. O sigui, ve d'aquí. Ve, ja està. I per què li van canviar el Do? Perquè hi va haver un musicòleg molt llest que va dir, home, jo em dic Domenico... O sigui, el Do, Do, Re, Mi, Fa, Sol, La, Si, Do, ve d'aquesta frase. Sí. Sí, sí, sí, sí, exactament. Agafant, tu tens el text, aquest que jo recitava, el Ut, quan l'Àxis, Resonare Fibris, i veus que la primera síl·laba de cada vers és una nota, i així es va formar l'escala. Es va formar del Ut, o del Do, fins al La. El Si va aparèixer temps més tard, per raons musicològiques, Ui, ara m'ha sonat el telèfon, jo sempre tinc el dici. Amb els anys que portes a fer ràdio. No, no, jo sóc així, home, què creus? Brutal. Escolta, ja que estem parlant de música i hem anat cap aquí, no sé si has llegit la notícia que... Entre ahir i avui, jo l'he escoltat avui, que parlava de l'Escolania de Montserrat. L'Escolania de Montserrat és una escolania que té centenars d'història. Tradicionalment sempre han estat nens... Nens. Nens, no nenes, vull dir que... No, nens, nens. Quan canvien la veu surten. Correcte. I diu que una de les grans preguntes que sempre els he fet tothom és per què no poseu nenes, no? I ells han volgut mantenir la tradició, és discutible o no, en tot cas aquí no hi entraré jo ara, però sí que el que acaben d'anunciar és que crearan un nou cor mixta. Què dius ara? Sí. Això és nou. Es mantindrà l'Escolania de Montserrat com a tal... Sí, i un cor no. En crearan un de nou, que ara comencen les audicions, no sé si t'hi vols apuntar, però penso que no tens l'edat. No, perquè he canviat la veu. Si has canviat la veu. Com allò que explicava al començament, que jo em confunia per una noia. I vindrà a ser un cor suplent que cantarà quan els nens de l'Escolania no hi siguin. Ah. I el que es busca també és que es veu que el dia a dia de l'Escolania de Montserrat és més dur del que sembla i els volen afluixar una miqueta la pressió i estaran més dies amb els pares. Ah. I per tant, hi haurà més possibilitats que arribem un dia a escoltar el virulai i no hi siguin ells, hi haurà aquest grup mixta. És una notícia que és nova, és nova d'avui. Com evoluciona aquesta notícia i és curiós i interessant de sentir perquè se n'ha parlat ja bastantes vegades que si hi havia noies o no n'hi havia. Sí, sí, és un tema recorrent. Aquesta és una solució mixta que ho trobo. El fet de fer un mix de veus masculines i femenines que al final al cap tots tindran el mateix so, eh? Clar, de fet, és a dir, una veu femenina a l'Escolania de Montserrat tradicional no desentonaria. No, no, no. Hi ha algunes qüestions tècniques que sí que es nota una veu masculina o una femenina, especialment amb els adults, eh? Amb els adults, però estem prenent nens. Amb els adults, segur. A l'Escolania, quan camis la veu, ja pots agafar l'aeri. Sí. O i baixar cap a baix. Sí, sí, perquè sí, és així mateix. Vull dir, es passen uns anys fins que la veu, doncs, la fisiologia del nano canvia i canvia amb una veu, doncs, més greu i agafar aquells gallets tan divertits quan canviem la veu i després... I aquell moment que és ni xitxa ni limonà, que digueu. Exacte. Mai t'ho vas plantejar, tu? És a dir, com una persona vinculada al món de la música i del coral. No. No va sorgir mai l'oportunitat, ni es va parlar mai, ni una conversa de sobretaula. Aquella època pràcticament eren els de casa que et portaven i feien fer això o allò més enllà. Ara ja els nanos són una mica més autònoms. Jo penso que hi ha bastant d'influència, no? Sí, però vull dir, en aquell moment a mi no se'm va plantejar mai anar a Montserrat ni res i m'agradava sentir l'escolania i tot això, sí, però no, vull dir que no, que la qüestió no es va presentar en aquest sentit. I llavors, doncs, vaig seguir cantant i d'allà vaig passar l'Enric Morera, l'Enric Morera vaig passar després a la Coral Sant Jordi, de la Coral Sant Jordi i l'Orfeo Català, l'Orfeo Català amb col·laboracions, amb diferents cors, quan aprofitaven que hi havia baixes perquè s'anaven de vacances, feien un viatge, doncs jo m'apuntava per poder seguir cantant i fins que finalment, al cap de molts anys, molts anys, vaig decidir crear un grup meu, propi, que és l'Escola Gregoriana de Catalunya, vaig trucar a una sèrie d'amics que van respondre i doncs ja fa 12 anys aproximadament que aquesta entitat funciona, l'Escola Gregoriana