Godiva Bonaparte del 2/10/2014 — Hammond en acció: soul-jazz, boogaloo i Blue Note
Fi del programa anterior amb comentaris sobre Woody Allen i “Midnight in Paris”, i una nota costumbrista sobre punts de trobada a Barcelona.
Seqüència breu i repetida de salutacions i fórmules de comiat fins a l’inici real del programa.
Arrenca l’episodi #69 de Godiva Bonaparte amb Jimmy Smith i la presentació de l’especial dedicat a l’òrgan Hammond.
Descripció general: invenció (anys 40, Laurence Hammond), principi electromagnètic i amplificació; preparació del marc estètic.
Descens a un *groove* soul-jazz amb textures d’Hammond i flauta, marcant el to sensual i rítmic de la sessió.
Elogi a l’organista; influències (Billy Larkin), caràcter autodidacta i mirada cap a l’acid jazz.
Boogaloo en estat pur amb presència inequívoca d’òrgan; recomanació d’explorar la seva discografia dels 60-70.
Sona Jimmy McGriff (“The Worm”) i es recorda Billy Larkin & The Delegates (“Pygmy, Pt. 1”); es destaca Blue Note i s’anuncia el retorn a Jimmy Smith (“Back at the Chicken Shack”).
Entrada vocal amb lletres socials i to soul-jazz que afegeix contrast a l’instrumental dominant.
Tancament musical amb pols rítmic persistent i aire pop-jazz; leitmotiv: “The beat goes on”.
Resum final de peces sonades (inclòs Paul Desmond “Take Ten”), comiat i agraïments.
“Sintonitzes la ràdio de Sant Just” i fórmula final de comiat.
Panorama general
Un episodi especial dedicat a l’òrgan Hammond dins del programa Godiva Bonaparte (#69). El/la locutor/a presenta una sessió que creua jazz, soul-jazz, funk i gospel, amb un fil conductor clar: el so càlid i contundent del Hammond i la seva empremta en clàssics de segells com Blue Note.
"The beat goes on."
Què t’emportes
- Visió panoràmica del paper del Hammond en el jazz i derivats
- Selecció curada d’artistes clau (Jimmy Smith, Reuben Wilson, Lou Donaldson, Jimmy McGriff…)
- Context històric i de segell: l’era Blue Note i el pont cap a l’acid jazz
- Tancament amb un guiño rítmic de la Buddy Rich Big Band
Temes principals
- Especial Òrgan Hammond: orígens (anys 40, Laurence Hammond), principi electromagnètic i amplificació; el seu timbre únic en contextos jazz/soul/funk/gospel
- L’escola Blue Note: aglutinador d’organistes i bandes que van definir l’estètica soul-jazz
- De l’orgue al boogaloo: com el groove de l’òrgan dialoga amb el boogaloo i el funk dels 60-70
- *Pont cap a l’acid jazz: recuperació i influència de figures com Reuben Wilson* en escenes posteriors
Artistes i temes destacats
- Jimmy Smith — After Hours; Back at the Chicken Shack
- Reuben Wilson — Love Bug
- Lou Donaldson — Alligator Boogaloo
- Jimmy McGriff — The Worm
- Billy Larkin & The Delegates — Pygmy (Part 1)
- Herbie Mann — Memphis Underground
- Oscar Brown Jr. — Work Song
- Paul Desmond — Take Ten
- Buddy Rich Big Band — The Beat Goes On (cover)
Moments clau i fils conductors
- L’obertura situa l’especial Hammond i el to groovy de la sessió.
- Es remarquen organistes i bandes de Blue Note com a columna vertebral del so.
- Transicions cap al boogaloo (Lou Donaldson) i el funk (Jimmy McGriff) amb el Hammond com a líder o presència constant.
- Insercions vocals i estàndards amb aroma soul-jazz (Oscar Brown Jr.) i un punt de contrast melòdic (Paul Desmond).
- Cloenda amb energia rítmica via Buddy Rich Big Band, subratllant que el pols del groove “segueix”.
Apunts sobre l’òrgan Hammond
- Principi electromagnètic i amplificació pròpia: el seu caràcter prové de rodes foniques i altaveus dedicats (p. ex. Leslie), generant vibrato/rotació distintius.
- Signatura sonora: atacs càlids, overdrive suau, registres rics i sustain orgànic; ideal per a riffs i línies de baix caminants.
- Gèneres on brilla: soul-jazz, boogaloo, funk, gospel; sovint en format trio/quartet amb bateria i guitarra/saxo.
Cloenda
"Molt bona nit, tot un plaer poder treballar tota la setmana per poder punxar aquesta música per tots vosaltres. Gràcies i fins la setmana que ve."
- Resum final: un viatge compacte per grans noms del Hammond i satèl·lits, des de Blue Note fins a reinterpretacions big band.
- Missió complerta: destacar el so Hammond com a eix estètic i emocional del groove modern.