New Wave i synthpop 80s: de Bauhaus a Devo
Visió general
Programa 21 de Godiva Bonaparte dedicat a la New Wave i als inicis de la música electrònica i el synthpop. Un recorregut per clàssics dels finals dels 70 i els 80 amb comentaris àgils i humor àcid.
Punts clau
- Eixos del programa: de la foscor post-punk (Bauhaus, Killing Joke) al synthpop més popular (OMD, Dead or Alive), passant per pioners (Gary Numan) i transicions del punk a l’electrònica (Ultravox).
- Temes transversals: adopció dels sintetitzadors, mainstreamització de l’electrònica, identitat i visibilitat LGTBI (Bronski Beat), i el pes estètic de la subcultura goth.
- To del programa: divulgació musical amb humor i nostàlgia.
"Som atemporals... però a l'hora de la veritat mengem, caguem i fem pipi com tothom."
"Moltes gràcies per anar a veure els Air amb les vostres ulleres de pasta... Espero que se us clavin ben profundament al fetge... Moderns. De merda."
El fil musical
De la foscor post-punk al color synth
- Bauhaus i Killing Joke obren amb un to fosc i intens propi del post-punk que alimenta la paleta de la New Wave.
- Bronski Beat (“Smalltown Boy”) introdueix el vessant emocional i identitari del synthpop britànic.
Pioners i transicions
- Ultravox: de les arrels punk als sintetitzadors i produccions dramàtiques (“Dancing with Tears in My Eyes”).
- Gary Numan/Tubeway Army: proto-synthpop i fredor maquinal (“Are ‘Friends’ Electric?”) que defineix l’ADN de l’electrònica pop.
Del club al gran públic
- Talk Talk (“It’s My Life”) i Robert Palmer (“Johnny & Mary”): sonoritats modernes que porten l’electrònica a l’FM.
- OMD (“Electricity”): sintesi melòdica i experimentació pop; defensa apassionada del seu directe.
- Dead or Alive (“You Spin Me Round”): hit de pista icònic del període.
- The Psychedelic Furs (“Love My Way”): pop new wave de textures calidoscòpiques.
- Propaganda (“Machinery”) i Devo (“Whip It”): toc art-pop i new wave nord-americana de tall irònic.
- Tancament amb Boy George (“The Crying Game”): balada emotiva que serveix d’epíleg.
Comentaris i detalls destacats
Humor i context
- Joc d’edats entre locutors, amb nostàlgia per l’era de pista i una mirada crítica al postureig.
- Expansió d’OMD: Orchestral Manoeuvres in the Dark ("Maniobres orquestrals a l'obscuritat"), amb broma sobre el sentit literal.
Temes clau
- L’arribada dels sintetitzadors com a trencament estètic i sonor.
- La New Wave com a pont entre el post-punk i el pop electrònic.
- Visibilitat i narrativa queer al pop de sintetitzadors dels 80.
Tancament
- Cloenda amb referència al temps (“que no estigui plovent”) i felicitació nadalenca.
- Sensació global: un viatge curador pels fonaments del pop electrònic amb comentaris que alternen crítica cultural i humor.
Seccions de l'episodi
Sintonia i promos de la casa
Introduccions, falques de la ràdio de Sant Just i promocions de franges (Smooth Jazz Club, etc.). Encara no comença el contingut del programa.
Benvinguda i tema del dia
Presentació del Programa 21 i declaració del focus: New Wave i inicis de la música electrònica.
Bloc 1 – Post-punk fosc: Bauhaus i Killing Joke
Comentari sobre el to fosc dels dos grups i com converteixen l’electrònica pop en una subcultura gòtica.
Bronski Beat – Smalltown Boy
Introducció al clàssic synthpop de temàtica identitària i sensibilitat queer dins l’escena britànica.
De punk a sintetitzadors: Ultravox i Gary Numan
Context d’Ultravox (transició punk→electrònica) i menció a Gary Numan/Tubeway Army com a pilar del proto-synthpop.
