Campos Magnéticos: Indie electrònica nacional entre l’escena catalana i basca — Godiva Bonaparte #80

Gràcies a tots. Impressionant, impressionant. Tant de bo això serveixi per emportar els jugadors i no per esporogir-los, no per espantar-los, perquè avui hi ha uns jugadors que es poden doctorar aquí si superen aquesta prova. Sens dubte si l'Espanyol passa avui amb el 3 a 1 de l'anada davant un ambient com el que hi ha aquí, davant com apretaran, com collaran, com animaran, com cridaran els aficionats. i com collaran els jugadors del Sevilla, realment l'Espanyol superarà aquesta eliminatòria seva, aconsegueix, amb una nota excel·lent. A punt de començar el partit, l'Espanyol jugarà amb el segon equipament, és a dir, aquell de color lila a la nostra esquerra, el Sevilla de blanc, mitjons negres a la nostra dreta, a punt de començar, sort, però sobretot, sobretot, perquè amb sort no n'hi ha prou, en cert pels jugadors de l'Espanyol avui, per tal de classificar-se per les semifinals, Comença el partit... Vamos, niña, ven conmigo. Vamos hoy a divertirnos. Yo te pintaré un bigote. Necesito un buen azote. Maraca loca, piano ardiente. Nunca fuimos delincuentes. Gafas negras en la noche. Vamos, niño, sube al coche. Todo negro y extraños coincidimos en los baños. Siempre te gustaron largas. Amarga baja, amarga baja. Ni valiente ni inconsciente es la marca en nuestra frente. Amantes en el precipicio. No me vengas con casvicio. No me vengas con casvicio. No me vengas con despicio. Subimos a este cielo, caímos hasta el fondo, la apostamos siempre todo bailando, danzando entre los muertos. Son de los cascabeles, Caímos en la trampa, hemos visto la cocina y vuestros hornos. No nos gusta cómo huelen. Te voy a hacer bailar toda la noche. Nos vamos a Berlín. No quiero reproches. Carretera y speed toda la noche. Te voy a hacer bailar toda la noche. Que estamos a dormir y no quiero recrochar. i a vegés ni això, i a vegés ni això, i a vegés ni això. I jo, aquí, haciendo el ser, aquí, haciendo el ser, de amor, con las caderas, Ja ho he pensat. Aunque me ofendas tú, tú la enguidad mi granayor, de seguir esperando por que así de amado así tan largo es el sabor de este amor. cruzábamos juntos. El triángulo elevado en la calzada con la tentación de ser eterno. Y a mis ojos siempre Fins ara. Te busco en las calles, luces encendidas. Descubre el amante, sale el cadenado. Para que nos veas, para que me veas. Y a mis ojos siempre está este amor. Tu figura ardua sin querer. Quédate, no te muevas de dónde estás. A mis ojos siempre estás cambiado. Tu figurante sin querer. Quédate, no te muevas de dónde estás. Quédate, no te pruebas de dónde estás Quédate, no te pruebas de dónde estás Doncs amb aquest que data no té gaire base d'on estàs, que acaba de sonar era el grup Extraperlo, que són de Barcelona, amb el seu tema Ardienta Figura. Aquest és el 80 programa Godiva Bonaparte i avui l'he titulat Campos Magnéticos. Doncs una mica és la pista de la temàtica d'avui, de grups també nacionals, igual que la setmana passada, però amb un estil més que deriva cap a l'electrònica, evidentment. Camps magnètics, influència magnètica de les corrents elèctriques i materials magnètics. En resum, inevitable atracció dels pols oposats. I anteriorment avui heu sentit la Bien Querida, que són de Bilbao, a veces ni eso, amb aquest tema, i el primer tema que ha sonat, el Columpio Asesino amb Toro, grandíssim grup que la setmana passada precisament va tocar Barcelona. I continuem amb aquest programa d'avui amb la Karen Coltrane, La Montanya Artificial. Los ojos brillan bajo el gas, tus ojos gritan sin llorar. Arde la calle una vez más, es la carcoma occidental. y negro bajo el adoquín comienza un nuevo carnaval aquella noche estuve allí Me hicieron estremecer, cogimos dos botellas y nos fuimos a una habitación. Champán, champán, más champán, bailemos este crimo vals, la nueva Roma es de cristal. Venecia apesta cada día más. Un ferri a la deriva sin capitán. Ballenas muertas en San Sebastián. per marcar l'Orden Madrid. i ja s'hi ha terminat. El oráculo se ha callado. El sueño profundo ya se ha terminado, han solucionado. és... és... Senyoreta, m'estimem molt de força i primavera. Sé que per tu i jo una línia recta mos separa sempre junts. Senyoreta, m'estimi amb molta força i primavera. A certes circumstàncies pot fer-ho. Se'n va i no és bé aquí. Senyoreta, que la meva s'abandona i no supera. Sóc lloreta, m'estimi com s'estima en el cinema, a certes circumstàncies per fer-ho, gent gairebé aquí. Sóc lloreta, de Onze Cosmopolis a TV1, de Sushi Pan, Perfecte. Fins a l'últim detall electrònic, aquest tema versió que ha fet anímic, el grup anímic que són catalans de l'Antònia Faon, Tòquio, Més Igual. Anteriorment també