Dones, desig i balades: de Leonard Cohen a Bowie
Visió general del capítol
Fil conductor: la dona, el desig i les múltiples formes de l’amor i el desamor, a través d’una selecció de cançons que van del pop art-rock als cantautors i el duet indie.
To del programa: sensual, literari i cinèfil; comentaris sobre icones femenines i la pulsió creativa que inspiren.
Temes principals
- La dona com a musa central: icones (Brigitte Bardot, Anna Karina, Catherine Deneuve, Marlene Dietrich) i la seva empremta en música i cinema.
- Amor/desamor: passió, absència, memòria i el temps que no quadra.
- Sensualitat i estètica: de l’erotisme decadent (Gainsbourg) a la devoció fosca (Nick Cave).
- Nostàlgia: mirades a finals dels 70 i a clàssics que perduren.
Selecció musical i comentaris clau
Leonard Cohen — I Left a Woman Waiting (Death of a Ladies’ Man, 1977)
- Meditació sobre la bellesa i la veritat en una relació que es marceix.
- Context: un Cohen diferent, de finals dels 70, hedonista i explícit.
Roxy Music — Ladytron
- Art-rock seductor: elegància, sintetitzadors i atmosfera decadent.
Walter Benjamin — Airports and Broken Hearts
- Retrat d’un executiu estressat que “no té temps d’estimar”; joc entre aeroports i cors trencats.
The Velvet Underground — Pale Blue Eyes
- Melangia íntima i ambigüitat moral; amors impossibles i records que persisteixen.
Cousteau — The Last Good Day of the Year
- Nostàlgia càlida: l’últim dia bo de l’any com a metàfora d’un amor que s’acaba.
The Divine Comedy — Diva Lady
- Sàtira elegant de la diva exigent; lletra irònica i sofisticada.
Nick Cave — Black Hair (The Boatman’s Call, 1997)
- Devoció obsessiva per una amant ja absent; record sensorial dels cabells negres.
Serge Gainsbourg — Marilou (L’Homme à tête de chou)
- Erotisme fosc i literari; referències a Bardot i Birkin, i el pes del mite Gainsbourg.
The Killers — Romeo and Juliet (cover Dire Straits)
- Timing equivocat en un amor de pel·lícula; promeses trencades i persistència del sentiment.
Iggy Pop & Kate Pierson — Candy
- Diàleg de separació i dependència; duet icònic amb refrany inesborrable.
David Bowie — Heroes
- Esperança i resistència: ser herois “just for one day” gràcies a l’amor.
Moments destacats del relat
- Referències constants a dones icòniques i al seu poder d’inspiració.
- Comentaris sobre estils i èpoques (de finals dels 70 als 2000).
- Tancament que apunta a l’amor que també trenca.
Cites i idees memorables
“L’amor arriba a un punt en què et trenca per la meitat.”
“Puc fer tot el que em demanis, menys deixar d’estimar-te.”
Notes
- Es menciona “Foxy Music” (correcte: Roxy Music).
- “The Boatman’s Call” és de 1997.
Seccions de l'episodi
Introducció i presentació del to sensual
El programa s’obre amb un to sensual i irònic, i la presentació de Godiva Bonaparte. Es marca el fil conductor: música que transita pels senders del desig.
Leonard Cohen — I Left a Woman Waiting + context
Inici del primer tema amb reflexions sobre bellesa i veritat en una relació. Comentari posterior sobre un Cohen diferent i hedonista de finals dels 70 (Death of a Ladies’ Man).
Roxy Music — Ladytron
Fragment d’“Ladytron”, mostra d’art-rock sensual i sofisticat; transició des de Cohen cap a textures més glam i electròniques.
Walter Benjamin — Airports and Broken Hearts
Peça amb to d’estrès urbà i afectiu; el joc entre aeroports i cors trencats il·lustra l’amor en temps d’agendes impossibles.
The Velvet Underground — Pale Blue Eyes
Clàssic de melangia: intimitat, ambigüitat i records persistents. El tema reforça la línia d’amors impossibles del programa.
