Entrevistes de la Justa del 31/10/2017 — Un hivern fascinant: presentació amb música, el sentit de l’“hivern” vital, Premi Pablo Neruda, llengua materna i autocrítica cultural

Panorama general

Conversació amb Joan Margarit sobre la presentació del seu nou poemari, Un hivern fascinant, i una reflexió profunda sobre la poesia, la llengua materna, el bilingüisme, la maduresa i el reconeixement internacional amb el Premi Pablo Neruda. També s’aborden una polèmica municipal a Lucena, la comparativa entre Andalusia i Catalunya en la difusió de la poesia, i el seu procés de traducció/versió entre català i castellà.

El llibre i la presentació

• Estrena i format: Presentació a l’Ateneu (Sala del Cinquantenari), amb lectura de poemes i música, acompanyat per músics (Albert Bové i Carles Margarit).
• Poemari “transparent”: Margarit destaca una major transparència i subtilesa en aquest llibre, amb una dicció “en veu més baixa i a poc a poc”.

El títol i el seu sentit

• “Un hivern fascinant” remet a l’hivern de la vida, una etapa que ell troba fascinant perquè és l’única des d’on no es pot ser jutjat per una edat posterior.
• Contrapunt amb el castellà: el títol paral·lel és “Un asombroso invierno”, però en català cal trobar l’equivalència precisa (no existeix “assombroso”).

"Pots jutjar totes les etapes de la vida menys la que estàs vivint."

Poesia: intel·ligència i misteri

• La poesia exigeix intel·ligència al màxim nivell, però, al final, cal abandonar l’anàlisi i submergir-se en un misteri que no es pot explicar.
• Crítica a la pretensió de definir la poesia:

"La persona que et digui que t’explicarà el que és un poema menteix."

Premi Pablo Neruda i ressò internacional

• Guardonat amb el Premi Pablo Neruda: primer poeta no americà i primer espanyol que el rep, reconegut per la força lírica de la llengua catalana.
• Cerimònia prevista al Palau de la Moneda amb la presidenta de Xile (ajornada per motius de salut de l’autor).
• Ressò: gran impacte a Hispanoamèrica; menor atenció a casa. Reivindica obertura i autocrítica del sistema cultural.

"Potser hem d’acabar de pensar que som els millors i començar una autocrítica seriosa."

Llengua materna, postguerra i la cripta

• Impacte de la postguerra i el silenci sobre el passat en la formació lingüística i poètica.
• Defensa que la gran poesia es fa en la llengua materna: la prosa pot migrar de llengua amb èxit; la poesia, difícilment.

"Per un poeta, la cripta és la llengua materna."

• Metàfora central: la cultura és una catedral magnífica; però per al poeta, el que importa és la cripta –les arrels i les relíquies–, és a dir, la llengua materna.

Polèmica de Lucena i ecosistemes culturals

• Controvèrsia per un carrer amb el seu nom a Lucena (canvis polítics i tensions simbòliques).
• Experiència a Andalusia: xarxa d’instituts molt activa en recitals i divulgació poètica; compara amb Catalunya, on troba a faltar convocatòria i autocrítica.

Traducció, versions i procés creatiu bilingüe

• Traduir altres poetes implica respecte i contenció; amb la pròpia obra, fa versions en lloc de traduccions.
• Procés: comença en català i ràpidament treballa en dues llengües alhora; això ajuda a detectar errors latents en ambdues versions.
• Tria lèxica i intraduïbles: casos com asombroso vs. fascinant mostren la precisió necessària per mantenir el to i el sentit.

"Hi ha errors que no saps en quina llengua són; el que saps segur és que a l’altra també hi són, potser més amagats."

Idees clau

• Un llibre-ressò: refugi i intent de salvació a través d’una veu més transparent.
• L’hivern vital com a espai de lucidesa sense judici posterior.
• Premi Pablo Neruda: reconeixement a una obra en català amb projecció hispanoamericana.
• Llengua materna com a fonament de la veritat poètica.
• Autocrítica cultural i obertura com a camí per enfortir la poesia al país.