Godiva Bonaparte del 11/12/2014 — Almodóvar i la copla: versions i emocions — de Tatuaje a Cucurrucucú Paloma
Cloenda del programa anterior i entrada musical del nou espai.
Presentació des dels estudis i connexió en directe amb el CaixaFòrum de Tarragona on s'imparteixen les primeres jornades sobre malalties neurodegeneratives organitzades per les associacions d'Alzheimer i Parkinson.
Clàssic de copla que Almodóvar parodia al curt "Tatuaje"; memòria i desig tatuats.
La Cori Sancho explica l'obertura institucional de l'acte per part de l'alcalde de Tarragona i resumeix la xerrada de l'antropòloga Antònia Martorell sobre casos reals de malalts i cuidadors.
La doctora Marta Tomàs descriu la figura del cuidador principal, les seves necessitats i estratègies per gestionar situacions conflictives de l'Alzheimer, com les fugues o l'enuig, evitant sempre la confrontació.
Súplica d’amor en francès/castellà; tema estretament lligat a l’univers almodovarià.
Anàlisi de les diferències del Parkinson, que afecta més la part motora, i la importància vital que els cuidadors tinguin suports comunitaris i aprenguin a cuidar-se ells mateixos per evitar col·lapsar.
La locutora presenta l’eix del programa: homenatge a Almodóvar i revisió musical dels seus films.
Relectura d’arrel popular amb la veu de Sílvia Pérez Cruz; joc entre tradició i modernitat.
Discussió sobre la incidència a Tarragona i l'impacte de les malalties neurodegeneratives en persones de 40 a 50 anys. Es destaca que l'Alzheimer pot començar a actuar 20 anys abans de ser detectat.
Cloenda de l'entrevista subratllant la necessitat de sensibilitzar tota la societat. Les associacions destaquen que la seva tasca continua més enllà de la malaltia, ajudant a reconstruir la vida del cuidador després de la pèrdua.
Transformació d’un clàssic de copla en peça solemne i nova; dramatitza el desencís amorós.
Icònica súplica romàntica; resonància directa amb el melodrama d’Almodóvar.
Tema de crèdits que amplifica la ressaca emocional del film.
Context: noves lectures de clàssics per veus catalanes i connexions amb films d’Almodóvar.
Vindicació ferotge i venjativa; la ferida amorosa sense filtres.
Desig ajornat i temps suspès; icona del cabaret i el cinema.
Pregària íntima: si s’endú l’ànima, que s’endugui també el dolor.
Declaració d’amor absoluta; cançó que va inspirar el guió del film.
La locutora cita la compilació "Viva la tristeza" i presenta els següents temes de la llista.
Copla depurada i dolorosa; un ritual d’aflicció i bellesa.
Dol i exorcisme en veu nua; moment emblemàtic de la pel·lícula.
Breu passatge instrumental d’enllaç.
Passió i fatalitat; cants de foscor, gelosia i dependència.
Orgull ferit amb ironia; clàssic que tanca el viatge emocional.
Comiat de la locutora i recordatori de les peces finals reproduïdes.
Resum general
Programa-homenatge a Pedro Almodóvar a través de les cançons que travessen la seva filmografia: copla, bolero i cançó popular reinterpretades per veus actuals —moltes d’elles catalanes— que n’actualitzen l’emoció i el dramatisme. La selecció arrenca amb "Tatuaje" i "Ne me quitte pas" i recorre peces icòniques vinculades a films com La ley del deseo, Tacones lejanos, La flor de mi secreto, Hable con ella, La mala educación i Los abrazos rotos.
"Viva la tristesa. De vegades val la pena enfonsar-se, navegar sense por i després ja surts i endavant."
Fil conductor
- Homenatge explícit a Almodóvar: cançons que apareixen als seus films o que en van inspirar guions.
- Relectures modernes: versions de Maria Rodés, Las Migas, Roger Mas (amb la Cobla Sant Jordi), Natalia Lafourcade, Albert Pla, Caetano Veloso, Miguel Poveda, entre d’altres.
- Emoció i melodrama: amor, pèrdua, gelosia i ferides obertes —l’ADN musical almodovarià.
Temes i peces destacades
Clàssics almodovarians i vincles amb films
- Ne me quitte pas (Maysa) — vincle amb La ley del deseo: súplica d’abandonament impossible i identitat desbordada.
- Tatuaje (Maria Rodés) — referència al curt Tatuaje: la memòria inscrita a la pell, entre mite i paròdia.
- Piensa en mí (Natalia Lafourcade) — a Tacones lejanos: devoció i dependència, icona del melodrama.
- Tonada de luna llena (Simón Díaz) — títols de crèdit de La flor de mi secreto: ressaca emocional després del drama.
- Quizás, quizás, quizás (Sara Montiel) — a La mala educación: el desig ajornat com a condemna.
- Cucurrucucú Paloma (Caetano Veloso) — a Hable con ella: el duel fet cant nu i hipnòtic.
- A ciegas (Miguel Poveda) — a Los abrazos rotos: passió i fatalitat, cants de foscor i pell.
- Me quedo contigo (Ana D.) — cançó clau que va inspirar el guió de Hable con ella; declaració d’amor radical.
Relectures i girs contemporanis
- La bien pagá (Roger Mas + Cobla Sant Jordi): la cobla transforma un clàssic en peça nova, solemne i feridora.
- La Tarara (Las Migas): tradició popular amb textures modernes i veu de Sílvia Pérez Cruz.
- Ay, pena, penita, pena (Maria Rodés): copla depurada, dolor i ritual.
- Sufre como yo (Albert Pla): venjança emocional en cru; desig que l’altre pateixi.
- Ay amor (Bola de Nieve): pregària íntima – si s’endú l’ànima, que s’endugui també el dolor.
- Amor de mis amores (Que nadie sepa mi sufrir): tancament amb orgull ferit i ironia amarga.
Idees clau
- Tradició vs. modernitat: la copla i el bolero revisats revelen la seva vigència dramàtica.
- Veus catalanes en diàleg amb Almodóvar: Maria Rodés, Roger Mas, Las Migas, Albert Pla, Miguel Poveda.
- Estètica de la tristesa: la música com a espai per habitar el dolor i transfigurar-lo.
Cites i imatges sonores
"Laisse-moi devenir l’ombre de ton ombre…" — l’amor com a ombra que persisteix.
"Yo quiero que tú sufras lo que yo sufro" — el cant de la ferida oberta.
Per seguir l’episodi
- Les seccions estan temporitzades perquè entrin quan el tema o el comentari comença realment, evitant l’índex inicial fins que el fil s’explicita.