Entrevistes de la Justa del 20/3/2018 — Vall de Sant Just, “Naturalment Collserola”, carril bici Esplugues–Diagonal, ampliació de l’Escola Montserrat i ajuts d’habitatge

Visió general

Entrevista amb l’alcalde de Sant Just Desvern, Josep Perpinyà, centrada en cinc blocs: la resolució urbanística de la Vall de Sant Just, la nova marca “Naturalment Collserola”, la connexió ciclista i de vianants Esplugues–Diagonal, l’ampliació de l’Escola Montserrat i un ambiciós pla d’ajuts a la rehabilitació i al lloguer assequible.

Tema 1 · La Vall de Sant Just i el conveni urbanístic

Què s’hi juga

• Objectiu històric: evitar la construcció de 1.200 habitatges dins del Parc de Collserola.

• Eina clau: conveni de 2004 que desplaça sostre edificable fora de la vall, amb reubicació parcial a Sant Just i, inicialment, també fora del municipi.

Dades i decisions

• Sostre total pactat: ~80.000 m² (equivalents aproximadament a 700 habitatges, incloent part terciària/industrial).

• Capacitat a Sant Just: 34.000–36.000 m²; la resta s’havia previst fora del municipi (abans del canvi jurisprudencial).

Reubicacions ja visibles

• Carretera Reial: promoció de CORP (“els miralls”, al costat de l’Esclat) com a trasllat des de la Vall.

• Altres punts: Camp Modulell i zona Rosa Sensat (urbanitzacions i habitatges reubicats del sostre previst a la Vall).

Gir jurisprudencial i efectes

• Nova línia de sentències a Catalunya i Espanya: el sostre no pot traslladar-se fora del municipi.

• Conseqüència: invalidació d’un conveni amb un municipi veí (Sant Andreu) i ratificació de la Generalitat que el sostre ha de romandre a Sant Just.

Estat actual i estratègia

• Els propietaris demanen indemnització; el Ple municipal la desestima.

• Diagnosi: els propietaris han estat passius en etapes clau; ara el tema es reactiva.

• Estratègia municipal: diàleg i pacte, evitar via judicial; col·locar sostre només on el territori ho suporti, amb criteris de proporcionalitat i qualitat urbana.

• Oportunitats i risc: Carretera Reial com a àmbit amb més capacitat de transformació; alerta a no perdre oportunitats per no acabar forçant males solucions.

Tema 2 · Nova marca: “Naturalment Collserola”

Per què ara

• El 50% del terme municipal és dins del Parc de Collserola: som parc i aquesta identitat s’assumeix com a eix de marca i d’acció.

No és només una marca

• Espai públic: mobiliari, tractament d’espais i senyalització inspirada en Collserola.

• Rutes urbanes cap al parc: sortides des de les Bases de Sant Pere i el Parc Nou de la Rambla, entre d’altres, amb camins ben marcats.

• Projectes en curs: disseny del Parc de la Bonaigua i del corredor verd, per fer entrar l’ambient de parc a la ciutat.

Consens social

• Supera la polèmica de “poble i ciutat”: tothom reconeix Sant Just com a poble amb serveis de ciutat, però “Naturalment Collserola” genera ampli consens.

Tema 3 · Mobilitat: nou carril bici i pas de vianants Esplugues–Diagonal

• Inaugurat un vial ciclista i de vianants que resol una desconnexió històrica d’accés a Barcelona.

“És un repte i és una signatura pendent de fa més de 50 anys.” — paraules de l’alcaldessa d’Esplugues

• Inclou un mirador sobre l’escalèxtric; tot i no ser un paisatge “bonic”, és un punt d’observació metropolità singular.

• Connexions locals: obra adjudicada del carril bici Rambla–Esplugues (projecte conjunt) per continuïtat ciclista i per a vianants.

• Impacte: guany d’accessibilitat a universitats i Barcelona tant a peu com en bicicleta.

Tema 4 · Educació: ampliació de l’Escola Montserrat

• Necessitat: el centre ha doblat línies i està pràcticament completa la segona.

• Projecte: ampliació amb reconversió de porxos exteriors (Avinguda Generalitat), en dues fases per agilitat i per reduir l’afectació.

• Calendari: inici d’obres al setembre; segona tongada el setembre següent.

• Finançament i col·laboració: acord 50%-50% amb la Generalitat per a part de millores (lavabos nous, escala d’emergència); reconeixement i agraïment de l’AMPA.

Tema 5 · Habitatge: programa d’ajuts (rehabilitació i lloguer assequible)

Línia 1: Rehabilitació interior d’habitatges (novetat)

• Enfocament interior (no només façanes): portes més amples, solució d’humitats, finestres i aïllaments per a eficiència energètica, banyeres per plats de dutxa, instal·lacions (llum/aigua/gas) actualitzades.

• Model d’ajut: exemple base 1.000 € família + 5.000 € municipi (a fons perdut) per habitatge; l’empresa pública tramita llicències i obres, amb assegurances pertinents.

• Procés participat: trobades informatives al Walden i al Barri Nord; finançament reservat via AMB i pressupost municipal.

Línia 2: Ajut a propietaris amb contrapartida social (lloguer assequible)

• Ajut reforçat: fins a 12.000 € per rehabilitació si el propietari:

- Té un pis buit i l’incorpora a la bossa de lloguer de Promunsa (amb lloguer més assequible), o - Té llogater i es compromet a allargar el contracte i baixar/estabilitzar el preu en proporció a l’ajut.

• Guia pràctica: referència de càlcul — 12.000 € / 5 anys per orientar la reducció mensual del lloguer.

• Garanties: gestió i assegurances de cobrament per part municipal; crida als llogaters a fer-se aliats i “apretar” perquè els propietaris s’hi acullin.