Entrevistes de la Justa
Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.
Subscriu-te al podcast
Urbanisme a la Bona Aigua, salut mental amb “El Peix Daurat” i festa literària amb Bonnie Jo Campbell: participació ciutadana, trauma i cultura a Sant Just
Panorama general
Podcast magazine amb notícies locals, anuncis d’interès públic, una entrevista en profunditat amb l’artista santjustenca Anna Gulló sobre el seu monòleg “El Peix Daurat” —centrat en salut mental i causes socials—, i la secció de llibres amb Arnau Cònsul anunciant la visita de la novel·lista nord-americana Bonnie Jo Campbell a Cal Llibreter. També hi ha peces musicals i campanyes institucionals.
Temes principals
- Urbanisme i medi ambient a la vall de la Bona Aigua: inquietud veïnal i d’entitats ecologistes (ALNUS/Ecologistes de Catalunya) davant noves propostes; reclam d’edificació zero i recerca d’alternatives que evitin més construcció.
- Salut mental i societat: “El Peix Daurat” d’Anna Gulló aborda el trauma i les arrels socials del malestar (precarietat, violències masclistes, mites de l’amor romàntic) amb una mirada honesta i transformadora.
- Cultura i comunitat: Festa literària a Sant Just amb Bonnie Jo Campbell (Dirty Works), referent del “western modern” i l’Amèrica postindustrial; conversa sobre la seva obra i els temes recurrents (pobresa rural, desindustrialització, resistència quotidiana).
- Anuncis d’interès públic: campanya de sequera (“Cada gota compta”) i símptomes d’ICTUS (trucar ràpid al 112).
"La salut mental i el trastorn és el camí per poder reflexionar des d'una manera profunda i honesta sobre tot això." — Anna Gulló
Entrevista a Anna Gulló — “El Peix Daurat”
Motivacions i format escènic
- Crea per processar vivències: del documental i la novel·la al monòleg en viu, on “hi posa el cos”.
- El projecte “va sortir rodat” en passar a l’escena; recupera la seva vocació teatral després d’anys.
Temes i mirada
- No redueix la peça a “salut mental”: és el resultat d’un “caldo de cultiu” social.
- Factors clau: precarietat, manca de cures, violències contra les dones, i fantasia de l’amor romàntic.
- Defensa treballar la salut mental des de el trauma i no només la medicalització.
Estigma, vulnerabilitat i recepció
- Ha estat oberta sobre el trastorn, menys en l’àmbit laboral per l’estigma.
- Compartir-ho genera efecte col·lectiu: la gent s’hi identifica i es redueix la sensació d’aïllament.
- Reaccions profundes del públic (fins i tot dies després): testimonis d’homes que prenen consciència i dones que se senten reivindicades.
Equip artístic i producció
- Coach actoral: Clara Segura (implicació generosa, més enllà del previst).
- Coreografia: Lali Aiguadé; Música original: Clara Peya.
- Suport: subvenció Ajuntament de Sant Just i residències artístiques.
Exhibició
- A la Sala Atrium (Barcelona), amb molt bona acollida (entrades exhaurides diversos dies).
- Suggereix futurs passis a Sant Just si és possible.
"Parlar-ho fa que ens sentim molt menys sols i ensenya a acompanyar el patiment."
Secció Llibres — Bonnie Jo Campbell a Cal Llibreter
Qui és i per què ve
- Autora de l’Amèrica rural/postindustrial (Michigan); convidada al Festival MOT (literatura rural).
- Presentacions a Llibreria Finestres (BCN) i a Cal Llibreter (Sant Just).
Obra destacada (Dirty Works)
- Contes: “Women and Other Animals” (Mujeres y otros animales), “Mothers, Tell Your Daughters” (Madres, avisad a vuestras hijas), “American Salvage” (Desguace americano; finalista del National Book Award).
- Novel·les: “Q Road”, “Érase un río” (preqüela de Q Road).
- Eix temàtic: desindustrialització, pobresa rural, comunitats ferides, resistència i dignitat quotidiana.
L’esdeveniment a Sant Just
- Data: diumenge 26 (migdia), a l’exterior de Cal Llibreter; cadires i ambient festiu.
- Amb els editors Nacho Reig i Javier Lucini (Dirty Works) i Kiko Amat de convidat/mediador.
- Possible “aperitiu” i marxandatge; si plou, trasllat a l’Ateneu (Sala Cinquantanari).
Altres continguts
Notícia local — Repensem la Bona Aigua
- ALNUS/Ecologistes de Catalunya i veïnat mostren preocupació per noves propostes urbanístiques.
- Es troba a faltar l’opció d’edificació zero amb compensacions als propietaris.
- L’alcalde Joan Basaganyes havia descartat aquesta opció; reclamen alternatives sense més construcció a la vall.
Campanyes d’interès públic
- Sequera: “La pluja no la controles, l’aixeta sí” — Generalitat.
- ICTUS: símptomes d’alarma i trucar 112 de seguida (voz de Mireia Belmonte).
Música
- Pop en català (“Estiu perfecte”), Megan Trainor — Mother, i Gillian Welch — Back in Time.
Seccions de l'episodi

Anunci: assessorament per plans d’igualtat
Missatge institucional per fomentar la sensibilització i l’elaboració de plans d’acció per a la igualtat; canal de contacte web.

Notícia local: Repensem la Bona Aigua (urbanisme i ecologia)
Entitats ecologistes i veïnat expressen inquietud per les noves propostes urbanístiques. Es demana estudiar una opció d’“edificació zero” amb compensacions; es reclama no incrementar la construcció a la vall.

Pista musical: Pop en català (“Estiu perfecte”)
Cançó d’ambient estival que dona pas a les campanyes institucionals posteriors.

Campanya de sequera — Generalitat
Recordatori de l’impacte del canvi climàtic en rius i abastament. Crida a l’estalvi: “Cada gota compta”.

Campanya ICTUS — Trucar 112 (Mireia Belmonte)
Símptomes d’alarma (pèrdua de força, parla alterada, asimetria facial) i importància d’activar el 112 de forma immediata.

