Godiva Bonaparte del 15/3/2013 — Indie i dream pop de primavera: de NYC a Austràlia
“New York, I Love You, But You’re Bringing Me Down” fixa el to nostàlgic sobre la ciutat.
Marc del programa: selecció d’indie/dream pop per la primavera; referències a Primavera Sound i Faraday.
Moment indie minimalista que prepara el pas cap a The National.
Clàssic indie que consolida el to melancòlic i elegant del bloc inicial.
Anècdota del debut de The Horrors a la Sala Celeste i presentació de ‘Still Life’.
Peça clau del revival post-punk/dream pop dels britànics.
Indie pop contagiós amb lletra memorable.
Apunts d’influències (Robert Smith, Morrissey, Julian Cope) i el talent de Jack Tatum.
Tram de *dream pop* nocturn i encisador.
Èxit massiu citat pel seu reconeixement als Grammy.
Es tanca el bloc dels Black Keys i s’anuncia un tram centrat a Brooklyn.
Duo/banda emergent de Brooklyn i l’energia pop de Sleigh Bells.
Viatge sonor cap a Austràlia amb psicodèlia pop refinada.
Cançó atmosfèrica i pulida, de les més icòniques del grup.
Curiositat indie amb Ryan Gosling com a membre; to fosc i magnètic.
Recomanació del film ‘Blue Valentine’ i presentació del tancament amb Beach House.
Clausura etèria en clau *dream pop*.
Missatge final: música per evadir penúries i recordatori d’horari setmanal; comiat amb to optimista.
Resum general
*Programa temàtic dedicat a l’Indie i el dream pop amb una selecció pensada per a l’inici de la primavera. El recorregut musical va de Nova York/Brooklyn fins a Austràlia, combinant bandes icòniques i descobertes recents. Entre els moments destacats hi ha LCD Soundsystem, The xx, The National, The Horrors, The Drums, Wild Nothing, The Black Keys, Sleigh Bells, Tame Impala, Grizzly Bear, Dead Man’s Bones i Beach House*.
- Presentació centrada en festivals com Primavera Sound i Faraday.
- To emocional i atmosfèric: el programa busca evadir l’actualitat amb dream pop i indie lluminós.
- Anècdotes personals (debut de The Horrors a la Sala Celeste) i referències culturals (Ryan Gosling, Blue Valentine).
- Tancament amb un missatge social i d’optimisme musical.
"Dream Pop per somiar que vivim en un país menys miserable."
Temes principals
1) Escena NYC/Brooklyn i clàssics recents
- LCD Soundsystem obre el programa amb una peça emotiva sobre Nova York.
- Bloc amb The xx i The National per definir el to indie melancòlic.
- Passeig per Brooklyn amb una parella/banda emergent (The Guts) i Sleigh Bells.
2) Dream pop i indie de nova fornada
- The Horrors – Still Life: introducció amb anècdota del seu debut local.
- Wild Nothing – Midnight Sun: dream pop nocturn i influències (Robert Smith, Morrissey, Julian Cope).
3) Ponts cap a Austràlia i altres perles
- The Drums – Money i The Black Keys – Lonely Boy (esment als premis Grammy).
- Tame Impala – Feels Like We Only Go Backwards: viratge cap a Austràlia.
- Grizzly Bear – Two Weeks i Dead Man’s Bones – Pa Pa Power (apunt sobre Ryan Gosling i la pel·li Blue Valentine).
- Beach House – Troublemaker com a colofó dream pop.
Cites destacades
"Dream Pop per somiar que vivim en un país menys miserable."
"Cada divendres d’11 a 12, guanyi el Barça o no, aquí estem."
Notes ràpides de la selecció
- LCD Soundsystem – New York, I Love You... → Obertura emotiva i temàtica NYC.
- The xx – Stars i The National – Fake Empire → Doblet indie icònic.
- The Horrors – Still Life → Moment d’anècdota i connexió local.
- The Drums – Money → Indie enganxós amb tornada recordable.
- Wild Nothing – Midnight Sun → Dream pop hipnòtic.
- The Black Keys – Lonely Boy → Èxit reconegut als Grammy.
- Sleigh Bells – Rill Rill → Pop contagiós amb energia de Brooklyn.
- Tame Impala – Feels Like We Only Go Backwards → Psicodèlia pop australiana.
- Grizzly Bear – Two Weeks → Atmosfèrica i elegant.
- Dead Man’s Bones – Pa Pa Power → Curiositat amb Ryan Gosling.
- Beach House – Troublemaker → Tancament eteri i somiador.