Andante: piano meditatiu i viratge vocal
Visió general
Programa 64 de Godiva Bonaparte amb un recorregut íntim, fràgil i profund. Primera part centrada en el piano neoclàssic i ambient, i una segona part on el piano continua sent el fil conductor però s’afegeixen veus emocionals. El títol de l’episodi, Andante ma non troppo vivace, marca el to: caminar amb calma, sense exuberància.
Temes principals
Primera part: piano i ambient
- To musical meditatiu i místic amb peces minimalistes i neoclàssiques.
- Compositors destacats: René Aubry, Dustin O’Halloran, Ludovico Einaudi, Ólafur Arnalds, Ryuichi Sakamoto.
- Idea clau: la música com a espai de recolliment i atenció al detall.
Transició i concepte de l’episodi
- Explicació del títol: Andante ma non troppo vivace = caminant, però no massa alegre.
- Sensació de “trance” i seducció musical; la música ens porta “on estem més a gust”.
- Pont cap a la segona part: continuïtat del piano amb l’entrada de vocalistes.
Segona part: piano + veus
- Inici amb un clàssic en clau íntima: Knockin’ on Heaven’s Door (cover d’Antony and the Johnsons).
- Paisatge emocional que combina vulnerabilitat, record i esperança.
- Peçes claus: Meaning (Cascallure), To Build a Home (The Cinematic Orchestra), Half the World (Paul Buchanan).
Pistes destacades esmentades/emeses
- Primera part (instrumental): Music Box (René Aubry), Opus 36 (Dustin O’Halloran), Password (Ludovico Einaudi), New York Light (Ólafur Arnalds), Fragil No. 4 (Dustin O’Halloran), Merry Christmas Mr. Lawrence (Ryuichi Sakamoto), Seduction (René Aubry), Rydus Luners (Chilly Gonzales), Road (Abel Korzeniowski), Arrival of the Birds (The Cinematic Orchestra + London Metropolitan Orchestra).
- Segona part (piano + veus): Knockin’ on Heaven’s Door (Antony and the Johnsons – cover), Meaning (Cascallure), To Build a Home (The Cinematic Orchestra), Half the World (Paul Buchanan), tancament amb Love to Son (Pascal Comelade).
Cites destacades
"Millor no dir res, perquè qualsevol cosa que es pugui dir després d’aquests temes seria un error."
"Va per vosaltres i per la gent que té sentiments, emocions i les demostra. Els valents."
Notes finals i crides
- La locutora lamenta que a la ràdio no es dediquin més hores a aquest tipus de selecció: “Error.”
- Queden 3 programes per acabar la temporada.
- Recordatori: totes les peces es poden trobar al Facebook del programa.
Seccions de l'episodi
Introducció i to del programa
Benvinguda al programa 64. Esment de peces prèvies (René Aubry, Dustin O’Halloran, Ludovico Einaudi) i definició d’un to íntim, fràgil i profund. Anunci de Dustin O’Halloran – Ending and Beginning.
Playlist meditativa: Arnalds, O’Halloran i Sakamoto
Recap: New York Light (Ólafur Arnalds), Fragil No. 4 (Dustin O’Halloran), Merry Christmas Mr. Lawrence (Ryuichi Sakamoto). To tranquil i místic; invitació a seguir el llistat al Facebook. Anunci de We Move Light.
Concepte de l’episodi i transició a la segona part
Recap instrumentals: René Aubry (Seduction), Chilly Gonzales (Rydus Luners), Abel Korzeniowski (Road), The Cinematic Orchestra + LMO (Arrival of the Birds). Explicació del títol Andante ma non troppo vivace i inici de la part amb veus mantenint el piano com a eix.
Antony and the Johnsons — Knockin’ on Heaven’s Door (cover)
Obertura del bloc vocal amb un clàssic reinterpretat en clau íntima i espiritual, coherent amb el to del programa.
Cascallure — Meaning
Tema introspectiu sobre el sentit de les paraules i de l’amor; manté la delicadesa pianística amb veu continguda.
The Cinematic Orchestra — To Build a Home
Crescendo emocional sobre llar, pèrdua i finitud; piano com a base expressiva amb veu lírica.
Paul Buchanan — Half the World
Tanca el bloc vocal amb melancolia elegant i atmosfera nocturna; súplica discreta a “no marxar”.
Tancament i dedicatòria; Pascal Comelade
Reflexió final (ganes de fer més hores d’aquesta línia), avís de 3 programes restants, dedicatòria als qui expressen emocions. Anunci de Pascal Comelade — Love to Son i comiat.
