Solidaritat a Sant Just amb Ucraïna: testimoni de Maia Zolidova un any després de l’inici de la guerra

I could show the world how to smile I could be glad all of the while Doncs vinga, tot just ara passen un parell de minuts del primer quart de les onze, en fi, són les onze i dixet, tenim amb nosaltres la Maia Zolidova, ella és una veïna santjustenca però d'origen ucrainès i amb ella volem seguir una mica aquestes qüestions d'actualitat i de solidaritat de Sant Just amb Ucraïna i també conèixer algunes de les accions que s'estan duent a terme. Saludem la Maia. Maia, bon dia. Bon dia. Bon dia, ben tornada a l'emissora. Gràcies. Fa uns mesos vam tenir una primera trobada aquí, fa uns mesos, farà gairebé un any. Sí. Que farà també tot just que va començar aquesta maleïda guerra. Que dèiem, Maia, gràcies per venir fins aquí, també perquè sabem que en qüestions de salut acabes de sortir una operació, així que encara més agraïts de comptar amb tu aquí. Volíem parlar d'aquests projectes solidaris que està treballant també Sant Just, conjuntament amb diverses entitats, i també la tasca que estàs fent tu mateixa, Maia. No sé si recordem que a l'última entrevista ens explicaves, no?, que havies acollit a diverses persones que havien vingut d'Ucraïna. No sé en quina situació et trobes actualment, i com ha anat aquest gairebé any d'aquesta situació aquí a casa. Bé, ha sigut un any molt trista i molt complicat. Bé, la compensació és gran perquè dius, pots tenir aquí a una part almenys de la gent que estimes, i pots fer alguna cosa i et sents útil, no? I aquesta part compensa de debò, a més a més amb el suport que dona tota la gent. Però sí, sí, sí, ha sigut un any molt complicat i un any molt trist, i doncs justament demà farà un any que ha començat la guerra, i la sensació és d'angoixa, d'angoixa i de tristesa, sí. I les persones que han anat arribant, clar, en quin estat es troben aquí, o de quina manera, diguéssim, van tirant la seva vida aquí, si és que no han tornat, no? Perquè, doncs, tenen una mica aquest conflicte, no? Imagino una emoció de què fer, si quedar-se, tornar a marxar, estan aquí, però tenen familiars allà, i clar, no poden tirar endavant la vida tenint en compte la seva situació, diguéssim, d'arrels. Sí, és molt complicat i dolorós, tu has dit que cada família, cada vida, és una història, i la veritat és que no és per exagerar, però és una història digna de pel·lícula, perquè cadascú ha passat pel seu patiment de començament de la guerra, de la incertesa, de sortida d'allà, de fugida, de veure on es queden, com es queden, i per quan es queden. I per això t'ho deia, l'angoixa aquesta de dir quan començava la guerra, dèiem, bueno, a veure, això acabarà aviat, això és, mira, ja passarà, hi ha passat un any, i, bueno, no sé si em permets diure, és encara més, no?, l'angoixa, perquè no veus el final. i que per un costat la majoria de la gent que està aquí està prou bé en condicions molt diferents i situacions diferents, però estan prou bé, estan fora de perill, però no tothom ho aguanten de la mateixa manera. i sí, hi havia gent que ha vingut aquí amb nosaltres, que els hem donat molt de suport a tots els nivells, des de l'Ajuntament, de Seguretat Social i tot i tot, i als veïns, i hi havia gent que ha vingut i encara conservava els seus recursos econòmics i tenien una solidesa important per no dependre de ningú i jugaven aquí pisos, teníem una casa gran jugada per on es juntaven, no pots dir que són famílies, que són mares i nens i companyes, i més de la meitat d'ells han tornat a marxar. Mares i fills, eh? Mares i fills, sí, mares i fills i encara, ja t'ho dic, no és per misèria, no és per la situació econòmica i malgrat els diners que pot tenir un per permetre-se una vida més d'osfegada que els altres, doncs aquesta angoixa d'estar-hi fora de casa seva, d'estar-hi fora del seu país, d'estar-hi, de poder fer res, de tenir-hi homes, germans, fills, i estar-hi tan lluny i encara, si vols, estar-hi prou bé ells aquí i de la situació dolenta i de perill i de la guerra que està patint la família. I no han pogut gestionar aquesta separació, no han pogut suportar aquesta sortida i han tornat. Vale, doncs tenim amics i bastant gent coneguda que han marxat. Jo, per sort, pico la madera que la meva família, els que estan a casa meva, doncs estan aquí, me'ls deixo sortir perquè... Però voldrien anar-hi? És a dir, home, quan s'acabi la guerra, sí, perquè el perill és greu i no és només la frontera, només són zones bèl·liques. Suposo que, sapigueu prou bé, que, bueno, que estan en bombardejos en tot el país i ara estem pagant també la visita de Biden. El dia del Perón després els fan pagar en bombardejos més per tot arreu i a la capital òbviament més i estan tots amb una angoixa que en propers dies, precisament, entre cometes, per festejar l'any d'aquesta guerra, doncs, hi haurà una escalada molt gran, una escalada bèl·lica i una escalada