
Entrevistes de la Justa del 29/12/2016 — Una llar al món: refugi, educació i resiliència + Pau Riba presenta ‘Gisàs de Nazarito’, sàtira nadalenca i cançons de sempre
Introducció al tema del refugi i a la decisió d’explicar-lo des del punt de vista dels infants: vulnerabilitat i paper com a motor de resiliència familiar.
Dinamarca compta amb una escola específica per a refugiats (idioma i codis socials) en contrast amb la integració directa a l’escola pública a casa nostra.
El documental destaca la relació entre educadors i alumnes, i entre famílies i escola; paral·lel local amb les aules d’acollida.
L’escolarització aporta seguretat i rutines als infants després del desplaçament; per als adults, l’arribada és molt més precària.
S’evidencien traumes i diferències d’adaptació entre nens i adults; casos de famílies amb decisions d’asil desiguals i deportacions.
Director danès amb experiència periodística (NYT, Magnum) i docent; co-protagonisme d’educadors i nens i vincles emocionals forts.
Documental de mitja durada (menys de 60’), guardonat a l’IDFA 2015 com a millor documental de la seva categoria.
Projecció a l’Ateneu (divendres, 20:00; VO danesa amb subtítols en català). Reposicionament a DocsBarcelona del Mes per estendre l’impacte anual.
Augment històric d’espectadors i canvi de percepció: el documental es reconeix com a pel·lícula amb trama i personatges.
‘La teoria sueca de la mort’ bat rècords a la xarxa de sales; ‘Joana’ (producció catalana) és la segona més vista i la millor valorada.
Un fotògraf de guerra passa a l’audiovisual i reflexiona sobre l’addicció al front i el xoc de la vida domèstica.
Acabament de l’entrevista amb agraïments i bons desitjos de cap d’any.
Promocions de Ràdio Desvern (programació, xarxes, WhatsApp) i campanya DGT sobre etiquetes ambientals.
Introducció a l’espectacle de Pau Riba i De Mortimers: data, hora, gira extensa i bona resposta del públic.
De l’encàrrec de fer Nadales a construir una trama pròpia que dona sentit a la proposta artística.
Dues seccions instrumentals (joguines i reciclatge) amb Riba al centre; sàtira política com a eix.
La part satírica s’actualitza cada any (p. ex., d’Obama a Trump), mentre alguns personatges domèstics es mantenen.
To molt divertit, jocs i gags; el públic reconeix i canta Nadales clàssiques com ‘Fum, fum, fum’ o ‘El rabadà’.
Espectacle d’aproximadament 2 hores; 16 anys en cartell amb més de 160 funcions i millores constants.
Cançons i estructura es mantenen, però l’actualitat política renova la sàtira i els gags temporada a temporada.
Bloc 1 — Documental del mes: "Una llar al món"
Educació i infants refugiats: el focus del film
- El documental aborda el tema del refugi amb una mirada centrada en els infants: vulnerables però alhora motor de la resiliència familiar.
- No segueix només el “camí del refugi”, sinó com viuen el procés educatiu un cop al país d’acollida.
"l'escola és un espai de refugi en si mateix"
Model danès vs. model local
- A Dinamarca, l’acollida es vehicula a través d’una escola de la Creu Roja exclusiva per a nens refugiats, on aprenen l’idioma i la cultura abans d’integrar-se al sistema ordinari.
- A casa nostra, el model és d’integració directa a l’escola pública —amb avantatges i inconvenients—; un paral·lel podrien ser les aules d’acollida.
L’escola com a espai de seguretat i rutina
- Per als nens, l’escola aporta seguretat, rutines i confort, elements perduts després de la fugida.
- Els adults arriben sense aquesta xarxa: parteixen de zero, sense feina ni itineraris clars per a l’idioma.
Trauma, adaptació i desigualtats dins les famílies
- Les persones refugiades arriben amb una «motxilla» de traumes; l’adaptació no és només lingüística sinó també emocional.
- El film mostra casos d’asils fragmentats (mare i fills acceptats, pare deportat), evidenciant la dificultat extra del procés per a moltes famílies.
Direcció i sensibilitat
- El director danès, amb trajectòria periodística (NYT, Magnum) i docent, filma amb sensibilitat posant educadors i alumnes al mateix nivell de protagonisme.
Reconeixements i projecció
- Metratge de mitja durada (menys de 60’). Premi al millor documental de la seva categoria a l’IDFA 2015.
- Projecció: divendres, 20:00 h, Ateneu (versió original danesa, subtítols en català).
DocsBarcelona del Mes: marca i públic
- Rebranding de "El Documental del Mes" a DocsBarcelona del Mes per allargar la vida dels films i fomentar l’hàbit mensual de veure documental.
- El 2016 ha estat l’any amb més espectadors del festival i les sessions mensuals, consolidant que el documental és cinema (història, personatges, trama) i no només “un reportatge”.
"el documental no és un reportatge de 30 minuts, sinó que és una pel·lícula"
Destacats 2016 i avanç 2017
- Èxits 2016: La teoria sueca de la mort (rècord d’assistència) i Joana [títol català] (segona més vista i millor valorada).
- Avanç gener 2017: Diaris de Kandahar —un fotoperiodista de guerra salta a l’audiovisual i reflexiona sobre l’addicció al front i el xoc de tornar a casa.
Bloc 2 — Espectacle: Pau Riba & De Mortimers, "Gisàs de Nazarito (Capítol 0 de la Guerra de les Galàxies)"
Concepte i to
- Recital de Nadales tradicionals transformat en espectacle satíric i molt humorístic, amb mirada irònica a l’actualitat política.
- Producció de llarga trajectòria: 16 anys en gira, prop de 160 funcions, actualitzant-se cada temporada.
Format musical i escena
- La banda es divideix en dos conjunts: els “jugataires” (instruments de joguina) i els “reciclaires” (instruments de reciclatge), amb Pau Riba al centre.
- Participatiu i festiu: cançons com Fum, fum, fum o El rabadà que el públic reconeix i canta.
Sàtira política en actualització contínua
- El guió base i les cançons es mantenen, però la sàtira s’actualitza (de Obama a Trump com a “emperador de Roma”; Rajoy com a figura persistent).
Detalls de funció
- A Sant Just (Ateneu), divendres 30 de desembre, a 22:30 h. Durada aproximada: 2 hores.
Falques i autopromocions
- Espots de Ràdio Desvern (programa Smooth Jazz Club, xarxes i WhatsApp), i campanya DGT sobre etiquetes ambientals.

