TransBaix Power al Baix Llobregat: 28J i Stonewall, visibilitat vs màrqueting, educació i federació LGTBI

Trans Baix Power Que tal, com estàs? Molt bé, la veritat és que ha passat molta calor, però bueno, en fi, és el que toca. Ho estàvem comentant fora de micros i no ens hem d'amagar, és així, fa molta calor i sobretot fa molta xafogor. És bestial, sí. Cada any hi ha el mateix i no ens recordem que l'any següent, bé, que l'any passat doncs també anem a tindre moltíssima calor, ja no sabem, hi ha sis mesos de calor i tres mesos de fred i poc més entre mitjans, eh? Però Rosa Mariano, et dóna la impressió que sempre quan fa calor diem quanta calor, quan fa fred diem quant fred, no sé si és el teu cas. A mi m'encanta el fred. Ah, mira. Sí, jo amb el fred sóc feliç, però amb la qual estic morta, és clar, t'ho dic. Igualment intentarem passar aquest estiu i de la millor forma. Primer volia començar preguntant-te què és la Transbaix Power, aquesta associació. Bueno, ara ja fa uns quants anys que no l'anem legalitzar, és una associació, de fet, bàsicament es va ficar per temes trans, el que passa que després, doncs, ens hem tornat molt més inclusius i inclusives, o inclusives, com li volíeu dir, bueno, jo parlaré en temes binaris, perquè jo ja tinc una edat i em faig un garbutx, eh?, les coses com siguin, però bueno, respectant a tothom, eh? Doncs ara és inclusiva i tenim tots els components, inclús tinguem persones que són cis heteronormatives, vull dir, no tenim cap mena de recança per el fet de tothom que pugui col·laborar i pugui entrar, eh? Clar, quin és l'objectiu d'aquesta associació? D'entrada, bàsicament, en un primer pas va ser el que era introduir a la ciutadania el que és la normalització del fet trans, o sigui, veure que, fer entendre a la gent, doncs, que el concepte home-dona bàsic era una cosa molt classicista, molt de sempre, no?, i nosaltres, doncs, clar, som dones, som dones, perquè ho som, la veritat és que ho som, hem fet tots els trànsits socials i polítics, i la veritat és que, bueno, ens hem anat a conèixer a la ciutadania, i la ciutadania ha arribat a un punt que ens ha respectat, eh? Vull dir, ja a mi, jo vaig passar jo, ara acabo de vindre de Sant Feliu, i és difícil arribar als llocs perquè et paren constantment, no? em diuen, hola, Rosa, què tal, què passa ara aquest dia, el dia 28, què, no sé què... Independentment que hagi tingut una petita reunió amb la regidoria de l'EGTBI avui, amb la regidora, amb la Mónica Lafuente, la nova regidora que tindrem allà, i flamant, les coses com siguin, i, bueno, per començar els actes del dia 28, que aquí Sant Just també farem. Per què es té el dia 28 de juny com a dia per fer aquesta celebració en nom del col·lectiu LGTBIQ+. Bé, d'entrada no era LGTBIQ+, d'entrada era LGB i s'acabó, o LG, si diguem, a ser més fins, eh? Però, bueno, ha sigut un bon pas del temps que s'han inglòs, molts d'altres destructivus de diversitats sexuals, no? Però el tema és que es va celebrar això per als alterulls de l'Stongwell, de la barra Stonewall de Nova York, doncs que se celebra aquesta data, la data de l'alçament dels col·lectius de gais i lesbianes i trans d'aquella època, perquè els trans també n'ha considerat gais, vull dir, m'entens?, en aquella època i no fa pas tant, eh? I doncs van dir prou a la policia, van dir prou, tenim dret a existir i ara estem farts que tinguem que patir aquestes violències per part de la policia i aquestes violències per part de la ciutadania, no? I a partir d'aquí, doncs, a partir del dia 28, es va constituir, dicem, el dia aquest, que és els alterulls del local d'ambient Stonewall de Nova York. Ja que se celebra el dia 28 de juny, volia preguntar-te si et dona la impressió que sembla, per part sobretot de les empreses, que només el juny es reivindiquen els drets del col·lectiu o potser és una impressió meva? No, no. Què en penses al respecte? No, no, tens tota la raó del món. Una cosa es posa de moda i la part del màrqueting surt a la llum, vull dir, tothom va a buscar al final. Però, de fet, jo