Indie i dream pop de primavera: de NYC a Austràlia
Resum general
*Programa temàtic dedicat a l’Indie i el dream pop amb una selecció pensada per a l’inici de la primavera. El recorregut musical va de Nova York/Brooklyn fins a Austràlia, combinant bandes icòniques i descobertes recents. Entre els moments destacats hi ha LCD Soundsystem, The xx, The National, The Horrors, The Drums, Wild Nothing, The Black Keys, Sleigh Bells, Tame Impala, Grizzly Bear, Dead Man’s Bones i Beach House*.
- Presentació centrada en festivals com Primavera Sound i Faraday.
- To emocional i atmosfèric: el programa busca evadir l’actualitat amb dream pop i indie lluminós.
- Anècdotes personals (debut de The Horrors a la Sala Celeste) i referències culturals (Ryan Gosling, Blue Valentine).
- Tancament amb un missatge social i d’optimisme musical.
"Dream Pop per somiar que vivim en un país menys miserable."
Temes principals
1) Escena NYC/Brooklyn i clàssics recents
- LCD Soundsystem obre el programa amb una peça emotiva sobre Nova York.
- Bloc amb The xx i The National per definir el to indie melancòlic.
- Passeig per Brooklyn amb una parella/banda emergent (The Guts) i Sleigh Bells.
2) Dream pop i indie de nova fornada
- The Horrors – Still Life: introducció amb anècdota del seu debut local.
- Wild Nothing – Midnight Sun: dream pop nocturn i influències (Robert Smith, Morrissey, Julian Cope).
3) Ponts cap a Austràlia i altres perles
- The Drums – Money i The Black Keys – Lonely Boy (esment als premis Grammy).
- Tame Impala – Feels Like We Only Go Backwards: viratge cap a Austràlia.
- Grizzly Bear – Two Weeks i Dead Man’s Bones – Pa Pa Power (apunt sobre Ryan Gosling i la pel·li Blue Valentine).
- Beach House – Troublemaker com a colofó dream pop.
Cites destacades
"Dream Pop per somiar que vivim en un país menys miserable."
"Cada divendres d’11 a 12, guanyi el Barça o no, aquí estem."
Notes ràpides de la selecció
- LCD Soundsystem – New York, I Love You... → Obertura emotiva i temàtica NYC.
- The xx – Stars i The National – Fake Empire → Doblet indie icònic.
- The Horrors – Still Life → Moment d’anècdota i connexió local.
- The Drums – Money → Indie enganxós amb tornada recordable.
- Wild Nothing – Midnight Sun → Dream pop hipnòtic.
- The Black Keys – Lonely Boy → Èxit reconegut als Grammy.
- Sleigh Bells – Rill Rill → Pop contagiós amb energia de Brooklyn.
- Tame Impala – Feels Like We Only Go Backwards → Psicodèlia pop australiana.
- Grizzly Bear – Two Weeks → Atmosfèrica i elegant.
- Dead Man’s Bones – Pa Pa Power → Curiositat amb Ryan Gosling.
- Beach House – Troublemaker → Tancament eteri i somiador.
Seccions de l'episodi
Obertura musical: LCD Soundsystem (NYC)
“New York, I Love You, But You’re Bringing Me Down” fixa el to nostàlgic sobre la ciutat.
Presentació: primavera indie i festivals
Marc del programa: selecció d’indie/dream pop per la primavera; referències a Primavera Sound i Faraday.
The xx – Stars
Moment indie minimalista que prepara el pas cap a The National.
The National – Fake Empire
Clàssic indie que consolida el to melancòlic i elegant del bloc inicial.
Comentari i intro The Horrors
Anècdota del debut de The Horrors a la Sala Celeste i presentació de ‘Still Life’.
The Horrors – Still Life
Peça clau del revival post-punk/dream pop dels britànics.
The Drums – Money
Indie pop contagiós amb lletra memorable.
Intro Wild Nothing – Midnight Sun
Apunts d’influències (Robert Smith, Morrissey, Julian Cope) i el talent de Jack Tatum.
Wild Nothing – Midnight Sun
Tram de *dream pop* nocturn i encisador.
The Black Keys – Lonely Boy
Èxit massiu citat pel seu reconeixement als Grammy.
Comentari: Grammys i pas a Brooklyn
Es tanca el bloc dels Black Keys i s’anuncia un tram centrat a Brooklyn.
Brooklyn indie: The Guts + Sleigh Bells – Rill Rill
Duo/banda emergent de Brooklyn i l’energia pop de Sleigh Bells.
Tame Impala – Feels Like We Only Go Backwards
Viatge sonor cap a Austràlia amb psicodèlia pop refinada.
Grizzly Bear – Two Weeks
Cançó atmosfèrica i pulida, de les més icòniques del grup.
Dead Man’s Bones – Pa Pa Power
Curiositat indie amb Ryan Gosling com a membre; to fosc i magnètic.
Comentari: Blue Valentine i intro Beach House
Recomanació del film ‘Blue Valentine’ i presentació del tancament amb Beach House.
Beach House – Troublemaker
Clausura etèria en clau *dream pop*.
Cloenda i reflexió social
Missatge final: música per evadir penúries i recordatori d’horari setmanal; comiat amb to optimista.
New York, I love you, but you're bringing me down New York, I love you, but you're bringing me down Like a rat in a cage Pulling minimum wage New York, I love you But you're bringing me down New York, you're safer And you're wasting my time Our records all show You were filthy but fine But they shuttered your store When you open the doors To the cops who were bored Once they'd run out of crime New York, you're perfect Oh, please don't change a thing Your mild billionaire mayor Is now convinced he's a king Fins demà! I love you, but you're bringing me down Fins demà! Maybe I'm wrong and maybe you're right Maybe I'm wrong and maybe you're right New York, I love you, but you're bringing me down. Dans LC Sound System. Hem iniciat el programa d'avui, que és el 23è programa de Godiva Bonaparte, com cada divendres, d'11 a 12, amb aquest grup que precisament volem obrir una mica, ara que comença la primavera, aquests grups de pop independent que venen per aquí, o de rock independent, festivals com Primavera Sound i Faraday. A veure què us sembla la selecció que us hem preparat, preparant la primavera que està a punt d'esclatar. Fins demà! Fins demà! Fins demà! I think we're superstars You say you think we are the best thing with you You just know You just do Bona nit. We're half awake in a fake empire We're half awake in a fake empire Tiptoe through our shiny city With our diamond slippers on Do our gay ballet nights Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Heu pogut escoltar dos petites joies, una dels famosos XX, un grup anglès que està a la cresta de l'onada, i hem seguit amb Fake Empire de The Nationals, per cortesia de la vostra amiga Godiva. No, bueno, perdó, només Godiva. I seguirem amb... Ara venen els Die Horrors, que també ara estan molt de moda, porten una temporada molt forç, Jo els vaig conèixer, vaig tenir la sort d'estar al debut quan no eren molt coneguts a la sala celeste amb un gran amic nostre, que és el Fait, un petó des d'aquí. I el tema que sonarà ara mateix és Still Life. A veure què us aporta. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Before I die I like to do something nice Take my hand and I'll take it for a ride You hit me yesterday Because I made you cry So before we die I like to do something nice I want to buy you something But I don't have anybody No, I don't have anybody Fins demà! Fins demà! Bona nit. I want to buy you something. I want to buy you something. I want to buy you something. I want to buy you something. Fins demà! Bé, he pogut sentir el Moni de The Drums i ara passem a una cançó de mitjanit. Sí, efectivament, ara passem a Wild Nothing, el compositor Jack Tatum, que es veu que té un gran talent compositiu i he sentit aquest tema i la veritat és que m'ha encisat perquè és un dream pop molt apassionat i es nota que està influenciat per gent tan diversa com Robert Smith, Morrissey o Julian Cope. Ara escoltareu el tema Midnight Sun. Fins demà! Gràcies. Gràcies. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Heu pogut escoltar L'Only Boy de The Black Keys, una cançó que no cal que presentem, ja que actualment és bastant coneguda. i recentment ha rebut un futmer de premis a la Gala dels Premis Grammy. I ara anem, Godiva, cap on anem? Anem a escoltar Els Guts, amb 6 mots de sounds. Són de Brooklyn, i crec que el que ve ara gairebé tot és als Estats Units, així que ens fotrem un fart d'escoltar música de Nova York. Anem a veure què tal. Música Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Després d'aquest duo meravellós de Nova York, també de Brooklyn, els Slakebells amb la cançó Real Real, amb aquest pop contagiós i superalegre, anem cap a Austràlia amb Tim Impala, un grup revelació que realment té molt d'èxit i realment perquè és que s'ho mereixen. Tim Impala amb Feels Like We Only Go. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Heu pogut escoltar aquesta atmosfèrica Two Weeks de Grizzly Beer i ara us deixarem amb el Papa Power del Dead Man's Bones, o el que és el mateix, els ossos de l'home mort. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Mans bon, realment una troballa molt, molt interessant, i sobretot després de descobrir que el seu protagonista és el Ryan Gosling, el protagonista de la gran pel·li Blue Valentine, que també us la recomanem des d'aquest programa. I ara passem, perquè ja estem finalitzant aquesta llista tan primaviral que us hem preparat per avui, amb un supergrup que no podia faltar avui, que és Beach House, amb Troublemakers. Fins demà! Bona nit. Bona nit. Fins demà! Bona nit. You want to say these things are taken. Do we cry out in your sleep to see think of you when you're under? Your heart was racing, yeah, taking everything to heart and leave your heart away. You show me how Come move me under Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins aquí el programa d'avui, Daco, diva, bona parte. El programa d'avui amb Dream Pop per somiar que vivim en un país menys miserable. Esperem que amb aquestes músiques se us hagi oblidat totes les penúries i les notícies que darrerament ens inunden. I si no és així, teniu una solució, que és seguir escoltant-nos. Escoltant-nos, efectivament. Cada divendres d'11 a 12, guanyi el Barça o no, aquí estem, gaudint i disfrutant moltíssim d'aquesta música que us preparem setmanalment amb molt de carinyo. Un petó, una abraçada molt forta i ens veiem fins la setmana que ve. Bona nit. Adéu. Fins demà!