heu sentit hidrogeners amb el tema del beso i com us havia dit, el columpiossesino, que són de Bilbao, no, són de Pamplona, veienes muertes en Sant Sebastià. Una selecció electrònica que no busca ballar, simplement busca sentir i navegar i flotar una mica en els ambients que ens proposen. Dintre d'aquesta new wave electrònica, indie, pop, rock, està tot una mica barrejat i veure i explorar com ho fan els grups d'aquí. La majoria són del nord, o sigui, País Basc, i després molts catalans, curiosament. i ara un altre català, L'indomable, amb el seu suena brillante. Un tipo indisciplinado sin mi identificar. Crece el motín urbano, cáncer mundial. Turba descontrolada, masa criminal. Lo que pilla lo arrasa, decapita a la élite nacional. Fiesta, fiesta, que no se puede parar. Fiesta, fiesta, es el doble reprimido. Alcaldeanos de Riva, helicópteros. Las madres de los policías aportan por amor. El boulevard de la Urera, arden como en San Juan. El belele que se quema, antes era del partido de la urbanidad. de la paz social. Fiesta, fiesta, que no se puede parar. Fiesta, fiesta, es el doble retrimido de la ciudad comercial. Armado, fiesta antipatronal. Terroristas, orgullosos, radicales, no convenen. Fiesta, fiesta. Fiesta, fiesta. Fiesta, fiesta. Que no se puede parar. Fiesta, fiesta. que ya no piensas en mí, que ya no crees en la gente, que tomas pastillas rosas y te has vuelto ni lista. Si sueñas por no soñar, entraría en tu luz con una canción sencilla, tres notas y una bandera. i se abre bajo tus pies. M'he costat. Y ver qué pasa y el tiempo no mata. Llega tarde cuando espero, llega y no me dice nada. No veo, no sueño, ni cielo, ni infierno. Las cosas que me das, ¿por qué me las quitas luego? Las cosas que me das, ¿por qué me las quitas luego? Te haces ruido y silencio. De todo el tiempo quiero perderte y dentro del fuego todo eso no pertenece a mí. Las cosas que me hagas, las que me hagas, que te haces, que te haces, mi vida, siempre es mi vida. De todo lo que estás quedando en mi vida entro, y todo el color es oro, que tendrés a mí. Esto es el desierto, ni árbol, ni hueso, yo buscando y no lo encuentro, y no puedo dejar de hacerlo. Quiero que no me cueste na' y algo tendré que dar, si vivir no vale, No, no, no. Cuando encuentres sitio quédate arropadito para no molestar al mundo. Con tu monstruoso aspecto espera siempre un mal gesto y retírate a dormir si puedes. Corre y vete y si te quedas ponte en medio de la carretera. que s'acuareu, t'esperes, m'esperca allà, m'esperca. Doncs, bueno, us havia dit que la cosa era tranquil·la, però no me'n recordava que les tres últimes cançons eren una miqueta més mogudes. Una miqueta més catxondes també, bizarrilles i, bueno, una mica de friqui i fricades, que també sempre va bé ficar dintre de les playlists. L'última, que també és una superbizarrada, que m'ha encantat, Boris Mitchell amb el seu cantament. Fins la propera setmana, tot un plaer, Godiva es despadeix. Adeu-siau i espero que us agradi. Boris Mikkel. y me cogiste la mano. Me preguntaste el nombre, me subiste a caballo. Y nos fuimos contando las flores que salen nuevas en mayo. Y me di cuenta enseguida que estabas enamorado. canta-me, canta-me, me dijiste canta-me, canta-me por el camino canta-me canta-me, canta-me, canta-me, me dijiste canta-me, canta-me por el camino Su cintura te cante y a la sombra de los vinos te canta. Estaba pa' hacerlo en la mitad de la raya Me acariciaste el pelo, me deshaste la cara Sonroja, mire para el suelo Para no mediar palabra Y soltaste un te quiero Que se me clavo en el alma Canta-me, canta-me por camino, canta-me. Canta-me, canta-me, canta-me. Me dijiste canta-me, canta-me por camino, canta-me. i a la sombra de los pinos te cante. ràdio d'esvent, sintonitzes ràdio d'esvent, la ràdio de Sant Just. 48.1, ràdio d'esvent, 48.1, ràdio d'esvent, I'm going through good and bad times working hard to live my dreams and I don't know if it is the right way I changed my life in so many ways but sometimes I wonder if I have You made it without the way you love me and support me Makes me know we'll never part The way you touch me deep in my soul That's the reason you're in my heart I'm sure we'll never part The way you feel me and make me smile That's the reason you're in my heart In moments of fear and darkness you covered me with light and hope and you had to let me know if there is something I can do for you, yes. Sometimes I wonder if I have made it without. The way you love me and support me makes me know we'll never part. The way you touch me deep in my soul that's the reason you're in my heart. You're in my heart. Escoltes ràdio d'esvent, sintonitzes ràdio d'esvent, la ràdio de Sant Just. 48.1, ràdio d'esvent, 48.1, ràdio d'esvent.