Gràcies. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Gràcies. Bona nit. Fins demà! Benvinguts a aquest 64 programa de Godiva Bonaparte. Com que de dijous estem amb vosaltres i se m'ha saltat la cançó i perdoneu que estic sola. Aquest 64 programa amb uns temes que ja heu vist els tres primers que han sonat i us els comento. El primer Music Box del René Obrí el segon Opus 36 de Dustin O'Haran, a l'Oran, perdó, i a password de Ludovico Eunaudi. Doncs un programa molt especial, molt íntim, molt fràgil, molt profund, amb temes quasi que diria que són sagrats. I ara sí, si m'ho permeteu i perdoneu, continuem amb aquest programa d'avui amb el següent tema de Dustin O'Haran, Ending and Beginning. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Bona nit. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bé, doncs una mica atropelladament hem començat aquest programa d'avui, però bé, l'energia és la que és i és l'important, no? Acabeu de sentir New York Light d'Olaford Arnals, anteriorment el tema Fragil número 4 del Dustin O'Halloran i l'altre tema era Sakamoto Merry Christmas Mr. Lawrence. Tots aquests temes els podeu trobar al Facebook, eh? O diu a bona part i ens trobareu allà amb tot el material que setmanalment us proposem. Bé, continuem. Sé que és una playlist bastant tranquil·la, molt meditativa, molt profunda, molt mística, però també està bé ser així. Potser és el que necessita aquest món. En tot cas, continuem i espero que us agradi aquestes propostes musicals d'avui. Dustin, oh, alhora, en un altre cop, we move light. We move light. Fins demà! Bona nit. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Bona nit. Bona nit. Fins demà! Gràcies. Fins demà! Gràcies. Gràcies. Gràcies. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bueno, doncs, aquí estem un altre cop intentant il·lustrar una mica tot el que esteu sentint. Seduction és el tema i el compositor René Aubry. Anteriorment era el Chili González amb el tema Rydus Luners i l'Abel Korzeinowski amb Rod. També heu sentit, entre aquestes cançons tan maques, de la London Metropolitan Orchestra amb The Cinematic Orchestra, col·laboració conjunta del grup juntament amb la London, del tema Arribal of the Bears. Bueno, no sé, la veritat és que estic una mica en trance i em costa pensar en claredat. Suposo que és que la música ens sedueix i ens porta cap als llocs que realment volem anar o on estem més a gust, no? Ara, dintre d'aquest programa d'avui he fet un 50-50 i ara partirem cap a un altre lloc dintre del mateix. Penseu que aquest programa d'avui es diu Andante Manon Tropo Vivace que vol dir caminant però no molt alegrament. O sigui, anem caminant tots però no allò exuberants. I potser ho entendreu a partir de la segona part del programa que comença ara. Dintre que el piano és el màxim protagonista de tota la selecció d'avui Intentat ser fidel escollint els grups cantants, cantautors que a partir d'ara sonaran. El grandíssim Anthony Andy Johnson's Knocking on Heaven's Door. Mama, take this badge off of me. I can't use it anymore. It's getting dark, much too dark to see. Feel I'm knocking on heaven's door. Knock, knock, knocking on Heaven's door Knock, knock, knocking on Heaven's door Knock, knock, knocking on Heaven's door Knock, knock, knocking on Heaven's door Mama put my guns in the ground I can't shoot them anymore That long black cloud is coming down I feel I'm knocking on heaven's door Knock, knock, knocking on Heaven's door Knock, knock, knocking on Heaven's door Knock, knock, knocking on Heaven's door Knock, knock, knocking on Heaven's door Fins demà! Knock, knock, knocking on Heaven's door Knock, knock, knocking on Heaven's door Knock, knock, knocking on Heaven's door Knock, knock, knocking on Heaven's door Fins demà! Like a monster But someday you'll understand The meaning of my words But someday you'll understand The meaning of your love I'm the speaker Of the silence I'm the Christian now To the answer But some days But someday you'll understand the meaning of my words. But someday you'll understand Fins demà! Bona nit Someday you will understand. This is a place where I dwell This is a place where I feel at home guitar solo Build a home for you, for me Until your days disappeared from me Fins demà! Grown had rose then past its knees Fins demà! Fins demà! I will build a home for you, for me. Until you disappear. For you are now's time. Believe in my time to die. Half the world has gone to sleep Half the world is on its knees Dreaming of somewhere else For the snowfall Only love can see For same earth in the hallway Don't leave There were reasons But forget Nothing stands in our way For the starlight In my suitcase And for the good days don't leave Fins demà! Millor no dir res, perquè qualsevol cosa que es pugui dir després d'aquests temes seria un error. Paul Buchanan amb Half the World és el que acabo de sentir i anteriorment de Cinematic Orchestra To Will At Home i Cascallure amb Meaning. Me'n vaig. M'encantaria fer dues hores més amb aquesta línia de música, cosa que crec que a les ràdios avui en dia ningú li presta atenció. Error. Però bé, n'hi ha més programes, només 3 per finalitzar aquesta temporada i us deixo amb un grandíssim, també del piano, que és una barreja entre la primera part i la segona, o sigui, la part més d'instrument i la segona més de vocalistes. Pascal Comelade, el gran inventor, el gran nen que juga amb pianos de joguinar, amb el seu enorme tema Love to Son. Va per vosaltres i per la gent que té sentiments, emocions i les demostra. Els valents. Gràcies. Bona nit. Fins demà! Fins demà!