Veus del Sud: Joan Tudor presenta “Lladres”, promocions culturals a l’antena i tertúlia sobre la dependència del mòbil en plena setmana del MWC

Un minut i un quart de dotze, aquesta hora parlem de literatura, perquè avui el vespre continua el cicle Veus del Sud que el llibre té. Serà amb l'escriptor Joan Tudor que presentarà el seu últim llibre de contes, Lladres. I ara el tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia. Hola, bon dia. Per parlar una mica de la presentació que es farà aquest vespre d'aquest llibre. Aquest Lladres, de fet, havies publicat un altre llibre de relats, aboixecades, dos llibres de poesia, i també la novel·la, l'horitzó primer, i ara tornes als contes, no?, amb aquests Lladres. Sí, sí. La decisió de tornar als contes et va sortir sola, vas pensar que volies tornar-hi, com ha anat aquest retorn? Jo, al principi, el que sí que estigués serien la novel·la, perquè va ser un parèntes, fins i tot editorial, perquè va ser una altra casa. Però, al principi, el que faig sempre han sigut contes. És a dir, una novel·la és com un matrimoni, els contes són com un llig, eh? És més descompromès, és més ràpid, s'acaba abans. La dificultat és la mateixa, o superior, i el plaer que entraus digint-lo és exactament com a la superior. I la dificultat és la mateixa, creus, eh, per tant? Sí, en una novel·la tu pots estar 50 pàgines, que mira, saps? Perquè el que compta és global, o tot, canviï un conte en 10 pàgines o 20 que tens, aquelles 20 pàgines han de ser perfectes, perquè és tot el que hi ha. Clar, això és veritat. i dius que també el plaer que n'obtens és fins i tot superior, ara, segons quins contes, no? Bueno, naturalment, això d'entendre els contes. Però diguéssim que sí, és un... Digui, justament per a algú... O sigui, això m'ho miro com els meus plaers de lector, quan jo faig de lector. Un conte, diguéssim que acabes abans, pot ser una peça d'art igual de digna, en menys espai, que una novel·la. I en un recull de contes, i aquest també, tu també, doncs, lector de contes, l'ideal és que... O què recomanaries en el teu, per exemple? Que s'haurien de llegir tots seguits? D'una tirada es pot anar combinant? Pots dir aquest mal salto? Com s'hauria de fer? No, i suposo que a la baixa es poden saltar-se'ls. Està permès, eh, per tant. Sí, jo naturalment, com que el llibre és... Com que l'objecte llibre és només, dic, m'he inventat que tria un ordre. Però no... I altres busques l'ordre més normal, més natural, o més sensat, o com siga. Però naturalment se pot llegir de la manera que vulgués. Naturalment, com que és un llibre de contes, moltes vegades passa que a una persona que a un no li agrada, a l'altre sí, però a mi suposo que a l'altre sí que no n'hi ha de cap, només, però... Però, clar, es pot llegir com vulguem. Clar, perquè per fer el llibre, o per fer aquest llibre en concret, per exemple, intentes pensar en algun fil conductor, trobar algun element comú, quan en tens alguns, com ho fas, com fas aquest procés? Sí, bueno, el llibre porta per títol lladre, perquè justament quan jo estava fent, en principi tu, al llarg de la vida, vas escrivint contes, en principi cada conte té un argument diferent, uns personatges diferents, etcètera, etcètera. El que sí que passa és que m'ho he terminat més trobar que tenia 3 o 4 contes que anaven sobre robatoris, o sobre lladres. Aleshores, el fil conductor, però és un fil conductor molt tènue, seria aquest. És un fil tènue perquè, perquè hi ha contes que realment no surt cap lladre, no surt cap robatori, però senzillament queda ben bé, ho trobo. El fil conductor no és tan temàtic perquè és un fil tènue, dèbil, però és més to, flotó, pot ser. Ja que parles també del to, sovint diversos crítics, quan parlen de la teva prosa, la descriuen com irònica, sobretot. La ironia és necessària sempre a l'hora de posar-te a escriure'n, en el teu cas? Home, clar, sobretot la ironia és necessària per soportar la vida. Per escriure, per escriure, penso que fa falta més aviat colze, esforç, suor. Diguéssim, la ironia és una cosa de caràcter que jo no, probablement, no he triat. I senzillament, jo veig la vida així, i si no te la agafes una mica d'humor, no la soprenaries, justament. Hem de deixar el caràcter de la persona que escriu, suposo que s'acaba reflectint el que fa. I sobretot en el cas de la narrativa, que tu expliques coses sobre el món, acabes traslluint-se la manera com tu veus el món. Encara que jo intentés amagar-ho, que hauria d'haver-hi vèiem. Avui presentes el llibre a Sant Jús, aquest dimarts va ser també a la Caldés, has anat passant per alguns altres llocs, com està anant la repuda del llibre? Bé, el dimarts vam presentar-lo, però estrictament fins al dilluns, em sembla que el llibre no existia. No havia sortit, val. No, no, no, ha sigut molt mòbil. Però havies passat per Manresa, també, no em sembla? Sí, però ha estat un llibre anterior. Ah, val, val. Sí, sí, sí. Últimament, estic treballador. Per tant, acaba de sortir, o sigui que la repuda... Sí, la repuda de moments... És una incògnita, encara. O sigui, la gent que se la ha llegit... Però a temps que l'ha llegit, no? Exacte. Sí, hi ha amics que se l'han llegit, i naturalment són amics, però es diuen que bé. El fet de ser amics, ho mirem més de carinyo, però pel fet de que són amics, i tenint confiança, si fos que no, moriríem, crec jo. Els fas casa les crítiques a banda dels amics, les crítiques que pugui rebre... Com te les prens, les crítiques? Jo, bé, el que passa és que de moment tampoc... Totes han sigut bones, en general, fins ara. Aleshores, no he tingut l'oportunitat de fer l'experiència de com ho agafaria si fossem dolentes. Com que en principi són bones, jo el que he de fer allí és tirar aigua freda, dir-se'm... pensar que no n'hi ha de tant, que no... que no... que no continuar treballant, que exageren, etcètera, etcètera. Si algú em corregís alguna cosa i tingués raó, sí, evidentment, li fas cas a la més o menys possible. No, es tracta de millorar en aquesta vida. Clar. Avui es fa aquesta presentació que el llibre té, les 8 del vespre. Què es trobarà, la gent que vingui a la presentació d'avui? Com te la planteges, la presentació? Segurament, i amb això som bastant improvisat, metemo, farem una explicació de com va el llibre, jo i l'Ignasi Pàmies, que és l'editor, segurament discutirem sobre ell. Ah, molt bé. A la voltant d'ell. Després, potser, llegim un parell de contes que hi ha que són molt curts, que per tant es poden llegir així en calma, es poden llegir en públic, però dir-ho així. Són, farem això. És a dir, a més, l'Ignasi i jo som així molt amics i som així estarem molt relaxats i va ser una conversa així molt distesa i podem acabar explicant xistes. Perfecte. I has estat a Cal Llibre T? Doncs la veritat és que no. És a dir, jo sóc bé, jo sóc de molt lluny, o sigui, és un poble que és l'Escènia, aleshores, tot el que és, és a dir, conec Barcelona, però conec Barcelona l'opinyol, diguéssim, però tots els pobles dels voltans, i d'això, doncs jo ho he xafat poc, la veritat. I que el Llibre Té, a més, és molt nou. Sí, sí, exacte, això t'ho he dit, tampoc no té gaire, seria molt difícil perquè fa pràcticament un mes que està oberta. Sí. Per tant, doncs... És com la reu del meu llibre, és massa recent. Exacte. bé, en tot cas, de tota manera, tant el que el Llibre Té com en altres llibreries de Barcelona, sí que últimament hi ha com un moviment bastant intens. No sé si tens aquesta sensació que hi ha aquestes ganes de fer coses, no?, aquesta vida també, doncs, dins de... no només per part d'escriptors, sinó també per part de les llibreries. Sí, però això, bé, és ben bé la gent de la malgrada que si estem en un moment, és a dir, jo mateix, he sent molt de temps a l'atur, llavors arriba un moment en què en lloc de seguir buscant que algú ha tret d'una feina, te busques la feina a tu. Això passa a dir, la pròpia editorial, l'Abreu, de gent ria, és un cas molt semblant. Aleshores, a més de buscar una empresa d'aquest contracte, muntes una empresa a tu, per dir-ho així. Aleshores, suposo que els dos llibreters d'aquest llibreter suposo que són process semblant i són un munt de petites editorials, petites llibreries que són gent que es busca la vida pel seu compte. A mi sembla que és això. La presentació d'avui és, com dèiem, a les 8 del vespre a aquest llibreter i ja que tenim a l'altre cantó del telèfon volíem acabar l'entrevista preguntant-te o a veure si ens podies una recomanació literària o que ens diguis què estàs llegint o què és el que has llegit últimament que t'hagi agradat per recomanar-nos. Mira, l'últim llibre que he llegit que fos així estrictament novetat, perquè jo sóc bastant lent i arribo bastant tard als llibres, m'he llegit llibres o clàssics o coses així, però allò que és una novetat és El dia del Cerro de Marina Espasa. És una novel·la que acaba de sortir ara i és una novel·la fantàstica sobre... vull dir, fantàstica en tots els sentits del terme, eh? Sobre... costaria d'explicar què és, però és partit de la base que Barcelona està plena de certs vols. Aquest és el punt de partida, eh? Sí, sí, sí. Perfecte, doncs l'apuntem com a recomanació i recordem que avui a les 8 del vespre continua aquest cicle Veus del Sud amb l'escriptor Joan Tudor que presentarà el seu últim llibre de contes, lladres, que el llibre té. Avui hem pogut parlar amb ell per telèfon. Moltes gràcies, Joan. Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia. Gràcies, Joan. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda Relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz club. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. de 4 a 5 de la tarda. de 4 a 5 de la tarda. The Hill of the Leaves is a radio show with more than 25 people every afternoon in the Sperm Radio. They talk about all the important things in life as good news, good people and good writing. From 5 to 7 every afternoon, the best radio show you can listen now. Maybe you don't understand nothing but don't worry the radio show is in Catalan. Bet aquí una vegada. Un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres Àvies Recuperadores de Contes de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu, Babilònis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com Just a la fusta, el magazín del matí. dos minuts i dos quarts de dotze. saludem aquesta, Jordi Agulló, la línia de Santa Bàrbara, la Joan Algarra i la Montse Larrea. Molt bon dia a tots quatre. Què tal? Molt bon dia. Molt bon dia. Jo l'he entrat, perdona, Jordi, l'he entrat i que continua agradant-me molt la sintonia de la introducció. Aquesta? Sí. Doncs mire, és molt alegre. Té, exacte, no passa la moda, eh? No, no, no. I abans de res, perquè no me'n descuidi, bon dia, si algú des de Sant Boi ens està escoltant. Que penso que sí. Molt bé. Amb molt de carinyo. Que de salutació. Salutació. Bon dia. Jo volia suggerir que si no avui, un altre dia, podíem fer una reflexió d'aquell avanç tecnològic tan impressionant que es forma en el mòbil, el mòbil congres, i la humanitat que no avança tan de pressa. Aquest contrast. Uitant-me, doncs fem l'avui, no? La reflexió. Sí. Ja que estem en l'última jornada del Mobile World Congress. Ah, i tant. Demà, demà, demà, no tindria. No, no, Jordi. Avui, avui. Avui, avui, avui. Sí. Jo veig una mica sempre la tècnica m'ha... no m'ha... m'ha... m'ha... m'ha... m'ha... m'ha... m'ha... m'ha assassinat per res. Dic que el mòbil és un gran avanç. El mòbil com a tal és un gran avanç. Però este avanç tan fort que volen col·locar-lo tot en un aparell tan petit malgrat la... que la gent no té la maduresa ni la necessitat i que necessiten, que necessiten, i aquesta és la reflexió profunda, crear l'estat de necessitat a la gent perquè si no, no rentabilitzen el que fan. Dic que aquesta cursa tan, tan, tan boja en la qual ja va... ja van haver les cletxes com el el de Facebook que té el Marc com es digui el xicot aquell deia com es vol anar al 5G al 5G si la meitat de la humanitat no estan connectats a internet. Bé, ja comencen. Sé que hi ha un moviment en Anglaterra que estan ja pressionant i lluitant i tal perquè diuen que el mòbil ha de ser mòbil i prou. el de més que sobra. Jo el que m'espanta és que la drogodependència que hi ha en clíniques per tractar els adolescents que tenen... Dilluns hi havia diumenge al 30 minuts que parlava d'això i no només d'adolescents, eh? I sí, no i d'adults. I d'adults. I a mi personalment i deixo jo la reflexió aquí per no parlar jo sol m'espanta pensar que si hi ha una crisi 10 més de dos, no dir de més. Dilluns hi haurà suïcidors a punt de parlar. Hi ha una drogodependència enorme. No por en els pares un criat de 15 anys que dorm està enxufat en el mòbil. Diu, no, és que escolta música i no sé què i en els dos pinganillos i el mòbil l'enxufat i l'enxufat amb la bateria. Aquest té 15 anys però familiar meu ja li volia agafar l'ipod 5 a l'avi l'altre dia perquè totes les nenes al col·le el tenen i ella el vol també. Escolta'm. S'ha creat una dependència i atrapats totalment. Que els humats no tenim aquesta necessitat. No estem madurs. Jo opino com tu. No cal. No estem madurs. No cal tantes coses. No tinc mòbil. Ah, no, no, no, mòbil considero que és un gran avanç. És un gran avanç. És un gran avanç. El mòbil com a tal. Dolent no és. No, no, és un gran avanç. Jo soc diabètic i me vaig a la muntanya. Tu has de tenir un mòbil perquè jo no em volia atendre-lo. T'has de atendre-lo perquè si tens una urgència que tens una urgència que fas. Sí, ho sé, val, és un gran avanç. I a la gent gran i a la majoria i tal, però, però, aquesta cursa de crear necessitats i que cada dia és més modern. I que hi ha persones que estan juntes com nosaltres aquí i estan con el mòbil així. Sí, no parlen als quatre. A la mitjorn estan en la persona en què estaven parlant per mòbil i es produeix al revés. Es produeix al revés. Aleshores estan parlant en el que estaven abans. Dic, una... De bogeria. De bogeria. Jo normalment no veig una poquíssima tele, no per res, sinó per el que sigui. Bueno, total, que ahir estaven en un col·loqui d'aquests a la tarda, que la vaig posar un momentet, i els membres d'aquell col·loqui, el que ara deia el Jordi, doncs estaven a la Melero, aquesta noia, la Elena, la Elena i tal. Una altra.