Entrevistes de la Justa
Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.
Subscriu-te
Entrevistes de la Justa del 7/6/2022 — Verdad Redadadeh presenta “My name is Noa and this is my fucking Ark”: deliri bèl·lic, multipersonatge i so 5.1 en un llarg experimental
Mireia presenta Verdad Redadadeh i el seu nou llargmetratge; salutacions i contextualització a la ràdio municipal.
Desplegament del títol complet, idioma, durada i definició del to: deliri extrem, claustrofòbia sonora i explicitud visual.
Redadadeh interpreta 13 personatges amb transformacions facials per dissoldre la seva identitat davant la càmera.
Noa construeix un búnquer-‘arca’; deliris messiànics i referències bíbliques com a columna narrativa.
Explicació de la metanfetamina militaritzada a la WWII, els seus efectes i expansió entre bàndols; base del trastorn del protagonista.
Filmacions de veterans amb deliris a NYC/Boston/Philadelphia; fascinació per la frontera entre art i bogeria.
Procés ‘home orquestra’; mescla/màster 5.1 amb Roger Blasco; el so com a experiència física de bombardeig.
Origen irani; protocols de supervivència sota bombardejos; trasllat d’aquestes memòries al disseny sonor i interpretació.
Execució en 1 any (rècord personal) en contraposició als 7 anys d’Omniricum.
Millor pel·lícula experimental al Drunk International Festival (Bhutan) i al World Film Carnival Singapore; reflexió sobre mercats i llengua.
Omniricum (2017, MEAM): viatges, fàbriques abandonades, onirisme; Cheké (40’), vinculat a experiments artístics previs.
Residència amb equip neurocientífic (UPF); bases de dades emotives en vídeo; lèxic i marc experimental científic.
Peça monumental (4x3 m) amb encuadre fix i acció múltiple; títol conceptual llarg i lectura crítica bèl·lica i petroliera.
Agraïments i cloenda de l’entrevista.
Resum de la conversa
Context i protagonista
- Entrevista a Verdad Redadadeh, cineasta de Sant Just, sobre el seu llargmetratge experimental: My name is Noa and this is my fucking Ark (77').
- Obra en anglès, amb deliris extrems, una estètica visualment explícita i un disseny sonor claustrofòbic en 5.1.
“Es una película de habla inglesa, de 77 minutos, con unos delirios extremos… es visualmente explícita y verbalmente ahogada.”
Sinopsi i temàtica
- El protagonista, Noa, és un pilot de combat amb una sobredosi de pervitín (metanfetamina pura usada a la Segona Guerra Mundial), tancat en un búnquer-diògenes que ell anomena la seva arca.
- Desenvolupa trastorns de personalitat i deliris; creu ser el Noè bíblic, amb al·lusions constants a la Bíblia i a les religions abràmiques.
“Te da la sensación de estar en un bombardeo.”
Poètica, mètode i risc
- Redadadeh fa 13 personatges ell mateix, amb transformacions facials extremes.
- Model de creació “home orquestra”: guió, interpretació, imatge, música i efectes a càrrec seu; mescla i màster 5.1 amb Roger Blasco (Crater Sound).
- Cerca un model àgil nascut a la pandèmia, amb pressupost mínim i velocitat com a clau.
“Entre arte y locura hay una fina línea.” “No tengo esa preocupación de querer gustar… luego el espectador ya experimentará.”
Arrels, experiència i so
- Experiències vitals en contextos de guerra (origen irani) informen el disseny sonor: ultrasons, impacte físic del so, sensació de bombardeig.
- Bagatge de neurociència (residència artística a la UPF) que impregna el seu argot i l’exploració de la psicologia/psiquiatria en l’art.
Producció i recepció
- Temps de producció: 1 any (en contrast amb Omniricum, 7 anys, 63').
- Premis a Àsia: Millor pel·lícula experimental al Drunk International Festival (Bhutan) i al World Film Carnival Singapore.
- A casa nostra, trajectòria prèvia amb Omniricum (presentada al MEAM el 2017) i la vídeo-obra monumental tipus “quadre en moviment”.
Idees clau
- Cine experimental com a laboratori de formes noves.
- Expressió personal radical per sobre de la comercialitat.
- Multiplicitat d’identitats i límit art/locura com a motors creatius.
- Disseny sonor 5.1 immersiu com a columna vertebral de l’experiència.