Godiva Bonaparte del 12/2/2015 — Especial Hammond: jazz, soul i boogalú Blue Note
Presentació del programa (nº 69) arrencant amb Jimmy Smith (“After Hours”) i anunci de l’especial dedicat a l’òrgan Hammond: què és, el seu origen electromagnètic i el seu timbre característic.
Entrada a l’ambient soul-jazz/funk amb so sensual i presència de Hammond; preparació del to eclèctic (jazz, soul, funky, gospel).
Escolta del tema i comentari: Wilson, organista autodidacte i pioner de l’acid jazz, influenciat per Billy Larkin. Pont cap a Lou Donaldson.
Tríptic vinculat a Blue Note: arrenca amb Lou Donaldson (“Alligator Boogaloo”), segueix amb Billy Larkin & The Delegates (“Pick Me, Part One”) i culmina amb Jimmy McGriff (“The Worm”). El locutor remarca el paper de Blue Note com a casa comuna d’aquests gegants.
Retorn al mestre del Hammond amb un clàssic de groove profund i fraseig bluesy; peça emblema del soul-jazz.
Fragment amb lletra de temàtica carcerària; canvi de registre sense l’orgue com a protagonista.
Breu aparició del clàssic de Sonny & Cher; ritme persistent i contrast estilístic respecte al bloc Hammond.
Comiat de l’especial Hammond. Es menciona “The Booty Rich Big Band and The Big Ghosts” i es recorda que també han sonat Oscar Brown Jr. (“Work Song”) i Paul Desmond (“Take Ten”). Agraïments als oients.
Identificació de l’emissora i tancament de la franja: “Ara escoltes Ràdio Desvent… 98.1”.
Panorama de l’episodi
Especial dedicat a l’òrgan Hammond i al seu paper en el jazz, el soul, el funk, el boogalú i fins i tot el gospel. El programa recorre clàssics i gemmes, sobretot del segell Blue Note, amb noms com Jimmy Smith, Lou Donaldson o Jimmy McGriff, i hi intercala peces que amplien el context estilístic.
"El segell que va tenir l'encert d'aglutinar tots aquests músics impressionants era Blue Note, evidentment."
Temes principals
- Origen i so del Hammond
- Inventat per Laurens Hammond cap als anys 40, basat en principis electromagnètics i amplificació pròpia.
- So càlid, envoltant i amb caràcter, clau en el soul-jazz i el boogalú.
- Blue Note com a fil conductor
- Reuneix organistes i bandes que van definir el llenguatge del Hammond en el jazz modern.
- Fusió de gèneres
- Barrejats: jazz, soul, funk, boogalú i gospel.
- Inclusió de temes no centrats en l’orgue per contrastar textures i ritmes.
Pistes i artistes destacats
- Jimmy Smith – “After Hours” (obertura) i “Back at the Chicken Shack” (clàssic soul-jazz amb groove profund).
- Herbie Mann – “Memphis Underground” (flauta sobre base soul-jazz; atmosfera sensual amb presència de Hammond).
- Reuben Wilson – “Love Book” (pioner de l’acid jazz, autodidacte, influenciat per Billy Larkin).
- Lou Donaldson – “Alligator Boogaloo” (boogalú icònic; presència innegable del Hammond als seus LPs 70s).
- Billy Larkin & The Delegates – “Pick Me (Part One)” (groove contagiós).
- Jimmy McGriff – “The Worm” (energia i línia d’orgue rotunda).
- Fragments no centrats en l’orgue per contrast:
- “Midnight Special” (interludi vocal amb temàtica de cadena/penitenciària).
- “The Beat Goes On” (clàssic pop amb ritme persistent).
- També han sonat (mencionats a la cloenda): Oscar Brown Jr. – “Work Song” i Paul Desmond – “Take Ten”.
Notes i context
- Tò i intenció del programa: celebració del “so Hammond” i del seu impacte transversal, amb èmfasi en el catàleg Blue Note i connexions cap al soul/boogalú.
- Tancament: comiat amb referència a “The Booty Rich Big Band and The Big Ghosts” i identificació d’emissora (Ràdio Desvent, 98.1).