de Catalunya i que hem cantat per tot Catalunya, divendres, dimm jocs que ve, ens anem a Manresa a cantar també, amb un acte institucional i curiós, vull dir, hem fet una mica de tot i per tant, doncs, encara avui dia tu em preguntes, encara cantes? Doncs encara canto. I vaja, i d'aquells que moriràs amb les gotes puestes, no? Espero. Fins que no, o és a dir... Home, fins que la veu un dia tingui una falla de veu i no em permeti cantar. Home, fa uns mesos vas tenir un constipat d'aquells que es va allargar i això t'és un problema pels cantaires. Sí, evidentment, és un problema perquè vaig haver de suspendre algun assaig que jo em vaig apuntar i, a més a més, com m'apunta un terratrèmol a Cornellà amb un taller d'aquests col·lectius del Stabat Mater de Pergolesi i de Haydn, vull dir. I em vaig apuntant allà i hi ha estat dos o tres assajos que no he pogut anar degut a aquests tangustipat que referies tu i que, per tant, em va privar d'anar-me a cantar perquè era empitjorar la cosa, però no pas millorar-la. Escolta'm, la setmana que ve ja el tens preparat al programa Can Coral? Saps que... Avui, sí, ara l'he donat. És l'escola... És a dir, marx que ve el programa però ja el tens... Està gravat, està enregistrat ja. Està enregistrat ja. Sí, en Jordi Savall, dirigint, li comentaven al Carles que en Jordi Savall va viure una bona temporada aquí a Sant Just amb la seva esposa, la Montserrat, i, doncs, quan van tornar de Suïssa doncs van viure aquí a Sant Just una bona temporada i llavors doncs és la Capella Reial de Catalunya dirigida per Jordi Savall que fan un programa d'un disc que tenen editat que diu Ofertorium i és molt interessant. Està molt bé perquè toca molts aspectes de la música, música antiga, medieval, etcètera, que, doncs, d'autors molt diversos i diferents que no s'assemblen l'un amb l'altre i són molt interessants d'escoltar les obres que van escriure. Veus que, mira, Pep, jo avui tenia en ment, jo tenia preparat per xerrar amb tu perquè dimarts, no sé si dimarts o dimecres, s'inaugura un nou espai a la biblioteca, l'espai Joan Margarit i que és un Sant Justen il·lustre i m'hagués agradat comentar una mica i inclús una mica la figura d'en Margarit, no sé si tu el vas arribar a conèixer personalment i m'imagino que un... El vaig conèixer com a veí, el tenia darrere a casa. Jo llavors vivia al carrer Bador i vivia al carrer Bonavista, al Margarit, no? I, bueno, sí, alguna cosa. A través del centre d'estudis també havia connectat. Havia connectat però no vam arribar a fer alguna activitat conjunta per raons que ell sabrà i, doncs, jo li vaig demanar per fer alguna passejada poètica com fem normalment com fa l'entitat. No era molt fanàtic dels actes públics, no? És a dir, a la ràdio havia vingut diverses vegades, jo havia tingut el privilegi de poder-lo entrevistar i ell sempre ho havia dit, és a dir, ell no li agrada molt ni els actes públics ni els reconeixements, és a dir, inclús la família ho ha respectat bastant, és a dir, a vegades han frenat activitats, sent alguna obra de teatre que es va voler fer en honor a ell i que... És a dir, ell era una persona molt reservada en aquest sentit. Pel que jo coneixia que no és molt, eh? Pep, escolta, queda un minutet. Sí, jo sempre... Veig que mires l'hora i... Sí, no intento connectar amb una emissora germana i amiga a les 12 per veure si coincidim, saps? No ho diria... Digues, digues, Pep, no, no, i tant que no, l'espai és teu, eh? Ja ho saps. Quan tu m'has preguntat avui que parlarem, jo t'he dit sincerament no ho sé, no tinc ni idea i ja veus, ja ha passat el temps, no? Hem parlat, hem anat sortint temes i l'hem anat enllaçant un amb l'altre. El que sí que m'ho diria que això ja era un sistema que amb la Mireia fèiem, no? Al cap de sis temporades. Llavors m'acostumava que quan era l'hora jo seia aquí, posava una sintonia que era de la Solibeti i llavors ja seguíem aquella sintonia i doncs començàvem la conversa i tal com es començava seguia fins allà on era possible i ara farem allò. Ara connectarem amb la nostra emissora germana i amiga i adeu-siau fins la setmana entrant. Adéu-siau, Pep. Aviam si són puntuals, perquè no acostumen a ser-ho. Això, avui. Avui sí. Mira, hem tingut això. Apa, adeu-siau. I aquesta hora pendents de l'evolució de les borses europees que tornen a marcar pèrdues.