Banter generacional i Talk Talk – It’s My Life
Diàleg humorístic sobre l’edat i nostàlgia de pista; referència a la portada i l’impacte de Talk Talk.
Robert Palmer – Johnny & Mary
Presentació del gir de Robert Palmer cap a la modernitat dels sintetitzadors a principis dels 80.
OMD – Electricity i defensa del synthpop
Explicació del nom d’OMD i broma de traducció; defensa apassionada del seu directe i crítica als “modernets” que van preferir Air.
Dead or Alive i The Psychedelic Furs
Comentari post-tema de Dead or Alive (“You Spin Me Round”) i pas a “Love My Way” dels The Psychedelic Furs.
Propaganda – Machinery
Entrada breu per destacar el tall industrial-pop de Propaganda.
Devo – Whip It
Himne new wave nord-americà, minimàlista i irònic.
Tancament: Boy George i comiat
Acomiadament amb “The Crying Game”, comentari sobre el temps i salutació final (“Bon Nadal”).
Avui això ha sigut Beats, sabeu, aquí sintonia de Raides Verne per 98.1 FM, a través d'internet, online, a la mateixa pàgina web de la ràdio, i ara també amb el podcast que publiquem cada dissabte a la pàgina del Facebook, Facebook barra Beats, i amb això és tot. Esperar que us agrada el programa, com sempre, i ens trobareu aquí la setmana que ve, aquí a Beats, en Raides Verne. Bona nit, fins la setmana que ve. BICS. Molt més que nits d'electrònica. Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, la pujada de l'IVA. Està marxant pel costat de feina i veus que són gent més o menys preparada. L'única solució jo veig que ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia. Cal posar optimisme al manià. El Juden està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució. que sigui, que sigui, que estigui davant. El principal són els interessos de Sant Just. Sempre se t'acosta a algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança, si es fa bé. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Fins demà! Benvinguts al programa número 21, Godiva Bonaparte, del vostre dial preferit. El programa d'avui el dediquem a la New Wave i als inicis de la música electrònica. Com aquest programa, esperem que us agradi. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Bona nit. Hotlines under a rain of rums Cigarette pops in action Dialoged up, her ears looked up She's acting her reaction She's been part of the music It's in the can She's been part of the music It's in the can Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! Bona nit. Bona nit. Fins demà! Acabeu de sentir els Killing Joke amb el tema Love Like Blood i abans el primer tema que us hem proposat era dels Bauhaus She's in Parties. Bona part, tu que ets un conqueridor i un senyor molt il·lustrat en els temes musicals, què ens podries dir d'aquests grups? Bé, són una mica foscos. Hem començat una mica foscos però ara agafarem més color. Bauhaus i Killing Joke, bé, dos grups de principis dels 80... Què vam fer de l'electrònica pop? Una mena de subcultura fosca o d'arc, com seria en anglès. Molt bé. Doncs ara passarem a sentir el tema Small Town Boy dels Bronski Pit. La llavor dels comuners. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bé, després d'aquest Small Town Boy passarem al Dancing with Tears in My Eyes d'Ultravox, un grup que ja hem posat algun dia a Goliath una parte que ve de l'època del punk, finals dels 70, i que és 80, no sent la formació original, segueix fent cançons d'interès com aquesta que us presentem a continuació. Gràcies. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Bona nit. Bona nit. So now I'm alone, and I can think for myself. About little deals and essays. Things I just don't understand. I can write light at night. Oh, it's like a touch of tongues. I don't think of a name to you. Bona nit. Fins demà! Fins demà! So I find out your reason for the love goes and smiles. And it hurts that I'm ugly. And I should never really try. And I missed it tonight. So there's tons of hope. You see, I mean, everything's good. Acabeu de sentir el Art Friends Electric del Gary Newman, el cantant i compositor dels Tubeway Army. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Pels que ja teniu una edat com nosaltres, que no som gaire joves, la veritat, encara que no ens agradi. Som atemporals. Som atemporals per la gent que s'ha imaginat jo no sé quines coses de nosaltres, però a l'hora de la veritat mengem, caguem i fem pipi com tothom. I tenim l'edat que tenim. Assumim-ho, bona part té. Aquest tema que acaba de sonar... Jo l'he ballat quan era joveneta. L'he ballat molt, l'he derrapat, em quedava mirant els nois. Jo no havia nascut encara. Tu no havies nascut? No dissimulis que ets més gran que jo. Bon barra. Llego. Aquest tema es deia o es diu It's My... Sóc la greu patra. Bé, com veig que no em deixarà fer l'espeach, quan acabi de fer bona part de la seva dissertació parlaré. Ara es farà un gran silenci. Pots parlar. Us recomano que mireu la portada del disc de Talk Talk, It's My Life. Que és la cançó a la que jo feia referència de quan ballàvem i eren joves. Quan ballava i era jove o viva. I bona part que no em deixava xerrar. Bona part que no havia nascut. Bueno, a part encara van bolquer, ja es fa pipí i caca, us aviso. El següent tema, el que toca ara, Johnny & Mary del Robert Palmer, un hippie que va decidir en els anys 80 deixar de ser hippie i tirar-se al carro de la modernitat dels sintetitzadors. Bona nit Bona nit. Fins demà! Fins demà! Johnny feels his weight in his breath, trying to talk sense to her. Mary says he's lacking a real sense of proportion. Soon she comes away, knows he tied as easily. Johnny's always running around, trying to find certainty. Fins demà! Fins demà! Bé, després aquest Johnny & Mary, d'en Robert, passarem a un dels millors grups de synthpop dels finals dels 70 i principis dels 80 a Anglaterra, que són els OMD. Què vol dir OMD? A veure, il·lustrat. Orquestral Maneuvers in the Dark. I traduït, sisplau, per la gent que no tingui tant d'anglès. Maniobres orquestrals a l'obscuritat. I quin tipus de maniobres es poden orchestrar a l'obscuritat? Bàsicament, fotre't de cap amb una taula, però suposo que alguna altra cosa. Aquesta cançó li vull dedicar a tota la gent que estava al concert d'Air, a l'últim Summer Case, mentre OIMED estava tocant a la carpa del costat. Moltes gràcies per anar a veure els Air amb les vostres ulleres de pasta. Espero que se us clavin ben profundament el fetge, però us ho vau perdre. Moderns. De merda. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Electricity, electricity, electricity. Fins demà! Yeah, I get to know your name. Well, if I could change your pride in number, baby. All I know is that's me. You look like you got to find it open up your laughing arms. I want to stop. Well, I have said besides of you. Fins demà! All I know is that's me. You look like a happy friend. Open up your loving arms. Watch out me right now. You spin me right round, baby, right round. Like a record, baby, right round, round, round. You spin me right round, baby, right round. Like a record, baby, right round, round, round. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! I després dels grans OMD heu pogut sentir un tema el més famós, sense cap en dubte, de Dead or Alive, You Spin Me Around. I ara passarem al gran tema del psicodélic force, Love My Way. Fins demà! Bona nit. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! I després d'una mica de propaganda amb el seu tema... Machinerí. Passem als grans Debo amb una cançó que es diu... Whip It. Fins demà! No one gets away. Fins demà! You must whip it. Now whip it. Easy shape. Shape it up. Fins demà! Fins demà! Fins aquí el programa d'avui de Godiva Bonaparte. Amb un joc de llàgrimes cantades pel gran Boy George, ens acomiadem i fins la propera setmana. Això sí, mireu per la finestra que no estigui anavant allà, perquè deien que aquest de setmana seria infernal. Tot sigui que al final no anivi enlloc. Tot sigui que al final sigui un crying game. Un fucking game. Bona nit i fins la propera setmana. Bon Nadal.