Godiva Bonaparte del 15/2/2013 — New Wave i pop britànic: dels Clash als Smiths
Presentació del XXè Godiva Bonaparte i anunci: **selecció dedicada al pop britànic**.
Obertura funky; to distès i sensual per arrencar la sessió.
Himne 2-Tone de clima ombrívol i crítica social.
El locutor resumeix el que ha sonat (Ian Dury i The Specials) i presenta **"Rescue"**.
Post-punk melòdic; crida recurrent a "come on down...".
Escapisme laboral en clau new wave; platja com a ideal.
Correcció simpàtica dels noms i introducció: **The Clash – "Train in Vain"** (dedicada a una oient arqueòloga).
Cara pop dels Clash, ritme contagiós i tornada memorable.
Definida com un **"calaix desastre"** que recull bandes del post-punk que lideren el pop britànic dels 80.
Crònica de pànic als carrers; crítica a la música de la ràdio.
Elegància post-punk amb tornada enganxosa.
Madchester eufòric i hedonista; preludi a la referència cinematogràfica.
Comentari sobre la pel·lícula **"24 Hour Party People" (2002)** i presentació de **Dexys**.
Energia soul-pop; celebració de l’alegria en el somriure.
Mod revival amb baix motor i urgència pop.
Bogeria ska-pop; to festiu i nostàlgic.
El locutor anuncia dos grans noms i obre un tram més pop.
Moment dream-pop/indie brillant; possible pista vuitantera o 90s.
Indie-pop radiant i irònic; tornada "again, and again...".
Vinyetes urbanes amb argot; ritme àgil i narrativa punyent.
Inici de l’himne anti-dilluns; tecnologia i alienació escolar.
Missatge als "Godapartisans" i avís: **no hi ha programa** l’endemà per **Carnestoltes a Sant Just**.
Reprèn el tema per cloure amb força i comiat final.
Visió general
Selecció dedicada al pop britànic de finals dels 70 i inicis dels 80, amb un recorregut que enllaça el punk, el post-punk i la New Wave. El programa alterna clàssics com The Specials, Echo & The Bunnymen, The Clash, The Smiths, The Stranglers, Happy Mondays, Dexys, The Jam, Madness, The Cure, The Housemartins, Squeeze i The Boomtown Rats.
Fil conductor musical
- Del punk/post-punk a la New Wave: el locutor explica que New Wave va ser un "calaix desastre" on hi cabia de tot, etiquetant molts grups nascuts del punk i fermentats al post-punk que acabarien capitanejant el pop britànic dels 80.
- Manchester i Factory: focus especial en la escena de Manchester (Happy Mondays) i la pel·lícula "24 Hour Party People" (2002).
Temes principals
- Context històric i estètic
- New Wave com a evolució del punk i paraigua dels 80. - 2-Tone i ska polític amb The Specials. - El so de Manchester i la cultura de club amb Happy Mondays.
- Playlist comentada
- Inici amb Ian Dury & The Blockheads i pas a The Specials. - Onada post-punk/new wave: Echo & The Bunnymen, Martha and the Muffins, The Clash. - Icones vuitanteres: The Smiths, The Stranglers, The Jam, Madness. - To pop i indie: The Cure, The Housemartins, Squeeze. - Tancament amb The Boomtown Rats i el seu himne anti-dilluns.
- Detalls i anècdotes
- Dedicatòria a una oient arqueòloga amb "Train in Vain" dels The Clash. - Referència cinèfila: "24 Hour Party People" (2002) com a retrat de les bandes de Manchester. - Lapsus simpàtics del locutor en alguns noms (p. ex., "Lian Dury", "Echo Endevainments", "Town Call Melis", "Exit Midnight").
Cançons destacades
- Ian Dury & The Blockheads – "Wake Up and Make Love with Me": obertura funky i desenfadada.
- The Specials – "Ghost Town": clàssic 2-Tone que reflecteix tensió social.
- Echo & The Bunnymen – "Rescue": melodia post-punk emblemàtica.
- Martha and the Muffins – "Echo Beach": escapisme pop-new wave.
- The Clash – "Train in Vain": cara pop dels Clash; dedicatòria especial a oient.
- The Smiths – "Panic": crit a la pista i a la ràdio vuitantera.
- The Stranglers – "Duchess": elegància post-punk.
- Happy Mondays – "24 Hour Party People": eufòria Madchester; pont cap a la pel·li homònima.
- Dexys Midnight Runners – "Jackie Wilson Said (I’m in Heaven When You Smile)": energia soul-pop.
- The Jam – "Town Called Malice": mod revival amb ganxo immediat.
- Madness – "House of Fun": bogeria ska-pop.
- The Cure – tema no identificat (lletra: "Everything you do is simply ..."): moment dream-pop més lluminós.
- The Housemartins – "Happy Hour": indie-pop amb ironia social.
- Squeeze – "Cool for Cats": narrativa quotidiana amb argot i ritme.
- The Boomtown Rats – "I Don’t Like Mondays": tancament icònic i tornada final.
Cites
"una espècie de calaix desastre on hi cabia tot" (definint la New Wave)
"Estimats Godapartisans... Únicament ens agraden els divendres... aquest programa que el cuidem i el fem amb tant de carinyo."
Tancament
Comiat càlid recordant que el programa s’emet els divendres i anunciant que no hi haurà emissió l’endemà per Carnestoltes a Sant Just, abans de la darrera represa de "I Don’t Like Mondays".