Cousteau — The Last Good Day of the Year
Nostàlgia de final d’any com a metàfora d’un amor que s’esvaeix. Clima càlid i evocador.
Interludi — fragment no identificat
Breu passatge vocal (‘about the candle…’) que funciona com a pont cap a la sàtira pop que ve després.
The Divine Comedy — Diva Lady + comentari
Crònica irònica d’una diva exigent; després, l’equip eleva la dona com a figura central i cita icones del cinema europeu.
Nick Cave — Black Hair
Devoció sensorial i obsessiva pels cabells negres d’una amant absent; memòria, olor i pèrdua en clau confessional.
Serge Gainsbourg — Marilou + context Bardot/Birkin
Erotisme fosc i literari de ‘Marilou’; comentaris sobre la carrera eclèctica de Gainsbourg i les seves relacions icòniques amb Bardot i Birkin.
The Killers — Romeo and Juliet (cover Dire Straits)
Narrativa d’amor creuat i ‘timing’ equivocat; promeses i records viscuts, amb intensitat vocal i dramàtica.
Iggy Pop & Kate Pierson — Candy
Duet de separació i dependència emocional; refrany inesborrable i contrast de veus que accentua el desig i la pèrdua.
David Bowie — Heroes + comentari final
Himne d’esperança i resistència amorosa (‘we can be heroes, just for one day’). El locutor connecta l’amor amb l’heroisme quotidià.
Tancament i comiat
Comiat amb reflexió: **l’amor pot arribar a trencar-te per la meitat**. Cloenda amb salutacions nocturnes.
. . . . Estimats oients, prepareu-vos per sentir la millor música sensual possible. Aneu afilant les gillets i depileu-vos bé les orelles per sentir aquesta selecció musical delicada que va cap a senders del desig. Arrenquem amb el nou programa. Godiva Bonaparte. Godiva Bonaparte I left a woman weeding I met her sometime later. She said, I see your eyes are dead. What happened to you, lover? What happened to you, my lover? What happened to you Lover What happened to you And since she spoke the truth to me I tried to answer truthfully. Whatever happened to my eyes. Happened to your beauty? Happened to your beauty? What happened to your beauty? What happened to me? We took ourselves to someone's bed Fins demà! Free as running water Free as running water Free as you and me The way it's got to be The way it's got to be, lover. Hem escoltat I left a woman waiting de Leonard Cohen, del seu disc Death of Ladies Men, un disc on se'ns presenta diferent que el Leonard Cohen que estem acostumats. Final dels 70, un Leonard Cohen diferent. Leonard Cohen, que bevia, fumava i feia altres coses, i que dedica aquest disc plenament a la seva visió que té de les dones. Una visió interessant i una visió que avui ens agradaria compartir amb tots vosaltres, Death of Ladies Men. Tot seguit passem a una cançó anomenada Lady Tron, d'un grup anomenat Roxy Music, que apareix en el seu primer disc i que esperem que us agradi. You've got me, girl, on the run around, run around, got me all around town. You've got me, girl, on the run around, and to get me down, get me down. Lady, if you want to find a lover, then you look no further. Fins demà! Fins demà! Gràcies. Bé, després de deixar algú, en aquest cas una dona esperant, amb Leonard Cohen, tots hem deixat algú alguna vegada esperant-nos, i d'aquesta Lady Tron, d'un dels grups més sensuals que hi ha hagut a la història del pop rock, com és Foxy Music, amb Brian Ferry, Brian Eno, etc., passarem a Walter Benjamin i la cançó Airports and Broken Hearts. Aeroports i Cors Trencats. Quina relació més curiosa, no, Bodiva? Aeroports i Cors Trencats? Sí, realment deu ser una cançó dedicada per un executiu molt estressat que no té temps ni d'estimar, però en tot cas crec que és molt interessant sentir aquesta peça que vindrà ara i sobretot traduir la lletra. Fins demà! Bona nit. They can take you for a ride around. Bona nit. Fins demà! Sometimes I feel so happy Sometimes I feel so sad Sometimes I feel so happy But mostly you just make me mad Baby you just make me mad Linger on, your pale blue eyes Linger on, your pale blue eyes Linger on, your pale blue eyes Thought of you as my mountaintop Thought of you as my peak