Teen Classic a l’Ateneu: adolescents i barroca, tècnica clàssica vs urbana i la música que acompanya

Continuem a l'Ajusta, ara que són les 11 i 18 del matí i estem escoltant aquest tema de Teleman que ara ens explicarà la Mar Bizoso perquè estem escoltant aquest tema de música clàssica. Estem fent l'entrevista del dia. Molt bon dia, Mar. Molt bon dia. Què estem escoltant? Estem escoltant un trio sonata de Teleman. I per què hem escollit aquesta banda sonora ara per l'entrevista del dia? Doncs aquesta banda sonora l'hem escollida perquè són les cançons que interpretaran aquests joveníssims, jovencíssims músics de l'Oriol Martorell que vindran a tocar el pròxim dia 21 de maig a les 7 de la tarda a la sala cinquantenari. He de dir que la Mar Bizoso és coordinadora del cicle Estones de Clàssica a l'Ateneu i ens actualitza molts cops, bueno, uns cops que ha vingut aquí a la ràdio sobre els pròxims concerts i també els projectes amb diferents escoles de Sant Lluís per apropar la música clàssica, com ella diu, als joves i adolescents. Teniu més informació sobre els concerts al web de l'Ateneu, que és ateneudesverd.cat i també aquest podcast el podreu recuperar i allà també tindreu informació. Quines propostes s'han estat fent en els últims concerts que hi ha hagut? Sí, en els últims concerts hem tingut, evidentment, música clàssica, doncs estem a les zones de clàssica i han vingut grups com, per exemple, un quartet de corda, amb dos violins i viola violoncel. Ha vingut també un duo de música barroca, amb flauta traverso i tiorba i vihuela. També va venir un duo d'harpa, de gran harpa i flauta travessera, així com un duo de guitarras espanyoles i un altre duo de música antiga. Han estat uns concerts d'una qualitat molt bona, d'una qualitat fantàstica i molt ben acollits pel públic, perquè hem apostat per un tipus de concert molt proper a les persones que ho escolten, doncs els músics mai estan a l'escenari, sinó que se situen a la platea i fem com un semicercle, diguem-ne, amb les cadires i això fa que tinguin una gran proximitat amb la gent que ve a escoltar. Per altra banda, han estat concerts que no tenien programa de mà. D'aquesta manera, la gent que venia a escoltar el concert no sabia exactament què d'escoltaria. I ha estat superinteressant perquè hi ha hagut un feedback, que és el que volíem, de les persones assistents, que ha sigut el següent. Aquestes persones, doncs moltes d'elles, no són expertes de música clàssica i sempre, doncs, el fet de tenir el programa, el programa de mà sí que ens diu quines persones tocaran, quin és el seu currículum, què han fet aquestes persones, quines peces interpretaran, qui són aquests compositors, etcètera, etcètera. I amb aquest programa a mà es pot crear un judici. I tant, un prejudici. Sí, sí, sí. Exacte. I que, bé, jo que porto tants i tants anys amb la música clàssica, no? Penso que és un estil musical que tira una miqueta enrere, que sembla que sigui per persones que han de ser com a expertes de música clàssica, no? O sigui, que si no saps música clàssica és com que no tens el permís, entre cometes, d'anar a escoltar concerts de música clàssica. i, en el cas d'estones de clàssica, volíem trencar, no?, amb aquest concepte. I la idea ha estat aquesta, de fer aquests programes sense concert. I, doncs, tornant al feedback que comentava, moltes de les persones que han vingut a disfrutar d'aquest concert l'han gaudit d'una manera extrema i d'una manera molt gratificant perquè m'han dit, mare, és que ha estat fantàstic perquè m'he sentit molt a gust escoltant aquest concert perquè, precisament, com jo no sé música clàssica, el fet de no saber què anaven a tocar i no saber qui eren aquelles persones m'ha fet sentir com a casa. I aquesta era una mica la idea, no? Llavors, clar, els músics també han fet un tipus de concert en el qual s'han hagut de preparar una mica el fet d'explicar el programa, què anirien tocant en cada moment, explicar alguna anècdota, dir qui eren ells, què havien fet, què no havien fet, etc. I el que també hem fet en tots els concerts és que després