Entrevista: Anna Gulló i “El Peix Daurat”
Gulló explica la decisió de portar la seva experiència a l’escenari i obrir un debat social més ampli sobre salut mental, trauma i violències. Detalla el procés creatiu, l’equip (Clara Segura, Lali Aiguadé, Clara Peya), l’acollida del públic i la venda d’entrades a Sala Atrium.

Recordatori d’entrades — Sala Atrium (fins al 2 d’abril)
Indicacions per adquirir entrades a la web de la Sala Atrium de Barcelona; bona ocupació i pròrrogues.

Avanç de continguts + introducció musical (“Mother”)
El locutor anuncia tema musical i la propera conversa amb el llibreter Arnau Cònsul sobre la festa amb Bonnie Jo Campbell.

Pista musical: Megan Trainor — Mother
Tema pop que precedeix l’espai literari amb convidat a l’estudi.

Secció Llibres: Arnau Cònsul presenta la visita de Bonnie Jo Campbell
Presentació de l’autora (obra, temes, trajectòria), la relació amb Dirty Works, i la festa a Cal Llibreter: data, format a l’exterior, presència d’editors i Kiko Amat, i logística (cadires, possible trasllat si plou). Reflexió sobre l’Amèrica rural/postindustrial i la recepció a Sant Just.

Pista musical final: Gillian Welch — Back in Time
Tancament musical amb folk-country contemporani, en sintonia amb l’imaginari rural comentat a la secció literària.
Fomentar la sensibilització i els seus membres i ajuda a planificar la creació del pla d'accions per fomentar la igualtat. Podeu manifestar el vostre interès per rebre l'assessorament o resoldre dubtes adreçant-vos a oiseoice.com. Les propostes d'edificació del projecte Repensem la Bona Aigua generen preocupació entre els veïns i entitats ecologistes. Així ho ha expressat el Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius, ALNUS, Ecologistes de Catalunya, de Sant Just d'Esvern, en una nota de premsa. L'entitat ha expressat que la nova planificació urbanística del sector de la Bona Aigua genera inquietud i entre el veïnat. Una inquietud que es va posar de manifest a la primera sessió del procés participatiu Repensem la Bona Aigua, que va tenir lloc la setmana passada. S'espera així que avui, a la segona sessió, es decideixi entre quatre opcions esmentades i detallades del projecte. ALNUS, Ecologistes de Catalunya, ha expressat que van ser testimonis de com als participants de la sessió anterior no els va agradar cap proposta. Defensen que no estan prou documentades ni justificades i, sobretot, que es troba a faltar la proposta d'edificació zero amb el cos econòmic que pugui suposar de compensació als propietaris que van adquirir els drets edificatoris quan l'Ajuntament va aprovar el pla. ALNUS demana responsabilitat a les administracions i, malgrat que l'alcalde, Joan Basaganyes, ja va assegurar que van estudiar totes les possibilitats i que aquesta no era possible, reclamen trobar una sortida que no impliqui més edificació a la vall. Aquesta segona sessió del procés participatiu Repensem la Bona Aigua tindrà lloc aquesta tarda a partir de dos quarts de set a l'Ajuntament. I això és tot. Tornem amb més informació al bolletí horari de les dotze del migdia. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Em desperten a les dotze les sardanes Avui no sonen alarmes Ara estem de vacances Avui serà un gran dia de baleta Full de birra un altre dia Abre i tu em vaig a la platja Mirem cap enrere els problemes em semblen petits I Sento que som escollits Ningú obligarà aquesta nit Alço la cop al cel Brindo per lo somiant Ja ho hem aconseguit Ningú ens podrà pagar Si és amb tu És un estiu perfecte Estem tots i ha tornat la festa Si és amb tu És un estiu perfecte Estem tots i ha tornat la festa Estem tots i ha tornat la festa Es treu la sorra dels tacons S'aixeca només vestida amb el llençol I em diu On es dia avui Veure el sol sortir Que em ballis És l'únic que vull L'estiu perfecte és amb tu Per què estàs tan lluny Un altre cop allà amunt L'estiu perfecte és amb tu Sap que no fumo Però tots els al llit traiem fum Mirant cap enrere els problemes Em semblen petits I Sento que som escollits Ningú ligarà aquesta nit Alço la cop Al cel Brindo per lo somiant Ja ho hem aconseguit Ningú ens podrà pagar Si és amb tu És un estiu perfecte Estem tots i ha tornat la festa Si és amb tu És un estiu perfecte Estem tots i ha tornat la festa La polia Shawna La polia La polia La polia La pluja no s'aplauré. El canvi climàtic asseca els rius. Posa en risc l'abastament d'aigua i la producció d'aliments. Treballem per fer front a la sequera i garantir l'aigua, però cal l'esforç de tothom. Cada gota compte. La pluja no la controles, la eixeta sí. Generalitat de Catalunya. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ICTUS, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusc en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, trucar ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ICTUS, trucar ràpid al 112. Generalitat de Catalunya. Ràdio de Smea 98.1 Tenim amb nosaltres connectada via telefònica a l'artista-intèrpret s'enjustenca Anna Gulló, autora i dramaturga del monòleg teatral El Peix Daurat, que s'està fent aquests dies a la Sala Atrium de Barcelona i que ha tingut molt bona rebuda per part de la crítica i el públic. Saludem-la. Hola, què tal? Bon dia, Anna. Hola, bon dia. Com estem? Bé, molt bé. Quina sorpresa, Anna, El Peix Daurat. Podríem dir que et despulles, que t'obres en canal i que comparteixes la teva experiència amb el trastorn mental i el que ho va provocar. Anna, què t'empèny a voler-ho explicar i després també a teatralitzar-ho? Doncs bé, la meva manera de processar les coses que em passen a la vida sempre és crear-ne alguna cosa, des d'un conte infantil, un documental, un poema, el que sigui, és la meva manera de gestionar el que em passa. Llavors, evidentment, aquesta experiència tan bèstia, des del moment en què em vaig recuperar tenia clar que l'havia d'explicar i des de llavors he fet un viatge molt llarg, perquè d'això ja fa uns quants anyets. Primer volia explicar-la en forma de documental, després en forma de novel·la, vaig fer moltes passes amb els dos projectes, amb tallers, en festivals, amb seleccions, amb pits, etcètera, però al final, a l'abril de l'any passat, em vaig adonar que en aquesta història hi havia de posar