Thought of you as everything I've had but couldn't keep I've had but couldn't keep Linger on, your pale blue eyes Linger on, your pale blue eyes I put in front of me I put in front of me Linger on, you pale blue eyes Linger on, you pale blue eyes Fins demà! You skip a life completely Linger on. It was good what we did yesterday. And I do it once again The fact that you are married Only proves you're my best friend But it's truly, truly a sin Lingering all along You pale blue eyes Linger on You pale blue eyes Pale blue eyes de Velvet Underground, uns blaus pàl·lits que es dilaten. No sabem sota els efectes de quin elixir. Segurament de l'èxit de l'amor. O del pecat, o de la infabilitat. I és que la subtil·línia de la passió de l'amor i del desamor és tan prima... Last good day of the year, l'últim dia bo de l'any. Bona nit. Now you're burning. Nothing to change. Only minutes, only hours, unless Now the morning breaks and showers, I guess We'll remember this all of our lives On the last good day of the year On the last good day of the year On the last good day of the year Was having a long Fins demà! Fins demà! On the last good day of the year On the last good day of the year On the last good day of the year On the last good day Oh Don't tell me Don't know where I am About the candle Know where I am About the candle Know where I am About the candle Fins demà! She's a diva lady. She's got special needs. She wants chocolate candies. But no blue ones please. She's got special needs. Fins demà! She's a diva lady She looks down her nose At the shoes I'm wearing And my careworn clothes Such a pretty nose Such a pretty nose Viva Lady, de Divine Comedy. Dones divines, elegants, subtils, seductores... Per mi, icones sensuals com Brigitte Bardot, Lana Karina, Catherine Deneuve, Marlene Dietrich i un número indeterminat, indefinit, de grans dones que han inspirat músics i cineastes d'aquesta època. La dona com a figura central de la creació, la dona com a figura central del programa d'avui, i anem cap a algú que pràcticament també sempre parla de les dones i d'algun altre tema recurrent amb ell. Estem parlant de Nick Cave, com un seductor, triat moltes vegades com el cantant més sexy del món, el millor vestit, etc., en una cançó que, per mi, amb la meva modesta opinió, és el seu millor disc, és de Bonman's Call, un disc de l'any 96, si no recordo malament, i aquest, Black Hair. Last night my kisses were banked in black hair. And in my bed, my lover, her hair was midnight black. And all her mystery dwelled within her black hair. And her black hair framed a happy heart-shaped face And heavy hooded eyes inside her black hair Shined at me from the depths of a hair of deepest black While my fingers pushed into a straight black hair Pulling her black hair back from a happy heart-shaped face To kiss her milk-white throat, a dark curtain of black hair Bona nit. Fins demà! Bona nit. Where her head and all its black hair did rest Today she took a train to the west Today she took a train to the west Bona nit. I és que aquí no recorda l'olor d'uns cabells negres sobre el coixí i la imatge d'algú marxant, en aquest cas amb tren cap a l'oest o amb cotxe cap on sigui. I algú que segurament recorda l'olor de cabells negres sobre el coixí i també rossos és el senyor Serge Gainsbourg amb la seva cançó Mary Lou. Marilou repose sous la neige, et je me dis, et je me redis, de tous ces dessins d'enfants que n'ai-je, pu préserver la fraîcheur de l'île. Lorsque je me vis exclu de ces jeux érotiques, j'en fis une maladie. Marilou se sentait prise aux pieds, tout droit de reproduction interdit. Moi, naïf, je pensais que me protègerais les droits du copyright opéra mondé. Oh, malou, il fallait que j'abrége ton existence. C'est ainsi que Marie-Lou s'endort sous la neige carbonique de l'extincteur d'un sanduie. Gainsbourg, el gran dandy francès, no? Un dandy de la música que van de destacar-se per la seva carrera musical, que era bastant eclèctica. Fins i tot havia arribat a fer rigui, si no em sembla que vaig malament. Vas