del concert hi havia un moment de tertúlia. Un moment de tertúlia en què el públic podia preguntar als músics el que volguessin sobre els seus instruments, sobre la seva vida professional, sobre el programa que havien interpretat, i els músics, doncs, interactuaven amb el públic. I un cop acabada aquesta tertúlia, diguéssim, inclús el públic sempre ha anat a parlar amb els músics i a veure els instruments de ben a prop i de més. Total, que ha sigut molt xulo, ha sigut una experiència molt i molt bonica. Clar. Aquest concert, però, aquest últim que tenim del cicle, és molt diferent. Aquest últim que tindrà lloc el diumenge 21 a les 7 de la tarda, a l'Ateneu? Exacte, a la sala cinquantenari. És molt diferent dels altres perquè en aquest concert venen músics no professionals a tocar. Venen músics adolescents, nanos de tercer d'ESO de l'escola Oriol Martorell. A llavors, a diferència dels altres, aquest concert és gratuït, no té preu l'entrada, per tant, les persones que vulguin gaudir d'aquest concert simplement s'han de tensar la sala cinquantenari una miqueta abans de les 7 i entrar. I aquest concert, a diferència dels altres, sí que té programa de mà. Llavors, amb aquest programa de mà es pretén, doncs, al contrari dels altres, que és que els joves s'assabentin del que tocaran aquests nois. És una mica l'altra banda. I és així perquè en diverses escoles de Sant Just, els professors d'aquestes escoles han estat treballant aquest programa amb els alumnes de primer d'ESO i de tercer d'ESO, engrescant-los, doncs, a que vagin a aquest concert. El professor de l'Institut de Sant Just, el Carles, que va reunir bé per engegar una miqueta aquest projecte, doncs, ara mateix està treballant amb els alumnes aquest programa i els instruments que toquen aquests nois músics, que són el violí, el clavissembal, la flauta i el violoncel. I llavors, bé, doncs, en aquest cas és una mica diferent el projecte d'aquest últim concert que es diu Teen Classic, de Teenagers. Clar, d'adolescents. Aquest programa es coneix abans o només es dona com 10 minuts abans del concert? O ja es pot tenir? Sí, en el cas de les escoles, diguem-ne, de l'Institut de Sant Just i de més, aquest programa el tenen els nois. Llavors, totes les persones que han estat treballant aquest programa el tenen. I en el cas de les persones que vinguin, diguem-ne, al concert, l'explicarem abans de tocar. En principi s'explicarà i, bé, sabrà tothom les peces que interpretaran els nanos, ells les explicaran, etcètera. I, Marc, per què aquesta relació entre música clàssica i adolescents? Perquè potser els adolescents, i aquí a Molleré, no solen escoltar aquest tipus de música, no? Sí. Per què aquesta relació? Bé, doncs perquè jo mateixa vaig ser adolescent que estudiava música clàssica, no? I avui dia soc professora de secundària de música a Institut Públic. I penso que, bé, la meva experiència fa molts i molts anys que soc professora de secundària i la meva experiència és que als adolescents sí els agrada la música clàssica, el que passa que ningú els hi mostra i els hi ensenya. Llavors, la idea és aquesta, apropar-los a aquest estil de música, fer-los veure que existeix i fer-los veure que és un estil de música que ells poden escoltar durant tota la seva vida. És més, avui dia hi ha molts youtubers que utilitzen músiques clàssiques perquè és un tipus de música que està lliure de drets d'autor, és un tipus de música que acompanya molt bé a vídeos que veuen ells, i llavors val la pena que amb aquesta edat adolescent que ells ja comencen a quedar-se amb informacions interessants, coneguin aquest estil de música. Clar, i també, ara que comentaves tu de YouTube, a internet també hi ha molta divulgació de música d'aquest estil, i el que tu dius... Jo personalment penso que hi ha un lligam entre la música més moderna, més urbana, diguéssim, que avui dia està més de moda, i la música clàssica, i al final crec que la música que ara es consumeix més rep aquesta influència d'alguna forma. I abans ho estàvem comentant fora de micros, que per tu, jo deia, clar, la música clàssica