ho entenc, això com més... M'ho prenc una mica, una mica... No em disbaixa, però sí, m'ho prenc una mica, doncs, no molt seriosament, no? Perquè aquí som... Venim tots de fenicis i els fenicis són comerciants, doncs, i tothom intenta buscar la pela, eh? Llavors, en un dia com aquest, que hauria de ser completament reivindicatiu, que hauria de ser un... És el dret a existir, a ser i estimar el com vulguis, vull dir, no tindria per què estar posat aquí, doncs, amb marques de samarretes, marques de begudes, marques d'aixòs... Que, de tota manera, tampoc ho veig tan malament, perquè aquestes marques, a fi al cap, també les fem durant tot l'any. Llavors, ni que no estiguin en les banderes de l'arc de Sant Martí durant tot l'any, així aquest dia les fiquen, vol dir que aquestes empreses, en principi, en principi, doncs, donen suport a aquest dia, no? I llavors això també sensibilitza la població. És una... Forma part, també, de la visibilitat, eh? Però, independentment de la campanya de màrqueting que els hi suposa amb ells i que surten beneficiats, eh? Això és un altre tema. I a Sant Lluís, creus que falta més moviment? O per part de, per exemple, falta més reconeixement de la vostra associació? Bé, la nostra associació es va formar a Sant Feriu. Som de caire comarcal, col·laborem amb totes les administracions comarcals i també de Catalunya i entenc quina és la programàtica del que és el teixit associatiu LGTBI de la comarca, no? Que hi ha voluntat política, doncs, per poder tirar endavant tots els projectes, però no hi ha les ganes de voler participar-hi, no? O sigui, una cosa és que tothom s'apunti per fer una festa, però la veritat és que el que és ferugós és les relacions amb les administracions que composa tindre una entitat, no? Una entitat, a més, has de fer assemblees, has de fer juntes, has de portar-te una sèrie de coses, que inclús has de presentar projectes, has de portar comptabilitats, has de tindre el teu IVA, l'IVA no, perquè no tenim cap necessitat de declarar IVA, l'IVA sempre és suportat, les entitats són sense ànim de lucre, però sí, has de comunicar qualsevol cosa que facis al Departament de Justícia, és complicat, és complicat, el que és ferugós és l'administració, llavors, esclar, aquí tenim un associador que es diu LGTBI plus... No, com ho diuen? Crec que és LGTBI plus... Sí. I després, sí, si no recordo ben bé... Sant Just o no sé què i tal, no? Bé, la internacionalitat sempre ha sigut molt bona, d'aquesta associació, el que passa és que no s'han legalitzat perquè no s'han posat mai d'acord, no? Perquè això d'emportar, ja et dic, la part ferrogosa a nivells de justícia, a nivells d'administracions, això tira enrere qualsevol entitat. Hi ha moltes entitats que tenen la il·lusió d'ajuntar-se a un grup de persones per muntar-la, però després, quan es troben de front amb totes les problemàtiques, amb totes les coses que s'han de fer, doncs es tira enrere, perquè veuen que això els ocuparà molta feina, no? I el que volen és que potser les administracions locals, els dents locals, els facin la feina i amb ells els etiquetin una foto i happy meals i happy flowers, no? Nosaltres, a la nostra associació, donem formacions a les escoles, als instituts sobre diversitat sexual i de bullying i la veritat és que tenim uns grans inputs, i a més aquí Sant Just, vull dir, ja s'han convertit en unes xerrades clàssiques i hem tingut inputs per part de pares, inclús per part d'avis, que valoren molt positivament aquestes xerrades. Torno a repetir, ho he repetit moltes vegades, i que esteu en una ecuàrmia de mercat, els progenitors o els tutors legals han d'estar treballant constantment per poder tirar endavant totes les cases i el que volen és que els eduquin els fills a l'escola, envien els fills a l'escola i hi ha per que els ajudin, no? Hi ha molts temes que s'haurien de tocar des de casa i portar-los des de casa, aquests deures fets des de casa i bàsicament és el respecte amb tothom, no? I gairebé a vegades aquest respecte doncs et trobes que no arriba, però tornem