Ulissea: contacontes de l’Odissea per a infants al Dia del Clàssic i novetats dels Pastorets de Sant Just

Un minut i un quart de dotze, aquesta hora parlem del novembre literari en concret d'una activitat que es farà aquest dissabte, anomenat Dia del Clàssic, perquè hi ha dues activitats vinculades amb Ulicis i l'Odissea. La primera serà dissabte a les dotze del migdia a la plaça Antoni Malaret, una activitat d'una hora del conte amb l'Uliciada, que és l'Odissea explicada als més petits, i serà amb el Roger Cònsol. Bon dia, Roger. Molt bon dia. He dit alguna cosa malament perquè he vist que feies que no, perquè... He dit alguna cosa al programa, és l'Ulissea. Ah, l'Ulissea. No és l'Ulissíada. És diferent, eh? Sí, perquè clar, la Ilíada sí que té Íada, que acaba amb Ulicíada, però jo t'explico l'Odissea, i per tant és l'Ulissea. Això és molt fàcil d'entendre, perquè no hi ha tants noms i tants renoms. L'Odissea, Odissea en català, explica la història d'Odisseu, que és el nom grec del famós i conegut per nosaltres Ulisses. Per tant, si parlem d'Ulisses i no d'Odisseu, haurem de parlar d'Ulissea i no d'Odissea. I és més fàcil de dir, també, l'Ulissea que l'Ulissíada. Perquè som més llatins que grecs nosaltres, llenguatge ve del llatí i no ve del grec. I per tant, tot i que explicarem no mitologies, sinó aquesta mitologia dels herois, aquests grans epopeies tan i tan antics, doncs venim del món llatí. I per tant, Ulissea, és més fàcil de dir que Odissea. Per tant, doncs, el que s'explicarà és ben bé el que surt en tot aquest llibre, no?, o tot, no?, perquè és molt llarg, però... Aquests dies estava repassant aquestes coses, també lectures paral·leles, com si diguéssim, quan els poetes o els rapsodes grecs es posaven a recitar, perquè llavors recitaven l'Odissea, en aquest cas, tres dies els hi durava, tres dies, cada dia, déu-n'hi-do. Clar, una societat, llavors, estem parlant de fa 10.000 anys, d'acord?, 8.000, 10.000 anys, aquest gran, sempre, aquest gran dubte. Qui era Homer? El famós Homer Simpson, eh? Homer no és Homer, és Homer Simpson, i per alguna cosa té aquest nom, l'Homer Simpson, que ho diuen bé, parlem dels llenguatges, també, a l'Amèrica del Sud, a l'Amèrica llatina, perquè no el diuen Homer, com aquí, diuen Homero. Allà, sí? Allà diuen Homero Simpson. No sabíem. És fantàstic, això. Allà sí que ho diuen bé i aquí, que ho tenim més a prop, fins i tot, doncs, no. Doncs tres dies duraven, tu, però, clar, és una societat de pagesos, de pastors, ni teles i telèfons, ni teatre tenien. Sí, sí. Perquè el primer teatre va ser un narrador, que explicava una història, i després va utilitzar, doncs, o objectes, o titelles, o dir, escolta'm, tu, que també ets de carnigossos, perquè no ho fem entre els dos, fem personatges, i aquí va néixer el teatre, no? Però la primera confrontació al públic és una narració. Tres dies, però, i, en canvi, nosaltres farem una horeta. No està malament, no? És una mica com funciona, no? Ara... Ens odiaríem tots. Una hora en què s'explicarà, per tant, suposo que has triat alguns capítols molt concrets, no? Jo ja fa molt de temps, i ara ho comentàvem, que vaig explicant històries de mitologia grega, amb un principi, doncs, històries, també, de déus i també, doncs, d'herois. I el primer, doncs, això em ve d'historial clínic, com si diguéssim, perquè el meu pare ens ho explicava, el meu germà i a mi, quan érem petits per anar a dormir, el conte del Ciclop, del Polifent. És el que té només un ull, no? Exactament. Els Ciclops eren tres germans, fills de Posidó, i una de les seves peculiaritats és que hi veien molt poc perquè tenien només un ull. Atenció, tots els orcs de la mitologia nòrdica i escandinava, tots els ogres, veuen d'aquí, o si més no, a totes les cultures han aparegut aquest tipus de monstres amb un sol ull. I aquí, jo ja feia aquest conte des d'abans, però és que fa dos anys, tot bé històries que et passen, no? Amb un amic invisible de