Anticicló d’energia indie: Las Ruinas i més
Visió general
Programa musical amb alt voltatge indie/alternatiu i enfoc nacional (Espanya). El/la locutor/a presenta el títol del dia —“Anticicló a les Açores”— i desplega una selecció amb guitarres crues, ritmes urgents i lletres que barregen ironia, quotidianitat i ràbia controlada.
"Anticiclone a les Azores... especial, amb molta energia, molta mala llet, molta guitarra."
Punts clau
- Eix del programa: indie i pop/rock alternatiu espanyol amb èmfasi a Barcelona i escena estatal.
- Grup protagonista recurrent: Las Ruinas (diversos temes i comentari de trajecte: 1 LP/any, objectiu 10 LPs).
- Moments intensos: narrativa recitada de León Benavente – Ser brigada, la sàtira electrònica de Los Ganglios – Mimético Motherfucker i el final emotiu amb Salvaje Montoya – Último adiós.
- To i intenció: encendre l’audiència amb selecció enèrgica i contagiosa.
Artistes i temes destacats
Obertura (clàssics indie estatals)
- La Habitación Roja – Largometraje
- Los Planetas – Segundo premio
- Perro – La reina de Inglaterra
Eix central
- Las Ruinas – “Ramón y Cajal”, “Cerveza Beer”, “Déjà vu”
- León Benavente – “Ser brigada”
- Los Ganglios – “Mimético Motherfucker”
- Novedades Carminha – “Quiero verte bailar”
- CSS – “La liberación” (citada al pas)
- Cocoshca – “La fuerza”
- Mujeres – “Eterno y Normal”
- Joe Crepúsculo – “Escuela de cebras”
- Salvaje Montoya – “Último adiós”
- (Mencions breus: Guadalupe Plata – Lorena)
Moments a retenir
Las Ruinas en primer pla
- Perfil i trajecte: proposta de fer un LP per any fins a 10, amb evolució creixent segons la crítica.
- Tons i lletres: humor urbà, festa i autoreferencialitat.
"Lo que necesito eres tú... Y suena Sonic Youth"
Narrativa recitada i clima nocturn
- León Benavente – Ser brigada: relat cinematogràfic d’amor i fugida, amb crítica social i imatges potents.
"Contaría hasta tres... y si en ese momento no hemos parado, nada nos va a detener"
Sàtira electrònica i ball
- Los Ganglios: collage surrealista i tornada enganxosa (“mimético motherfucker”).
- Novedades Carminha: pulsió de pista (“Quiero verte bailar”).
Culminació emotiva
- Salvaje Montoya – Último adiós: comiat tanyit de melancolia i llàgrima rockera.
Valor global
- Selecció cohesionada pel fil de l’energia i la cultura indie espanyola.
- Ritme ben travat entre blocs de cançons i intervencions justes del/la locutor/a.
- Bon equilibri entre clàssics indie, nova onada estatal i to festiu/irònic.
Seccions de l'episodi
Falques locals i publicitat (Sant Just, Baix Llobregat)
Promos de programes, esports i mitjans comarcals; id de l’emissora. No és el nucli del programa musical.
Obertura musical: indie clàssic estatal
Seqüència d’entrada amb La Habitación Roja (“Largometraje”), Los Planetas (“Segundo premio”) i Perro (“La reina de Inglaterra”). Escalfa motors amb to nostàlgic-energètic.
Introducció del dia: “Anticicló a les Açores”
El/la locutor/a presenta el programa 79 (2015), marca el to: molta energia, guitarres i ràbia controlada. Anuncia que venen Las Ruinas.
Set 1 – Las Ruinas: “Ramón y Cajal”
Tema d’alt octanatge, dard cultural-pop i tornades corejables. Ambient de sala i referències indie.
Set 2 – León Benavente: “Ser brigada”
Peça narrativa amb crescendos i crítica social; imatgeria de carretera, transformació i resistència.
Set 3 – Las Ruinas: “Cerveza Beer” + “Déjà vu”
Díptic de Las Ruinas: humor urbà i riff contagiós (“Cerveza Beer”); ecos i repetició vital (“Déjà vu”). Bloc viu i barceloní.
Comentari del locutor/a: focus Las Ruinas + transició
Perfil del grup (1 LP/any, objectiu 10) i pas cap a la següent peça. Es manté el fil de pop nacional.
Set 4 – Los Ganglios: “Mimético Motherfucker”
Sàtira electrònica surrealista; tornada icònica i pulsió de club estripada.
Set 5 – Novedades Carminha: “Quiero verte bailar”
Trallazo de pista amb esperit garatger; crida al ball directa i efectiva.
Bloc – CSS (citada) + Cocoshca: “La fuerza”
Recordatori de “La liberación” (CSS) i entrada de Cocoshca amb una oda a l’ímpetu i al deixar-se portar.
Set 6 – Mujeres + Joe Crepúsculo
Mujeres (“Eterno y Normal”): urgència melòdica i lírica costumbrista. Joe Crepúsculo (“Escuela de cebras”): pop sintètic amb ironia.