a entrar que la gent arriba a casa cansada de treballar, han passat nervis a les oficines, a les fàbriques, allà on sigui, i allò és una olla de pressió quan arriba a casa. És un tema complex, però jo trobo que els inputs que hem rebut per part dels pares i per part de les escoles i a més a més, també t'ho dones compte que amb el pas dels anys els nanos ja van evolucionant d'una altra manera, a nosaltres ens han sorprès aquest any les xerrades que han fet que els nanos ja porten una educació amb aquest tema, ens han sorprès molt, ens han sorprès molt. La veritat és que això ens va omplir de joia, alguna cosa s'està fent bé, alguna cosa ja s'està comprenent, ja s'està respectant. És que al final sembla, bueno, sembla no, hauria de ser, no?, que una persona pel més fet, pel simple fet de ser persona, de ser un ésser humà, se li ha de venir tant el respecte com la dignitat humana, per si, saps? Penso, eh? Hauria de venir integrat en una persona pel més fet de ser persona, no? Jo sempre ho dic, que quan acabo un discurs, quan acabo una lectura d'un manifest o qualsevol cosa, sempre ho dic, ho poso de relleu, perquè és una cosa molt important, que passa de molt desapercebuda, però és molt important i que s'ha de tindre molt present i molt en compte, no? Fixeu-vos que en molts discursos parlen de tolerància, no? Toleramos esto, toleramos lo otro, però el que s'ha de fer és intolerància zero a tots els actes incívics, tot el que sigui anar en contra de tots els col·lectius. Nosaltres el que volem és respecte, no? O sigui que la tolerància, quan ens diuen és que jo tolero que existen persones LGTBIOI, la tolerància aquí és demanar permís i nosaltres no necessitem cap permís. Oi que paguem els impostos, paguem l'IRPF, paguem tot igual que els altres? Doncs escolta, jo el que vull dir és que tu a mi em respectis. I vull dir, i aquest és el tema, perquè el respecte, en aquest cas, és la convivència. O sigui que jo, si tu vinc al teu carrer, si jo soc veï teu o jo soc veïna o el que sigui, i tu saps que soc una diversitat sexual visible, altament visible, que el teu cap et fa brullar coses estranyes, si jo et dic que et dic Rosa Maria, a mi no m'has de tractar masculina. No s'entres? D'això se'n diu respecte. De la mateixa manera, a mi les veïnas que jo tinc per casa i tal, em diuen, Rosa, i sempre amb mi sola tenim que buscar-te un nòvio. Vull dir, són, són, bueno, ho fan amb tota la bona intencionalitat del món, eh? Vull dir, no m'hi oposo això. De fet, quan les escoltes amb elles, doncs, se senten escoltades, se senten recolzades, doncs, tu quan els hi parles, també et senten recolzades amb elles. Això és un que et procura, en realitat, no? Un que et procura veïnal. però és bonic això, això és bonic perquè ja estem, ens estem integrant, ens estem normalitzant en tota l'associació. Sempre hi ha les persones que són classicistes, que tenen una, una visió diferenta, però jo intento sempre no, no, evitar confrontacions i el que sí que harem sempre a intentar fer són polítiques útils. Teniu vosaltres, de part de, de l'associació Transbaix Power, algun, algun compte d'Instagram o xarxes socials per seguir el vostre contingut? Sí, i tant, tenim Twitter, que la veritat ja haig de parlar amb el secretari perquè és l'única, des del seu telèfon m'ha de passar les claus al meu telèfon perquè jo pugui accedir amb el Twitter, perquè sí, ens dividíem, tenim l'Instagram, també tenim el Facebook, també tenim el... Algum web? Sí, Transbaixpower.cat, 3 doblevés, transbaixpower.cat, que allà trobareu els recursos, la revista, i la revista, doncs, és una revista molt interessant, ja hem tret fins al número 8, teniu un exemplar aquí de l'últim, la teniu aquí a la ràdio dels Ben, el 25% d'aquesta revista sempre és de caire legítim, i el 75% és de caire polític sempre, no? Però política transversalment, vull dir, hi ha totes polítiques de totes les sensibilitats polítiques, de quasi totes les sensibilitats polítiques, perquè una cosa és un discurs que sents i que puguin dir, i una altra cosa és que ho