bé, vas bé. També va tenir molt ressò en l'època, sobretot en l'època de mon pare, que me'n recordo que tenia el vinil a casa, de la seva relació amb Brigitte Bardot, precisament, que havíem parlat d'ella fa una estoneta. I el disprohibit, que va fer amb la Anne Birkin, però pensant en Brigitte Bardot. Això és un tema també molt interessant, no? Molt interessant. Molt, molt interessant. De fet, el Getem l'havia de cantar, Brigitte Bardot, però no es va atrevir. No es va atrevir. I el gran tema Bonnie and Clyde, que el videoclip que tenen és preciós i també està ple de pulsió, per mi no només... Pulsió i punció. Punció... pulsió i molt d'excitació de fons. Una relació per mi molt interessant i val la pena investigar una miqueta. Bé, passem ara a una cançó que em va descobrir la nostra amiga Godiva, que és, parlant de l'amor, del desamor i que la dona, com a pedra filosofal gairebé de l'existència, no podien faltar els orígens, Romeo i Julieta. Però una cançó que en origen és els Airstrides, la formació anglesa, i que jo sempre havia pensat que era una de les seves cançons més destacades. I, mira per on, un dia em presenta el Romeo en Julieta versionat per The Killers. Juliet says, hey, it's Romeo. You know they gave me a heart attack. Fins demà! And I forget, I forget The movie song When you're gonna realize It was just that the time was wrong Juliet Come up on different streets And both are streets of shame Bona nit, bona nit. You promised me everything You promised me thick and thin, yeah Now you just say, oh, Romeo, yeah You know, I used to have a scene with him Juliet When we made love, he used to cry I said, I love you like the stars above I love you till I die And there's a place for us You know, the movie song I can't do the talk Like the talk on the TV And I can't do a love song Like the way it's meant to be I can't do everything But I'll do anything for you I can't do anything except be in love with you And all I do is miss you In the way we used to be And all I do is keep the beat And the band company And all I do is kiss you Through the bars of Orion Juliette, I'll do the stars with you any time. Juliette, when we made love, you used to cry. I said I love you like the stars above. I love you till I die. And there's a place for us. You know the movie song. When you're gonna realize it was just that the time was wrong. Juliette. How about it? Puc fer tot el que em demanis, menys deixar d'estimar-te. Romeo en Juliet, de The Killers. I bé, ara anirem cap a un altre cantó. Deixarem una miqueta l'element més melancòlic, la melangia, sense perdre la vista, per veure que l'amor es pot expressar de moltes formes diferents i també d'alguna forma més canellesca. Anem a escoltar el gran Iggy Pop, acompanyat de la cantant dels B-52 en una de les seves millors cançons, Kendi. It's a rainy afternoon, 1990. In a big city. Jeez, it's been 20 years. Candy. You were so fine. Beautiful, beautiful girl from the north Fins demà! Fins demà! Yeah, well, it hurt me real bad when you left. Yeah, I'm glad you got out, but... But I miss you. I've had a hole in my heart for so long I've learned to fake it and just smile alone Down on the street I can't let you go. Life is crazy. I know, baby. Andy, baby. Candy, candy, candy, I can't let you go All my life you're haunting me, I love you so Candy, candy, candy, life is crazy Candy, baby I wish I could swim Like dolphins Like dolphins can swim Though nothing Nothing will keep us together We can beat them Forever and ever Oh, we can be heroes Just for one day Just for one day I I can Fins demà! I l'amor ens portarà a ser herois, com ens deia en David Bowie, des d'una de les seves cançons més cèlebres. Ja estem finalitzant i ara em sembla que sonarà un gran tema que ens ha encantat els dos, a bona part ja Lady Godiva, i a veure què tal. Marxarem, marxarem, ens n'expedirem amb una cançó que no es pot exactivar. Només dir-vos que l'amor arriba a un punt en què et trenca per la meitat. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Fins demà!