Acomiadament del/la locutor/a + dedicatòria final
Comiat càlid; presentació del darrer tema: Salvaje Montoya – “Último adiós”. Dedicat a l’audiència.
Peça final – Salvaje Montoya: “Último adiós”
Tancament emotiu i intens; tornada tràgica-amorosa que contrasta amb l’energia prèvia.
que no és que pertanyi o que parli de Catalunya, sinó que parla de tot l'estat espanyol. Que quedi molt clar que això és el que la fa més vàlida. La podem recuperar, imagino, que per algun canal, això s'ha de fer per televisió. Avui això és fàcil per internet. Recordeu les veus del Pamano, que és una TV Movie, que es va veure. Hem de marxar. Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic està omplint gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça Madrid, pots quedar crucificat de perdida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes. No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada els divendres a les 8 del vespre i els dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio Desvern. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Sintonitzes ràdio d'esperc, la ràdio de Sant Just. Durant el Ràdio Tosbet 98.1 Ràdio Tosbet si no quiero olvidarte. Destino sobre la cama queda cobijo a nuestra idea de una relación de un relación perfecta. Nos protegemos del fracaso Las escenas más bellas, somos tan diferentes al rastro, que hasta ya nos parecemos, nos sentimos agresos. Bona nit. Fins demà! Bona nit. Gràcies. Cada vez para más despacio Y solamente puedo esperar Que vengas a explicar que todo termina Tienes que decir que no me quieres ver Es imposible que haya sola vida amor Lo que los dos podríamos hacer A passar-nos sofrerem. I si tot va si no en guanyo. Y todo el tiempo que desperdiciado se vuelve de nuevo contra mí. Y si esto te hace daño Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bé, aquí hem tornat, aquest programa tan especial, que ho diu a Bona Parte, avui el programa número 79. Com ja heu vist, amb molta força, iniciem aquest programa del 2015. La reina d'Inglaterra era el tema que sonava del grup Perro. Anteriorment havíeu sentit Segundo Premio de Los Planetas i el primer tema amb el que hem obert aquest programa d'avui, de La habitación roja, el tema grandíssim largometraje. Doncs una miqueta l'energia ja està aquí, no? És un anticiclone a les Azores, que és el títol que li he posat a aquest programa d'avui, especial, amb molta energia, molta mala llet, molta guitarra, molta ràbia i per incendiar tots els nostres oients. I si no, sentiu el següent tema de les ruïnes. Ramon i Cajal. Bona nit. Baila al centro de la sala Los músicos en la esquina Hablan de los grupos que les fascina Lo que necesito eres tú Lo que necesito eres tú What I need is you Lo que necesito eres tú, tú, tú, tú, tú Pensando en la cola del baño Espero que este sea un mejor año Los de adelante golpean la puerta Salen tres muy contentas Lo que necesito eres tú Lo que necesito eres tú Y suena Sonic Youth Lo que necesito eres tú Ramón y Cajal, Ramón y Cajal. Estoy nervioso. Se conocieron en el Parque del Retiro en 1992. Ella llevaba un vestido de flores, él parecía ser un sufridor. Y entre gente que se aburre pronto de todo y gente que no acaba nunca nada, decidieron pasar juntos las noches y ser más que pareja, ser brigada. Y ocurrió así. Robaron un R5 y se fueron buscando el calor. Llegaron al desierto de Almería y ese día se cubría con todo el vapor del mar. Subieron a la montaña más alta y gritaron sus nombres en bucle. Prendieron mecha fuegos artificiales que les dejaron cegados por las luces. Y sintieron que la carretera se alejaba y que aún no estaban en ningún lugar. Que eran los coches y los árboles lo único que les hacía avanzar. Y ocurrió así. Ella dijo... Contaría hasta tres. Y si en ese momento no hemos parado, nada nos va a detener. Luego... Dos. ¿Quién pudo ser cosa de magia cuando se transformaron en bestias? Él en un lobo feroz y ella en un pájaro con cresta. Llegaban las malas noticias de todas las partes del mundo. Y a ellos solo les preocupaba ser felices siendo fieras en su refugio. Y ocurrió así. Ella solía cantar cuando a él le faltaba valor. Crearon su propia sinfonía y su melodía. Se escuchaba desde Lisboa a Perpignan. De La Coruña a Gibraltar. De Madrid al cielo solía mirar como a la serie negra de Goya. de que no sirve luchar si nunca haremos historia. Y vieron que incluso las flores tienen su parte decadente, que se pudra este ramo de rosas, pero no antes que usted, señor presidente. Y ocurrió así. Llegaron nuevas ideas que no eran nuevas, sino