plasmin amb un escrit, amb un article que sigui original, demanem que sigui original, i sempre, que sempre és una revista que és estrictament en català. Després ja farem la revista en castellà, que es pugui traduir al castellà des de la web, i també en anglès per fer el salt internacional, perquè ens han arribat inputs que gent de fora que ens està descarregant la revista i amb els seus programes s'estan traduint la revista, i la veritat és que quan tradueixes d'una llengua a una altra, com que no hi hagi una correcció semàntica, de vegades es perden coses. I tant. I Rosa, per acabar, de part de la vostra associació, quins són els futurs projectes que teniu, o de cara ara, no sé si a la temporada d'estiu, però a setembre? Bé, seguirem amb la revista, farem actes, farem actes tant aquí a Sant Just com a Sant Feliu i amb altres viles d'altres municipis de la Baix d'Obregat, convidant a altres entitats. El nostre repte principal és no tindre que ser l'associació de referents, sinó que totes les associacions de la Baix siguin referents dintre els seus propis municipis. I en un futur no gaire llunyà, el nostre projecte més bonic seria crear una federació LGTB, dintre de la comarca del Baix Llobregat. És una proposta que ja anem llançar anys enrere al Consell Comarcal, ho van trobar molt bé, però tornem a estar amb les mateixes. Fins que no hi hagi entitats consolidades, no es pot fer, perquè avui n'hi hagi una i als sis mesos hi hem plegat. i això és una cosa, llavors què passa, que quedem sempre a les 3 o 4, que estem donant canya i som les mateixes sempre. I a mi el que vull és que a tots els municipis hi hagi entitats. Penseu, torno a repetir, i no em cansaré de repetir-ho. Quasi el 10% de la població té una diversitat sexual diferent de l'altra, amb respecte a la de més gent. Un 10% de la població és molt. Si són 20.000, hi ha 2.000 persones aquí que estiguin dins o fora de l'armari o porten una vida més normalitzada o no tan normalitzada, però la realitat és que el 10% tenen orientació i tenen una diversitat sexual diferent a la que té la majoria. I això s'ha d'entendre en contra. En un conjunt, el que és el Baix Llobregat, estem parlant de prop de 80.000 persones. Al tanto, no és molt co de pau, això. Per tant, aquest és el nostre projecte és poder incentivar, poder tirar endavant totes aquestes entitats i que entre totes fem un consell a la LGTBI del Baix Llobregat. Tot està centralitzat a Barcelona, sembla que a Barcelona allà lliguin els gossos llangonisses, però la realitat és que els drets que s'han assolit o els actes que s'assoleixen a Barcelona queden a Barcelona i el que és l'àrem metropolitana de Barcelona i el que és la Catalunya interior, la feina és molt més dura de fer. Per tant, ens hem de reunir. Hi ha un paral·lelisme, per exemple, als pobles menys cosmopolites o menys cèntrics del país. Sempre es diu, no, aquesta zona sí que s'està lluitant, sí, però és que, per exemple, el que tu dius, Barcelona, no és només la ciutat de Barcelona, és tota l'àrea, si és el que tu t'has comentat. és que realment quan em desplegues els recursos de qualsevol ajuntament del Bas Llobregat i mira les entitats de l'EGTVI et surten les de Barcelona. Clar. I les nostres, al final de tot. De què aneu? Aquí piquen pedra són les locals. La local té més a veure amb la ciutada, amb el poble. Exacte, ens veuen cada dia i això s'ha d'incentivar, s'han de canviar aquestes webs. Si voleu anar a Barcelona, teniu aquestes entitats i si us voleu cada dia al Bas Llobregat, teniu aquestes. Fem-ho bé, fem bé les coses, això són deures fàcils de fer, és una voluntat política i s'acabó, eh? Amb aquesta crida, amb aquest missatge, deixem l'entrevista del dia. Rosa Maria Maristany, gràcies per venir a la Justa, gràcies per venir a Ràdio d'Esvern i et desitjo que tinguis una molt bona rebetja de Sant Joan i torna a l'emissora quan vulguis. Ja véns tu, habitualment, però estàs més que convidada. Moltíssimes gràcies per la vostra convidada al programa La Justa, la Fusta. Ara es diu només La Justa, però