Godiva Bonaparte del 23/10/2014 — Halloween Wolf Blues: udols i clàssics del blues
Cloenda d’un espai anterior (cinema italià i psicologia). No forma part del programa principal.
Promocions de programes locals (Just a la Fusta, Smooth Jazz Club, La Penya del Morro) i missatges institucionals.
Primera peça que estableix el to i el contrapunt de gènere del set.
Presentació del tema de la sessió: l’udol del llop i el blues més fosc.
Exploració del costat rogallós i nocturn del Chicago blues.
Versió primigènia i contundent d’un clàssic; discurs d’empoderament.
Bloc doble que combina mística del vudú i electricitat blues.
Repàs dels tres temes anteriors abans del següent clàssic.
Díptic icònic sobre identitat i poder masculí al blues.
Clímax d’udols i atmosfera hipnòtica, leitmotiv de la sessió.
“You Made Me Love You” i “You Don’t Move Me No More”: del dramatisme al tall net del desamor.
Duet intens que juga amb la metàfora del manicomi i l’amor obsessiu.
Blues cadenciós sobre la devoció i el desajust afectiu.
Tema humorístic sobre l’automòbil i l’excés; referències a models clàssics.
R&B picardiós i directe, respir lúdic dins la sessió.
Súplica soulful amb el segell inconfusible de Ray.
Himne swing amb crides call-and-response; energia festiva.
Comiat en clau fosca i espectral; una balada que escalfa i glaça.
Crides a voluntariat i falques de programes de Ràdio Desvern.
Visió general
Programa temàtic dedicat al blues més feréstec i nocturn. El presentador proposa una sessió “Halloween Wolf Blues”, amb l’udol del llop com a fil conductor i un diàleg entre veus femenines poderoses i gegants del Chicago blues.
Eixos clau de l’episodi
- Contrapunt de gènere al blues: de l’“I’m a Woman” de Coco Taylor al “Mannish Boy” de Muddy Waters, un joc mirall entre identitat i actitud.
- Udols, foscor i mística nocturna: Howlin’ Wolf marca el to amb temes com Back Door Man i Smokestack Lightning.
- Desamor i empoderament: Big Mama Thornton encadena el clàssic “Hound Dog” i l’implacable “You Don’t Move Me No More”.
- Vudú i bojeria: Coco Taylor i Willie Dixon tensen l’ambient amb Voodoo Woman i el duet dramàtic Insane Asylum.
- Clàssics eterns: de Ray Charles a Cab Calloway, tancant amb la peça fantasmagòrica de Lead Belly.
“Everything, everything gonna be all right this morning”
“They call me the voodoo woman… and I know the reason why”
“You ain’t nothin’ but a hound dog”
“My girl, my girl, don’t lie to me… Where did you sleep last night?”
Artistes i temes destacats
- Coco Taylor: I’m a Woman, Voodoo Woman
- Howlin’ Wolf: Back Door Man, Smokestack Lightning
- Big Mama Thornton: Hound Dog, You Don’t Move Me No More
- Muddy Waters: Mannish Boy, (I’m Your) Hoochie Coochie Man
- Junior Wells & Buddy Guy: We’re Ready
- Screamin’ Jay Hawkins: You Made Me Love You
- Coco Taylor & Willie Dixon: Insane Asylum
- Slim Harpo: Loving You the Way I Do
- Ray Charles: Come Back Baby
- Julia Lee: Come On Over to My House
- Cab Calloway: Minnie the Moocher
- Lead Belly: Where Did You Sleep Last Night
Estructura i ritme
- Blocs musicals enllaçats per presentacions breus que contextualitzen l’elecció i el to d’“udol de llop”.
- Pre-roll de falques i promos abans de l’inici real del programa, i post-roll de servei públic al final.
Moments àlgids
- Duel simbòlic: de l’afirmació “I’m a Woman” al “Mannish Boy” com a resposta masculina.
- Clímax d’udols: Smokestack Lightning amb crides i onomatopeies que reforcen el leitmotiv del “llop”.
- Catarsi final: la balada fosca de Lead Belly tanca amb una atmosfera espectral perfecta per al tema.