recicladas. La gente moderna ya no era moderna, sino anticuada. ¿Para qué? ¿Para qué volver? Para que sienten mucho más de lo que siempre quisimos tener. Cerveza Pir, Cerveza Pir, a aquesta nit, voy a salir, por las carrers del Raval, la people no me miran mal, who is esa noia hermosa que viene por Joaquim Costa, la invito a mellar un shawarma, em diu 50 euros, vamos a la cama, En el Big Bang hay party retro, aquí no ligo, en Valle al Petro. Y ahí viene mi only consuelo, cerveza, beer, a solo un euro. Donar dos, I say to the parking. ¿Qué estás ni? I got nothing for some power. Llego a la rambla, los guiris cantan para bailar la balsa. Ven aquí, ven a celebrar. Ven aquí, ven a celebrar Ven aquí, ven a celebrar Ven aquí, ven a celebrar que vivo caminando, vivo entre sueños. Creo que en ti te he visto antes Es un momento misterioso Todos los días son el mismo Cada instante es un recuerdo de ella No es lo mismo, ya no quiero lo mismo Bona nit. Doncs, acabeu de sentir les ruïnes, malgrat que també abans us he deixat amb les ruïnes. És un grup que avui serà molt recorrent i que ja ha sortit en diverses ocasions, ara mateix amb el tema déjà vu. Anteriorment, el tema que havia sonat a mera de les ruïnes Cerveza Biard, que està molt bé, sobretot pels que som de Barcelona, ens fa molta gràcia, com ho expressa, el moviment de la ciutat. i anteriorment havíeu sentit Leon Benavente ser brigada. Les Ruines és un grup d'aquí de Barcelona, malgrat que el cantant no és d'aquí, però hi ha una cosa molt curiosa, que diuen que volen fer un LP per any i volen fer deu LPs, o sigui que se suposa que estaran deu anys junts com a banda, alternativa de pop o rock alternatiu i es veu que, segons la crítica, jo també ho he pogut mirar, cada LP supera l'anterior. Per tant, si la cosa va bé, 10 anys de glòria per part d'aquest gran grup. I seguint parlant de pop nacional, que és una miqueta la llista que s'ha preparat per avui, Ara passarem a sentir a Los Ganglios amb el seu mimètic Motherfucker, un altre grup de Badajoz que us el recomano per lo bizarro, lo surrealista i atípic i les seves lletres són inigualables. de Simancas nos ha vuelto a involucrar y no nos pierde de vista. Al volver de Talayuela trajeron las arcas para el pan en la vieja Unión Soviética. Lejos queda el chica del talón aprietado de la punta del nabo. Les contratan en la expo la mascota tipo estupi. Y un mimetil motherfucker. Y un mimetil motherfucker. El cuñado de Simancas nos ha vuelto a involucrar. Mami, quiero verte bailar, quiero verte bailar, quiero verte bailar. Mami, quiero verte bailar. Quiero verte bailar Quiero verte bailar Quiero verte bailar Oh, mami Quiero verte bailar Quiero verte bailar Quiero verte bailar Quiero verte bailar La liberació, això és el que nosaltres volem i per això us estem dedicant a tots aquests temes tan potents. Ara mateix havíeu sentit el grup CSS, La liberació. Anteriorment, Novedades Carminha, Quiero verte bailar i l'altre, Mujeres salvaje i Guadalupe Plata amb el seu tema Lorena. I ara venen els Cocosca amb el seu tema La fuerza, que és el que jo necessito i que vosaltres us acompanyi. Fins demà! En busca de eso, que tu ya vas amor. Acabar con mis amigos. Es la fuerza. ¿Por qué no espera la lluvia? Mojarnos por dentro, mojarse por fuera. ¿Qué, qué, qué, qué, qué, qué más da? Ya que lo siempre es divertido. Yo sé que lo haría otra vez. de los ojos más. Fins demà! No lo puedo entender, si esta mañana yo estaba tan bien, acercado en el mar, navajas fueran cuando se atran. Bañera de sangre viviente, gritos de señoras que vienen, subo y antes calan. No la puedo entender, si esta mañana ya estaba tan bien, acercado en el mar, la baja suela fue los de acá. Bañera de sangre viviente, gritos de señoras de bien, subo la encestada hacia mí. Gràcies. Nos da igual. Doncs aquest és el penúltim tema i abans que arribin al següent programa d'Infotim Foral d'aquí del Vox, us presento el Salvaje Montoya amb el seu Último Adiós, que us la dedico a tots vosaltres i ja m'acomiado fins la propera setmana. Perdoneu, el que acabo de sentir és Joé Crepúsculo amb Escuela de Cebras, abans eren Mujeres, Eterno i Normal, i Cocos Calafuerza, que ja us l'havia presentat. Finalment, me'n vaig, Último Adiós, us estimo. Bona nit i fins la setmana que ve. Bona nit. Bona nit. Basta a los ojos y por siempre te querré. Mis lamentos, mis lágrimas, mi sufrimiento, ya nunca volverás. Abrázate de nuevo, sentir tus dulces labios, Sólo a mi último, adiós. Sólo a mi último, adiós. Ràdio Despert 98.1 Ràdio Despert 98.1