el cos i que l'havia d'explicar jo en viu i llavors vaig animar-me a fer el monòleg, que realment em semblava que estigués ja cuit, que només s'havia de treure del forn, perquè en el moment que vaig prendre la decisió va sortir tot rodat, tot sol, el vaig escriure durant poquíssims dies i estava clar que aquesta era la forma que havia de tenir. I com va sorgir l'oportunitat de posar-ho damunt d'un escenari? Perquè fins llavors la teva professió potser estava més relacionada o enfocada en el tema del muntatge documental, de realització, de direcció... També havies escrit, no? Em sembla que algun conte infantil... Sí, sí, doncs... Mira, jo vaig estudiar teatre, de fet, el primer que vaig estudiar, quan vaig acabar l'institut, va ser teatre, però, bueno, en acabar els estudis per diversos motius vaig veure que no era bona idea dedicar-m'hi i em vaig passar a l'altra banda, que també m'encanta, a més de l'audiovisual, de la direcció, també això és els contes infantils i tot plegat. I, mira, aquesta història m'ha fet tornar a l'escenari una mica inesperadament i, bé, de seguida que la vaig escriure vaig començar a moure-ho, a demanar subvencions, que l'Ajuntament de Sant Just m'ha donat una subvenció, a demanar residències artístiques i, realment, tot eren sis i, gairebé, d'una manera, sense buscar-ho del tot, em va sortir la possibilitat de fer-ho a la sala Atrium. Al principi eren dues setmanes, al final tres, i ara hem prorrogat tres dies més. I, sí, ha estat tot com molt fàcil, com que realment havia de ser així, aquesta història. I, ja parlen més del monòleg en si, del peix daurat, dins del gran tema de la salut mental, quins aspectes, també, de la vida contemporània o dins, inclús, del gran sac de la salut mental hi surten o en parles, hi toques? Sí, per mi és molt important, no? Hi ha com una tendència a posar les coses en sacs i agrupar i calaixos, no? En plan, això va de salut mental. I, sí, evidentment que tracta de salut mental, però per mi és superimportant que no es redueixi això, perquè, per mi, gairebé que parlar de salut mental és la conseqüència de tota la resta del que parlo, no? No és el tema central, tot i que ocupa molt el tros del monòleg, no?, l'experiència, però està allà per explicar una altra cosa. És el camí per fer entendre una altra cosa, no? Llavors, en el fons és una història que jo creia que parlava de tothom i veient les reaccions del públic veig que realment parla de tothom, que tothom s'identifica per una banda o per l'altra, no? Perquè al final estem parlant d'una societat que ens hem putt de tenir unes experiències que poden o no derivar en un trastorn, no? Però això no és l'important. L'important és aquest caldo de cultiu que hi ha en la nostra societat a nivell de precarietat laboral, a nivell de no donar prou importància a la salut física i no cuidar-nos suficient i un sistema de salut que no està a l'alçada, per més que sigui bo dintre del que hi ha en el món, no? Després d'un context de violències, principalment contra les dones, molt greu i inclús d'unes concepcions socials com, per exemple, la fantasia de l'amor romàntic, no? Que poden ser molt nocives en la nostra manera de relacionar-nos, especialment jo crec que per les dones. I el monòleg, per mi, parla més de tot això. La salut mental i el trastorn és el camí per poder reflexionar des d'una manera profunda i honesta sobre tot això. Podríem dir que aquesta història teva l'havies d'explicar sí o sí, no? Per tu ha marcat, Anna, un abans i un després. Has dit que ara ja fa anys que el tema del trastorn està més tancat, però t'ha ajudat també amb el tema del tractament o la curació o l'evolució de la malaltia? No, realment, vull dir, per mi és que és això, ho he processat creativament de moltíssimes generes. He escrit molt sobre això, he dibuixat molt sobre això, he fet una proposta documental, 70 pàgines d'una novel·la. Vull dir que per mi aquesta feina ja estava feta i això és com, bé, és la cirereta del pastís, no? És el posar-li el llaç a un paquet que ja estava fet i a nivell del trastorn jo fa molt de temps que no, afortunadament, no pateixo cap de les seves conseqüències, no? Llavors, això, per mi aquesta experiència a nivell individual i a nivell personal meu té més a veure amb el repte de pujar-me a l'escenari després d'haver abandonat aquesta vocació fa molts anys que no pas pel que explico, no? El que explico per mi ara té importància a nivell de com està arribant a la gent i com està afectant a les persones, com veig que està sent transformador per molta gent, no? Llavors, la importància del que explico per mi està en els altres. Per mi, a la meva experiència individual, la importància està en pujar-me a un escenari després de molts anys i adonar-me'n que ho puc fer i que crec que ho fes bastant bé. Clar, perquè potser això, tot el que expliques, tot aquest contingut que hi ha anys enrere, potser no ho hauries pogut explicar, potser no hi hauria hagut aquesta maduració, no? De deixar uns anys, de processar-ho... Clar, clar, sí, realment necessitava el seu temps per poder sortir, no? Era una història molt potent i jo tenia moltes ganes com de treure-la, però ha necessitat molt de temps per trobar la forma en què havia de sortir i la manera més adequada perquè arribés com jo volia que arribés a la gent i per tenir, clar, què n'extreia d'aquesta experiència, no? De no explicar-la per explicar-la, sinó perquè realment volia dir alguna cosa, no? Llavors, tot aquest aprenentatge que intento transmetre, clar, necessito tot el seu temps d'anar quallant. Clar, perquè, Anna, tu havies compartit amb algú que paties un trastorn mental no sé si ho havies fet públic, perquè, clar, això és obrir-te en canal, vull dir, pujar en un escenari i explicar tot el que expliques. Sí, jo des del principi he estat bastant honesta i oberta amb el que m'havia passat, tampoc anant per la vida explicant-ho, només presentar-me a algú, perquè per mi no és una cosa que em defineixi, però si sortia el tema o venia el cas, doncs si ho comentava, l'únic àmbit de la meva vida on no ho havia explicat com públicament, potser persones individuals sí, però no en general, és a l'àmbit laboral, perquè lamentablement l'estigma sobre salut mental em