Nadal, ara que ja comencen a haver-hi els llums penjats. Sí, és veritat. El llum un amic invisible d'una amiga, que ara no diré el nom perquè és invisible, o potser sí, perquè va deixar de ser invisible, em va regalar una màscara fantàstica, teòricament d'un orc, d'acord? Però jo vaig dir, quan la vaig veure, vaig dir que és polifem, i punt, s'ha acabat. I tot i que vaig explicar el conte que acompanyava la màscara en diferents amagades, jo, aquest és el meu polifem, és el meu polifem. Des de llavors, doncs, l'he explicat molt. Però amb aquestes sessions que van començar, es dèiem, contes de la Mediterrània, la mitologia clàssica explicava els més petits, hi havia, doncs, el mite de Persèfone, la bufona Persafona, el mite de Persèfone, de com els grecs explicaven a l'inici de les quatre estacions de l'any, jo vaig convertir-lo en un conte de la bufona Persafona. Hi havia el mite de tots el monstre per antonomàsia, o que molts nens ja coneixen, perquè és fantàstic com a monstre, que és la Medusa, d'acord? I, en canvi, ningú sap que Medusa va ser una princesa molt bonica, molt vella, la més vella, tan vella que no era comparable als déus. El que passa que era una presumida i els déus la van castigar. I per això Atenea, el seu escut, molta gent em pregunta, per què Atenea l'escut porta la Medusa? O perquè li deien que podia semblar Atenea, ella va deshonrar Atenea i Atenea la va castigar. Sempre s'aprenen alguna cosa. I després explicava al conte de Polifem, al conte, sí, l'aventura de Polifem, que, en el fons, l'Odissea, l'Ulissea, no és res més que una gran, grandíssima, vista des del segle XXI, perquè, si no, s'hauríem de parar-la d'epopeia, de poema èpic, perquè està escrit en vers, l'original, etcètera, etcètera. És una novel·la d'aventures, on cada capítol és una illa, d'acord? I llavors hi ha la illa dels lotòfags. Lotòfags vol dir els que mengen lotus. Lotus, què és? És l'opi. Per tant, els lotòfags, què són? Gent que viu tranquil·la, feliç, relaxada i oblidant el seu passat. Hi ha l'illa de Polifem i els ciclops, que, torno a dir, eren tres ciclops, fills de Posidó, i aquí hi ha una cosa, que Ulisses ja la portava a l'esquena, la motxilla contra Posidó, la batalla Posidó, Déu del Mar, i Ulisses anava carregada, perquè Troia, la Ilion, que explica la Ilíada, que això tampoc se sap, dius, per què? Ilíada, si és la història d'Aquiles, per què no es diu Aquilíada o Aquilea? Perquè la Ilíada explica la història d'Ilion, que és, en grec, la ciutat del sol, Troia, pels coneguts, per els amics, no? Però Troia, qui l'ha de construir? Els tres ciclops, les muralles ciclòpees, que diuen tots... Tot va lligat, tot va lligat. També hi ha una tercera branca, i aquí, Gau, i fas una altra pregunta. Tiro, tiro, tiro, tiro. Des de fa molts anys ja, o bastants anys, perquè tampoc no tinc una barba blanca, encara, estic fent cursos a les escoles de mitologia grega, on els nens aprenen els déus, juguen amb els déus, aprenen, doncs, que tenia un mussol i perquè les buixes també tenen un mussol, aprenen qui era Posidó, qui era Zeus, qui era no sé què, amb contes i jocs i explicacions. I ara no sé què no va dir, però... La tercera branca, no? Això. O és això, ja està. Sí, suposo que deu ser per aquí. Les sirenes no surten? Sí que sortiran, home, i tant. Pensa que les sirenes és un capítol que, tot i que a vegades es vol allargar molt, és curtet. És anecdòtic, no? Clar, Ulisses és un dels pocs que viatja a l'infern, com era Orfeu, com era ara en un sortir de l'altre, però hi ha un dels tres, i Ulisses també. I és l'únic, l'únic mariner que va sentir el cant de les sirenes. Atenció, les sirenes nòrdiques tenen cos de dona i cua de peix, i canten molt bé també, i es pentinen tot el rato a la platja, i viuen molt a prop del mar. Però no és la sirena grega. La sirena grega és molt més lletja, per mi, perquè té cap de dona, però el cos de gallina, d'acord? És un cos de gallina. I vivien amb unes roques, eren com una mena de gavines, entenc jo, d'acord? Amb el cap de dona. El que sí que també cantaven molt bé, d'acord? I feien embarrancar, perquè feien embadalir tots els mariners, i era una de les explicacions de per què hi havia tants i tants embarrancaments, no? I bé, no cal que l'expliqui, no? No, exacte. Es posen cert julivert a les orelles, els mariners, i Ulisses és l'únic que... Aconsegueix superar-ho. Aconsegueix superar. L'espectacle l'has fet ja en altres llocs? L'espectacle l'he fet, tot i que hi haurà coses noves, perquè en el fons, jo el que... Clar, això amb els contes comptes, comences a tenir les teves sessions, i després ara dius, escolta'm, si voleu tal cosa m'ho dieu també, perquè moltes vegades hem d'improvisar, perquè cada vegada hi ha aquesta moda nefasta que els pares i les mares, em perdó, eh? Pares i mares, es pensen que els contes són fins a 3-4 anys, i llavors no, aquí la biblioteca de Sant Jus ho fa molt bé, perquè fa els baby contes, i que les sessions de contes, que per cert, dimecres que ve em sembla que és, d'aquí una setmana a veure l'Albert Stengre, no us el perdeu, és un gran, l'Albert Stengre és un grandíssim, conte a contes narrador, i porta molts anys, però estàvem dient que l'edat, aviam, l'Odissea no és per nens petits, tot i que l'adaptem, com si diguéssim, però bé, hi ha aquesta moda nefasta, com deia, de portar nens, i en canvi, els nens que fan aquests cursos escolars, que han fet sobretot el Canigó, però també altres escoles, a veure, són nens de 5a i 6a, i flipen. I els enganxen, flipen, perquè en el fons, és veure com tots els contes que ells ja saben de tradició europea, ostres, la guerra de Troia és igual que la vella dorment al principi. Ostres, les sabates Nike, en grec és Niqué, Atenea Niqué, un dels 3 temples que hi ha a l'Acròpolis, els tridents, el xiclet trident, el xiclet trident, o el trident del Real Madrid, o del Barça, un trident, què és? És l'arma de posidor, i tot això ho descobreixen, tots els rellotges que porten els nens porten cronòmetre, i Cronos era el déu del temps, i aquestes històries que mai passaran de moda i que en el fons els remeten a una realitat tan palpable, bueno, els entusiasma. De fet, jo un dels primers records que tinc, no és que en tingui molts de l'Odició, però vull que la vaig llegir en el seu moment, però a part... A Mers? Déu-n'hi-do, quin mèrit. No, em sembla que la feien llegir a l'Institut, diria que era la versió, no era la versió de Carles Rivas, sinó que era una altra, però bueno, Déu-n'hi-do, eh? I no, no, em va costar entrar-hi, però vaig acabar... Sí, és que costar entrar-hi, i això és una de les miques de dramaturgia que faré que ara t'explicaré, però digues, digues. Val, doncs que recordo que els records que tinc, i ara quan anaves parlant dels personatges, crec que encara em venen al cap, o sigui, el meu imaginari encara és aquell, era una adaptació d'animació infantil, o sigui, uns dibuixos, que potser, jo crec que seria una vegada, perquè no era una cosa de cada capítol, però, i me'n recordo molt, no sé, no sé dir ni quan, ni què, però em venen les imatges, doncs, de les sirenes, de cíclos, sí, sí, sí, i era un Ulisses grec, o era l'Ulisses de l'Espacio, l'Ulisses 31? No, no, no, era així com... Telemaco era un robot, em sembla. No, no, era com grec, sí, sí, sí, sèrio. D'acord, a part les tres bessones, que tots els nens han vist, hi ha un capítol, i parla de les sirenes, no, efectivament, amb aquest de... i de Polifèm, també, que són una mica els dos més coneguts. Ostres, els nens em recorden, ala, jo això ho he vist, això ho he vist a les tres bessones, i bueno, sí, sí, i tant, i s'està bé explicat tota la història, no? Et deia una mica de dramatúrgia, perquè si agafem una mica l'Odissea canònica, és complicada, per això és tan famosa i tan estudiada, a part de ser, diguem-ne, el segon llibre de la humanitat, amb lletres grans, sí, i amb... de pedra, vaja, ostres, és molt moderna la manera, la manera com està, com es diu, escrita, i tramada, exacte, gràcies, perquè comença pel mig, comença dient, ostres, què està passant allà, que a Ulisses no arriba, i llavors veiem tots els, els, els pretendents de la, de la dona d'Ulisses, que es diu, Penélope, Penélope, gràcies, jo tinc aquests lapsos, doncs que l'estan assetjant, i després veiem Telèmac, Telèmac, hi ha el viatge de Telèmac, mentrestant se'ns explica, que no, que Ulisses està a la illa de la ninfa Calipso, però és que abans de la illa Calipso hi ha moltes altres coses, llavors surt de la illa de Calipso, i arriba a la illa on, l'última illa, l'últim capítol en el fons gran, que és on troba Nausica, és la illa dels Feacis, i allà fa un flashback, la novel·la de fa 10.000 anys, el poema èpic de fa 10.000 anys, fa un flashback, un flashback que em fa el Tarantino a les seves pel·lícules, i allà l'illa dels Feacis explica totes les seves aventures, clar, jo amb nens, a partir d'una hora i tot plegat, sí que amb una mica d'introducció, sí que diré això, i així t'hauré uns espais i tot plegat, però és molt més fàcil amb la narració oral anar fent cronològicament, doncs, és molt més fàcil de llegir, de seguir. I més durant una hora, no? Exactament. Sí que es podria fer amb adults, perquè estan més abasats en aquests canvis d'espai, de temps i tot plegat, i ja et dic que ho faré també, perquè al principi la introducció és això, on també explicaré, per exemple, una cosa que no s'explica a l'Odissea, que és el cavall de Troia, que aquí tinc una altra història també fantàstica, com aquestes coses que t'explicava. Jo vaig viure, tenir la sort d'aquí, sóc tan alanòfil, perquè jo vaig viure un any a Atenes, a la meva vida, i a la Pasqua d'aquell any me'n vaig anar a Troia, d'acord? Me'n vaig anar a Turquia, me'n vaig anar a Troia, i amb unes nits que, bueno, havíem de passar per allà, jo no tenia ni molta pasta, ni no sé què, i em van deixar dormir a casa d'un senyor, no sé què, ens vam fer molt amics amb un senyor perquè parlava francès, perquè havia estat uns quants anys i va vint a França. Un senyor turc, devia tenir 80 anys, i que ara, jubilat, es dedicava a fer talles, a fusta, de cavalls de Troia, on venien després a les paradetes de les pornes de Troia. I el dia que marxava, que després de visita a Troia ens vam tornar a trobar per dir-li Déu, perquè t'ho plegat, me'n va regalar una. I, a més, no, està acabada, no sé què, és igual, no estic, és un fantàstic, vas plorar jo. I a partir d'aquell cavall de Troia també explico que una cosa que no surt a l'Odissea, no?, com és la... Bueno, perquè és famós Ulisses, la primera gran idea d'Ulisses, és el gran... el que és heroi per ser llest, com si diguéssim, Aquiles era heroi per ser fort, sobretot Hèrcules o Heracles també, no?, per les dotze proves i pel que va haver de suportar Ulisses, és perquè té molta força de voluntat i perquè és molt viu, molt astut, l'astut Ulisses diuen sempre a l'Odissea. va ser per inventar-se el cavall de Troia. Mira, veus, doncs sí, aprendrem coses tots dissabte, segurament. Es fa, a més a més, a l'aire lliure i com que estem en aquest temps, encara que sigui novembre d'abonança, suposo que... que jurarà, no? Sí, sí, hem de dir-te el Carles que fins al dia 20 almenys tindrem aquest temps. Has triat fer-ho expressament a l'aire lliure o com va? Em va venir donat això d'aquí perquè suposo que també com que a la tarda ja l'Ulisses del cor del país meu ho volien centrar allà intentar també si hi havia el bon temps doncs no fer-ho en un interior que ja es feien els altres dos contacontes de l'Albert i de l'altre noia que va venir la setmana passada dins la biblioteca i doncs situar-ho allà que també és una manera... Com ho veus a l'aire lliure? Bé, jo molt bé perquè jo estic acostumat i per això em vaig comprar fa temps un micro i aquestes coses i no hi ha cap kit de so i a part jo una de les últimes sorts grans sorts que m'ha donat la vida a part de l'aventura de Grècia i aquestes altres coses que he anat explicant és poder explicar contes i on aquí va es va anar complicant les diferents sessions que jo tenia perquè de contes grecs n'hi ha moltíssims els pots anar acabar comencen amb les metamorfosis d'Ovidi que ja és Ovidi però expliquen mitologia grega i no pares és que tens per 70 narracions diferents i em van escollir per anar a explicar contes ni més ni menys que les runes d'Empúries el mes de maig el mes de juny on tenia jo darrere l'esclepi l'estàtua d'esclepi famosa d'Empúries les runes i el mar a sota d'uns pins fantàstic vull dir senzillament era un regal per mi anar allà i aquí és on aquella que he dit aquella primera sessió de contes que es deia contes de la Mediterrània o contes de la mitologia que l'he explicat dels més petits es va anar complicant amb això amb ara la Ilíada amb més contes sobretot perquè tot d'una m'han demanat a altres per no repetir i mil històries Ariadna dintre del laberint amb Teseu i la història de Teseu que és una altra algunes històries d'Hèrcules altres déus que potser no coneixen tant com per exemple Dionís que és el déu que va néixer dues vegades Dionissos dos naixements etcètera etcètera saps on el van posar el Dionís quan va néixer pobret perquè no el descobrís era la seva madrastra el van posar a la cuixa del mateix Zeus d'acord i hi ha un moment que Zeus anava a coix perquè portava un ventre a la cuixa però és el déu del vi Dionís és el déu del teatre i del vi i aquest veure amb el seu naixement no amb el naixement no el nom el nom sí que té aquesta explicació i després com que ha de fugir i se'n va fins a se'n va fins a la Índia per això sempre els pintors barrocs sempre que pinten becanals i aquells quadres grans de Venècia sempre pinten sempre el pintaran amb una corda sàtirs i amb el babo sileno que és aquell sàtir que és gros i sempre està adormit i tot plegat i sempre amb tigres i dius ostres tigres a Grècia quasi que no però és que el senyor Dionís se'n va anar per fugir d'era se'n va anar cap a l'est cap a l'est no perdó sí cap a l'est cap a l'est fins que va arribar a la Índia i quan em va tornar em va tornar amb un acord d'allò que havia fet que era tigres molt bé i amb els secrets del vi que també representa que li van ensenyar allà no s'acaba totes aquestes històries volíem estar tot el matí a mi és una de les coses que últimament m'agrada més això es passa més amb aquests cursos que faig a les escoles que és que una història et porta a l'altra una història et porta a l'altra perquè ara estàvem parlant de Teseu i Ariadna Ariadna hi ha un moment això a vegades als anys petits ho adulcono una mica la síndrome Disney però i dic que es van enamorar mentida és Ariadna que s'enamora de Teseu i Teseu no s'enamora d'Ariadna i li fa fer el que ell vol tant és així que l'abandona qui la troba a Ariadna la troba a Dionís quan torna i llavors es van entrellaçant entrellaçant i és fantàstic Déu-n'hi-do doncs aquest dissabte a les dotze del migdia a la plaça Antoni Malaret aquesta hora del conte especial dins del november literari que està Ulissea moltes gràcies Ulissea i abans de marxar Roger que et tenim aquí aprofitem també per parlar dels Pastorets perquè ets també el director dels Pastorets de Sant Jus quantes edicions seran hi ha la quarta aquesta? Aquest serà el quart any que el fem si comptem la primera versió radiofònica que vam fer la novel·la radiofònica que vam fer el primer any però va ser un primer contacte amb el text com si diguéssim i des de fa uns quants anys ja jugàvem amb el text i hem afegit a cenes noves i esteu en plens assajos estem en plens assajos portem des del setembre més o menys per tant en el fons mes i mig llarg on amb aquest mes i mig el que hem fet és recordar reestructurar amb la gent que també té canvis de personatges perquè hem canviat com cada any hi ha actors que fan personatges nous i aquestes coses ja tenim la base muntada i ahir va ser el primer assaig on ja érem 40 persones que hi ha aquests assajos estressants que només poden passar en les passions de Cervera Ull de Cona Oleses i tots els pastorets del món mundial nous o gent que ja l'havia fet hi ha gent nova també hi ha gent nova i a partir d'ara jo crec que estan a punt de sortir vigileu les pastisseries sobretot hi ha altres llocs i botigues de mercat i aquestes coses doncs que veureu els flyers de com sempre necessitem extres qui vulgui fer pastorets doncs qualsevol edat etcètera sí tant de nens perquè ja et vaig dir l'any passat en una entrevista que també vau fer per qual també us en dono sempre les gràcies un dels regals més macos de pastorets és una cosa que va passar l'any passat que em va arribar que l'escola Montseny segurament també l'escola Canigó i l'escola Montserrat i l'escola Madre Sacramento però l'escola Montseny perquè hi havia més nens a l'hora del pati jugaven a pastorets això és fantàstic això és el millor és igual després que estigui buit al teatre però que els nens juguin a pastorets juguin a senyors crocs que ja hi hagi la tradició és fantàstic i com que van repetint frases i se la saben feien petites escenes i deien púrria de la púrria al pati de l'escola Montseny i això és és magnífic sí sí i atenció a novetat ja la comencem a dir aquest any hem fet un ensal cap a un cantó que jo més a més no domino gaire però que estem magníficament sostinguts pel Jordi Baldrick que ha fet unes músiques fantàstiques estem fent un sant cap al musical que l'any passat ja veu començar una mica tantes al darrer però que l'any ens hem llançat ja de cap d'acord serà un musical o no? serà un musical els pastorets és un musical els pastorets és un musical els pastorets és un musical és un titular exacte el que passa és que no és un musical amb tipus opereta on tot és cantat sinó que hi ha escenes les de sempre com si diguéssim retocades i no retocades amb diferents canvis i es pot dir que hi ha cinc cançons diferents cinc llavors hi ha la cançó no sé si dir-ho això la cançó dels Crotel la cançó de les Tremantinaires llavors hi ha certes coses de text que sí que es diuen amb cançó però després hi ha també escenes només de textualitat però hi ha molta o sigui sí que heu fet una mica aquest pas cap al musical de fet un musical no és res més que un espectacle on hi afegeixes música però pels actors és suposa un plus clar, clar, clar ahir vam fer més a més com que hi havia públic perquè un assaig amb 40 persones es deia una mica de públic doncs les primeres bueno anem a cantar en públic i tothom va poder escoltar les cançons dels Crotel de les Tremantinaires dels Àngels del mateix Josep clar, clar que bo amb una mica de públic fantàstic quins dies teniu data ja? sí començarem i estrenem el divendres 18 llavors ho fem 5 dies aquest any 5 dies 18, 19, 20 més dies, no? sí hem començat a ser 4 i aquest any 5 és perquè alguns dies tot i que alguns dies no va acabar d'estar ple perquè faltaven 10 butaques 15, 20 butaques altres dies sí que hi va haver gent que es va quedar sense i després fem un experiment que jo sempre he votat en contra però que en aquest país doncs la democràcia sempre ha d'imparar i per tant vaig perdre i ho dic fantàsticament amb un somriu a la cara ho farem durant les festes de Nadal no prèvi a les festes de Nadal per tant 18, 19 i 20 prèvi a les festes de Nadal agafarem també el cap de setmana següent per tant 26 són a Esteve i 27 per tant aquest any pastorets per Son Esteve home, pot funcionar bé, no? normalment a tots jo sempre vaig anar de pastorets a Cervera i el dia 26 sempre hi havia pastorets i els pobles del voltant aquí també em sembla, no? no ho sé Sant Feliu sí Sant Feliu sí es plugues no ho sé em sembla que no jo sempre he dit que Sant Just aquesta particularitat del poble i ciutat o vés a saber què som però està despertant aquest poble i ciutat home, i tant i tant que està despertant i tant que està despertant