Godiva Bonaparte

espai musical... i més

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

Born to be Blues: de Robert Johnson a B.B. King — del Delta a Chicago i el revival britànic

Visió general

Un especial radiofònic que traça un recorregut apassionat pel blues, des dels orígens del Delta fins al so elèctric de Chicago i el revival britànic, amb una selecció de clàssics i comentaris de la locutora. El fil conductor és un viatge emocional i musical que va de Robert Johnson fins a B.B. King i Eric Clapton.

"doncs això és el blues, una miqueta la caixa de ressonància per mi de les ànimes desvalgudes i perdudes..."

Punts clau

  • Mite fundacional: Robert Johnson i el llegendari pacte al crossroads.
  • Chicago blues: Howlin’ Wolf, Muddy Waters, Junior Wells, Slim Harpo — l’electrificació, la harmònica al capdavant i el groove urbà.
  • Slide i lament: Elmore James i el crit de la guitarra lliscant a "The Sky Is Crying" i "Bleeding Heart".
  • Revival britànic: John Mayall & the Bluesbreakers reinterpreten l’R&B de Chicago.
  • Boogie i cruesa: John Lee Hooker i el relat fosc d’"I’m Bad Like Jesse James".
  • Homenatge al rei: B.B. King (amb Eric Clapton) i l’elegància de "Ten Long Years".

Recorregut i temes

Delta i arrels

  • Robert Johnson — Cross Road Blues: el punt de partida mític; desolació i recerca d’un destí musical.
  • Jimmy Witherspoon — Ain’t Nobody’s Business (If I Do): orgull i autonomia personal, amb tornades icòniques.
  • (Fragment) Buddy Guy — Try To Quit You Baby: la tensió del slow blues elèctric primerenc.

Cap a Chicago: el so elèctric

  • Louisiana Red — Rollin’ Stone: transició cap al riff hipnòtic que inspiraria generacions.
  • Muddy Waters — I’m Your Hoochie Coochie Man: stop-time, presència vocal i brag blues; arquetip del Chicago blues.
  • (Bloc mencionat per la locutora) Solo d’harmònica i Muddy Waters — I Feel Like Going Home: espai per a la harmònica i retorn a l’arrel.
  • Howlin’ Wolf — Evil: gelosia, sospita i una veu de granit; tensió rítmica i foscor.
  • Magic Sam — All Your Love: fusió de dolçor melòdica i nervi elèctric.
  • Elmore James — The Sky Is Crying: slide plorós i metàfora de la pèrdua.

Groove, harmònica i R&B

  • Junior Wells — Hoodoo Man Blues: shuffle càlid, mojo i carisma.
  • Billy Doggett — Honky Tonk (instrumental): clàssic d’R&B amb òrgan i backbeat contagiós.
  • Slim Harpo — Mailbox Blues: swamp blues, espera i absència en claus minimalistes.

Revival, boogie i homenatges

  • John Mayall & the Bluesbreakers — All Your Love: pont britànic cap al so de Chicago (original d’Otis Rush).
  • John Lee Hooker — I’m Bad Like Jesse James: narració fosca, amenaça i boogie hipnòtic.
  • Eric Clapton & B.B. King — Ten Long Years: classe magistral de to i fraseig; respecte intergeneracional.
  • Elmore James — Bleeding Heart: tancament emotiu amb súplica i slide tallant.

Temàtiques líriques recurrents

  • Desamor i solitud: cors trencats, ausència de cartes o trucades.
  • Retorn a casa: el llarg camí cap a l’origen, sovint inacabat.
  • Gelosia i perill: l’ombra de la traïció i el mal presagi.
  • Orgull i resistència: l’afirmació d’"Ain’t nobody’s business" com a consigna.

Notes de producció i to

  • La locutora presenta el programa 91, "Born to be Blues", i guia amb calidesa i humor (

"doble conya del blau i el blues de l’ànima").

  • Selecció àgil: peces breus per agafar el pols, després blocs temàtics.
  • Inserció de jingles d’emissora i cortinetes entre seccions.

Seccions de l'episodi

Promo d’emissora: Smooth Jazz Club

Promo d’emissora: Smooth Jazz Club

0:13

Jingle promocional d’un altre franja/programa musical. No forma part del contingut principal del especial de blues.

