Especial Hammond: jazz, soul i boogalú Blue Note
Panorama de l’episodi
Especial dedicat a l’òrgan Hammond i al seu paper en el jazz, el soul, el funk, el boogalú i fins i tot el gospel. El programa recorre clàssics i gemmes, sobretot del segell Blue Note, amb noms com Jimmy Smith, Lou Donaldson o Jimmy McGriff, i hi intercala peces que amplien el context estilístic.
"El segell que va tenir l'encert d'aglutinar tots aquests músics impressionants era Blue Note, evidentment."
Temes principals
- Origen i so del Hammond
- Inventat per Laurens Hammond cap als anys 40, basat en principis electromagnètics i amplificació pròpia.
- So càlid, envoltant i amb caràcter, clau en el soul-jazz i el boogalú.
- Blue Note com a fil conductor
- Reuneix organistes i bandes que van definir el llenguatge del Hammond en el jazz modern.
- Fusió de gèneres
- Barrejats: jazz, soul, funk, boogalú i gospel.
- Inclusió de temes no centrats en l’orgue per contrastar textures i ritmes.
Pistes i artistes destacats
- Jimmy Smith – “After Hours” (obertura) i “Back at the Chicken Shack” (clàssic soul-jazz amb groove profund).
- Herbie Mann – “Memphis Underground” (flauta sobre base soul-jazz; atmosfera sensual amb presència de Hammond).
- Reuben Wilson – “Love Book” (pioner de l’acid jazz, autodidacte, influenciat per Billy Larkin).
- Lou Donaldson – “Alligator Boogaloo” (boogalú icònic; presència innegable del Hammond als seus LPs 70s).
- Billy Larkin & The Delegates – “Pick Me (Part One)” (groove contagiós).
- Jimmy McGriff – “The Worm” (energia i línia d’orgue rotunda).
- Fragments no centrats en l’orgue per contrast:
- “Midnight Special” (interludi vocal amb temàtica de cadena/penitenciària).
- “The Beat Goes On” (clàssic pop amb ritme persistent).
- També han sonat (mencionats a la cloenda): Oscar Brown Jr. – “Work Song” i Paul Desmond – “Take Ten”.
Notes i context
- Tò i intenció del programa: celebració del “so Hammond” i del seu impacte transversal, amb èmfasi en el catàleg Blue Note i connexions cap al soul/boogalú.
- Tancament: comiat amb referència a “The Booty Rich Big Band and The Big Ghosts” i identificació d’emissora (Ràdio Desvent, 98.1).
Seccions de l'episodi
Obertura i especial Hammond: context i so
Presentació del programa (nº 69) arrencant amb Jimmy Smith (“After Hours”) i anunci de l’especial dedicat a l’òrgan Hammond: què és, el seu origen electromagnètic i el seu timbre característic.
Herbie Mann — Memphis Underground
Entrada a l’ambient soul-jazz/funk amb so sensual i presència de Hammond; preparació del to eclèctic (jazz, soul, funky, gospel).
Reuben Wilson — Love Book + context
Escolta del tema i comentari: Wilson, organista autodidacte i pioner de l’acid jazz, influenciat per Billy Larkin. Pont cap a Lou Donaldson.
Set Blue Note: Alligator Boogaloo → Pick Me (Pt. 1) → The Worm
Tríptic vinculat a Blue Note: arrenca amb Lou Donaldson (“Alligator Boogaloo”), segueix amb Billy Larkin & The Delegates (“Pick Me, Part One”) i culmina amb Jimmy McGriff (“The Worm”). El locutor remarca el paper de Blue Note com a casa comuna d’aquests gegants.
Jimmy Smith — Back at the Chicken Shack
Retorn al mestre del Hammond amb un clàssic de groove profund i fraseig bluesy; peça emblema del soul-jazz.
Interludi vocal — Midnight Special (fragment)
Fragment amb lletra de temàtica carcerària; canvi de registre sense l’orgue com a protagonista.
Pop clàssic — The Beat Goes On (fragment)
Breu aparició del clàssic de Sonny & Cher; ritme persistent i contrast estilístic respecte al bloc Hammond.
Cloenda i crèdits
Comiat de l’especial Hammond. Es menciona “The Booty Rich Big Band and The Big Ghosts” i es recorda que també han sonat Oscar Brown Jr. (“Work Song”) i Paul Desmond (“Take Ten”). Agraïments als oients.
Falca d’emissora — Ràdio Desvent 98.1
Identificació de l’emissora i tancament de la franja: “Ara escoltes Ràdio Desvent… 98.1”.
Fins demà! Gràcies. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Doncs amb aquest interessantíssim tema del Jimmy Smith, After Hours, es diu exactament. Comencem aquest programa d'avui, el número 69 de Godiva Bonaparte, com sempre cada setmana amb vosaltres els dijous de Déu Abonza. I bueno, m'imagino que ja sospiteu per on van els dir-vos, doncs sí. Aquesta setmana he decidit fer un especial Sohamon. Hamon, m'imagino que tots sabeu què és, és un orga molt específic que es va inventar cap als anys 40 aproximadament pel senyor Lawrence Hamon. on l'especificitat d'aquest instrument, precisament, la seva originalitat és amb l'amplificació a través dels seus altaveus individuals i està basat en principis electromagnètics. No tinc gaire idea del que significa, però m'imagino que l'estil propi del so Hamon ve a partir d'aquí. Continuem. Espero que us agradi aquesta sessió tan especial barrejada entre jazz, soul, funky, gospel, perquè són tots aquests els gèneros on el Hammond et va destacar de manera exagerada i impressionant. So sensual de la mà de Herbie Mann amb el seu Memphis Underground. Gràcies. Doncs, impressionant, impressionant, el Ruben Wilson. Enorme aquest temazo que acabeu de sentir el títol Love Book. Boníssim, perquè aquest senyor, que és un organista nord-americà, que fins fa molt poc encara actuava i feia concerts, va ser pioner del moviment Asit Jazz i estava superinfluenciat, era autodidacta, va aprendre a tocar l'òrga ell sol, i està influenciat pel grandíssim Billy Larkin, que d'aquí dos temes també sonarà. I ara passem a continuació amb un altre grandíssim, però en aquest cas no és organista, és saxofonista, no obstant, dins dels seus temes, sobretot dels LPs dels anys 70, és innegable la presència sempre del Sohamon, d'aquest òrga tan especial i tan concret. El grandíssim Ludo Nalsó, que us recomano moltíssim que rasqueu molt la seva discografia perquè no té desperdici. Ludo Nalsó amb el seu Alligator Boogaloo. Fins demà! Fins demà! Doncs, grandíssim, grandíssim tema també aquest. Ara mateix ja sonava el Jimmy McGriff amb el seu The Worm i anteriorment el Billy Larkin and the Delegates amb el seu Pick Me, en part one. El segell que va tenir l'encert d'aglutinar tots aquests músics impressionants era Blue Note, evidentment, no podia ser un altre. I recuperem una altra cop el senyor Jimmy Smith, el grandíssim, amb el seu tema Back at the Chicken Shack. Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! Bona nit. Bona nit. Bona nit. I commit a crime, Lord, a needin', crime of bein' hungry and poor. Left the grossest old man bleedin' when he caught me robbin' his store. Hold him steady right there while I hit him. Yeah, I reckon that ought to get him in the wicked and wicked, but I still got so terrible long to go. I heard the judge say five years of labor I heard my woman scream, Lordy, no Hold her steady right there while I hear it I reckon that ought to get it in a wicket And a wicket But I still got so terrible long to go I want to see my sweet honey baby. I want to break this chain off and run. I want to lay down somewhere shady. Lord, it sure is hot in the sun. Hold it steady right there while I hit it. Yeah, I reckon that ought to get a bit wicked and wicked. But I still got so terrible long to go. Breaking up big rocks on a chain gang Breaking rocks and saving my time Drums keep pounding a rhythm to the brain La-de-da-dee La-de-da-de-da Charleston was once the rage, uh-huh History has banned that stage, uh-huh The miniskirts, the current thing, uh-huh Teenie Bopper is our newborn king, uh-huh. And the beat goes on. The beat goes on. Drums keep pounding a rhythm to the brain. La-da-da-da-dee. La-da-da-da-da. Grocery stores are super-mart, uh-huh. Bona nit. Bona nit. I bé, com quasi no ens queda temps, quasi un minut, dos minuts per acabar amb aquest gran tema dels The Booty Rich Big Band and The Big Ghosts. Ens volem acomiadar aquesta nit d'avui amb aquest especial Hamon, també amb alguns temes que no teníem per què tenir a l'orga com a instrument principal, però bé, una miqueta de sit-jas, de jazz, de bugalú, de sol, doncs per manitzar aquestes nits enjustenques. En tot cas, m'he deixat de comentar-vos que també han sonat anteriorment l'Òscar Brown amb el seu tema Work Song i el Paul Desmond amb el seu Take Ten. Molt bona nit, tot un plaer poder treballar tota la setmana per poder punxar aquesta música per tots vosaltres. Gràcies i fins la setmana que ve. Ara escoltes Ràdio Desvent, sintonitzes Ràdio Desvent, la Ràdio de Sant Just, 98.1, Ràdio Desvent. Fins demà!