
Entrevistes de la Justa del 28/4/2021 — Trànsit i Felicitat: identitat, família i sexualitat en un rodatge orgànic que trenca estereotips
Presentació del programa, de la **Rosa Maria Maristany** i del director **Jonás Benarroc**. Anunci de l’estrena de “Trànsit i Felicitat” al **Cinebaix** (30/04/2021, 19:00).
Debat inicial sobre els **nervis** de l’estrena. La Rosa destaca que el film evita el **dramatisme** i busca **normalitzar** la realitat trans trencant **estereotips**.
El director s’interessa per l’**expressió de gènere** de la Rosa que desafia clixés. El relat arrenca amb el **viatge a Tailàndia** per a la *reassignació genital*.
Rodatge d’**1,5 anys** amb **muntatge en paral·lel** per orientar el seguiment. Moments planificats i d’altres improvisats; seqüència tècnicament complexa al *Consell de Dones* amb segona unitat i so directe.
El director subratlla l’aprenentatge “**una barbaritat**” sobre la temàtica trans durant el procés i la difusió.
La Rosa no sent **vergonya**; es van eliminar escenes **sobreactuades**. El documental és **coral** i recull molta gent de **Sant Feliu** i **Sant Just**.
Aclariment d’**edats** (operació als 57; retorna amb 58; ara 62). La Rosa defensa incloure escenes **familiars dures** per **honestar** la realitat.
El film aborda **opinions dels germans**, escenes amb la **filla**, la feina i la recerca d’**habitatge**, on pateix **discriminació** (“el propietari no qui era puticlubs”).
Els convidats es coneixien de **l’escola**; records d’una adolescència **provocadora** i reflexió sobre com petites bromes poden **marcar**.
Més **xerrades** i presència de la **diversitat** en l’educació. La Rosa defensa el **respecte** com a objectiu, i subratlla la **transversalitat** del col·lectiu trans.
El *trànsit* és **continu** i implica *aprendre a ser dona*. Es tracta la **sexualitat** postoperació i la **irreversibilitat** de la reassignació.
Resposta a acusacions de **masclisme** passat i explicació del ‘**captor**’ com a màscara social. Rebuig a la *hiperfeminització* i a l’associació amb la **‘pluma’**; defensa de la **diversitat** en la feminitat.
La Rosa es declara **més feliç** i **sensible**. Canvis en gustos i emocions; complicitat amb les **filles** i expectació pel passi del documental.
La Rosa rebutja la noció de “**cos equivocat**” i precisa “**genitals equivocats**”, en coherència *sexoafectiva* i de *mecànica sexual*.
Principals reptes: **drets d’imatge i veu** gestionats a posteriori. Suport de l’**Ajuntament de Sant Feliu** en permisos i espais.
El documental ha passat per festivals com **Salerno**, malgrat les dificultats de **pandèmia** per a la difusió.
Panorama general
Trànsit i Felicitat és un documental coral i proper que segueix la vida de Rosa Maria Maristany en el seu procés de trànsit de gènere, posant l’accent en la normalització, el respecte i la diversitat. Dirigit per Jonás Benarroc, el film evita el dramatisme i adopta un rodatge orgànic al llarg d’un any i mig, explorant l’esfera íntima, familiar, laboral i social de la protagonista.
"El trànsit no s’acaba mai."
— Rosa Maria Maristany
Temes principals
Motivacions i objectius del director
- Trencar estereotips: la Rosa Maria desmunta la hiperfeminització i altres idees preconcebudes sobre la transsexualitat.
- Mirada íntima: el director se centra en la personalitat i la vida quotidiana més que no pas en un tractat temàtic.
- Punt de partida: el viatge a Tailàndia per a la reassignació genital als 57 anys (retornant amb 58) marca l’obertura narrativa.
Experiència de la Rosa Maria davant la càmera
- Espontaneïtat per damunt de la posada en escena: les escenes sobreactuades es van descartar; es prioritza el naturalisme.
- Documental coral: hi apareix “molta gent del poble”, amb context a Sant Feliu i Sant Just.
Família i emocions
- Pes de la part familiar: escenes dures amb opinions dels germans que la Rosa insisteix a incloure per honestedat.
- Relació amb les filles: procés de diàleg, estima i escolta; una mirada al pare que esdevé més sensible i present.
Vida quotidiana, feina i habitatge
- Feina: continuïtat laboral; dificultats actuals per autoritzar rodatge a la feina (canvi de context).
- Habitatge: discriminació directa en la recerca de pis.
"El propietari no qui era puticlubs."
— Comentari rebut en una visita de lloguer
Educació, referents i respecte vs acceptació
- Referents joves: més xerrades i presència de la diversitat als centres educatius; contacte amb menors trans.
- Respecte per damunt de tolerància/acceptació: el missatge de la Rosa és respectar la diversitat, no només “tolerar-la”.
- Transversalitat: la transsexualitat travessa tots els estrats socials i professionals.
Trànsit com a procés vital i sexualitat
- Procés continu: el trànsit és aprendre i reajustar-se al llarg de tota la vida.
- Sexualitat i cos: canvi de mecànica sexual i aprenentatge corporal després de la cirurgia; la reassignació és un pas definitiu.
"No vam néixer amb un cos equivocat; vam néixer amb uns genitals equivocats."
— Distinció clau que fa la Rosa i que el director recolza
Expressió de gènere i estereotips
- Allunyada de la ‘pluma’ i l’hiperfemení: defensa que hi ha moltes maneres de ser dona, sense encaixar en un 90-60-90 ni en codis rígids.
- ‘Captor’ i màscara social: anys de camuflatge per complir expectatives; eventual trencament quan el gènere sentit “vol sortir”.
Producció i distribució
- Rodatge orgànic: sense guió tancat; un any i mig filmant i muntant en paral·lel per detectar mancances.
- Qüestions legals: gestió complexa de drets d’imatge i veu a posteriori; suport de l’Ajuntament de Sant Feliu.
- Estrena i festivals: estrena al Cinebaix; pas per festivals com Salerno.