Robert Johnson — Cross Road Blues (Delta, mite del creuament)

Robert Johnson — Cross Road Blues (Delta, mite del creuament)

1:25

Arrencada mítica amb el *crossroads*: pregària, desesper i destí musical. Marca el to fundacional del viatge pel blues.

Jimmy Witherspoon — Ain’t Nobody’s Business (If I Do)

Jimmy Witherspoon — Ain’t Nobody’s Business (If I Do)

4:13

Afirrmació d’independència i orgull personal. Estàndard clau, melodia memorable i tornada icònica.

Buddy Guy — Try To Quit You Baby (fragment)

Buddy Guy — Try To Quit You Baby (fragment)

6:09

Transició cap al so elèctric amb un *slow blues* tens i expressiu (fragment breu).

Cortineta/bumper d’emissora

Cortineta/bumper d’emissora

7:56

Pausa i identificació d’antena abans de l’inici formal del programa especial.

Introducció del programa 91 "Born to be Blues"

Introducció del programa 91 "Born to be Blues"

9:18

La locutora presenta el concepte: recorregut del blues des dels clàssics (Robert Johnson) fins a un "rei de la guitarra" i repassa els tres primers temes llançats seguits.

Louisiana Red — Rollin’ Stone

Louisiana Red — Rollin’ Stone

10:47

Hipnòtic patró de riff que prefigura el so Chicago i influirà bandes posteriors. Atmosfera d’arrel i urgència.

Muddy Waters — I’m Your Hoochie Coochie Man

Muddy Waters — I’m Your Hoochie Coochie Man

18:45

Arquetip del Chicago blues: *stop-time*, lirisme fanfarró i poder vocal. (La locutora també menciona un solo d’harmònica i "I Feel Like Going Home" en aquest bloc.)

Howlin’ Wolf — Evil

Howlin’ Wolf — Evil

23:23

Tensió i foscor: gelosia, sospita i advertència domèstica. La veu roca del Llop defineix l’atmosfera.

Magic Sam — All Your Love

Magic Sam — All Your Love

26:36

Blues elèctric melòdic amb energia i delicadesa; pont entre tradició i modernitat.

Elmore James — The Sky Is Crying

Elmore James — The Sky Is Crying

29:39

Lament amb *slide guitar* plorosa; metàfora de la pèrdua i la pluja com a mirall del dolor.

Junior Wells — Hoodoo Man Blues

Junior Wells — Hoodoo Man Blues

32:01

Groove càlid i carisma; referència al *hoodoo* i a l’argot del blues urbà.

Billy Doggett — Honky Tonk (instrumental)

Billy Doggett — Honky Tonk (instrumental)

33:55

Clàssic d’R&B amb òrgan i *backbeat* ballable; respir instrumental dins del bloc de Chicago.

Slim Harpo — Mailbox Blues

Slim Harpo — Mailbox Blues

38:03

*Swamp blues* minimalista: l’espera infructuosa d’una carta que no arriba; senzillesa magnètica.

John Mayall & the Bluesbreakers — All Your Love

John Mayall & the Bluesbreakers — All Your Love

41:22

Emblema del revival britànic (versió d’Otis Rush): to cremós i respecte per l’escola de Chicago.

John Lee Hooker — I’m Bad Like Jesse James

John Lee Hooker — I’m Bad Like Jesse James

45:04

Narrativa fosca i amenaçadora sobre un *boogie* hipnòtic; cruesa i tensió sostinguda.

Eric Clapton & B.B. King — Ten Long Years

Eric Clapton & B.B. King — Ten Long Years

53:44

Homenatge al Rei: diàleg de guitarres i fraseig vocal impecable; elegància i emoció continguda.

Tancament de la locutora

Tancament de la locutora

55:37

Comiat, agraïments i presentació del darrer tema de tancament: "Bleeding Heart".

Elmore James — Bleeding Heart

Elmore James — Bleeding Heart

57:04

Súplica final: "Have mercy, people"; solitud i dolor en clau de *slide* incisiva.

Jingle final d’emissora

Jingle final d’emissora

1:00:07

Sintonia i identificació de la ràdio al tancament de l’espai.