podia perjudicar en aquest sentit, però, bueno, al final he pensat que era més important el que havia de dir, que aquesta por, no?, i també el fet de portar molts anys estables em dona la tranquil·litat de també poder-ho dir sense que les conseqüències puguin ser tan negatives, no?, però sí, l'únic àmbit on realment ho mantenia reservat era el laboral. I creus que s'haurien de compartir potser més les experiències relacionades amb la salut mental? A tu t'ha ajudat, entenc, no?, a compartir-ho? Clar, no, per mi és importantíssim que en parlem, perquè la màgia és que quan jo en parlo surten 30.000 històries més, no?, qui no l'ha patit en primera persona, l'ha patit d'una persona molt propera, o sigui, en realitat hi ha molt poca gent que estigui realment allunyada del que és un trastorn mental, el que no ho ha patit d'alguna manera en primera persona té un fill, un amic, alguna cosa molt propera que sí, no?, i això és el que jo ja intuïa i ja veia per la gent que coneixia la meva vida, però que amb el monòleg s'està reafirmant encara més, no?, a tothom li ressona d'alguna manera. Llavors, clar, el fet de parlar-ho fa que ens sentim molt menys sols, que ens sentim molt menys estranys, i jo crec que és molt senador compartir aquestes històries i també molt important parlar-ne des d'un lloc molt honest per aprendre entre totes una cosa que no ens ensenyen i que no hem après, que és com acompanyar aquestes situacions, i no només aquestes situacions més extremes de salut mental, sinó simplement acompanyar el patiment, no? No sabem acompanyar el dolor de les persones i n'hem de començar a aprendre. I en algun moment no vas tenir por a sentir-te vulnerable? Sí, encara avui hi ha dies, vols dir que havia de fer això? Vols dir que m'havia de mostrar tant? Encara hi ha dies que em ve aquest pensament, o de seguida penso en les conseqüències que està tenint, o sigui, estic tenint una resposta tan profunda i tan bonica de veure gent que quatre dies més tard m'escriu, encara estic pensant i reflexionant sobre el que vaig veure. però crec que és una cosa poc habitual, no?, que quan veiem una obra de teatre, llegim un llibre, no?, que això se't quedi durant dies, ostres, em sembla una cosa molt preuada, no?, i veure, per exemple, homes que m'han dit, m'has fet adonar-me'n de coses, i ser conscient de coses de com és viure com a dona, que no m'havia plantejat mai, o que mai havia aconseguit entendre d'una manera tan emocional, o dones que se senten reivindicades, que se senten que crido per elles, no?, i que és molt alliberador, o persones que han patit alguna mena de situació de salut mental, que, ostres, se senten menys soles, se senten reconfortades, se senten reconegudes, no?, llavors, doncs em recordo tot això cada vegada que dubto, que penso, ostres, per què m'estic fent això, no?, i això em dona tota la força i tota la convicció que ho havia de fer i que, bueno, del que porto de vida crec que és l'aportació més gran que puc fer o que estic fent a la societat i al meu entorn, i per mi és molt important trobar una cosa que crec que transforma positivament i que puc aportar des del que sé fer, no? I tu creus, Anna, que el benestar mental d'algú, d'una persona, és més aviat una cosa pròpia, una cosa íntima, o també hi ha causes, per dir-ho així, més socials? És que jo crec, bueno, clar, jo no soc professional de la salut, ni psiquiatra, ni res, però pel que he experimentat, pel que veig del meu entorn, crec que som realment pocs els casos en què hi ha una cosa inevitable, innata, genètica, no? Evidentment hi ha unes predispicions, unes situacions prèvies, però crec que en la immensa majoria dels casos que et poses a rascar un trastorn sempre té un origen social, un origen traumàtic. Cada vegada estic més convençuda de la importància de les experiències traumàtiques en la salut mental, no? Que tenim com la idea que el trauma és una cosa molt bèstia que et passa, i pot ser-ho, però el trauma simplement és una cosa que no ha sabut processar en el seu moment, no? I doncs hi ha persones que els hi pot afectar d'una manera i persones que d'altres, no? Però si realment no hi hagués aquest cultiu social, aquestes circumstàncies, aquest trauma, probablement hi hauria moltíssims menys trastorns. Per això és important que anem a treballar al fons de tot plegat, no? Jo a nivell personal, doncs, m'he anat adonant de quines eren les causes del que em va passar, i això és el que parlo al monòleg, no? I tant de bo arribés amb molta més gent la capacitat de... Bé, l'oportunitat de poder treballar els seus temes de salut mental des d'aquí, des de la concepció del trauma i no des de la medicalització pura, des dels parxes, no? Clar. Sí. I parlant ara una mica de la producció també del monòleg, veiem que hi ha bastanta participació, hi ha ADN, s'enjustenc, de fet, tens el suport i el coach actoral de la Clara Segura, en què t'ha ajudat ella? Tu també ets actriu, no? Ens has dit que et vas formar també, però com t'ha ajudat ella, la Clara? Sí, amb la Clara... Bé, amb la Clara vam acordar que m'ajudaria entre 3 i 5 sessions de coach actoral, no? Era el que vam acordar al principi, però al final, bueno, s'hi ha volcat amb una generositat, amb una passió, amb un amor i amb tot el seu talent fascinant. Oh, que bé! I hem fet molt més del que havíem pactat prèviament. Ha sigut, bueno, un privilegi i un plaer immensos. Lídia, estaré agraïda sempre i s'ha volcat moltíssim amb el projecte i ha anat molt més enllà de fer de coach actoral, ha portat moltíssimes coses més. Molt bé. Sí, sí, sí. I després també la ballarina Lali Aiguadem, també de Sant Just, ha fet la part de la coreografia, no? I la música original, també de Clara Peia. Com van sortir aquestes sinergies amb elles? Sí, bueno, tinc moltíssima sort de tenir la manera d'arribar a aquestes persones i amb moltíssima sort que els agradés el projecte i s'assumessin, no? Jo dic que que tinc el Dream Team s'enjustenc, la Clara Peia i la Clara Segura, vull dir, és que què més es pot de dir ja? i amb la Clara Peia ha sigut increïble, o sigui, explicar-li què volia transmetre i que en un no res hagués fet unes composicions que aconseguien capta això. És molt màgic escoltar una música que està composada per