Entrevistes de la Justa del 5/3/2021 — Stolperstein a Sant Just: recerca i memòria de Francisco Casares, de la Desbandada de Màlaga a Mauthausen i el retorn

Context i objectiu de l’entrevista

Divendres 5 de març de 2021, el magazín matinal Just a la Fusta entrevista en Juli (Julio Ochoa), historiador santjustenc i membre del Centre d’Estudis Santjustencs, arran de l’aprovació municipal d’una Stolperstein en memòria de Francisco Casares, veí de Sant Just deportat als camps nazis.

• Punt de partida: aprovació al ple per col·locar una llamborda commemorativa (Stolperstein) per a Casares.

• Objectiu: explicar qui era Casares, com es va descobrir el seu cas i com s’ha fet la recerca que el documenta.

Qui era Francisco Casares? (Biografia exprés)

• Naixement: 1918, Motril (Granada), entorn de monocultiu de canya de sucre; ofici de fuster.

• Guerra Civil: afectat per la Desbandada de Màlaga, combat a Catalunya i retirada a França.

• França: internat al camp del Barcarès; s’incorpora a una companyia de treball a la Línia Maginot; capturat pels alemanys.

• Diplomàcia i apatrídia: en la preparació de la trobada Serrano Suñer – von Ribbentrop, la part espanyola es desentén dels republicans a França:

"Fora d’Espanya no hi ha espanyols"

• Conseqüència: classificats sota Nacht und Nebel (Nit i boira), camí dels camps nazis.

La deportació i els camps

• Mauthausen (1941–1945): entrada a la Pedrera (escales i càrrega mortal); s’hi escapa i entra en una brigada d’oficis espanyols.

• Supervivència: gràcies a l’ofici de fuster, és destinat a kommandos externs: construcció d’una presa; treball en components i combustibles de les bombes V1.

• Gusen: trasllat al subcamp, treball en túnels subterranis en la fabricació d’un avió a reacció Messerschmitt.

"Entrar a Mauthausen és morir" (captura l’ambient de terror del sistema concentracionari)

• Final de guerra: ordre d’extermini final (volar els túnels amb presos dins) frenada per la intervenció d’un oficial nazi horroritzat, la Creu Roja i les patrulles americanes; alliberament de Gusen i posteriorment de Mauthausen.

L’alliberament i el periple posterior

• Postalliberament: sense estat que els reclamés, vaguen per Àustria.

• França, sota pressió dels resistents, reconeix els espanyols com a guerrillers; trasllat a París.

• 1950: retorn a Motril; troba miseria i repressió; decideix emigrar a Catalunya.

• 1963: s’instal·la a Sant Just, treballa a la “N” i viu als pisos de l’Ener; no explica gairebé res de la seva història als veïns.

• Defunció: mor als 91 anys (aprox. 2009). Més de mitja vida viscuda a Sant Just.

La recerca: metodologia i fonts

• Descoberta casual: llistat de catalans deportats on apareix un veí de Sant Just; contrast amb l’Arxiu municipal (padrons, domicilis) i localització de la família amb l’ajuda de Maria Teresa Cots.

• Fonts clau:
• Arolsen Archives (fons de la Creu Roja): dossier documental complet (malgrat llacunes).
• Testimoni familiar: quadern «Iai Opaco» amb records dictats a la jove de Casares.
• Bibliografia i testimonis coetanis de Mauthausen i Gusen.
• Arxiu local i padrons per reconstruir la trajectòria a Sant Just.

• Metodologia: començar amb poques dades, estirar fils, verificar en creu, i fer criba final de la informació rellevant.

El projecte Stolperstein i la publicació

• La Stolperstein (llamborda commemorativa creada per un artista alemany) ja està sol·licitada; hi ha llista d’espera.

• El Centre d’Estudis preveu presentar un llibret (~100 pàgines) coincidint amb la inauguració de la llamborda.

• Mentrestant, l’estudi és consultable a Academia.edu: "Francisco Casares, el Sant Justenc que va sobreviure a l’infern de Mauthausen".

• Com trobar-lo: cercar el títol a Google i afegir "academia.edu".

Memòria local: altres santjustencs i projectes

• Molts santjustencs van passar pels camps francesos (Argelers, Barcarès) durant la retirada.

• Hi ha una comissió local que treballa per rescatar de l’oblit:
• Exiliats permanents per la guerra.
• Internats temporals en camps francesos que van poder tornar.

Dificultats i aprenentatges

• Reptes: arrencar amb poques pistes, pandèmia i restriccions de mobilitat.

• Solucions: ús intensiu d’internet i arxius digitals, contacte directe amb Arolsen, xarxa veïnal i familiar, i triangulació constant de dades.

• Resultat: perfil complet i contrastat de la trajectòria de Casares i base per a futures recerques locals.