Especial Halloween: monstres, música i cinema

...beyond that which is known to man. It is a dimension as vast as space and as timeless as infinity. It is the middle ground between light and shadow, between science and superstition... ...and it lies between the pit of man's fears and the summit of his knowledge. This is the dimension of imagination. It is an area which we call the twilight zone. Benvinguts al vuitè programa Godiva Bonaparte del vostre dial preferit. Avui és una nit molt especial, bàsicament perquè ens hem carregat a tot el personal de la Ràdio d'Esvern. Benvinguts al nostre especial Halloween. Fins demà! I was working in the lab late one night, when my eyes beheld an eerie sight. My monster from his slab began to rise. Suddenly, to my surprise, he did the match. He did the monster match. The monster match. It was a graveyard smash. He did the match. It caught on in a flash. He did the match. He did the monster mash from my laboratory in the castle east To the master bedroom with the vampires feast The fools all came from their humble abodes To catch a jolt from my electrode They did the monster mash It was a graveyard smash They caught on in a flash Fins demà! The guests included Wolfman, Dracula and his son. The scene was rocking, all were digging the sound. Igor on chains backed by vain hounds. The coffin bangers were about to arrive with their vocal group, the Crypt Keeper 5. They played the monster man. It was a graveyard smash. It caught on in a flash. They played the monster man. How from his cough and crack's voice did ring. Seems he was troubled by just one thing. Opened the lid and shook his fist and said, Whatever happened to my transvanial twin? You can monster man. It's a graveyard smash. I don't know how to fix your back. Bona nit, audiència. Bona nit, Godiva. Avui a l'estudi ens acompanya en seguit de gent una mica estranya. Bec vampirs, bec crackers, bec alligators i bec alguns zombis, també. No sé si són amics de la Godiva o si han vingut d'algun altre lloc més llunyà. Que els coneixes, tu, Godiva, tota aquesta gent que ens acompanya avui, o no? Els hem cridat especialment per... perquè els nostres oients es caguin de por, literalment, no? Jo no sé si es cagaran de por o no. El que sí que sé és que disfrutaran de molt bona música relacionada amb el món de les ombres, amb el món de les zones desconegudes i amb el món de les mossegades profundes del coll. Heu escoltat el Monster Mash dels Rigamorticians i ara us deixem amb el Giza Vampir del Archie King. A veure què us sembla. Esperem que us penetri profundament a l'aigular del vostre coll. Who is it? No! No! No! No! Bona nit. Bona nit! Bona nit! Fins demà! Fins demà! El vampir, figura interessant. Coneixes algun vampir, Godiva? Conec en més d'un, i no és dels que foten la queixalada, sinó dels que xuclen tota l'energia que tens i més. Xucladors de sang, xucladors d'energia. Hi ha altres tipus de xucladors? Això sembla un programa que és de terceres dimensions, no? Terceres dimensions. En tot cas, és un programa musical, i avui és un dia especial, bàsicament, perquè aquí a la ràdio no hi ha ningú, com hem dit abans. Fà una mica de por, eh? Sí, ens han deixat sols, bàsicament, perquè ens els hem carregat. Els pocs que quedaven, els que no estaven de pont, ens els hem carregat. Les parets estan plenes de blot. Blot en tirs. Amb vísceres. Blot amb vísceres. Molt bé, ara us deixem amb una cançó que us resultarà molt familiar i sobre famílies parlar. Bona nit. La mítica sèrie de Monsters, versionada, l'original és del Jack Marshall, i no sé si els nostres oients tenen l'edat suficient per haver vist i gaudit d'aquesta sèrie, que no sé si tu, bona part, ets molt jove, molt gran, la vas gaudir els dissabtes pel matí? Sí, bé, ja no tinc edat, soc atemporal, però sí que recordo... llevar-me els diumenges i a vegades els dissabtes pel matí i davant de la tele degustant un got, un bol de llet amb vísceres, veure la família Monster, que no hem de confondre amb la família Adams. No és el mateix, ni de conya, ni de bon tros. I quin era el teu personatge preferit, si es pot saber, dels Monsters? Ah, evidentment, el pare, amb Frankenstein. No sé per què és que els nens a mi a l'escola em deien que tenia el cap de Frankenstein i em deixaven els estutxos sobre el cap perquè deien que el tenia quadrat. Llavors, ràpidament, em vaig identificar amb el senyor Frankenstein. Sí, que ets la millor taula ideal per deixar el cubata en una discoteca, no? Les discoteques mai em fan pagar entrada perquè saben que soc una taula mòbil, sí, exactament. Bé, i ara què ve? A veure, Spooky Movies, del Gary Paxton, cançó que fa referència a les pel·lícules... que ara anomenem de sèrie Z i que durant una època van estar molt de moda als Estats Units, als anys 50, als anys 60. Us recomanem que feu un repàs de les pel·lícules alternatives d'aquesta època dels grans estudis, on podem trobar diferents monstres. Baw, baw, baw, baw, baw. When I asked my baby for a date, she said she'd rather stay at home up late. She says my cold, cold kisses give a real cold chill, but those spooky, spooky movies always give her thrill. My baby loves those spooky, spooky movies. My baby loves those spooky, spooky movies. Yeah! Ah! My baby loves a spooky movie. She said if I looked like a King Kong, a pig and a hairy and a meaning stone, I might have a chance of just to compete with the things you call the creature from the deep. My baby loves a spooky, spooky movie. My baby loves a spooky, spooky movie. Fins demà! Bona nit. Una pregunta, Godiva. Tu et disfresses? Per Halloween. I tant. Aquest any, a més, tinc la disfressa ideal. inspiradíssima amb la Maria Dolores de Gospedal i la Soraya Sanchet de Santamaria, que suposo que tots vau veure. Aquests dos noms han marxat, tots els mostres que s'acompanyaven al Santi, aquests dos noms han marxat de l'estudi. Això és un programa de terror, per tant, va bé, va bé parlar d'aquests personatges. Fan por de veritat. De veritat, a més de veritat. És una disfresa inspirada amb elles perquè m'he posat una peineta, una mantilla negra, per anar a veure una recepció vaticana. Bàsicament, fa pocs dies que això ho van veure per totes les televisions. Un carnaval religiós i patriòtic espanyol per los cuatro costados, nene. I, bueno, el títol seria Mojigata apelando a lo marrancio de lo español. Et sembla terrorífic, lo suficientment terrorífic per aquest programa o què? Massa terrorífic, avui no dormiré ja. I espera't que no agafi els tanques, que en breu em poso la mantilla, la peineta i els tanques. Això sí que serà gros i terrorífic. Molt bé, Godiva. Ara us deixem amb un monstre no tan terrorífic, però que es repeteix en la història de la iconografia monstruosa. És el Cracker, una mena de monstre submarí gegant, que podeu trobar en pel·lícules que us recomano, com Hasson i els Argonautes, els anys 60, o més endavant, en Els Pirates del Carit. de Cracker, dels Magnificent Brotherhood. I'm going to keep my record. I'm going to keep my record. I'm going to keep my record. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Bé, després d'aquesta magnífica cançó us deixarem una estoneta perquè hem d'anar a buscar uns Bloody Marys amb la Godiva per refrescar-nos una mica les goles. D'entrada us deixem amb l'Alligator Wine de Screaminja Hawkins, un clàssic en el nostre programa, per seguir amb un parell més de cançons que després us explicarem quines són. Ah! Gràcies. Fins demà! Bona nit! Bona nit! It's gonna make me mine. Bona nit! Bona nit. Bona nit. Bona nit! One night I was stumbling through the local cemetery... Fins demà! You must be nuts, Daddy. You've had too much wine. Oh? I robbed trees for Baron Frankenstein. Oh, well, I've known the Baron for two years or more. Hey, you must be his assistant. Ugly eagle. Yes, please now excuse me while I take it. My master has plans for something very big, you know. Do you mind if I help you? I've been looking for a job ever since my partner was eaten by the blob. Hey, haven't I seen you on TV riding on a wine wagon? That's right, you know. Oh, Daddy, if you just knew where I dreamed I'd been. You sure you didn't slip me a Mickey pen? Fins demà! Bé, després d'escoltar aquestes cançons que aboquen en terremors, hem escoltat The Little Old Grave Rover Meek, del Don Hinson, una cançó que parla d'un petit noi que robava tombes, i després, tot seguit, l'Undergram de Tom Waits. Bé, després d'arrossegar uns quants morts per terra, de robar tombes i de veure diferents sepultures, us deixarem amb l'Home Llop Adolescent, en mans de The Cramps, un grup que us recomano, i a veure què us sembla. Fins demà! No! Bona nit. I was a teenage werewolf, Amanda de Krams. Bona part, una pregunta. Ara que em sembla que ens endinsem en un tipus de música molt concreta, d'un estil de cinema també molt concret, que és el de Fantàstic i de Terror, per tu quina seria l'icona més sexy, la dona més sexy dintre d'aquest món cinematogràfic, sobretot dels anys 60-70? Hi ha diverses, però a mi em ve al cap ràpidament Barbarella. Se infonda... Anys 60, sexy, sexy, a part ens va molt bé el programa d'avui, perquè en pare és bastant monstruosa també, perquè diuen que li faltaven dues costelles. Però de veritat o la ficció? No ho sé, si algú li va arrencar i se les va menjar, o és que tenien que fer una costellada. Estava molt bona, eh? Jo, si hagués estat noi, li hagués arrencat i me les hagués menjat, això segur. Sí, o li hagués arrencat i m'hagués menjat altres coses que dues costelles, però sí, també. A mi una de les pel·lis que m'agraden, ho dic pels oients que els interessa també el món del cinema entroncant amb aquest espacial Halloween, o cinema així fantàstic i terror, us recomano que busqueu Vampires, de Gis Franco. Una gran pel·lícula, molt bizarra, molt especial. És una friqui. Sí, m'encanta. És una friqui. Perquè és una pel·li que no us sembla, però té connotacions sexuals molt interessants a banda de... de treballar molt per sobre del cinema de terror. Fantàstic. Està molt bé. És Franco. Era un tio que com a director serà el que era, però va trencar molts mites a una Espanya molt fosca. Sí. Molt fosca. Sí, sí. Molt més que el programa d'avui. Bastant vanguardista per la seva època, de veritat. Ah, doncs mira, ara em ve al cap. Us recomano La noche de las gualpurguis. Oh. Gualpurguis. Jo tinc algunes amigues que em recorden els gualpurguis. Sí? Chupassangs, sexis... I què més? No es pot dir en antena. Què ve ara? Ara ve, arran d'això, arran de tot això que parlem, ens ve el Zombirella versus Octopus Man, de les Messer Chups, Chups, Chups, se'm va cap al Chup Chupà, Messer Chups. Zombirella i Octopus Man, una combinació interessant, no? Barbarella amb zombi i Octopus Man, un home amb vuit extremitats. Això és molt sexy, també. Més d'una el voldria, eh? Vuit extremitats, sí. Un Octopus Simen... Pinta molt bé. Pinta bé. Niem a veure com sonen. Niem a veure. Fins demà! Zombirella i Octopus Man, quina festa s'han muntat aquests dos. Llàstima no podeu veure la portada del disc que tinc jo aquí davant meu perquè val la pena i que ens connectaria amb altres programes nostres com per exemple el surf, mons molt entrelligats. Els dels hot rods, els dels surfs, els dels monstres, els de les noies amb poca roba i pits prominents com el del nostre company d'avui i de sempre Godiva. Anem a veure cap a on anem ara. Anem cap a... No riguis, Godiva. Això no és gens veritat, Vivi. No és veritat. No us imagineu res que realment no sigui... Taula de surf. Taula de surf. Taula de surf. No ho havia entès, no ho havia entès. Godiva's taula de surf. M'he deixat endur, m'he deixat endur, m'he deixat endur pel moment. Anem ara a un personatge que alguns preguntareu, és un monstre? No és un monstre? No ho sé, és bastant monstruós. I em refereixo al nostre amic Batman, una versió de The Markets. Interessant, Batman. Més interessant la seva relació amb en Robin. Sí, hi ha un mite aquí una mica fosc. Batman Robin, casultets per fora. Sí, sí, ser implícit. Sí, sí, sí. A més, era molt jovenet, no? Era molt jovenet. No tenia 18 anys, em sembla. Jo crec que no. actualment seria políticament incorrecte. No tenia 18, no tenia 18. És que abans eren més permissius, en general. Jo crec que sí. I, en canvi, ara ja no... Ens hem posat tan puritans en tot que és que realment és, no sé, avorrida, però de veritat. Home, sí. Has parlat de la cospeda abans? Doncs imagina't. Sí, sí, molt rancio, tot molt rancio. Doncs re, anem amb aquest tema de Batman, que tots coneixereu. Batman, Robbie, i convidaven, evidentment, el Superman, que també li va el rotllo que no vegis, i som-hi. Batman, el Joker, Batmòbils, Robin, el Pingui, etcètera, estan concentrats en aquesta cançó. Ara us posarem una icona musical del cinema de terror, que és el tema central de la pel·lícula Psicosis, del geni Alfred Hitchcock. Aquesta cançó a mi m'és molt familiar gràcies a un amic meu, un amic meu importat de Romania, que me la posava cada dia a les 8 del matí amb unes trucades que em feia terrorífiques. López, traficant d'òrgans, un petó des d'aquí. Espero que ens estiguis escoltant. Fins demà! Gràcies. Gràcies. Bona nit. Fins demà! Psicosis 5 de los peyotes que acaba de sonar, i ara ens endinsem en el món dels vampirs, tema que quasi no hem tocat durant aquest programa, amb un tema que es diu Vampirs Ball, del Mandrake. A tu, bona parte, dintre de la iconografia cinèfilaga, tu tens molta experiència amb això i molts coneixements, Quina seria la pel·lícula més tard que toca aquest tema dels xupassangres? Vampirs, xupassang... Està molt clar el rànquing. Si vols, us faig un rànquing ràpid pels que us puguin introduir en l'apassionat molt del cinema dels vampirs. Sense cap mena alta, el millor vampir de la història del cinema és el Nosferatum. Ah, no? Oh, també, també, també has tocat aquí, Dreyer. Sí, també, però jo pensava en un altre. Estava pensant en el Nosferatum de Murnau, eh? Any 22... cinem alemany, expressionista. Per cert, avui estàs molt expressionista. Sí, és que... T'has maquillat o és que no t'has maquillat? No m'he maquillat. Ja t'he dit que vaig del rollo gospedal. O sigui, aquestes ulleres no són de maquillatge. No, no, són de fatxa. Estaria bé... Són de fatxa. Són de fatxa, fas de fatxa. Estaria bé que poguéssiu veure la nostra godiva avui sense maquillatge. Com a antilla i a lo loco. Això que us deia, el Nosferatum, una versió encoberta de l'adaptació de la novel·la de Stoker, Dràcula, i seguidament, evidentment, la presentació en públic del senyor Bella Lugosi, amb el Dràcula, de Tom Browning, ja americà, l'any 31, Universal, productora especialitzada en pel·lícules de sèrie B. Bella Lugosi, Is Dead, gran cançó que avui no us posarem, veurem si us la posem o no, dels Bauhaus, ens diria molt bé també per avui, I després ja ens n'anem al Gran Terence Fischer, de la Hammer dels anys 50, fins a arribar, si voleu, a l'adaptació del nostre amic Opola, que per mi és de les més fluixetes, però bé, té alguna cosa que no està malament. No em pregunti sobre cinema a l'oliva, perquè si no m'enrotllo, i avorrim a l'audiència. Welcome, my friends, to the Vampires Hall. Here in Transylvania, in the Castle Hall. One by one, you'll meet my guests. So don't be frightened. It's all in jest. Hello there. Casamoco, how are you? Oh, I'm trying to do the water, water. So great, golly. Very nice. Keep at it, keep at it, my boy. We'll do the twist and the Popeye, ooh. The locomotion, mashed potato too. Now meet my monsters, one by one. Oh, I'm so glad they all could come. Igor, Igor. Hello there, Dracula. How are you? I'm fine, Doctor. What are you doing? I'm doing the mashed potato. Oh, goody, goody, I love to do that. Very nice, keep at it, keep at it. There is Igor. He's doing the twist. My good friend Carice, he wouldn't miss. The wolfman does quite a dance. He's my friends, all in a trance. Oh, yes, my friends. Friends loving your twist is old-fashioned now. They're doing the monster mash. For as you know, it was a graveyard smash. The good doctor is doing the mash. For as you know, it was a graveyard smash. All my little bats are flying around. Seems they are also digging the sounds. Very nice, my little bats, my friend. Doctor, doctor, what are you doing? I'm trying to do the mosh potato. Oh, children, mosh. Mosh my children. Oh, goody, goody. I love to do that. Very nice, doctor. Enjoy yourself. Oh, my friend. Bona nit. Fins demà! Meanwhile, back in the jungle. Well, I jumped out to fight. I'm trying to get away. So panic and worry about what my baby might say. I jumped in the ocean. I was starting to swim with my chance to survive. Stranded in the Jungle, de les New York Dolls. I alguns us preguntareu què fan les New York Dolls en un programa de Halloween. Els que hagueu vist les portades i com anaven vestits o vestides i maquillats o maquillades, ràpidament tindreu la pregunta resolta. I ara passem a una cançó que em fa especial il·lusió posar-la en un programa ràdio, mai ho heu pensat, que és These Hands, de The Dubnet. Parla d'unes mans, les mans d'aquí, les mans d'algú que apreta i que apreta, apreta colls. Parla d'un pallasso que treballa en un circ on van a veure els nens dia rere dia i es riuen de les seves caigudes, de les seves desgràcies i dels seus plors. El que no saben aquests nens, bonics, boniques, és que aquest pallasso els espera després a la porta al darrere. I quan van a veure-lo amb els seus pares, els fa passar la seva rulot. I a dins del rulot, què passa? Passa al següent. These are the hands of a dementia circus clown Outside I'm laughing but inside I'm really wearing a crown I see you laughing But baby in my dreams It's quite a difference. Chasing you through the night with my hands around your neck. Funny how everything seems to take me, oh yes. I find I'm laughing through you. And you are turning blue. Ha, ha, ha! Ha, ha, ha! Ha, ha, ha! Ha, ha, ha! Ha, ha, ha! Ha, ha, ha, ha! Ha, ha, ha! Ha, ha, ha! Ha, ha, ha! Ostres, m'he quedat parada amb la lletra d'aquesta cançó. La veritat és que val la pena que els oients la tradueixin si poden en el Google Translation. i m'has fet pensar una cosa o una pregunta que et vull fer. A tu els pallassos t'agraden o no? Perquè em sembla que a gens... Em fan molta por els pallassos. Els trobo terrorífics. Però m'ho dius de veritat? Sí, sí, des de petit. És molt curiós. Darrerament molta gent m'està dient gent de la nostra edat. Som jovenets encara, no us direm la nostra edat exactament. Entre els 16 i els 128 anys. És un paràmetre bastant assumible. Però he trobat molta gent que em diu que no els suporta, que tenen com terror els pallassos. Han d'acompanyar els nens al circ i no els agrada gens. I, a més, hi ha nens que no els agrada tampoc. No porteu els nostres fills a veure pallassos, que els traumareu de per vida. Però jo trobo que al contrari, a mi m'encanten, tio, m'encanten. És que no puc entendre com la gent hi pot tenir terror, això, als pallassos. Els pallassos són terrorífics. Charlie River de la seva camira, per Déu, terrorífic. És brutal. A mi m'encanta. És més, si hi ha algú que ens està sentint que tingui a veure amb l'associació de pallasos del món, que no s'ofengui, però és un tema realment interessant. El circ és terrorífic. Que va, és brutal. M'encanta. Ara que ve. Ara bé, canviem, canviem, canviem, perquè jo estic escagarrinat, ja m'imagino el pallasso de... El pallasso és una iconografia terrorífica en si mateixa, vull dir, no és invenció meva, sí. Tenim moltes pel·lícules, molts llibres, Stephen King, etcètera, etcètera, que utilitza el pallasso com a element pertorbador, absolutament. Però oblidem-ho, oblidem-ho. I passem a una cosa molt més colorista, a un convidat a la nostra festa de Halloween... que l'hem convidat perquè trenqui una mica amb tot el tema foscor, el tema taranyines, el tema grans ombres projectades a la paret. Qui és? Ràpidament ho sabreu i ho detectareu. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Henry Mancini i la fabulosa Pantera Rosa, de Pink Panther. Què, Godiva, com t'has quedat? Doncs molt tranquil·la, la veritat. Molt tranquil·la, no? Ens ha donat una mica de color, de color de rosa, evidentment, en aquest programa. Cap a on anem? Cap a on anem ara, Godiva? Bueno, estem finalitzant el programa, em sembla, no? Només ens queda una cançó i, bueno, i esperar cada setmana que ve a veure com el sorprenem, a tots aquests, perquè, clar, cada setmana és molt eclectic tot plegat I és el que ens diverteix a nosaltres, sorprendre a tothom i fer el que ens dona la gana i passar-nos-ho bé, bàsicament. Bé, fins aquí el programa d'avui. Esperem que us hagi agradat. perruquians i perruquianes habituals del nostre espai d'entreteniment i vulgarització. Merilins Mansons, que segur que també n'hi ha per aquí. Merilins Mansons? Merilins Mansons. Homes llop. Homes llop. Vampires, valquíries. Vampires i valquíries. Zombis. Zombis. Frankensteins. Frankensteins. Pallassos i pallasses que n'hi ha a