transmetre les emocions que tu vols transmetre, no? I va ser una cosa brutal i amb la Lali és que no m'ho podia passar més bé, o sigui, crear les coreografies amb la Lali era una cosa màgica i jo no soc ballarina però la seva capacitat de fer moviments i la gestualitat precisa, original, imprevisible, no? Una cosa gens òbvia però molt, que transmet moltíssim, no? jo he, bueno, he gaudit una barbaritat assajant amb la Lali també. Així que, sí, molta sort, molta sort, la veritat. La Clara toca en directe durant el monòleg? O apareixen... No, no, no, la Clara va gravar la sonora. A l'escenari estic jo soleta. Ostres. Escolta'm, en el Peix d'Haurat va esgut a localitats, Anna, pot ser la primera setmana quan es va estrenar el dia 9 de març? També, a més a més, acumula alguns reconeixements? No sé si ha estat finalista de la Beca Odisseu, residència artística en Balandra que dona el centre cívic al sortidor de Barcelona. També, com hem parlat, aquesta subvenció de foment a la creació de l'Ajuntament de Sant Just. Esperaves aquesta bona rebuda? A veure, jo des del principi creia moltíssim en el que estava fent i vaig projectar que passessin coses bones però al final mai ho saps, no? i realment ha estat una sorpresa increïble que només rebràs tot el que demanava, no? Sí, en certa manera jo hi creia tant que confiava que això pogués passar però mai ho saps perquè la vida és una conjunció de fer les coses bé i de l'atzar, no? Llavors, la part de l'atzar tampoc la pots controlar i en aquest cas ha anat absolutament al meu favor. Clar, i per part del públic esperaves aquesta bona rebuda o t'ha sorprès una mica també? O sigui, que s'ha esgotessin localitats, això és molt fort. Clar, sí, tota la primera setmana esgotada i ara gairebé, cada dia està bastant pres, per demà em sembla que queda una entrada, el diumenge està esgotat també, vull dir, estan anant superbé. Clar, mai saps, mai saps com anirà això, o sigui, que és meravellós. A nivell de reaccions més de com els afecta el monòleg o com m'agrada, clar, jo des del principi anava ensenyant a gent del meu entorn i ja anava veient que tenia un impacte molt més bèstia del que jo pensava, no? Perquè al final parlo des d'un lloc tan íntim que mai saps com connectarà. Clar. Però des del primer moment les amigues amb les que estava quan ho vaig escriure m'ensenyaven la seva pell de gallina quan els llegia el que acabava d'escriure i... Uau. Però, clar, no. Però no em deixa de sorprendre el nivell d'impacte que tenen algunes persones. Va, i ara ja per acabar, Anna, com podem comprar entrades si és que encara en queden? Fins quin dia? Sí, ara acabem de prorrogar tres dies més, llavors estem fins al 2 d'abril i les entrades a la pàgina web de la sala Trium de Barcelona perquè hi ha un teatre a Trium a Viladecans que la persona s'ha confós. Ostres! És important. No, no, no. Sí, sí. És a la sala Trium de Barcelona que està allà a Consell de Cent prop de Passeig Sant Joan i bé, entrant a la web o anant directament al teatre o trucant per telèfon, vull dir, de moltes maneres, a l'àtrium el preix faurat. Molt bé, esperem que aquí a Sant Just ja sigui a la Taneu o al Casal o en algun lloc o altre també el puguem veure el monòleg. Seria superinteressant. Passarà, passarà. Passarà, home, primícia. Sí. Molt bé. Doncs, Anna, ha estat un plaer poder xerrar aquesta estoneta aquí amb tu als micròfons de Ràdio d'Esvern d'una producció teatral amb tanta qualitat, amb tant de sentiment, amb tantes coses a dir i també amb tant ADN Sant Justenc, perquè no dir-ho. I tant. Molt bé, moltes gràcies. Doncs res, que vagi bé el dia i també el que queda de setmana. Gràcies, igualment. Vinga, una abraçada, Anna. Adéu. Una abraçada, adéu. Adéu. Ja ho sabeu, doncs, si voleu anar a veure el monòleg de la Sant Justenca en Agullo al Peix d'Eurat, entreu a la pàgina web de la Sala Atrium de Barcelona, traieu entrades, estan forces gotades, però n'hi ha fins al 2 d'april. de la Sala Atrium de la Sala Atrium de la Sala Atrium de la Sala Atrium de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Col·labora Ràdio d'Esvern. I ara baixem un tema musical en aquesta segona hora de l'Ajust del magazín matinal de Ràdio d'Esvern, un tema de Megan Trainor que es diu Mother, i després passem a parlar amb el llibreter Arnau Cònsul per comentar la festa que hi haurà aquest diumenge, dia 26, davant de la llibreria amb la novel·lista americana Bonnie Jo Campbell, una festa, recordem, inclosa dintre d'aquests actes de la primavera literària i que preparen amb l'editorial de llibres Dirty Works. Va, ara Megan Trainor. That Megan Trainor is literally mother right now. I am your mother I am your mother You listen to me You listen to me Stop all that mansplaining No one's listening Tell me who gave you the permission to speak I am your mother I am your mother You listen to me Mr. Big Boy Pulling up in your big toy Saying all that blah, blah, blah Making all that big noise Cause you're so frustrated Emasculated Cause you got your shit called out By this little lady Yet your opinion's so strong Even when you're wrong But that feels like power to you Must have forgot who you're talking to I am your mother You listen to me Stop all that mansplaining No one's listening Tell me who gave you the permission to speak I am your mother I am your mother You listen to me You just stop Bum bum bum Bum bum bum You just stop Hey Y'all need a masterclass for my man Learn how to satisfy like he can Ain't tryna control me And own me Like an old man I see in Spain Bet you wish you could Wife this Stay mad That's priceless You with your god complex But you can't even make life fish Yet your opinion's so strong Even when you're wrong But that feels like power to you My soul forgot My soul forgot Who you're talking to I am your mother I am your mother You listen to me You listen to me Stop all that mansplaining No one's listening Tell me who gave you the permission to speak I am your mother I am your mother You listen to me You just stop Hey You just stop I am my mom Hey Lady shake your Hey Shake that bum I am my mom I am my mom I am my mom I am my mom There is a house I amb la Dolly Parton de fons parlem amb la nau cònsul que el tenim aquí ja a l'estudi