Godiva Bonaparte del 2/11/2012 — Especial Halloween: monstres, música i cinema

Visió general

Programa especial de Halloween de Godiva i Bonaparte amb una selecció de cançons de terror, humor negre i converses sobre monstres, cinema fantàstic i icones pop. Arrenca amb una atmosfera a l’estil The Twilight Zone i un estudi “buidat” per l’ocasió. El to és juganer, irreverent i molt cinèfil.

"This is the dimension of imagination... It is an area which we call the twilight zone."

• To i temes: combinació de música surf/garage/rock’n’roll, clàssics de Halloween i referències a vampirs, homes llop, kraken, pallassos i cinema de terror.
• Humor negre: descripcions gore (paròdia), bromes internes i crítica sociopolítica estil cabaret.

Playlist destacada (ordre aproximat)

• - Monster Mash (versió) — “Rigamorticians”
• Clàssic absolut de Halloween.
• - Giza Vampire — Archie King
• Vampirisme amb twist exòtic.
• - The Munsters Theme (versió) — Jack Marshall
• Nostàlgia televisiva.
• - Spooky Movies — Gary Paxton
• Amor per les pel·lis de sèrie Z dels 50-60.
• - Kraken — The Magnificent Brotherhood
• Monstre marí mític a la cultura pop.
• - Alligator Wine — Screamin’ Jay Hawkins
• Vudú, ritme i teatralitat.
• - The Little Old Grave Robber Meek — Don Hinson
• Humor macabre de cementiri.
• - Underground — Tom Waits (anomenada “Undergram” al programa)
• Ambients foscos i subterrànies.
• - I Was a Teenage Werewolf — The Cramps
• Psychobilly icònic.
• - Zombirella vs Octopus Man — Messer Chups
• Estètica pulp, surf i pin-ups.
• - Batman — The Markets
• Versió surf de la icona del còmic.
• - Psicosis 5 — Los Peyotes
• Garage amb punyalades sonores a l’estil Hitchcock.
• - Vampires Ball — Mandrake
• Festa de monstres a la pista.
• - Stranded in the Jungle — New York Dolls
• Glam salvatge amb maquillatge fantasmagòric.
• - These Hands — The Dubnet
• Pallasso de circ en clau de thriller.
• - The Pink Panther Theme — Henry Mancini
• To rosa per descompressió final.

Temes de conversa clau

Vampirs: metàfores i clàssics

• Vampirs “reals” i d’energia:
• “Xucladors de sang, xucladors d’energia” com a metàfora social.
• Rànquing exprés de cinema de vampirs:
• Nosferatu (Murnau, 1922) — expressionisme alemany i arrel del mite cinematogràfic.
• Dràcula (Tod Browning, 1931) — Bela Lugosi i l’era Universal.
• Hammer Films (Terence Fisher, anys 50) — estètica gòtica colorista.
• Coppola (1992) — atractiva però més irregular segons el locutor.

TV i iconografia pop

• The Munsters vs. The Addams Family: diferències d’humor i personatges; record d’infància i el “cap quadrat” a l’estil Frankenstein.
• Batman & Robin: lectura de subtext suggerit i allò “políticament incorrecte” d’ahir vs. avui.

Cinema fantàstic i erotisme pulp

• Barbarella com a icona sexy sixties.
• Jesús Franco: recomanacions com “Vampires” i “La noche de Walpurgis”; trencant mites en una Espanya fosca i censurada.

Pallassos i por

• Coulrofòbia: el programa contraposa fascinació i terror.

> “Els pallassos són terrorífics.”

• Referències a Stephen King i la imatge del circ com a espai inquietant.

Humor negre i sàtira

• Disfressa de mantilla i peineta inspirada en figures polítiques (Gospedal, Soraya) per un “carnaval religiós-patriòtic”.
• Gags gore i anècdotes (“traficant d’òrgans”) en clau paròdica.

Moments memorables

• Obertura The Twilight Zone per fixar el to: entre ciència i superstició.
• Bloc “Bloody Marys”: seqüència de cançons de cementiri i Frankenstein amb ràfegues de diàlegs pulp.
• Gir rosa final amb The Pink Panther per trencar el clima tenebrós i acomiadar amb somriure.

To i estil

• Eclèctic, gamberro i cinèfil, amb passió pel garage-surf i la cultura de sèrie B.
• Equilibri entre música, nostàlgia televisiva, història del cinema de terror i humor negre en clau de revista radiofònica.