bueno. La Justa, abans es deia La Justa, la Fusta. Sí, sí. La Justa, doncs molt bé. Ah, La Justa de Sant Just, clar. El matinal de Ràdio d'Esvern de Sant Just. Moltes gràcies per haver-ho convidat i sí, sí, seguirem col·laborant amb vosaltres sempre que sigui possible. Val? Gràcies, Rosa. Un petonet. Sinkin' in the quicksand of my thought And I ain't got the power Don't believe in yourself Don't deceive with belief Knowledge comes with death's release I'm not a prophet or a stone-edged man Just a mortal with potential of a superman I'm living on I never to the logic of home Oh, saviour Can't take my eyes from the great salvation Of bullshit faith If I don't explain what you ought to know You can tell me all about it on the next part, no I'm sinking I'm sinking In the quicksand of my thought And I ain't got the power anymore Don't believe in yourself Don't deceive with belief Knowledge comes with death's release Oh, saviour Oh, saviour Oh, saviour Oh, saviour Oh, saviour Oh, saviour Al meu país La pluja No saplou El canvi climàtic asseca els rius. Posa en risc l'abastament d'aigua i la producció d'aliments. Treballem per fer front a la sequera i garantir l'aigua, però cal l'esforç de tothom. Cada gota compte. La pluja no la controles, l'aixeta sí. Generalitat de Catalunya. Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa, a la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu acer. Només hem de començar a provem-ho en català. Tu per mi i jo per tu pu. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per viure. Provem-ho en català. Molt per parlar, molt per viure. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Hola, sóc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau. I també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusc en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, trucar ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112. Generalitat de Catalunya. Estudio l'EFP d'Auxiliar d'Infermeria. Puc aportar molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una FP dual. Estudio i treballo alhora. Informa't de les preinscripcions i descobreix el teu futur a fp.amb.cat. EFP Pro. Aviat podràs volar. Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB. Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sals, Maria Vicente i Alexia Potellas. Juntes sumen més de 140 títols esportius i t'ho estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. De veritat tu vols seguir perdent? Si no veus l'esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Catalunya és europea des de la seva fundació. Si et preocupa el canvi climàtic, la salut, el respecte pels drets civils, la protecció del català o les migracions... Si vols decidir sobre el futur d'Europa, tu tens coses a dir. Catalunya té coses a dir. Ara que hem de construir el nou futur d'Europa, entra al portal de la Conferència sobre el futur d'Europa i participa-hi. Escolta Europa. Europa, ets tu. Generalitat de Catalunya. Servei d'acreditació de competències professionals. Jo porto molts anys treballant de venedora i ho he acreditat. Jo he fet de cambrer i ho he acreditat. Jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat. Demostra al professional que hi ha darrere la teva feina. Si tens experiència laboral o formació no reconeguda, ara pots obtenir un certificat oficial d'allò que saps fer i créixer professionalment o continuar formant-te. Servei d'acreditació de competències professionals. Si ets professional, fes-ho oficial. Generalitat de Catalunya. Quan pensem en màgia, ens imaginem endevinant què hi ha dins d'un barret. Però hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua, al programa de les parelles lingüístiques, a v-xl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. Set milions i mig de futurs. Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a Gencat.cat barra Atenció a les Dones. 012. La Generalitat al teu costat. El teu camí. del teu camí. El teu camí. El teu camí. El teu camí va a achar. Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit