Godiva Bonaparte del 14/6/2013 — Afrobeats i jazz-funk: arrels africanes en directe
Introducció distesa amb referència al Sónar i a Ritchie Hawtin (Plastikman) com a punt de context nocturn abans d’entrar al programa musical.
Benvinguda al 31è programa i presentació del fil conductor: selecció especial d’Afrobeats/Afrobeat amb aromes estivals.
El/la locutor/a acredita els primers temes sonats: Moondog (“Bird’s Lament”) i Whitefield Brothers (“Safari Strut”), fixant el to de la sessió.
Comentari sobre la combinació de jazz i funk dins del marc afro; menció a Polar Bear (“Peepers”) i Dorothy Ashby (“Soul Vibrations”).
Entrada d’un/una col·laborador/a: presenta Ebo Taylor (“Heaven”) i cita Whitefield Brothers (“Rampage”), marcant focus ghanès.
Acreditació del tram: Tony Allen (“Ikeja Roads”) i Dr. Lonnie Smith (“I Can’t Stand It”) amb protagonisme del so d’orgue Hammond.
Repàs de peces afro clau: Black Santiago (“Olé”), Bola Johnson (prob. “Lagos City”), i Jimi Tenor & Tony Allen (“Selfish Gene”).
Missatge a l’audiència: per a qui no és al gran festival de techno de Barcelona, aquesta llista afro és la banda sonora ideal.
Comiat: sona Mulatu Astatke (“Yekermo Sew”) i s’anuncia que el proper serà l’últim programa de la temporada; en marxa El Michels Affair (“Walk On By”).
Tanca amb una balada emotiva (lletra de “Tears in Heaven”), acomiadant el programa amb to pausat i afectuós.
Visió general
Programa especial centrat en Afrobeats/Afrobeat i el jazz-funk amb arrels africanes. El/la locutor/a guia una llista estival que viatja per Ghana, Nigèria i Etiòpia, amb parades en sons d’orgue Hammond, grooves d’Altura i perles contemporànies. També hi ha referències al festival de techno de Barcelona (Sónar) i un avís de fi de temporada imminent.
"Tot ve de l'Àfrica. Això és el millor."
Temes principals
- Afrobeats/Afrobeat: ritmes d’arrel africana, highlife i polirítmies nigerianes i ghaneses.
- Jazz-funk: fusió de jazz, funk i textures Hammond amb influència afro.
- Arrels i continuïtat: diàleg entre clàssics (Tony Allen, Ebo Taylor, Mulatu Astatke) i revisitations modernes (El Michels Affair, Whitefield Brothers).
- Context local: menció a Sónar/Plastikman (Ritchie Hawtin) i proposta d’una alternativa musical més càlida per a qui no hi assisteix.
- Programació: avís que la setmana vinent serà el darrer programa de la temporada.
Punts destacats
- Selecció estiuenca amb grooves càlids, línies de baix marcades i percussió hipnòtica.
- Moments canònicament afro (Tony Allen, Ebo Taylor, Black Santiago) i ponts cap al jazz (Dorothy Ashby, Lonnie Smith) i a l’ethio-jazz (Mulatu Astatke).
- Aparició d’un/una col·laborador/a amb segell Ghana per presentar Ebo Taylor i més perles.
Artistes i cançons citades
- Moondog — “Bird’s Lament”
- Whitefield Brothers — “Safari Strut” (i menció de “Rampage”)
- Polar Bear — “Peepers”
- Dorothy Ashby — “Soul Vibrations”
- Tony Allen — “Ikeja Roads”
- Lonnie Smith — “I Can’t Stand It” (so d’orgue Hammond)
- Ebo Taylor — “Heaven”
- Black Santiago — “Olé”
- Bola Johnson — (prob. “Lagos City”)
- Jimi Tenor & Tony Allen — “Selfish Gene”
- Mulatu Astatke — “Yekermo Sew”
- El Michels Affair — “Walk On By”
- (Cloenda amb una balada tipus “Tears in Heaven”)
Context i cites
- Obertura amb referència a Plastikman/Ritchie Hawtin al Sónar.
- Missatge per a l’audiència: alternativa afro a l’ambient techno de la ciutat.
- Comiat afectuós i anunci de final de temporada: “la setmana que ve segurament serà l’últim programa…”.
Frases memorables
"Tot ve de l’Àfrica. Això és el millor."
"Estimats godapartisans… la setmana que ve segurament serà l’últim programa de la temporada…"