és important, tenir aquest coneixement de música clàssica, perquè si ets músic, tot i que siguis músic de trap, has de saber una mica d'aquest estil. I tu em deies, no, millor... O sigui, és més important conèixer la tècnica que el que és ser un crac en aquest estil, ser molt talentós en aquest estil. Em pots explicar una mica més el de conèixer aquesta tècnica per després tocar altres gèneres musicals? Sí, bé, jo faria una diferència, diguem-ne, entre el músic professional i el consumidor de música, no? És a dir, per una banda, els adolescents o les persones que escolten música clàssica és un estil que poden escoltar igual que poden escoltar jazz o trap, funk, etc. És a dir, és un estil més, no?, a música a escoltar. I jo penso que, en el cas dels adolescents, és superinteressant que el coneguin com un estil més per disfrutar-lo. I llavors, un altre cas, és els músics professionals, aquells músics, doncs, que es dediquen professionalment a la música. Avui dia, els estudis reclats, no?, les licenciatures superiors estan diferenciades, no?, i tu pots cursar a l'ESMUC o al Liceu, doncs, la branca de música clàssica, o la branca de flamenc, o la branca de jazz, etc. Llavors, si tu et vols especialitzar en música urbana, segurament tiraràs més cap a la branca de flamenc, o de jazz, que no pas de clàssic, no? Això, però, no vol dir que, si tu tens una base de clàssic, tinguis uns coneixements, una cultura i una tècnica, que és el que et deia abans, que et permetrà fer coses diferents aquella persona que no ho tingui. Però jo penso que ni millor ni pitjor, no? O sigui, penso que tot suma, però a l'hora que suma també potser et pot restar, perquè si tu fas molt clàssic, estàs invertint moltes hores també en fer clàssic. I com el temps és finit, no estàs desenvolupant un altre estil de música que potser és amb el que tu et vols dedicar després. Llavors, és delicat, és interessant, jo penso que sí que és interessant en tenir coneixements de clàssic, però alhora, potser, si no vols ser específicament músic, de música clàssica, no tancar-se només amb això, sinó invertir temps també amb els altres estils que potser, bueno, tu vulguis desenvolupar-te, no? Però evidentment tot suma i és un estil que val molt la pena. Estic completament d'acord amb tu. Tu coneixes el divulgador de música, Jaime Altozano, que a internet connecta molt amb els joves, perquè divulga música d'una forma molt, com dir-ho, molt entretinguda. I és que aquests temes, com per exemple el temps, el temps invertit en aprendre alguna cosa, no se'n parla molt, però és important, perquè tens tota la raó. I al final, clar, quan tu tens clar quin és el teu objectiu musical, jo aposto per música clàssica o jo aposto per música urbana. Clar, si en el camí et vas posant com més, com dir-ho, més impediments per arribar a aquest objectiu, clar, al final això s'ha de meditar. Tens tota la raó, estic completament d'acord amb tu. Sí, el que està clar, però, és que, per exemple, la música clàssica, en el cas del piano, et dona, si treballes tècnica, no?, cortot, escales, tal, et dona una tècnica que et permetrà tocar de manera saludable. I potser no tenir tendinitis, no tenir problemes físics, gràcies a la tècnica que et pot aportar el clàssic, no? També la tècnica vocal de la música clàssica et pot donar una tècnica vocal que faci que tu no et facis mal a les teves cordes vocals, no? No et facis nòduls, etc. Però és per a un coneixement d'una tècnica que és necessària per interpretar una música molt complexa. Però, en general, la música, que no és música clàssica, és menys complexa. Llavors, no necessites tot aquell nivell tècnic per interpretar l'altra música. I potser sí que t'hauràs de desenvolupar, per exemple, interiorment, o tenir un altre tipus de swing, o de feeling o d'addicció per poder ser bon aquell estil de música que la música clàssica et restarà. O sigui, és arribar a un punt en el qual tu tinguis una... absorbeixis el que et convé de la clàssica. La tècnica, però també afegir l'emoció, no? Clar, afegir i la tècnica de les altres músiques, perquè