de ràdio per fer l'espai de llibres i l'agenda també de Cal Llibreter com a copropietari que és de la llibreria d'aquí de Sant Just de l'Arnau Què tal? Hola, què tal? Com anem? Bé, molt bé S'està preparant ja la festa que hi ha per aquest diumenge 26 de març Diguéssim que estem en la setmana gran de Cal Llibreter comença la primavera canviarem l'horari anirem ja aquests dies que s'allarguen i hi ha llum tot el dia cosa que jo prefereixo molt més l'horari d'estiu que no passa aquest d'hivern que la setja és fosc i tot això ens ha donat energia i ens en dona molta i a més quan, com tu dius hem tingut un dels grans regals que com a llibreters el fet de ser llibreters aquí a Sant Just ens ha donat això, l'experiència una evidentment és fer de llibreter en aquest poble on en els moments pitjors de la crisi de sobte vam tenir una resposta brutal de la gent i l'altra és que doncs mira pel soroll que fem a les xarxes pel fet que ens hagués uns determinats llibres una determinada literatura que finalment ahir ho parlàvem diversos llibreters també la lliberia acaba sent el gust lector que tenen doncs els qui la porten clar, nosaltres hem tirat molt aquesta literatura diguéssim de l'Amèrica profunda el que en diuen el western modern els hereus de Faulkner la... Far West el Far West que abans hem utilitzat com a apònim del poble hem convertit Sant Just en un poble del Far West de fet estem a l'oest de Barcelona per tant tampoc no és que sí ho podríem aprofitar no? Sant Just a l'oest doncs Far West físicament estem així doncs bé tot plegat acaba congriant-se amb aquesta notícia que és un dels llibres que probablement o una de les autores que més han venut a aquest llibreter perquè ens van encantar els seus llibres perquè ens va obrir la porta a tota una editorial que pràcticament no coneixíem que era Dirty Works sí doncs resulta que Bonnie J. Campbell ara en diem el nom que és qui ens ha dit que podíem posar aquesta música amb què hem obert la secció ara en parlarem més a fons doncs clar ve a Catalunya per participar al Festival MOT a Olot que dediquen aquest any a la literatura rural per tant hi va com en ella el dit i ja que la tenen per aquí els seus editors home fem-li fer un parell de presentacions perquè acabem de treure-li un nou llibre doncs home aprofitem i que faci presentacions no la volem marejar no volem que en faci gaires de fet amb dues en té prou sí i clar una és la llibreria Finestres de Barcelona probablement la llibreria de moda a la capital catalana aquests dies d'aquests últims anys la gran llibreria que ha obert amb dos centres del carrer de Diputació i que ha estat fent una programació sensacional i clar la segona és que el llibre té i clar per nosaltres quan ens ho van oferir una cosa de tres mesos va ser com de dir uau serem capaços de fer alguna cosa digna d'assumir aquesta responsabilitat que ens és igual que el cas és que vinguem i que vingui qui vingui si som quatre som quatre i si som més som més és igual el cas és que volem venir a conèixer la llibreria entrarà per la porta ella bon i jo Campbell des de Twitter ens ha fet alguna resposta alguna de les no? és algú que sí que viu en una granja amb els seus llibres a Michigan i diu que cuide un munt d'animals té dos ases un dels quals es diu Don Quixote bueno i com la presenten en la biografia curta que acompanya tots els seus llibres a Dirty Works és probablement una de les poques beneficiàries d'una beca per treballar per estudiar a una universitat a la Universitat de Chicago que a més a més sap castrar un porc clar dius no solen ser coses que nosaltres dicio sent moltíssim el treball dur del camp sí el treball dur en una granja que segur us hem vist en mil pel·lícules no aquí sinó en aquelles a més a més aquelles granges aquells pobles perduts als Estats Units enmig de totalment clar doncs algú que sap fer el treball d'una granja de cuidar animals i fer les coses més bèsties que s'han de fer que no són totes agradables també he tingut una beca per estudiar escriptura i per treure's un màster en matemàtiques perquè a més a més sembla que toqui totes les tecles aquesta senyora aquesta escriptura sí, ciències lletres de tot de tot sí, la veritat és que clar, jo fins ara la coneixia pel que havia escrit però ara que n'he investigat un pèl més clar és això va tenir un màster en matemàtiques és professora d'escriptura creativa i a banda ha tret no només uns de fet sis llibres sis n'ha tret? aquí n'han arribat cinc però n'hi ha un sisè que encara no l'hem publicat un de poesia de títol extraordinari perquè es diu Love Letters to Son of Bitches o sigui Cartes d'amor a fills de puta més o menys aquesta sèrie de traducció és l'únic que de moment encara no l'hem publicat és cert que Dirty Works que jo sàpiga encara no ha publicat res de poesia i totes les ha publicat als llibres amb l'editorial Dirty Works? en castellà tot l'hi ha traduït Dirty Works el doctor Tomàs Cobos diria que sempre l'hi ha traduït ell i vaja als Estats Units sí que ha tingut diferents editors i és curiós perquè aquí els llibres han arribat amb un ordre invers de fet el llibre que ara és la novetat el número 33 d'aquesta col·lecció Dirty Works negre que nosaltres ja segur com ha dit la Núria que estimem a ultrança de fet és el primer que va publicar és una col·lecció de contes que es diu Women and Other Animals o sigui mujeres i otros animales que té un tigre a la coberta així voltat amb un aro de foc com si fos una imatge de circ entre altres coses la Bonnie Jo Campbell va enrolar-se a un d'aquests circs amb volants i durant un temps va viure real amb una companyia de circ i explica que va guanyar molta pasta uau perquè tot el que feia el circ no era pas fer acrobàcies ni tot plegat probablement hagués pogut fer coses amb cavalls i muntar i tot plegat sinó vendre crispetes en un la pròpia companyia de circ aquests flying circ que van per la veu porten també els seus venedors de coses diu clar el problema és que jo era l'única noia Roseta Mona que tenia un lloc per vendre crispetes al costat els altres eren tots tios grans que els hi faltava un ull anaven tots tatuats anaven grups tenint aquesta altra imatge d'home de circ que ven clar a la majoria de pobles la gent preferia venir