Godiva Bonaparte del 9/11/2012 — Dones, desig i balades: de Leonard Cohen a Bowie
El programa s’obre amb un to sensual i irònic, i la presentació de Godiva Bonaparte. Es marca el fil conductor: música que transita pels senders del desig.
Inici del primer tema amb reflexions sobre bellesa i veritat en una relació. Comentari posterior sobre un Cohen diferent i hedonista de finals dels 70 (Death of a Ladies’ Man).
Fragment d’“Ladytron”, mostra d’art-rock sensual i sofisticat; transició des de Cohen cap a textures més glam i electròniques.
Peça amb to d’estrès urbà i afectiu; el joc entre aeroports i cors trencats il·lustra l’amor en temps d’agendes impossibles.
Clàssic de melangia: intimitat, ambigüitat i records persistents. El tema reforça la línia d’amors impossibles del programa.
Nostàlgia de final d’any com a metàfora d’un amor que s’esvaeix. Clima càlid i evocador.
Breu passatge vocal (‘about the candle…’) que funciona com a pont cap a la sàtira pop que ve després.
Crònica irònica d’una diva exigent; després, l’equip eleva la dona com a figura central i cita icones del cinema europeu.
Devoció sensorial i obsessiva pels cabells negres d’una amant absent; memòria, olor i pèrdua en clau confessional.
Erotisme fosc i literari de ‘Marilou’; comentaris sobre la carrera eclèctica de Gainsbourg i les seves relacions icòniques amb Bardot i Birkin.
Narrativa d’amor creuat i ‘timing’ equivocat; promeses i records viscuts, amb intensitat vocal i dramàtica.
Duet de separació i dependència emocional; refrany inesborrable i contrast de veus que accentua el desig i la pèrdua.
Himne d’esperança i resistència amorosa (‘we can be heroes, just for one day’). El locutor connecta l’amor amb l’heroisme quotidià.
Comiat amb reflexió: **l’amor pot arribar a trencar-te per la meitat**. Cloenda amb salutacions nocturnes.
Visió general del capítol
Fil conductor: la dona, el desig i les múltiples formes de l’amor i el desamor, a través d’una selecció de cançons que van del pop art-rock als cantautors i el duet indie.
To del programa: sensual, literari i cinèfil; comentaris sobre icones femenines i la pulsió creativa que inspiren.
Temes principals
- La dona com a musa central: icones (Brigitte Bardot, Anna Karina, Catherine Deneuve, Marlene Dietrich) i la seva empremta en música i cinema.
- Amor/desamor: passió, absència, memòria i el temps que no quadra.
- Sensualitat i estètica: de l’erotisme decadent (Gainsbourg) a la devoció fosca (Nick Cave).
- Nostàlgia: mirades a finals dels 70 i a clàssics que perduren.
Selecció musical i comentaris clau
Leonard Cohen — I Left a Woman Waiting (Death of a Ladies’ Man, 1977)
- Meditació sobre la bellesa i la veritat en una relació que es marceix.
- Context: un Cohen diferent, de finals dels 70, hedonista i explícit.
Roxy Music — Ladytron
- Art-rock seductor: elegància, sintetitzadors i atmosfera decadent.
Walter Benjamin — Airports and Broken Hearts
- Retrat d’un executiu estressat que “no té temps d’estimar”; joc entre aeroports i cors trencats.
The Velvet Underground — Pale Blue Eyes
- Melangia íntima i ambigüitat moral; amors impossibles i records que persisteixen.
Cousteau — The Last Good Day of the Year
- Nostàlgia càlida: l’últim dia bo de l’any com a metàfora d’un amor que s’acaba.
The Divine Comedy — Diva Lady
- Sàtira elegant de la diva exigent; lletra irònica i sofisticada.
Nick Cave — Black Hair (The Boatman’s Call, 1997)
- Devoció obsessiva per una amant ja absent; record sensorial dels cabells negres.
Serge Gainsbourg — Marilou (L’Homme à tête de chou)
- Erotisme fosc i literari; referències a Bardot i Birkin, i el pes del mite Gainsbourg.
The Killers — Romeo and Juliet (cover Dire Straits)
- Timing equivocat en un amor de pel·lícula; promeses trencades i persistència del sentiment.
Iggy Pop & Kate Pierson — Candy
- Diàleg de separació i dependència; duet icònic amb refrany inesborrable.
David Bowie — Heroes
- Esperança i resistència: ser herois “just for one day” gràcies a l’amor.
Moments destacats del relat
- Referències constants a dones icòniques i al seu poder d’inspiració.
- Comentaris sobre estils i èpoques (de finals dels 70 als 2000).
- Tancament que apunta a l’amor que també trenca.
Cites i idees memorables
“L’amor arriba a un punt en què et trenca per la meitat.”
“Puc fer tot el que em demanis, menys deixar d’estimar-te.”
Notes
- Es menciona “Foxy Music” (correcte: Roxy Music).
- “The Boatman’s Call” és de 1997.