potser precisament per música urbana has de trencar la veu, no? O has de fer unes coses amb el piano diferents, un tipus de percussió, no? Diguéssim, que el clàssic no t'ho dona i això ho has d'aprendre. Quan tu estudies piano clàssic i vols saltar el jazz, has d'aprendre a improvisar, has d'aprendre el swing, que és anar a contratemps tota l'estona, i el clàssic és anar a temps tota l'estona. Clar, les notes del swing s'afegeixen entre els espais. Exacte, el swing és a contratemps, llavors has de reaprendre, no? I desaprendre l'altre o deixar-ho en un cantó i aprendre l'altre. Llavors, bé, és ser conscient, més que res, ser conscient i no tancar-se. I sí, el Jaime Altozano el conec des de fa molt de temps i jo l'utilitzo moltíssim a classe. De fet, l'utilitzo, sí, en un quart d'això, que és l'optativa de música, que fem la història de la música i tal, l'utilitzo molt. Jaime Altozano, que, a més, ha estudiat matemàtiques, o sigui, és matemàtic, però és que té molt a veure les mates amb la música clàssica i amb qualsevol tipus de música, i amb la producció musical. Sí, té un llenguatge superpropé amb els adolescents. Edita increïbles vídeos. Sí, i els encanta, no? La frase de El barroco mola. És un clàssic, sí, sí. Aquest moment de connexió que tu coneguis el Jaime Altozano a mi m'ha ajudat molt a fer alguns guions que heu escoltat en aquest matinal, sí, sí. Volia acabar l'entrevista preguntant-te si tu creus que la música és la llengua de les emocions. Mira, la música és l'únic art que no es pot tocar físicament, d'acord? És a dir, tu la pintura pots tocar en quadre, l'escultura pots tocar-la, l'arquitectura també, la dansa pots tocar el ballerí o entendre potser el moviment, però la música és vibració. És un art que no es pot tocar. I és un art que si l'escoltes en directe, aquella versió no la tornaràs a escoltar igual. És impossible. Llavors, les vibracions, al ser escoltades, ens creen un efecte al nostre cos, no? I ens mou una emoció. És a dir, aquella música, doncs, ens trasllada amb un estat d'ànim, ens pot fer riure, ens pot fer plorar, depèn de com estiguem nosaltres, també depèn del moment que tinguem, escollim escoltar una música, escollim escoltar una altra, ens trasllada un record. Per tant, sí que remou molt les emocions. La música és molt, com et diria jo, toca molt la fibra, no? Però no és, jo no crec que sigui el llenguatge de les emocions, perquè hi ha molts llenguatges, no?, amb els que es treballen les emocions. Llavors, és com quan diuen, oh, és que la música és el llenguatge universal, no? No, perquè hi ha moltes músiques diferents, no?, i molts músics diferents. I molts arts diferents, no?, també. Exacte, exacte. Però sí que la música té aquesta diferència amb els altres arts, no?, una miqueta, que és vibració, i l'oïda, no?, sent aquella vibració d'una manera diferent a quan mires un quadre, no?, o a quan mires una escultura, és diferent als altres arts. Això sí, segur. Clar, el fet que no sigui tangible, al final... Exacte. Perquè és aquesta una de les característiques principals. Si tu busques a Wikipedia o a, bueno, recomano altres fons, no?, però si tu busques la definició de música, que mira, ho faré ara per acabar aquesta entrevista. Clar, suposo que una de les característiques és que és un art que no és tangible. A veure si... Mira, la primera és la Wikipedia. Mira, un consell que dona el Jaime Altozano al seu canal i que el vaig dir ahir, és que si busqueu informació en aquesta enciclopèdia lliure, que baixeu a baix i teniu allà, doncs, links de fons que són més contrastades, diguéssim. Posa, la música és l'art de les muses i és l'art de crear i organitzar sons i silencis, perquè el silenci també forma part de la música, ja en parlarem dels quatre minuts, de l'obra dels quatre minuts, algun dia si tornes a l'emissora, i tant que tornaràs, respectant els principis fonamentals de la melodia, l'harmonia i el ritme a través de la intervenció de complexes processos psicoanímics. Clar, té molt a veure amb l'estat anímic i amb... Amb la psique, sí, sí. I tant. Sí, sí. És molt bonic, vull dir, la música és la vida, no? O sigui, l'aigua és la vida, no? I la música també és molt important. Jo penso que val molt la pena, la bona música. I tant. Mar, Bizoso, moltes gràcies per tornar a l'emissora. De res, a vosaltres. I, bueno, tornar a recordar quan es fa aquest concert. Tindrà lloc el dia 21, que és diumenge, d'aquest mes, a les 7 de la tarda, no? A la Taneu? Exacte. Aquest diumenge 21 de maig, no el que ve ara, diguéssim, sinó el següent, a les 7 de la tarda, a la Sala Cinquantenari, és un concert gratuït, al que venen quatre joves adolescents de l'Oriol Martorell, que són la Lídia Herrera, el Martí Sobrado, l'Alexis Pérez i l'Ariadia Campos. I ells toquen el violoncel, el clavisembal, portarem un clavisembal expressament pel concert, per l'ocasió, el violí i la flauta de Vic. I el repertori és música barroca, que és una música superagradable d'escoltar. Així que animeu-vos tots i totes a venir amb els vostres fills i filles i a gaudir d'aquest concert tan superespectacular. I tant. Gràcies per aquesta conversa, Mar. De res. Que tinguis un molt bon dia. Molt bé, igualment. Adeu. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Amb tots vosaltres, Veus de la Parròquia, compartim notícies, actualitat, experiències socials i espiritualitat. Estem en aquesta antena. Estem en aquesta antena, els dimecres de dos quarts de vuit del vespre, amb repetició els dissabtes, a dos quarts d'onze del matí. Veus de la Parròquia. Carabé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. cada setmana, cada setmana, cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Sentiu, és la sintonia del Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats. Prepareu-vos a escoltar les interessants entrevistes i les curiositats d'aquí i d'arreu. Fem ràdio amable, parlollent tranquil i culturalment curiós. Benvinguts, convidat i amanitat. Benvolguts, viatges, història. Bentrobat, cultura. Tot això ho escoltareu en el Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats, aquí, a Ràdio d'Esvern. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer. Es clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin, però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua. Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa, a la feina i al carrer. Quan anem a festa o al taller. Parla'm amb el teu acer. Només hem de començar. Provem-ho en català. Tu per tinguis, jo per tu pu. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per viure. Provem-ho en català. Molt per parlar, molt per viure. Generalitat de Catalunya. Sempre. Continuem a l'ajusta i ara estem escoltant el tema Every Time We Touch de cascada, això sí, la versió màquina. Què n'he us, Anna? Què dius, Anna? Se m'ha escoltat cantant. Quines coses. Se m'ha escoltat cantant abans, bueno, no ho sé, perquè crec que ha encès el micro abans de temps. Pep Quintana, molt bon dia. Hola, bon dia. Què tal? Com estàs? Bon dia. Bé, gràcies. Espero que tu també estiguis la Mar de Bé. Sí, ara estic supercontenta. És que sempre que parlem de música me vengo arriba. Sí, perquè abans has tingut una entrevista musical. De música clàssica, això sí. La Mar, que és un especialista en música també. La Mar Vizoso, sí. Sí. Jo amb ella vaig tenir un contacte per dir, mira, nosaltres cantem gregorià, si tu organitzes concerts i etcètera, etcètera, pensa que nosaltres també tenim un estil que un moment o altre pot lligar amb una activitat que tu organitzis. I així estem. Clar, ens ajudem tots, entre tots, i organitzem projectes. Sí. Avui, Pep, ah, per cert, t'explico una anècdota que li vaig explicar a la Maria Quintana l'altre dia. Àlvia és la meva germana. L'altre dia quan, o sigui, va venir també la Laia, no?, la Laia com a Quintana, i vam parlar sobre dansa. Sí. Llavors, després, després a la següent secció, amb la Glòria Cunesa, que aquesta secció la tenim cada dimecres, et vaig mencionar i vaig dir que eres el Gerard Quintana, val? Vaig allà. Llavors, si algun dia et diuen, ei, com estàs? Com va per sopa de cabra? Doncs això, que és perquè... Que tu em vas batejar. Bé, no passa res. I era, home, clar, que no passa res. No, són aquestes coses gracioses que passen en directe i que després em vaig escoltar i vaig pensar, ostres... Què he dit ara, eh? Què he dit ara, si no estava aquí el Gerard Quintana. Però el Pep sí, que això és l'important. Sí, almenys jo hi era en persona. Sí, efectivament. Sí, sí, sí. Doncs res, escolta, aviam. Jo pensava, què podríem comentar avui, no? I una de les coses que ja saps que jo canto, també, per tant, doncs vol dir que tenim un enllaç també musical amb tu. Sí. I que després hi ha una cosa que em dic lletra i música. Clar, jo crec que normalment els que cantem tenim la sort de poder cantar un poema musicat. normalment, esclar, quan cantem i, doncs, d'una forma així que hi ha una lletra, doncs, diem la lletra i de passada, doncs, coneixem un text que ha escrit un poeta, per exemple, o una poetessa. I llavors nosaltres hi ha un músic o una música que l'ha harmonitzat i li ha posat música i llavors nosaltres cantem. Tenim aquest doble avantatge que treballem amb la lletra i amb la música i podem gaudir d'una cosa i de l'altra coneixem els poetes i poetesses coneixem els músics i músiques i després, doncs, ho ajuntem tot i cantem i això està molt bé. I ara actualment jo estic en un grup provisional perquè això d'aquí unes setmanes es dissoldrà perquè haurem complert la feina que és un taller d'aquests participatius que se'n diu, no? I farem una peça molt interessant de l'Estàven Mater i d'això i llavors resulta que, esclar, coneixes companys nous en un lloc així que no és fixa sinó que la gent s'apunta per participar en un taller com aquest que és participatiu naturalment doncs, coneixes gent i sempre tens aquelles afinitats, no? S'ha de dir mira, amb aquest m'hi avinc més que amb l'altre, etcètera i tinc la sort que a mi em va molt bé intentar ajuntar-me amb algú que sàpiga cantar també, que li agrada cantar perquè d'aquesta manera fas més equip, et sents més recolzat, t'ajuden, i en aquest cas he trobat a dues persones dos baixos de la corda dels baixos que doncs he connectat i m'agrada doncs cantar amb ells perquè saben música, tenen molt bona veu, saben cantar i això és el màxim que pots demanar en un grup que trobes amb gent doncs que no coneixes, que els descobreixes en aquell moment i a més a més les seves vides perquè una cosa és cantar, l'altre és que cadascú té la seva vida personal i íntima i que doncs desconeixes, només tu en aquell moment seus en aquella cadira durant un parell d'hores per exemple i cantes però no sap res d'aquesta gent i aquesta és la cosa que a mi també m'interessa i he trobat que aquestes dues persones el Jaume i el Lluís doncs són oposats amb la feina són molt bons canteres com deia abans tenen una veu magnífica i m'hi trobo molt bé cantant amb ells perquè em recolzen molt i m'ajuden molt i d'aquesta manera doncs pots començar i tu què fas i quan no cantes i si teniu ja la música en comú ja podeu començar per aquesta temàtica saps? o sigui començar per exemple una afició amb un grup de persones nou o sigui amb persones que no coneixes abans al final tens l'oportunitat de conèixer el món interior d'una persona que té ja una cosa en comú amb tu llavors aquest interès ja està des del principi sí i això i tu què fas on cantes per exemple no no jo no canto diu un d'ells o sigui canto d'una manera fixa perquè no li agrada la rutina dels assajos i l'obligació aquella que cada dimecres per exemple doncs ha d'anar a ser jo no ell quan hi ha un taller d'aquest tipus o amb una coral que els interessa un reforç el que sigui s'hi apunta i se'n va cap allà de forma esporàdica sí o sigui que això està molt bé perquè té aquesta llibertat a més té una veu molt bona que pot ajudar moltíssim i l'altre és mestre aquest és metge és metge psiquiàtric i l'altre és mestre però tots dos ja pràcticament estan jubilats el mestre ja no tua de mestre l'altre encara té per una sèrie convenis etc. de la salut encara pot col·laborar amb algun hospital i aquest que és el Jaume doncs col·laborar amb un hospital i a més a més doncs tracta amb joves