The Visit: Benvinguts a la Terra — El Documental del Mes a l’Ateneu de Sant Just

En punt tres quarts d'una del migdia. Aquesta hora el que fem és parlar del documental del mes que es projecta aquest mes, el dilluns. Dilluns que ve a les vuit del vespre la teneu i ara en parlem amb l'Alaia Auvia, de la productora Parallel 40, que cada mes ens acosten el documental també a Sant Jus. Molt bon dia, Alaia. Hola, bon dia. Per parlar de The Visit, Benvinguts a la Terra, és el documental curiós, no?, aquest mes, és aquesta proposta que ens fa pensar en si estem preparats o no per la vida extraterrestre, d'alguna manera. Sí, es va acabar l'any amb un documental curiós, curiós perquè normalment els documentals sempre expliquen coses que ja han passat, i que ja han passat demostradament, perquè sovint passen davant de la càmera que els està filmant, i The Visit passa sobre un fet que almenys de la manera com el director ho planteja no ha succeït, per tant és un documental sobre un tema molt intangible, però que crec que al final és una excusa per parlar de moltes altres coses. Per exemple, quines coses? Doncs jo crec que al final parteix d'una excusa, com dèiem, que és aquesta primera trobada hipotètica entre els éssers humans i una civilització extraterrestre, i independentment de si això ha passat o no ha passat, de si quan passarà i de com passarà, crec que The Visit el que fa és plantejar moltes preguntes als espectadors sobre quina és la percepció que tenim de nosaltres mateixos i com ens hauríem d'explicar davant d'algú o d'algú que no sap qui som i què fem, i com ens comuniquem i com ens relacionem i etcètera. Llavors, crec que The Visit al final s'acaba convertint en una reflexió bestial i superinteressant de preguntes que probablement són molt bàsiques, però que potser estaria bé que ens les fessin de tant en tant, perquè et fan veure una mica com et veuria algú que no sap per bé qui és. Clar, descontextualitzat, no? Sí, com coses o protocols o maneres d'actuar, adonant com per molt fetes o per molt normals, algú les pugui dir d'una manera absolutament oposada i, per tant, que es produeixi un conflicte que tu no pretendis. No pots preveure, a més a més, no? Exacte, sí, sí, sí. I bé, jo crec que ho fa, clar, parlo de tot aquest tema així tan intangible i amb preguntes tan matèries, però ho fa per a tota una sèrie de gent que existeix i que es dediquen a allò que el documental explica que es dediquen, això és un documental, i davant de la càmera passen polítics, militars, filòsofs, biòlegs, de tot tipus de persones que s'estan dedicant les seves vides a analitzar o a pensar com hauríem d'actuar en el cas d'entrar en contacte amb una civilització que no és la nostra, quines són les precaucions que hauríem d'aprendre, quines són les accions que s'haurien de donar-me i els mínims... I tots aquests protocols que no ens imaginem que existeixen, no? Exacte, i descobreixes que, doncs, jo què sé, jo crec que això no ho sabia, jo no ho sabia personalment, que dintre les Nacions Unides hi ha un departament exclusivament creat per les relacions exteriors, entenent exteriors com fora de la terra, o que hi ha... Perdona? No, no, no, dic que és fort, que realment no crec que en general no ens ho pensem, no? No ens ho pensem, i també he descobert en aquest documental que hi ha una persona, i suposo que com ell n'hi ha diverses, que s'han prestat voluntaris per ser les primeres persones que entren a la nau o al vehicle en el qual aquesta gent s'hi ha d'arribar, doncs, que arribi, i per tant com aquestes persones s'han de preparar per això. Bé, són una sèrie de curiositats que sembla molt del món friqui d'aquests temes, i no ho són. Però que hi són, no? Exacte, que funcionen en un lloc normal, com si diguéssim. perquè no oblidem que és un documental i que, per tant, explica una realitat. Clar, clar, i tant. Doncs, Déu-n'hi-do, pot sorprendre'ns a tots, segurament, no? Amb un tema que, a més a més, han fet tantes pel·lícules, no? Hem vist tanta ciència-ficció al respecte que, de cop i volta, potser que t'ho posin com a algú documentat i realista ens pot sorprendre més que una altra pel·lícula, potser, sobre aquest tema. Totalment. De fet, mira, per nosaltres la sorpresa de fer que aquest documental es presentés en estrena a l'estat espanyol al Festival de Sitges, que és un festival de cinema fantàstic i de terror. És a dir, que ja se'l considera un documental de ciència-ficció i que és un gènere que no havíem mai i que aquest director sí que és un director que ja havíem programat uns anys i que apareix tota la consciència del crèdit del 2 Barcelona i del documental del mes i mira, és aquestes coses que de vegades decideixes que s'han d'aprovar i que s'han de plantejar perquè el que té molt xulo de visit és que crec que no estem acostumats a veure documentals on hi hagi tanta gent que pregunta coses a càmera o que es pregunta coses a càmera i que ho fa mirant-te als ulls amb la qual cosa, al final, l'extraterrestre. que ets tu com a espectador que t'estan preguntant no sé quantes coses i que et fan això, no? Pensar si realment ens coneixem tant com ens pensem. Ja. No, no, no, és molt interessant, exacte. Sempre ens fan pensar i ens fan reflexionar en moltes qüestions els documentals però mira, en aquest sentit encara ens portarà més enllà, no? El director és Danès, Laia. Sí, sí, el Michael Manson és un director Danès, nosaltres havíem programat fa un període o tres anys una pel·lícula que es deia Into Eternity que era sobre els cementiris d'energia nuclear superinteressant i també plantejat molt en aquesta clau que a ell li agrada de fer-se preguntes i de parlar sobre situacions hipotètiques i futures i és un documentalista molt personal que té un sistema de treball molt únic i molt provocador també en el món del documental que està acostumat com uns patrons molt determinats. Clar. Doncs és el documental del mes que es podrà veure aquest dilluns a les vuit del vespre a l'Ateneu de Sant Jús com sempre un documental que costa la productora Paral·lel 40, és l'últim documental del mes d'aquest any l'any que ve continuarem amb més propostes i a més a més ensenia la Laia que també de cara a regals de Nadal es poden comprar els documentals que s'han vist aquest any, no? Sí, mira, de fet de visit a la gent que s'acosti a l'Ateneu i que els hi agradi està en DVD per si alguna cosa vol regalar aquest Nadal amb algun apassionat d'aquest món més aterit i sí, hem posat una altra cosa a part dels DVDs que van sortint cada X mesos amb algunes seleccions que creiem interessants hem creat una novetat per aquest Nadal que és un abonament Docs Barcelona al documental del mes en el cas de Sant Just no és aplicable al documental del mes però sí al Docs Barcelona per tota aquella gent que conegui persones molt amants del documental i vulguin fer un regal original que és, doncs, això regalar estrenes de documental Home, i tant No existia Una bona proposta, exacte Doncs moltes gràcies, Laia que vagi molt bé aquesta projectió de dilluns i tornem a parlar de cara al gener I tant, gràcies i que tingueu bona entrada d'any Igualment, bones festes Adéu, bon dia