a la meva parada perquè era la nena Mona i ho explica així clar anècdotes d'aquest tipus és el que per exemple poble un llibre com aquest Mujeres i altres animales o el seu extraordinari col·lecció de contes anteriors que és Mothers tell your daughters o sigui Mujeres Madres avisat a vostres hijes a quals són diria que són 16 contes tots protagonitzats per dones en aquest món el món és hostil per les dones en som conscients alguns dels territoris que jo trepitxo encara són més hostils per les dones del que ja habitualment no és tot per tant potser el que hem de fer és educar aquestes filles això és el que diu aquest missatge i és una frase Mothers tell your daughters que surt justament amb aquesta cançó de la Dolly Parton que de fet és una adaptació de la famosíssima de House of the Rising Sun sí correcte clar tot això ho sabem perquè Dirty Works una de les coses particularitats que té us convido que entreu a la seva web és que de tots els autors i pràcticament de tots els llibres que publica no només em penga articles no només em penga algun fragment em penga fotos dels autors biografies t'explica bé l'entorn de cadascun dels autors sinó que fins i tot demana als autors que facin una banda sonora que proposin temes que diguin cançons que escolten o que els inspiren i que d'alguna manera puguin estar relacionades amb els seus llibres llavors ella hi ha tota una escrita a més a més de la Bon Jo Campbell a la web que a més això només està publicat a la web de Dirty Works que diu això per exemple una de les minès cançons preferides és aquesta perquè a més a més és una cançó que ve recull tota la història dels Estats Units la seva versió més famosa és probablement una cançó del segle XVIII que recullen els animals i que fan la musiqueta que tots tenim i que no cal posar-la després n'ha fet versions tothom i clar com aquesta de Dolly Parton com aquesta de Dolly Parton que el que fa és canviar-li la lletra i en algun moment diu justament això mares aviseu les vostres filles i això em va donar el títol de la meva col·lecció de contes que de fet és l'última que fins ara ha publicat és una col·lecció que en anglès va sortir el 2015 i que aquí va publicar Dirty Works deu fer dos o tres anys aproximadament ara em perdo de fet hem entrat a mira acabo d'entrar a dirtyworkseditorial.com i sí que tenen pestanyetes que posa llibre bueno llibres Dirty Works música TV series Dirty Flies i després és molt curiós perquè de la Bonnie Jo Campbell han fet una mena de merchandising sí sí sí no han fet una samarreta bueno d'això no només de la Bonnie Jo sinó de molts dels seus llibres de fet sí això és tot un món entrant en el món d'artworks només pels llibres sí sí que evidentment et fan entrar en un món molt curiós molt particular sinó que bueno doncs hi ha clau jo fins i tot penso que intentaré lluïr l'aquest diumenge un davantal un davantal un davantal d'artworks doncs que dius escolta si has de fer una barbacoa posa't un davantal ben bonic totalment i com que aquest diumenge doncs el que trobem en aquest poble del Faroest és que normalment no hi ha res obert ens podem trobar que ve gent d'altres pobles que vindrà gent de Barcelona amics que ens han dit ah intentarem venir perquè clar bonic jo a Campbell ens interessa molt sí sí clar ens podem trobar aquí un diumenge a quarts d'una de la una i que no hi hagi res obert suposo que el bar de Can Lliuret sí Can Lliuret evidentment obrirà especialment però dius aquesta gent potser els hi haurem de pagar la set d'agradir-los que vinguin fins aquí donar-los alguna cosa per tant estem pensant d'animar animar el cotarro per aquesta banda ja he donat una pista amb això del davantal sí no hi haurà coses fredes i no diré gran cosa més no fos cas que n'hi haguessin massa i ens quedéssim sense home home això home és un reclam eh Arnau aquí ja t'has pulat en un fregau que ja bueno una mica la idea és aquesta estem celebrant la primavera estem celebrant que canviem l'horari estem celebrant que ens anem ja cap al gran mes no de Can Lliuret sinó totes les llibreries del país que és l'abril doncs bueno aquesta setmana ja sabeu hi haurà el Julià Guillamón celebrant el món orgànic i el fet de tornar al camp ja us ho explicarà ell pel que jo sé i el diumenge tindrem a la Boni Jo Campbell o sigui una autora americana que visita Catalunya i doncs entre els seus editors i ella han decidit que volen venir a Sant Just perquè li han venut molts dels seus llibres sobretot Key Road sobretot Era ser un rio que són les seves dues novel·les que aquí ens va arribar primer Era ser un rio tot i que és la que ella va escriure després la va escriure l'any 2011 com a prequela de la seva primera novel·la que havia escrit que era Key Road l'havia escrit el 2003 i de fet això el llibre que és l'excusa perquè vingui i fem la presentació que és aquest Mujeres i altres animals és el seu primer volum de contes ha escrit l'any 99 per tant per tant fa ja fa ja 25 anys un quart de segle probablement el seu llibre més celebrat és el que aquí American Salvage aquí es va titular com a Desguace Americano i és això sí el primer que li va publicar Dirty Works Dirty Works és el número 13 de la col·lecció per tant feia un parell d'anys que havien començat i clar de sobte una escriptora no n'havien publicat cap que era finalista del National Book Award de la qual començaran a parlar moltes revistes del món underground que evident del món underground americà d'aquesta Amèrica profunda que està plena de revistes d'editorials petites que demanen i això la Bonnie Jo Campbell també ho fa a escriptors de dir escolta fes tu col·leccions de contes no només teus sinó busca diferents escriptors i fem aquí sobre algun tema sobre el món rural sobre el que tu tries fes d'antòloga i aleshores clar de sobte suposo que buscant veus diferenciades veus noves veus que aquí no conegués ningú doncs van trobar aquest desguace americano que és fins ara el seu llibre probablement més celebrat als Estats Units i és el que li va fer el salt era el tercer que publicava després d'això d'aquest Mujeres i altres animales després de Q Road de sobte amb el tercer llibre una col·lecció de contes doncs fa aquest salt no diré mala gran fama però d'alguna manera sí ara ja és una escriptora reconeguda és una escriptora que fa classes a diverses universitats en el cartell a Arnau que han publicat Dirty Works anunciant com aquesta mena de gira que fa Bonnie Joe Campbell per aquí per Catalunya posen el tema de Festival Mot com hem comentat també la visita que el llibre té el dia 26 i el dilluns dia 27 a la llibreria Finestres però posen també que aquí a Sant Jús vindrà també Kiko Mat és un especialista en literatura nord-americana traductor a banda de novel·lista i crític de la vanguardia vam pensar que si aquí nosaltres potser anem molt atrafegats perquè pot venir molta gent si volem fer alguna sorpresa i sobretot podem saber una mica d'anglès però no el suficient com per traduir el que ella pugui dir després ens han dit que ella ve amb una cosina o una amiga que parla bé castellà evidentment el fet de fer-ho diumenge era perquè podien venir llavors els dos editors de Dirty Works Nacho Reig i Javier Lucini que evidentment tots dos parlem perfectament anglès però també ens sabia greu que fer-los fer de traductors per tant d'alguna manera vam començar a dir escolteu ens podem trobar que tinguem aquí un micro uns quants altaveus que tinguem molta gent asseguda i que a l'hora de la veritat ens trobem amb dificultats per comunicar-nos amb tothom clar com ho fem? perquè home sí segur que els editors poden anar traduint però també ells voldran dir coses vam contactar amb el Kiko Mat que sabíem que és algú que estima molt també a Dirty Works que els publicita sempre que pot que a més a més té un bueno ell és de Sant Boi per tant és Baix Llobregatenc i vam dir escolta potser et farà gràcia tornar a la teva comarca i ell va dir que encantat que vindria sense cap mena de recança que que tampoc no el fem parlar molt però que vaja que entre tots ens ho farem i una mica la filosofia serà aquesta i dient bueno ara ja des d'aquí paciència a tots els enjustencs que vulgueu venir espero que sigueu molts us esperem amb candeletes insisteixo la nostra festa gran esperar a fora de la llibreria per això sí sempre i quan el temps de moment et diu que ens espera un cap de setmana de sol i temperatures altes amb algun núvol no s'esperem pluges cas de què plogués ho traslladaríem a l'Ateneu a la sala al cinquantanari però crec que és una opció que ja descarto a no ser que de sobte vingui un barrot allò que ens ho destrossi però esperem que no per tant davant d'aquest llibreter posarem cadires allò de dia tot i plen hem demanat moltes veurem si les necessitem totes o no i la idea serà una mica aquesta que ell ens expliqui la seva experiència que és això de per exemple és algú que ha treballat en un circ venent crispetes sí però també ha fet viatges a Europa amb bicicleta per exemple va decidir anar per Rússia i pels països bàltics amb bicicleta per tant és un esperit lliure un esperit aventurer i tot això és el que evidentment posa a la seva novel·lística i als seus contes que són contes aquests plegats de personatges durs de pobles buidats recordo que Michigan capital Detroit és el gran estat dels cotxes de l'automòbil totes les grans companyies d'automòbils de la Ford la Motor Company la General Motors la seu és Detroit i d'alguna manera hem de recordar aquella pel·lícula extraordinària dels dos vampirs que es passegen com es dirà ara no recordaré el títol però l'escenari de les seves novel·les dels seus llibres és aquesta Amèrica postindustrial aquesta Amèrica que s'ha empobrit perquè sobte per exemple la indústria del cotxe ja no és la que era la indústria del cotxe ha deixat de ser en un moment en què evidentment també molta gent es planteja que el camp ja no dona com per seguir treballant tant i potser és millor construir camps de golfs o risors per tant és el tema que ens trobem en una sèrie com Yellowstone que ara es pot veure a la nova plataforma Sky és un tema com el carras només que o com asbestes aquest camp que s'estan pobrint aquest és el gran tema de Key Road per exemple i a la vegada aquests pobles que vivien perquè feien peces industrials i que és una clar això ja no ja no per tant és aquesta Amèrica desencisada és aquesta Amèrica que de rebot ens ha arribat aquí com a dir posa que vote Trump perquè el Trump els promet que tornaran a aquella grandesa i en els llibres de la Bonnie Jo Campbell moltes vegades està dones de dir no la grandesa és igual oblidem-nos'en acceptem que la nostra condició ara és aquesta i si de cas trobem bellesa trobem petits moments trobem en la desesperança la manera de tirar endavant d'aquesta manera també és molt bukowskian evidentment la setmana passada ja fa un pèl més el dia 1 dedicàvem tota una sessió a Cali BTA a Charles Bukowski que també d'alguna manera ressonava una mica ressona això aquests baixos fons on hem de dir la vida és així acceptem-la tirem endavant i no cal que l'envellim amb grans contes on tot va bé això és ara el que ens explicarà la Bonnie Jo Campbell aquest diumenge esperem amb una gran festa aquí a Sant Just Arnau moltíssimes gràcies i res que visca la festa no? home evidentment tu escolta hi posa'm-hi música així de fet ara deixarem un dels temes que ens has dit que també està a la seva a la llista de reproduccions de cançons de la Bonnie Jo Campbell justament i amb el tema de la Gillian Wells anomenat Wait Side amb aquest tema una deutora de Joan Bae d'aquest country antic però el posem actualitzat d'alguna manera no? vinga va així ens anem ambientant doncs que soni que soni que vagi bé Arnau d'alguna Worcesta There used to be a railcar to take you down the line Too much beer and whiskey to ever be employed And when I got to Nashville, it was too much soldier's joy Wasted on the wayside, wasted on the way If I don't go tomorrow, you know I'm gone today Back, baby, back in time I want to go back when you were mine Back, baby, back in time I want to go back when you were mine Black highway, all night ride Watching the times fall away to the side Clear channel, way down low It's coming in line, but my mind let go Peaches in the summertime Apples in the fall If I can't have you all the time I won't have you none I don't have you none I don't have you none I don't have you all the time I don't have you all the time I don't have you all the time