de bombardejos de part de Rusia molt gran i estan bastant amb por. Normal, quina situació més complicada també. Sí, molt. I, Maia, també des del teu punt de vista, tu estàs aquí, que deies, teniu una vida, podríem dir còmoda, aquí, però estàs veient i visquent tot el que està passant a través de la gent que ve cap aquí i també a través dels mitjans, a través de tot el que us expliquen les persones que segueixen visquent allà. És per això que aquí a Sant Just també hi ha alguns projectes solidaris, tinc apuntats alguns, crec que el Banc d'Aliments està ajudant també en el tema de recollir d'aliments, no sé si hi ha alguns altres productes més mèdics o d'altres qüestions. Tenia apuntat per aquí també hi ha una empresa que es diu Desbern, que està intentant treballar amb algunes pròtesis, no? Sí. Amb l'Institut, perdó, l'Institut Desbern es diu, per ajudar, doncs, a les persones que han patit algun tipus de... Correcte, són fantàstics de mutilació. Sí, justament fa dues setmanes també hem estat parlant amb ells, a veure quines ajudes podem fer a nivell de logística, de treure la gent d'allà, de fer una prèvia selecció de la gent que ho necessita i és la tasca i un projecte increïble que fan, perquè, a més a més de la gent refugiada, ara tocarem la gent que està directament afectada i no només militars, hi ha civils que han patit i han perdut parts d'acords i hi ha moltes necessitats a tots nivells. És una guerra, és una guerra a tots nivells i la pitjor pel·lícula que has vist a la teva vida, imagina't dins d'aquesta pel·lícula amb la teva família, amb la casa teva i... i dóna por. I tant. De quina manera es pot ajudar, comentava aquests punts, no?, recollir aliments, etcètera, però no sé si, des d'aquí Sant Just, els oients que ens estiguin escoltant o els propis veïns i veïnes del poble, de quina manera poden seguir ajudant per a aquestes persones, no sé si a través teu o a través d'alguna entitat? Bé, nosaltres participem en moltíssimes coses i en tots els projectes que trobem, tant de les identitats grans com petites coses directes, no?, que fem envius a nivell de famílies, de zones, de barris, de punts on sàpiguem on estan ficats els militars que també tenim allà família i amics i germans, allà l'Ui Tant. I, bé, segueixen, és que totes les vies segueixen actives i segueixen molt necessitades. Ja dic, sigui aportacions a la seguretat social, l'aportació aquesta genèrica econòmica a totes les entitats que tu has mencionat també el banc d'aliments són molt actives i molt necessàries i, de fet, si algú té interès o inquietud també es pot arribar a veure als centres d'ajuda que per Barcelona hi ha molts per refugiats que estan aquí i encara segueixen amb l'acollida de roba, segueixen amb l'acollida d'aliments. T'ho prometo que a vegades véns allà i veus que encara falten aliments perquè no tot el món està al càrrec de la seguretat social i hi ha gent que està depitjant diguem-ne de la manera individual i van allà i a vegades passen hores per agafar-hi alguna cosa de comida de pa i tal. És que, clar, l'ajuda econòmica física hi ha ajuda amb aliments, l'ajuda econòmica a nivell d'estat encara no ha arribat i aquestes aportacions són les que arriben de debò. Sí, sí, sí, són els que arriben i a dir que l'hivern passat estàvem mira, amb la roba i tal però ja això s'acabarà ràpid doncs mira estem en la propera onada onada amb el mateix i doncs al front enviem calefactors i les piles i coses perquè estan molts dies sense llum sense calefacció amb totes les poblacions de tot el país no són només les parts on hi són les batalles més oficials i actives doncs tota la mena d'ajuda absolutament és ben rebuda absolutament ja dic encara si coses tan senzilles com coses d'aliments i de ropa que es portin als centres d'ajuda d'ucraïnesos que estan a plaça Espanya a la Via Laitana a plaça Catalunya a tot arreu hi ha moltíssims per Barcelona tenen molta mancança molta mancança i l'ajuda totes les entitats entitats oficials que fan la feina que fa la Creuroga és absolutament increïble el suport que donen i el banc d'aliments i medicaments tot estem gairebé igual justament aquesta setmana parlàvem amb Marc Companys ella és experta en ajuda humanitària forma part també de la FEDE que és una associació d'ONGs de Catalunya crec que la coneixes i parlàvem una mica d'alguns conflictes algun d'ells de Venezuela però també parlàvem d'Ucraïna deia que s'estaven preparant també per rebre entre cometes o que hi ha molts països que també s'estan preparant per rebre com un èxode però ja no de refugiats sinó de persones que realment ja és fugir és a dir amb el que poden com poden i ja és marxar és a dir realment abandonar el país i buscar una vida on puguin viure i els deixin viure i no tinguin por a morir amb una bomba o un atac rus sí segueixen igual perquè allò que estàvem parlant abans i hem mencionat la gent que ha vingut no ha pogut gestionar la seva vida i les seves emocions al marge de la situació econòmica i el suport estàvem parlant però de la mateixa manera arriba cada vegada més gent perquè gent que estava ja aguantant a les zones bèl·liques a tot el país i deia amb l'esperança que això s'acabaria algun dia i ha passat un any i la gent torna a sortir doncs aquest moviment és constant absolutament i clar hi havia molta gent aquí també que deia bueno a veure jo aquí estic una temporada però clar ara el plantejament quant de temps tinc que estar-hi fora ningú ho sap com gestionar la meva vida dels meus fills ningú ho sap la gent alguns agafaven alguna feina temporal que tenen permisos també és una part molt complicada perquè molts que són professionals necessiten homologar els seus papels per altres feines menys qualificades tampoc els agafen diguem per temps llargs no és desfàcil i clar el de plantejar-se de dir no sé si tornaré a casa meva alguna vegada o plantejar-te ja el concepte de la teva vida ja està ja me'n vaig per sempre és molt dolorós i sí que hi ha gent que ho està fent tens de bo hi ha gent que està allà amb el plantejament que vale pot ser que la guerra acabi però ningú se'n sap quan ara ja aquest concepte i aquesta esperança es va quedar i cada vegada està més efímera perquè no veus ninguna gestió que tingui un efecte a nivell econòmic a nivell polític a nivell social la gent està destrossada i doncs ha de seguir amb la seva vida d'alguna manera de quina és difícil de veure i en algunes algunes notícies que passen per les portades dels diaris des d'aquest dilluns estan doncs recordant en certa manera que precisament demà farà el primer any d'aquest atac de Rússia a Ucraïna i algun dels titulars o algun dels punts de les frases d'algunes persones ucraïneses deien que mai perdrem la por que tornin els russos jo suposo que això ja és impardonable és a dir és una qüestió ja no sé com dir-ho molt intrínseca sí sí sí és un altre un altre dolor una altra pena un altre tipus d'angoixa no sé com explicar-lo millor perquè clar és una història en comú i és una vida en comú de segles i segles que són són pobles germans hi ha famílies destrossades amics perduts amics que et truquen plorant demanant-te perdó per allò que es fa sense tenir res de culpa clar i es senten impotents el seu país el que està atacant el vostre per tant és com un respecte de fet no sé si fa dos dies han posat un reportatge bastant bastant bé fet a Movistar Plus intentant donar veu a la gent que està a Rússia que no està d'acord però no tenen força ni possibilitat de dir res perquè estan aplastant tota l'opinió i tota la llibertat és bé complicat però és complicat de totes dos bandes i sí sí que hi ha ucranesos que diuen no podem entendre això no podrem entendre això com germans cosins estan ahí callats no no s'aixequen no diuen res mai perdonarem aquells que ataquen i tampoc sap sapiguem com perdonar aquells que estan sense fer res és molt difícil i hi ha molta gent amb molt de dol ja t'ho dic hi ha famílies que estan separats destrossats que no s'entenen que no se'n parlen han destrossat moltes vides no només les mortes no? exacte les vives encara no? les vides que encara queden vides vives que digui Maya una altra vegada t'he de donar les gràcies per explicar-nos tot això per tenir l'interessa també de fer-ho per venir aquí a la misura gràcies a vosaltres per mantenir l'interès i la gent informada sí home i tant és el nostre deure i la voluntat també així que t'ho agraïm de tot cor de debò jo avui em l'han constipat de debò que no dono per més i entre el nas i les llàgrimes que m'estan caient ara se m'està fent molt difícil jo només per agrair a vosaltres que ens doneu una mica més de veu per recordar això per dir que sí que gent se'ns recorda s'implica i tots els amics que tenim i els veïns de Sant Just i l'Ajuntament concretament tot el suport que han donat això ens dona molta vida i ens dona molta esperança i de debò estem molt agraïts i tant des d'aquí des de la misura farem tot el possible perquè aquesta ajuda també arribi i tingui la informació de com ajudar i de quina manera també apropar aquests granets de sorra hi ha moltes maneres i ninguna ajuda és petita ninguna és poca tota s'agraeix i tota s'aprofita t'ho prometo i agrair també la tasca que estàs fent amb la resta de persones ucraïneses que van venir i que també els extens la mà i fas una mica de pont perquè puguin seguir tirant endavant les vides tot i que que no sigui gens fàcil recuperar-se així que Maria de debò moltes gràcies a vosaltres esperem veure'ns aviat però en unes altres circumstàncies ens encantaria ens encantaria parlar d'altres qüestions o de parlar de bones notícies esperem que així sigui almenys les meves i les nostres intencions estan posades en allà però mentrestant et desitgem tota la sort a la teva família també i ens veiem molt aviat bon dia bon dia gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies