Entrevistes de la Justa
Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.
Subscriu-te
Entrevistes de la Justa del 17/3/2017 — Tertúlia sobre el futur de la Unió Europea: impàs, crisi de relat i reptes post‑Brexit
Presentació de la tertúlia a la Sala Piquet sobre el futur de la UE, conduïda per Francesc Serra.
Distinció entre la UE (estats i capitals) i Brussel·les (maquinària comunitària); preocupacions i bombolla procedimental.
Brexit com a moment de xoc a Brussel·les; funcionaris commocionats; fora de Brussel·les es veuen més els efectes del projecte.
Visions diferents entre països i dins de cada estat sobre què ha de ser la UE; la crisi va evidenciar el caràcter polític del projecte.
Risc de reformes cosmètiques per por de fer més mal; possibilitat d’entrar en fase d’estancament.
Desfer la UE seria més car que mantenir-la; cal un relat nou, més social i tangible, que superi el marc fundacional.
El relat de postguerra ja no mobilitza; èxit d’Erasmus i proposta d’“Erasmus d’oficis” per teixir identitat.
Resposta caòtica a crisis (refugiats, Grècia); successió de crisis alimenta la sensació d’ensorrament, tot i que el projecte aguanta.
Crida a un debat obert amb el públic a l’Ateneu per abordar el futur de la UE i els seus reptes.
Resum de la conversa
Idea central
La conversa avança els temes d’una tertúlia sobre el futur de la Unió Europea (UE) conduïda per Francesc Serra. Es posa de manifest un moment d’impàs a la UE, amb percepcions divergents entre Brussel·les i les capitals europees, i la necessitat urgent d’un nou relat que connecti amb les generacions més joves.
Punts clau
- UE vs Brussel·les: Es distingeix entre la UE com a conjunt d’estats membres i Brussel·les com a maquinària comunitària. Les decisions clau es prenen a les capitals; Brussel·les articula el consens.
- Xocs recents: El Brexit, la crisi de Grècia, la crisi dels refugiats i la guerra a Ucraïna han posat a prova el projecte europeu.
- Percepció de crisi: A Brussel·les hi va haver impacte emocional pel Brexit; fora, es veuen més clarament els efectes positius del projecte, però també la lentitud i les divisions.
- Divergències internes: Visions molt diferents de l’Europa que es vol (p. ex., Polònia/Hongria vs Bèlgica/Holanda/Suècia) dificulten reformes de fons.
- Europa a diferents velocitats: La cooperació reforçada ja existeix; la fragmentació de ritmes evidencia l’impàs quan tothom estira cap al seu costat.
- Mínim comú denominador: La política europea tendeix a pactes mínims que eviten el trencament però retarden decisions transformadores.
- Cost de desmuntar la UE: Desfer-la seria més costós que mantenir-la i reformar-la.
- Crisi de relat: Cal un nou discurs més social i tangible; el relat fundacional (pau, carbó i acer) ja no interpel·la les noves generacions.
- Generacions i programes: Erasmus va funcionar com a cola identitària; s’apunten idees com un Erasmus per a oficis per teixir identitat europea.
- Gestió de crisis: Massa reactiva i caòtica, alimenta la sensació d’“Europa en fallida”, tot i que el projecte aguanta.
Cites destacades
- > "El cost de desmuntar-la encara és superior al de mantenir-la."
- > "La política europea és trobar un mínim comú denominador."
- > "No pots vendre la UE només com un instrument econòmic."
- > "Sense relat, ara com ara, no enganxi ningú."
Conclusions i propera trobada
- La UE es troba en un impàs: molta consciència de la necessitat de canvi, però sense acord sobre el rumb.
- Prioritat: reformar el relat i actualitzar les polítiques socials perquè la UE sigui relevant per a les noves generacions.
- La tertúlia a la Sala Piquet de l’Ateneu obrirà el debat obert amb el públic, amb una intervenció inicial breu per fomentar preguntes i discussió.