amb problemes doncs amb tendències una mica violents violents en el sentit de suïcidi etc. i esclar doncs jo li deia així mig en broma durant un descans deia escolta Jaume no t'engresquis no t'emportis la feina a casa perquè el que passa els metges infermeres han de vigilar molt però no portar-se en la feina a casa és de mirar això eh el de posar aquesta barrera que no t'afecti en l'àmbit personal i tant sí sí sí vull dir jo ho lligo això amb el fet que cantant doncs també s'enllaces enllaces aquestes relacions amb companys que hi ha a prop teu una la coral aquella etc. i obres unes vies més de contacte i de coneixement diferents dels que havies tingut fets en aquell moment coneixes gent nova i això m'agrada molt també i el fet és que quan li acabo de dir això no t'emportis la feina a casa diu no no ja tens raó ja perquè s'ha de vigilar molt i en el sentit diu jo fa unes setmanes que vaig anar a passejar a Andorra vaig pujar a Andorra per descansar relaxar-me etc. i estava doncs jo passejant per la muntanya i de coper de volta em truquen per telèfon perquè ells sempre tenen el telèfon obert i preparat per qualsevol cosa aquest tipus de feina que és difícil i i dic i què? diu no no vaig haver d'atendre naturalment la trucada i era la mare d'una noia que m'estava dient que la seva filla estava fent intents intents intents és que això és dificilíssim això és duríssim no? que truqui la mare i ells estava passejant per Andorra i de cop i volta truca la mare a dir escolta la meva filla està fent intents per acabar mare meva o sigui ho dic perquè s'ha d'encaixar molt bé i tot això i després la necessitat d'esbargir esbargir-se cantant no? o sigui com a vàlvula d'escapament si la música pot salvar vides exacte els metges salven vides però la música també al final mira a mi em dóna la impressió i jo sempre ho dic això dedicar-me a una cosa cultural sempre ho he pensat jo per exemple no soc ni metge ni pilot d'un avió no estic jugant amb la vida de ningú però al final i això ho vam veure la pandèmia la cultura i no només la música la cultura en general si al final del dia tu estàs cansat o estàs fart de certes situacions de la teva rutina i no pots desconnectar escoltant música o amb la cultura què ens queda? clar molt poca cosa i a més la cultura a mi em dóna la impressió que quan hi ha moments de solitud a la vida és el que tens quan estàs sol per exemple perquè bueno quan socialitzes quan estàs amb els teus és diferent però quan en un moment determinat no pots estar amb qui vols has de tenir un lloc que agafar-te i en aquest cas és la música exacte sí sí tant i tant molt bé doncs estem super reflexius mare meva a dimecres de reflexia aquest cas del company del Jaume que doncs està en aquesta situació ha de ser molt difícil que truqui la mare d'una noia quan tu estàs passejant per Andorra i tranquil i gaudint de la naturalesa del que sigui i diu escolta la meva filla està fent intents ajuda'm clar és molt fumut és molt dur i tant i bueno això és la vida mira si vols seré una mica positiva en aquest sentit si vols que sigui una mica positiva crec que adonar-te d'aquest tipus de desgràcies i de situacions que són reals i que a vegades passen t'ajuden molt a valorar el que és important i desperta una mica d'aquestes preocupacions estúpides que a vegades tenim jo en primera persona en el dia a dia i en enfocar-te una mica en el que és important de veritat sí tens tota la raó sí, sí, sí és així en fi doncs ho podem deixar aquí si et sembla bé Raquel doncs i tant sí sí, Pep gràcies per aquesta conversa com cada dimecres bé ja ho veus aquí ens expliquem una mica la vida sí, però va bé perquè al final sí, clar sí, també la ràdio serveix per acompanyar la gent i si ens escolten i ells se senten acompanyats les persones que ens escolten i després a més comuniquen i bueno és molt bonic al final està clar que sí sí molt bé sí, senyora que tinguis un molt bon dia igualment bon dia adéu és drinnen el 많이 és no és a més es el i és del veiu et When I'm no tragen de éro to me Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit